La portada de mañana
Acceder
Peinado multiplica los frentes del ‘caso Begoña’ sin lograr avances significativos
El miedo “sobrenatural” a que el cáncer vuelva: “Sientes que no consigues atraparlo”
OPINIÓN | 'En el límite', por Antón Losada

Ximo Puig vota perquè el PSOE permeta governar a Rajoy, però no ho defensa

Ha hagut de mullar-se. No hi ha hagut opcions intermèdies i Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, institució que governa gràcies a un pacte amb Compromís i Podem, ha acabat aquest diumenge votant a favor que el PSOE s’abstinga en la investidura per a permetre governar de nou a Mariano Rajoy, del PP. No obstant això, Puig ha evitat defensar aqueixa postura, atés que no ha demanat la paraula en la reunió del Comité Federal del PSOE.

Quatre valencians han demanat parlar en la sessió entre els 54 que han sol·licitat intervenir-hi. Ha estat Ciprià Císcar, l’únic que ha donat suport a l’abstenció, la intervenció del qual ha anat dirigida a enlletgir als socialistes bascos i catalans, partidaris del no a Rajoy, que en algun moment els uns i els altres es van recolzar en la dreta nacionalista en les comunitats respectives. Els altres tres valencians que han demanat la paraula han estat Andrés Perelló, Susana Ros i José Luis Ábalos, tots ells partidaris d’impedir que Rajoy torne a governar.

El suport a l'abstenció no ha estat majoritari entre els delegats valencians en el Comité Federal. La meitat de la vintena dels representants del PSPV presents en el Comité Federal han votat pel no. Entre ells, dirigents com Carmen Martínez, que no van participar en la votació que l’1 d’octubre va portar a la dimissió com a secretari general de Pedro Sánchez i a la constitució d’una gestora.

Puig, que sí que va votar llavors amb els que van derrocar Sánchez, ha intentat evitar haver de donar explícitament suport l’abstenció davant de Rajoy, però al final no li ha quedat més remei que definir-se. La delegació andalusa que encapçala Susana Díaz i el president de la gestora, l’asturià Javier Fernández, han anul·lat l’intent de buscar una resolució que establira una abstenció limitada, en què no hagueren de participar tots els diputats.