Quan sobreviure forma part de l’essència

Amb la intenció “d’acostar” la música valenciana a les nostres llars, en eldiario.es hem volgut recuperar el cicle ‘Cançons de prop’, un extraordinari recorregut per algunes de les principals veus del potent catàleg valencià. Els dotze episodis d’aquesta sèrie de reportatges audiovisuals es van gravar fa ara tres anys en un context radicalment diferent a l’actual estat de confinament. Per això, no hem volgut perdre l’oportunitat de preguntar-los als seus protagonistes com estan, com porten la quarantena, com pensen que serà el futur d’aquest incert escenari per a un sector ja precaritzat com és la música.

Els protagonistes del primer episodi són uns grans coneguts del públic valencià. S’acomiadaren dels escenaris a l’octubre del 2017 i, tot i que la majoria dels membres es dediquen a altres camps, alguns d’ells continuen vinculats a l’escena musical valenciana de diferents maneres. Parlem amb Kiko Tur, compositor i fundador d’Aspencat.

Fa més de dos anys que Aspencat es va acomiadar dels escenaris (no sabem si definitivament). Però alguns membres heu continuat vinculats a la música. Com penses que pot influir aquesta situació d'alarma en l’escena musical valenciana?

El confinament ja ha suposat una davallada molt forta d'ingressos per a tot el sector econòmic que orbita al voltant de la cultura. Si centrem el focus en la parcel·la musical; cantautors, músics, artistes, tècnics de so, tècnics de llums, programadors, promotors i un llarg etcètera de llocs de treball indirectes s'han hagut de quedar a casa i ja estan patint, i patiran, les conseqüències de la, d'altra banda inevitable, cancel·lació de tots els esdeveniments culturals previstos per aquesta primavera i veurem si també els de l'estiu i la tardor. Amb tota probabilitat es pot donar per perduda tota la temporada del 2020, amb el drama que això pot suposar per a la supervivència d'un sector històricament maltractat, no només al País Valencià, sinó també a la resta de l'Estat.

Pensem que una vegada es controle l'expansió del virus vindran unes altres mesures per controlar que no hi puga haver un segon brot de contagis i això suposa que les aglomeracions de gent, que són imprescindibles i vitals per a la viabilitat dels esdeveniments i festivals, i, en definitiva per al sosteniment econòmic dels artistes, seran regulades i restringides durant un temps segurament més llarg del que molts podran aguantar, havent de compaginar la música amb altres professions per poder subsistir. Aquest fet no és nou i malauradament molts músics n'estem acostumats perquè ho hem hagut de fer en molts moments de les nostres trajectòries.

Jo mateix ara estic en el procés creatiu de les cançons d'un nou projecte musical i estic fent de professor de secundària a mitja jornada per poder sobreviure. D'altra banda, no hem d'obviar que la crisi econòmica que inevitablement ens acompanyarà en l'escenari postpandèmia suposarà menys diners a les butxaques de la gent per poder “consumir” cultura i una davallada de les ja escases inversions i polítiques públiques per incentivar la creació cultural. Per tant, i per concloure, pense que vindrà un període d'economia de postguerra i que això, tot i les dificultats i els entrebancs que suposarà, s'hauria de canalitzar cap a un enfortiment de la consciència de classe de tots els currants del sector perquè l'eixida de la crisi vaja per la via de la col·lectivització i del suport mutu, i no del campe qui puga com fins ara.

Heu cancel·lat o ajornat projectes?

La majoria de membres d'Aspencat actualment es dediquen professionalment a uns altres camps. Alguns de nosaltres som pluriempleats com és el meu cas i compaginem la música i unes altres feines. Però tots hem hagut de posposar i cancel·lar coses. No hi havia alternativa.

Considereu que també pot tindre un efecte en la qualitat de la cultura i, en aquest cas, de la música?

Tant de bo el confinament supose una inspiració creativa brutal i vegen així la llum noves cançons i, per què no?, nous projectes musicals de qualitat. Temps per pensar i reflexionar per poder crear sembla que en tenim i en tindrem, el problema serà com seguir pagant les factures si no és buscant alternatives laborals mentre duren el confinament i les mesures excepcionals del postconfinament que ja veurem quan duraran o si es quedaran. Ho sent molt si semble una mica pessimista.

Quines fórmules penseu que facilitaran que el sector de la música puga sobreviure?

De moment, l'alternativa més potent han estat els directes a les xarxes per la immediatesa i l'espontaneïtat que permeten. Han sorgit ràpidament iniciatives altruistes molt xules d'alguns músics fent combos i col·laboracions, així com també actuacions d'artistes consagrats, inclús festivals online amb breus actuacions d'un munt de bandes i cantautors. Nosaltres no ens hem prodigat en aquest sentit perquè actualment estem coent nous projectes o descansant i hem entés que potser no ens tocava després de tant de temps de silenci.

Al fil del que acabe de comentar, pense que potser una de les eixides per a la música, a curt i mitjà termini, seran els concerts online de pagament. És a dir, després d'una primera onada espontània i altruista d'actuacions, passarem segurament a una onada de concerts online de pagament per poder pal·liar una mica la manca d'ingressos dels artistes, tot i que hi haurà molts altres professionals que seguiran sense feina (tècnics de so, tècnics de llums... etc.) A partir d'aquesta fase no sabria dir què passarà. Tot dependrà de la duració del confinament i de les posteriors mesures restrictives pel que respecta a les aglomeracions de gent, i també de la imaginació i la creativitat de la gent. Veurem en quines formes mutarà l'ofici de músic.

Personalment m'agradaria que l'eixida vinguera de la mà d'una presa de consciència dels obrers del sector que es traduïra en un enfortiment dels vincles de classe i del suport mutu per les bases cap a un horitzó més sostenible fora dels grans festivals i lluny dels promotors i d'altres intermediaris que trauen el suc de l'esforç del proletariat de la música.

Finalment, quina cançó d’Aspencat ens recomanes per aquests dies de confinament?

Quan caminàvem (Essència, 2013).

Amb la intenció “d’acostar” la música valenciana a les nostres llars, en eldiario.es hem volgut recuperar el cicle ‘Cançons de prop’, un extraordinari recorregut per algunes de les principals veus del potent catàleg valencià. Els dotze episodis d’aquesta sèrie de reportatges audiovisuals es van gravar fa ara tres anys en un context radicalment diferent a l’actual estat de confinament. Per això, no hem volgut perdre l’oportunitat de preguntar-los als seus protagonistes com estan, com porten la quarantena, com pensen que serà el futur d’aquest incert escenari per a un sector ja precaritzat com és la música.

Els protagonistes del primer episodi són uns grans coneguts del públic valencià. S’acomiadaren dels escenaris a l’octubre del 2017 i, tot i que la majoria dels membres es dediquen a altres camps, alguns d’ells continuen vinculats a l’escena musical valenciana de diferents maneres. Parlem amb Kiko Tur, compositor i fundador d’Aspencat.