Pau Alabajos: “La gent se sumarà sense dubtes a les causes que són legítimes”

Amb la intenció “d’acostar” la música valenciana a les nostres llars, en eldiariocv.es hem volgut recuperar el cicle ‘Cançons de prop’, un extraordinari recorregut per algunes de les principals veus del potent catàleg valencià. Els dotze episodis d’aquesta série de reportatges audiovisuals es van gravar fa ara tres anys en un context radicalment diferent a l’actual estat de confinament. Per això, no hem volgut perdre l’oportunitat per preguntar-los com estan, com porten la quarantena, com pensen que serà el futur d’aquest incert escenari per a un sector ja precaritzat com és la música.

El quart episodi de ‘Cançons de prop’ està protagonitzat per Pau Alabajos. A principis de febrer va publicar Les hores mortes (RGB Suports, 2020), el vuité treball del cantautor valencià. Parlem amb ell sobre la situació actual de paralització total de l’activitat cultural i sobre com l'està afectant en l’àmbit professional.

A principis de febrer publicares un nou disc què, justament, es diu 'Les hores mortes'. Quins missatges podem trobar en el teu vuité treball com a cantautor?

La veritat és que el títol del disc sembla premonitori tenint en compte els dies de confinament, però “les hores mortes” està extret del primer vers del llibre Estimada Marta (1978) del poeta Miquel Martí i Pol. En aquest nou treball he musicat tres poemes d'aquest recull i també he fet una adaptació musical del manifest en vers “Vuit de Març” de Maria Mercè Marçal. Per a la seua gravació he comptat amb la col·laboració inestimable de tres cantautores amb les quals he compartit infinitat d'escenaris i cartells, Meritxell Gené, Gemma Humet i Marta Rius. Finalment, en el plànol literari, també he convertit en cançó un poema de principis del segle passat, d'Apel·les Mestres, que és un al·legat antibel·licista, 'No passareu'. En aquest nou CD trobareu, així mateix, cançons més autobiogràfiques i personals, lletres escrites per mi. Hi ha un equilibri entre els temes més íntims i privats amb altres temes amb un rerefons més polític, més social, més col·lectiu.

De quina forma t'ha afectat individualment la paralització total de l'activitat cultural? Com opines que afectarà al sector de la música?

Aquest període de confinament forçós ha caigut com un pitxer d'aigua freda en el sector cultural. En el meu cas, per exemple, que em trobava immers en plena fase de promoció d'aquest nou disc, s'han anul·lat la major part de les entrevistes presencials que teníem aparaulades amb diversos mitjans de comunicació. Algunes les hem pogut salvar, fent-les per telèfon o per skype, però les actuacions en acústic que solen acompanyar aquesta mena d'entrevistes promocionals, per a presentar les noves cançons en viu, s'han hagut de suspendre pràcticament totes. A més a més, quasi al 99% de probabilitats s'ajornaran els concerts que teníem programats per al mes d'abril, la cloenda del festival Barnasants, la nostra participació al festival Strenes de Girona i, per últim, la presentació oficial a València, al Teatre Micalet. La sort que tenim els músics és que disposem d'una eina molt valuosa en els telèfons mòbils i les tablets, que ens permeten seguir en contacte amb el públic, cantant en streaming o enregistrant versions unplugged de les nostres cançons i penjant-les en les xarxes socials. Això sí, econòmicament serà catastròfic per a un sector que ja parteix d'una precarietat estructural prèvia bastant escandalosa. Esperem que les institucions públiques s'adonen de la situació tan fràgil en què ens trobem els creadors i creadores i estipulen algun tipus d'ajuda directa perquè el colp no siga tan devastador per al sector: ara que molta gent es llança a devorar llibres, veure pel·lícules o escoltar música per combatre les hores mortes del confinament, esperem que la gent valore en la seua justa mesura la importància de la cultura, que sempre ha sigut un sector oblidat pel que fa a les prioritats pressupostàries governamentals.

De quines lluites del passat podem aprendre?

Jo sempre pose com a exemple l'associació de familiars de les víctimes de l'accident del metro de València. Ens van donar una lliçó importantíssima a la societat civil valenciana: el govern de Francisco Camps (PP) mai no va respondre oficialment a les demandes ciutadanes sobre responsabilitats polítiques en l'accident de metro més greu de la història de l'estat espanyol i el tercer més greu de la història d'Europa. Com és possible que un president amb el títol de molt honorable gire l'esquena als familiars dels 43 morts i 47 ferits d'aquell accident? Doncs el que va ocórrer és que els ciutadans i ciutadanes que es van sentir tractats injustament pels seus governants es constituïren en associació i decidiren eixir cada dia 3 de mes, dotze vegades l'any, més de cent vegades en una dècada, ploguera, nevara o fera quaranta graus a l'ombra, a concentrar-se a la Plaça de la Mare de Déu de València, fins que obtingueren respostes i fins que es fera justícia. L'AVM3J es va convertir en una espècie de Madres de la Plaza de Mayo en versió valenciana, i la societat en va prendre consciència. A principis de 2020 estava previst que es reobrira el cas en els tribunals i, de sobte, quatre dels responsables tècnics de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana s'autoinculpen, assumeixen les responsabilitats que feia una dècada que estaven espolsant-se, per tal d'evitar el judici. Si açò no és una lliçó per tindre en compte en el futur, no sé què pot ser-ho. Si creus fermament en la teua causa, si treballes quotidianament perquè es faça justícia, finalment el temps posa les coses al seu lloc, i la gent se sumarà sense dubtes a les causes que són legítimes. Això és la democràcia, amb tots els ets i els uts, el poble exercint el poder, des de la unitat, des dels fonaments.

Què opines dels festivals per 'streaming'?

Em sembla una eina més de què disposem els músics per a difondre el nostre treball artístic. Això no vol dir que l'streaming haja de substituir les actuacions en directe, quan acaben les restriccions de l'estat d'alarma i el confinament: em sembla una alternativa molt interessant per mantindre'ns provisionalment connectats amb el públic, amb la gent que segueix la nostra música, sobretot tenint en compte les circumstàncies excepcionals en què ens trobem. I a més a més, als cantants ens ajuda a mantindre'ns en forma i, al mateix temps, a traure'ns de damunt la síndrome d'abstinència, la fam d'escenari que estem sentint ara mateix. Quina millor manera de combatre les hores mortes que posant-nos davant d'un paper en blanc o enregistrant cançons en acústic, de la manera més senzilla, barata i immediata que tenim a mà?

Quina cançó del teu repertori ens recomanes per aquests dies de confinament?

No se m'acudeix una altra millor que “Viure”, una cançó del disc L'amor i la ferocitat (Bureo Músiques, 2016) que parla d'aferrar-se a l'esperança com un clau ardent. Ara mateix l'alegria i les ganes de viure són el carburant que ens fa continuar avançant, que ens permet passar aquests dies grisos amb un somriure d'orella a orella.

Amb la intenció “d’acostar” la música valenciana a les nostres llars, en eldiariocv.es hem volgut recuperar el cicle ‘Cançons de prop’, un extraordinari recorregut per algunes de les principals veus del potent catàleg valencià. Els dotze episodis d’aquesta série de reportatges audiovisuals es van gravar fa ara tres anys en un context radicalment diferent a l’actual estat de confinament. Per això, no hem volgut perdre l’oportunitat per preguntar-los com estan, com porten la quarantena, com pensen que serà el futur d’aquest incert escenari per a un sector ja precaritzat com és la música.