“No podem parar i contemplar el passat”. Així es donava a conéixer fa 60 anys –el 15 de juny de 1962– el setmanari hortofructícola Valencia Fruits. Obrint-se pas en el món de la informació amb un editorial que ja explicava per què es va triar el terme “fruits” com a part de la capçalera: “És un vocable de validesa internacional en el comerç fruiter del món”, mentre portava el nom de València per Espanya i per tot Europa, tant en honor de la ciutat que va veure nàixer el periòdic com per la varietat de taronges valència late amb què es va iniciar la fructífera exportació de cítrics valencians al mercat exterior.
Malgrat la seua vocació independent i apolítica, Valencia Fruits obria la primera portada amb l’arribada de Francisco Franco a València, “una casualitat que no ha impedit mantindre aquesta independència en les seues pàgines fins als nostres dies”, expliquen des de la publicació. “El rigor, la llibertat, la pluralitat i la puntualitat són els senyals d’identitat per excel·lència del mitjà”, una publicació que ha sabut perdurar en el temps i sobreviure a les crisis successives d’un sector –el dels mitjans de comunicació– en reinvenció permanent.
Amb una austera capçalera monocromàtica, molt de text i una sola imatge, s’unia Valencia Fruits al món de la informació en aquell 1962, un setmanari “en què hui dia regna el color, la vivacitat i les imatges en les seues pàgines”. Així doncs, eixia al carrer el primer número, un exemplar de 8 pàgines impreses en paper groc (color imposat pel Ministeri d’Informació i Turisme per a concedir l’autorització).
Els orígens
En ple franquisme i amb una política autàrquica que mantenia Espanya aïllada del mercat internacional, l’autoproveïment, sense possibilitats per a l’exportació, apareixia com a única opció fins al 1959. Valencia Fruits naix tres anys després en un context històric en què Espanya “lluitava per cosir les ferides de l’aïllament i per recuperar les seues relacions internacionals”, en un moment d’expansió exportadora que protagonitzaven, sobretot, els cítrics, font principal de divises.
El setmanari va nàixer de la mà de José Ferrer Camarena, amb Fidel Pascual, entre altres, com a soci i amb el periodista Martí Domínguez com a director. Durant algun temps, Valencia Fruits va ser suplement dominical del periòdic Al Día, però va sobreviure al diari. Tot va començar quan José Ferrer va constituir una agència de publicitat menuda a què va posar per nom Sucro –el nom romà del riu Xúquer, que desemboca en la ciutat en què va nàixer sa mare, Cullera–, la seu de la qual estava al carrer de Padilla de València.
La dictadura, l’obertura als mercats nacionals, la Transició democràtica, la incorporació a la Unió Europea, el Brexit, així com les grans guerres comercials i aranzelàries de les potències mundials, no han sigut un impediment perquè el setmanari continuara amb la seua trajectòria, editant-se puntualment seguint la seua planificació, també durant la pandèmia.
José Ferrer ja explicava que es van posar una meta i “vam anar pas per pas, cremant etapes. Calia expansionar el setmanari en el territori nacional i a l’estranger, als països receptors de les nostres taronges i dels nostres productes hortofructícoles”.
El 1987, en un número especial del 25 aniversari, ja s’explicava que el 1962 “faltava en la societat valenciana una línia informativa que, sorgint de baix, de la realitat estricta, s’obrira a la resta d’Espanya i al món, interpretant la partitura de la llibertat. I aquesta és la vocació amb què sorgeix el setmanari”.
Uns objectius que es definien clarament en el seu primer editorial: “Valencia-fruits vol contribuir a la unitat fecunda de tots els valencians, de tots els espanyols, sobre bases tan realistes com són les economies”.
Valencia Fruits va apostar des del primer número per la informació relacionada amb el sector econòmic hortofructícola. La branca agroalimentària ha sigut sempre la seua prioritat. Amb seccions que van des de l’agrocomerç i els agrocultius, passant per les agrocotizacions, fins a les fires, esdeveniments i les empreses vinculades amb el sector i amb una informació “de marcat caràcter aperturista i europeista”, la revista “mai ha sigut censurada per les seues temàtiques, encara que vorejava sovint els límits imposats per la censura del tardofranquisme”, defensen des de Valencia Fruits.
La dècada dels 70 és de l’aposta clara pel color en la publicació, que esdevé un dels mitjans pioners en l’ús estratègic del color, mentre que en els 90 del segle passat, “una època en què és imprescindible reinventar-se”, va posar en marxa la pàgina web: “Valencia Fruits continua sent un referent en el sector hortofructícola, malgrat haver d’anar adaptant formats i continguts als nous temps, sense renunciar a la seua essència de setmanari en paper, que continua clarament vigent”.
El sector hortofructícola a què va dirigit Valencia Fruits és un sector resilient que ha sabut conviure i superar crisis de tota mena, com la de la Covid-19, que va servir per a comprendre millor la necessitat de salvaguardar el sector primari: “Això es tradueix en més professionalització de la informació i en un augment del consum de notícies”.
Escola de periodistes
Valencia Fruits, mitjà que ha sigut una escola de periodistes. Per les seues pàgines han passat signatures com les de Vicent Ventura, Ernest Luch, Martí Domínguez, Alejandro Mañes, Rosa Solbes, Gerardo Canet, Emili Llueca, Xavier Ribera... També ha demostrat suficiència econòmica, ha sobreviscut a la censura, a la transició del paper al digital, a una pandèmia mundial i, sobretot, ha sabut reinventar-se sempre que ha calgut. Un mitjà que no ha perdut en qualitat i rigor, i ha guanyat en atractiu amb el pas dels anys.
Tal com apuntava Raquel Fuertes, gerent de Valencia Fruits, en declaracions a elDiario.es, no tenen por del futur: “Som una publicació especialitzada, de consulta, que s’ha consolidat com a referent, el ‘BOE de l’agricultura’ com diuen alguns, lligada a un sector canviant i dinàmic, en evolució contínua, que requereix estar informat de totes les novetats existents”. No obstant això, aquest futur no és només el paper –editen cada setmana 4.000 exemplars per a subscriptors de tot Espanya (i fins i tot un 10% es distribueix a Europa) d’una revista que compta amb una mitjana de 40 pàgines i que arriba a 108 en ocasions determinades.
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, en l’acte d’aniversari celebrat aquesta setmana a València va agrair a tot l’equip el seu treball constant i la seua dedicació pel món de la informació. En el seu discurs, Puig, parafrasejant el poema de Gil de Biedma, va afirmar que “Valencia Fruits s’ha pres la vida de debò des del primer dia, des del primer d’aquests seixanta anys d’història” i va afegir que “amb les dificultats que tenia el sector de l’agricultura, mantindre una revista especialitzada com aquesta és una tasca encomiable”. A més, va afirmar que “60 anys després, tot ha canviat. Però Valencia Fruits continua ací. Com a projecte familiar i com a altaveu per al progrés del camp valencià”.
Ara, 60 anys després, com bé anunciava José Ferrer: “No podem parar i contemplar el passat, que ja és història. Ens importa el present; encara més el futur, ple d’esperances”.