El nou president de l’Autoritat Portuària de València (APV), Aurelio Martínez, no és procliu a la reversió de la ZAL del port de València. Suspendre ara el projecte de la Zona d’Activitat Logística, que està 22 anys paralitzada, implicaria “un mal projecte per a la Comunitat Valenciana” i “pèrdues econòmiques importants” ha explicat el màxim dirigent del port de València aquest dimarts en les Corts.
“El problema és que ja fa 22 anys i estem iniciant el procés una altra vegada” ha explicat el dirigent, que ha afegit que ja està en marxa el tercer pla per a habilitar la zona. Martínez ha defensat en la comissió d’Infraestructures que aquest projecte podria suposar la creació entre 2.100 i 2.800 ocupacions directes, xifres que ascendeixen a un interval entre 5.250 i 7.000 ocupacions si comptem les directes, les indirectes i les induïdes, basant-se en dades d’informes i d’altres ports.
Martínez ha estat interpel·lat pels grups parlamentaris sobre la ZAL que ja existeix al Port de Sagunt, pel que fa a utilitzar-la com a espai logístic per al port de València en compte d’aquest projecte. El president ha descartat aquesta opció i ha considerat que aquest espai no és vàlid “perquè està lluny”, ha repetit unes quantes vegades. Seguint la ruta per la qual hauria de passar el transport, com que suposa el trasllat de mercaderies perilloses, la distància efectiva entre ambdós ports és de 49 quilòmetres. Per això, segons Martínez, les empreses opten per instal·lar-se en altres zones com Riba-roja en compte de la ZAL de Sagunt.
No obstant això, ha fet insistència en el fet que aquest port més menut és una aposta per a l’APV, a què destinen entre un 25% i un 30% d’inversions cada any. El port serviria, en paraules de Martínez, com a descongestió del trànsit del port de València, sempre que s’habilitara l’accés nord per Alboraia. Així mateix, ha destacat la necessitat per al creixement econòmic de la connexió ferroviària amb el port sec de Saragossa, per a competir amb les infraestructures de Barcelona.
Durant dues dècades s’han succeït crítiques a aquest projecte, des d’amenaces per a les platges valencianes fins a sentències del Tribunal Suprem que van anul·lar el pla d’ordenació urbana –l’última, el juliol del 2015–, passant per les pugnes de veïns dels habitatges expropiats. Sobre això, Martínez ha reconegut que el preu pagat per aqueixes expropiacions “mai no serà prou per la pèrdua sentimental” que va suposar per als veïns de la Punta. Tanmateix, el president ha assegurat que no seria recomanable revertir el projecte ateses les circumstàncies, “amb tot el que s’ha invertit”. Per exemple, el cost de les expropiacions va ser de 105 milions d’euros.
Quant a les crítiques per l’impacte ambiental, el mandatari ha exposat que en economia, “desgraciadament, no es pot comptabilitzar el cost ambiental”. A propòsit, ha mencionat que la Ford d’Almussafes i la Universitat Politècnica també es van construir sobre terreny d’horta valenciana i que hui en dia ningú es planteja revertir-les.
L’APV publicarà un catàleg d’obsequis
Durant la compareixença en la comissió d’Obres Públiques, Infraestructures i Transports, Martínez també ha informat de l’adequació de la institució a la Llei de transparència. L’APV està treballant en la modernització de la seua pàgina web i, segons ha avançat el president, ja es prepara un codi ètic per al funcionament de la institució i un catàleg dels obsequis que reben.
Martínez ha traslladat a les Corts el seu compromís amb la transparència i la seua voluntat per a adequar la institució com més prompte millor. A més, ha explicat que l’APV ha encarregat una auditoria interna per a aclarir alguns aspectes dels quals informa la Intervenció General de l’Estat. Una vegada es duga a terme, “prendrem les mesures necessàries” en la reestructuració de l’organigrama del port.