L’antany líder de Ciutadans en les Corts Valencianes, Toni Cantó, va dir taxativament que si l’alcalde d’Oriola, el popular Emilio Bascuñana, acabava imputat pels sis anys que es va tirar cobrant de la Conselleria de Sanitat sense anar-hi a treballar, la formació taronja el deixaria caure en el consistori alacantí. Bascuñana, metge de professió, és investigat per un presumpte delicte de malversació de cabals públics arran d’una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció. Però el primer edil d’Oriola continua en el seu lloc, malgrat les declaracions de Cantó i que el pacte de governabilitat amb Ciutadans en el consistori obliga a la dimissió de qualsevol càrrec públic imputat per corrupció fins que hi haja una sentència ferma. De fet, Ciutadans i Vox van votar en contra d’una moció de l’oposició que demanava el cap del presumpte assessor zombi.
Des que elDiario.es va destapar fa tres anys que Bascuñana va cobrar entre l’1 de novembre de 2007 i el 7 de gener de 2014 com a assessor de la direcció territorial de Sanitat sense anar-hi a treballar (ni demanar vacances, ni tindre un lloc de treball adscrit, ni tan sols aparéixer per les instal·lacions, segons els testimoniatges dels funcionaris), el llast d’aquells anys ha perseguit l’alcalde popular, que insisteix a deslligar aquell període del seu càrrec actual.
Accionista d’una clínica privada amb “mala memòria”
Com si es tractara d’un treballador stakhanovista, en sis anys no figura que haguera gaudit de períodes de vacances, agafara una baixa o sol·licitara un ‘moscoso’, segons la documentació en poder d’aquesta redacció. Bascuñana va assegurar a aquest diari que té “mala memòria” i que no recorda si va demanar les vacances i les lliurances.
L’adscripció temporal va permetre al polític mantindre el sou com a metge de capçalera en l’ambulatori d’Oriola, però sense les guàrdies i els plusos de contingent i atenció continuada. Així i tot, va poder mantindre el salari de 3.937,09 euros bruts al mes en 14 pagues (55.116,26 euros anuals), segons les seues nòmines.
L’alcalde, un dels principals capdavanters de la campanya del Partit Popular contra la reversió de l’Hospital de Torrevella, en mans del Grup Ribera Salud, conserva l’accionariat de la seua clínica privada en què va col·locar la seua cunyada d’administradora mancomunada just abans de ser elegit primer edil.
En els sis anys que va estar adscrit a la direcció territorial d’Alacant, la Conselleria de Sanitat va haver de contractar tres metges perquè atengueren les seues consultes en el centre de salut públic i els pacients no quedaren desatesos amb la seua eixida. D’aquesta manera, Bascuñana podia anar a treballar a la direcció territorial d’Alacant, però mai ho va fer. De fet, encara que no hi havia signatura electrònica en el departament, els empleats sí que rubricaven tots els dies el full laboral per poder percebre les nòmines i portar un control de l’assistència. De la faena de Bascuñana, no en queda ni rastre, tal com va confirmar la consellera de Sanitat, Ana Barceló, en les Corts Valencianes.
“No s’ha trobat cap document descriptiu de les funcions pretesament encomanades, ni l’objecte, ni el contingut, ni la missió la faena. No hi ha constància entre els funcionaris consultats que el doctor Bascuñana fera acte de presència física en la Direcció Territorial d’Alacant, ni tenen constància del seu pas per ací. Tampoc consta que tinguera despatx en la Direcció Territorial”, va assegurar la consellera de Sanitat .
El delegat a Alacant de la Fiscalia Anticorrupció, Pablo Romero, va concloure que Bascuñana hauria comés un presumpte delicte d’apropiació indeguda, després d’avaluar els informes interns de Sanitat que van confirmar que l’alcalde del PP va ser un assessor zombi. En la causa s’ha vist obligat a declarar com a testimoni l’exconseller popular de Sanitat Luis Rosado.
Informe pericial d’Antifrau
L’alcalde popular ha al·legat que els seus informes eren “orals”, motiu pel qual no queda ni rastre de la seua activitat durant aquells sis anys, en què governava el Partit Popular en la Generalitat Valenciana. El lletrat de Bascuñana, Ricard Sala, ha sol·licitat l’arxivament de la causa que investiga el Jutjat d’Instrucció número 1 d’Oriola. L’alcalde hi va acudir a declarar, en condició d’investigat, abrigallat per dos edils del seu partit. Així doncs, va responsabilitzar el departament que dirigeix Ana Barceló que no quede rastre documental de la seua presumpta faena d’assessor.
El panorama es presenta complicat per a l’alcalde d’Oriola, a pesar que els seus socis de govern no han entregat el cap del presumpte zombi. La seua defensa va intentar, en va, frenar la sol·licitud de l’informe pericial encarregat a l’Agència Valenciana Antifrau per part de la titular del Jutjat d’Instrucció número 1 d’Oriola. Antifrau, l’organisme que dirigeix Joan Llinares, exerceix funcions d’auxili judicial en causes de corrupció (ho ha fet, entre altres, en el cas Erial) i els seus informes solen estar molt documentats.
Les conclusions, tenint en compte els informes previs de la mateixa Conselleria de Sanitat, poden ser demolidors per a l’alcalde. El seu advocat va recórrer contra la sol·licitud de la pericial d’Antifrau, però la secció tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va donar una garrotada jurídica a Bascuñana quan va declarar la “incompetència de la jurisdicció contenciosa administrativa”. L’acte del TSJ-CV argumenta que la resolució “s’emet en el si d’un procediment penal a conseqüència de la sol·licitud emesa per un jutjat d’instrucció” pel que no se li pot atribuir una “naturalesa administrativa”.
L’alcalde d’Orihuela, a diferència dels zombis de les ficcions televisives a la moda, ha continuat viu. La instrucció del cas determinarà si la seua carrera política al capdavant del consistori continua intacta o si els seus socis de govern es veuran obligats a tallar-li el cap.