Fa dues setmanes una persona molt pròxima al president de la Generalitat, Ximo Puig, a una pregunta sobre l’avançament de les eleccions autonòmiques assegurava: “Puig passarà de segur a la història per haver presidit la Generalitat. Però Puig no vol passar a la història com David Cameron –el premier britànic que va convocar el referèndum del Brexit–, a qui tiren escopinyades pel carrer”.
La reflexió defineix molt bé el tarannà del president de la Generalitat. Un experimentat polític que ha destacat més per la prudència i la moderació que per la seua audàcia i les seues decisions desconcertants. Però en aqueixos 14 dies que van des d’aquella conversa a l’actualitat han passat moltes coses. El seu nucli dur i el de Ferraz han redoblat la pressió sobre Puig perquè avance les eleccions.
Davant aquesta pressió, afavorida pel síndic del PSPV en les Corts, Manolo Mata; el seu cap de gabinet, Arcadi España; el secretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos i el diputat i politòleg Ignacio Urquizo, el president ha posat aquesta setmana en marxa la maquinària per plantejar un avançament electoral per a fer-les coincidir amb les eleccions generals el pròxim 28 d’abril.
Puig ha sigut partidari d’avançar les eleccions per a portar el “problema valencià” a Madrid, encara que el bac de Susana Díaz va refredar les seues expectatives. Des del dissabte a la vesprada està a Morella, la seua població natal i de la qual va ser alcalde uns quants lustres, per prendre la decisió final, que farà pública dilluns. Dimarts és la data límit perquè el calendari electoral puga coincidir amb les eleccions generals i ha apurat el calendari perquè aquesta setmana passada ha sigut d’infart.
Des del seu gabinet i des del Grup Parlamentari Socialista fa setmanes que martellegen el president amb l’avançament. Entenen que és una oportunitat històrica per a singularitzar la situació valenciana i que, per primera vegada, en unes eleccions generals es parle també de la Comunitat Valenciana. En les Corts van avançar la votació per confirmar la reforma de l’Estatut aprovada en el Congrés, un compromís que allibera Puig sentimentalment per avançar.
Dimarts, Puig va dinar amb José Luis Ábalos, que li va traslladar el suport de Ferraz per avançar les eleccions. “Pedro està per totes. Només depén de tu”, expliquen que va dir el secretari d’Organització al president de la Generalitat. Fa unes quantes setmanes Ábalos tampoc no ho veia tan clar, però també ha afluixat veles en les dues últimes setmanes davant el convenciment d’alguns analistes del partit i les reflexions de Manolo Mata.
Dos dies després, Puig es va reunir amb els responsables de Podem a la Comunitat Valenciana per a tantejar la seua opinió. Antonio Estany, secretari general, i Rubén Martínez Dalmau, candidat a la Generalitat, tampoc no s’hi van mostrar en contra. “És l’escenari menys roí”, asseguren en Podem, que creuen que la marca nacional pot ajudar-los a frenar la caiguda en picat del partit de Pablo Iglesias, que a la Comunitat Valenciana ha tancat el pacte amb Esquerra Unida.
Els podemites, que han donat estabilitat parlamentària al govern de PSPV i Compromís, només li van demanar que s’aprovaren lleis impulsades pel Botànic que podrien no tirar avant pel canvi de data electoral, entre les quals estan la de buidatge de les diputacions i la del joc.
A qui no ha preguntat Ximo Puig és als seus socis de Compromís. Ni a Mónica Oltra ni al Bloc. Oltra ha tornat a reiterar dissabte que “no hi ha motius polítics” i dirigents del Bloc han bombardejat les xarxes socials amb missatges contra l’avançament electoral, des de dades demoscòpiques fins a legals. Aquesta oposició pública contrasta amb la resignació que mostren en privat els seus dirigents.
El president Puig hauria de convocar un ple del Consell dilluns per a avançar les eleccions. Encara que és una prerrogativa pròpia del president, tindria mig govern en contra. Seria, sens dubte, la reunió més tibant de la legislatura. Qui sap si la fins fa set dies impensable ruptura del Botànic I.