El Palau de la Música de València, al cap de 23 anys de buit, té nou director. Vicent Ros, inspector de l’Orquestra de València, es farà càrrec de capitanejar l’entitat durant els pròxims tres anys, després de un procés de selecció entre 15 candidatures.
Ros és titulat pel Conservatori Superior de Música de València i té un màster en Estètica i Creativitat Musical per la Universitat de València. També és professor del màster de Gestió Cultural de les Arts Escèniques en la Universitat Politècnica de València i membre del comité organitzador del Certamen Internacional de Bandes.
Al marge de la seua formació acadèmica, no és un novell en el Palau. Fa huit anys que està en la institució, com a inspector de l’Orquestra de València –càrrec que va ocupar el 2008– per la qual cosa, com ell assegura, coneix la casa des de dins. Ros ha estat secretari tècnic del Grup Instrumental de València i de l’Orquestra Simfònica de València entre el 1992 i el 2005. També ha estat adjunt a la Gerència de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana entre els anys 2005 i 2008, quan va treballar amb els mestres Lorin Maazel i Zubin Mehta.
El nou responsable del Palau va prendre possessió del càrrec divendres passat, per la qual cosa, com bromeja, s’ha desdejunat els pressupostos i la programació. El seu objectiu principal, segons comenta, és un “Palau obert”, per a tota mena de públics, i posar fi a aqueixa visió elitista de la institució que ell no comparteix. Col·laborant amb altres institucions, s’ha proposat col·locar València en el mapa cultural. Regeneració i bona sintonia són les seues claus.
Vosté formava part de l’equip del Palau, però quin és el panorama que es troba en arribar a la direcció? Què hi havia i què cal canviar?
No m’hi trobe res de nou, conec la casa per dins. Al cap de huit anys, d’alguna manera, ja saps quines coses canviaries o faries d’una altra manera… Trobe feta una programació per a l’any que ve, per a la qual tinc poc de marge, més enllà de reajustar alguna coseta. Comence a treballar amb vista a la pròxima temporada, per a programar i dirigir el Palau, amb tots els seus departaments, més enllà de l’Orquestra: el tècnic, el de sales, el personal de l’Administració… És a dir, intentar encaixar-ho tot.
Així que la programació per a enguany no s’alterarà massa…
Alguna cosa canviaré. No eliminar-la, sinó situar-la en un altre costat. He vist que hi ha algunes coses que s’encavalquen, per exemple molta acumulació de programes i estils musicals; molta música barroca o solistes de piano que s’ajunten. Canviaré dates, però encara estic en fase d’estudi.
I en l’estructura del Palau?
Jo el que vull és regenerar la institució, l’entitat cultural. Vull aplicar-hi el codi de bones pràctiques i, a més, en allò que jo conec més, que és l’orquestra, vull canviar i augmentar la motivació dels músics i del personal. Observe un distanciament entre la part artística i el personal administratiu. M’agradaria que hi haguera més sintonia i comunicació entre ells perquè tothom es faça partícip del projecte. Per a un ‘Palau obert’ necessitem a tothom, qualsevol engranatge és necessari, si no, no podem avançar.
En què es basa el concepte de ‘Palau obert’?
M’agradaria obrir les portes, que tothom senta que el Palau és sa casa. Hem de fer veure al públic que la cultura és accessible per a tots, que tothom pot venir-hi sense problemes. Hem de buscar les fórmules per a acostar la nostra política al ciutadà.
Vosté considera, com s’ha criticat amb anterioritat, que la programació del Palau és elitista?
No. És una programació que s’ha fet amb un criteri musical alt. Ací han vingut les millors orquestres, els millors directors, però no és elitista. Els preus no són cars, estan per davall d’altres auditoris nacionals. No s’ha sabut vendre la imatge que el Palau és accessible per a tots. Aqueix ha estat el problema i caldrà fer política de captació de públics nous.
Aqueix problema respon a una mala estratègia de comunicació?
No roïna, però s’hauria d’haver donat una altra imatge més oberta, popular, per a totes les classes socials… que al Palau puga venir tota mena de gent, amb més recursos i menys. Per a això també necessitem un altre tipus de programació, mantenint l’excel·lència, que és el que exigeix el públic del Palau i cal mantenir-la. Però a partir d’ací, obrir a més públics.
Tenen cap projecte concret per a obrir el Palau a les classes populars?
Tenim un projecte social, un d’educatiu i un d’obrir-nos a totes les tendències musicals.
‘Palau obert’ passa per reduir el volum de música clàssica i obrir-lo a altres estils?
Per descomptat. Hem de fer cicles d’altres músiques. Per exemple el jazz, la música contemporània, la cançó… i altres músiques infreqüents, que no es poden escoltar sovint en altres llocs. És qüestió de fer un bon plantejament de màrqueting i visibilització, posar-nos al dia, també en xarxes socials. Necessitem reciclar-nos i regenerar-nos.
Es col·laborarà amb altres institucions?
Amb el Palau de les Arts tenim un acord. M’agradaria potenciar-lo. Som dues entitats de la ciutat de València i hem de treballar junts. Al cap i a la fi, ambdós fem cultura valenciana. València ha de ser marca internacional, que hi vinguen els millors, ser un reclam de les agències turístiques. Ells tenen projectes molt interessants que podem aprofitar, i viceversa. Per a enguany, serà la primera vegada que vinga l’Orquestra de les Arts a fer un concert ací i nosaltres farem L’Holandés Errant en versió semiescenificada amb cantants del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo. Intentarem bastir ponts, hi ha bona sintonia entre la Generalitat i l’Ajuntament, així que farem moltes col·laboracions.
Hi ha ara una auditoria en marxa que culmina a l’agost. Tenen algunes conclusions ja?
No m’ha donat temps a informar-me’n encara. És més una consultoria, però encara no hi ha resultats. La intenció és reorganitzar els departaments, optimitzar recursos… però a escala departamental.
Manuel Muñoz, subdirector musical, va ser un dels candidats per a director del Palau. Es reestructurarà també el seu lloc?
He de parlar amb ell, encara no he pogut. Jo tinc un projecte i ell té el seu, si vol col·laborar, acceptar les condicions i la meua manera de treballar, no tinc cap inconvenient que s’incorpore a l’equip.
Pel que fa a l’Orquestra, s’ha reiterat la necessitat de músics. Com es resol aquest problema si la llei només permet una taxa de reposició del 50%?
Aqueix és el problema que tenim. Veurem com queda el panorama polític nacional. Si la llei es manté, ho tindrem complicat. No obstant això, posarem en marxa la creació de borses de treball per a intentar cobrir algunes places de vegades puntuals, per a escometre programes de gran format.
I sobre el seu director… una enquesta entre els membres de l'orquestra va xifrar en un 76% els partidaris de canviar a Yaron Traub. N’han plantejat la continuïtat o altres noms?
No hi ha altres noms. Només la intenció de seure a parlar i consensuar la decisió entre totes les parts: l’orquestra, els músics, la direcció, i veure l’opinió del públic, ens agradaria saber la seua opinió i les seues sensacions. Vull escoltar totes les parts i després reflexionar amb l’equip de treball. Prendrem la decisió que siga la millor per al Palau.