El Govern de la Generalitat ha elaborat el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge (PTSH) perquè sigui el full de ruta que ha d’inspirar les polítiques d’habitatge que s’engeguin els propers 20 anys a Catalunya en aquest àmbit, amb l’objectiu de garantir el dret a l’habitatge a les noves generacions de joves i a les noves llars que es creïn durant aquests anys. És un document estratègic que apunta grans objectius i les mesures més adients per territoris i necessitats que s’hi detectin en cada moment.
El principal objectiu del pla és el de donar resposta a les necessitats d’algun tipus de suport públic a les noves llars que es generin durant els propers 20 anys, ampliar fins el 15% els habitatges destinats a polítiques socials en els municipis inclosos a les àrees de demanda forta i acreditada i, finalment, l’ampliació del parc de lloguer social fins el 7% dels habitatges principals, equiparant-se a la mitjana europea. L’assoliment d’aquests tres grans objectius permetrà disposar dels instruments necessaris que confirmin la base d’unes polítiques estructurals en matèria d’habitatge.
La demanda exclosa
Les línies d’actuació previstes en el Pla s’han elaborat en base a estudis estadístics i previsions demogràfiques segons les quals en els propers 15 anys es formaran 901.000 noves llars a Catalunya. Així, el Pla preveu que les administracions puguin impulsar polítiques públiques d’habitatge per donar suport a unes 355.000 d’aquestes noves llars, ja sigui a través del parc públic en lloguer social, fomentant altres sistemes de tinença d’habitatge o incrementant els ajuts socials relacionats amb l’habitatge, per arribar al doble de famílies a què s’arriba actualment.
En aquest sentit, el pla aprovat per la Generalitat preveu que les administracions impulsin, per atendre la demanda exclosa durant el període 2022-2037 les actuacions d’ampliació del parc de lloguer social, ja sigui construint nous habitatges públics, adquirint-ne o mobilitzant el parc existent cap al lloguer social (amb la previsió d’arribar amb el conjunt d’aquestes actuacions a incrementar el parc públic en més de 182.000 habitatges). En segon lloc, l’administració haurà de promoure la construcció d’habitatges amb protecció oficial de compravenda i de tinences intermèdies (per cobrir així més de 110.000 habitatges). Finalment, el Govern preveu també ampliar i crear nous ajuts al pagament del lloguer.
Ampliació del parc d’habitatges destinat a polítiques socials als municipis amb més població i rellevància territorial
La segona línia es centra en l’assoliment del 15% del parc d’habitatges principals sigui destinat a polítiques socials (l’anomenat objectiu de solidaritat urbana) als 163 municipis inclosos a les àrees de forta demanda acreditada, on viu més del 82% de la població de Catalunya i on es crearan la majoria de les noves llars. Aquesta xifra s’assolirà per la via del lloguer social, la compravenda o els ajuts al pagament del lloguer de l’habitatge.
Ampliació del parc de lloguer social
Més enllà social de l’assoliment de l’objectiu de solidaritat urbana, amb l’aplicació de les mesures plantejades pel Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge arreu del territori, cal ampliar el parc de lloguer social fins el 7% dels habitatges en el conjunt de Catalunya. Aquesta xifra posaria Catalunya per sobre de les mitjanes del sud d’Europa.
Territorialització de les actuacions
Per facilitar que les administracions puguin arribar a percentatges de parc social, s’han definit diverses territoris i zones d’actuació.
Així, el PTSH preveu mesures per a 55 municipis preferents, on viu el 6,4% de la població de Catalunya i on també caldrà en aquests anys desplegar mesures per a facilitar l’accés i el pagament de l’habitatge, ja que es tracta de municipis on l’esforç econòmic per a accedir a l’habitatge supera el 30% dels ingressos familiars. Així mateix, es reconeix l’especificitat del món rural amb la delimitació de 612 municipis pels que es preveu la redacció d’un pla específic d’habitatge.
Atesa la complexitat i transversalitat del problema de l’habitatge, , el pla territorial dibuixa altres plans específics per a la gent gran, per a les dones i infants, per a fer front al sensellarisme, per a fomentar l’habitatge de lloguer i el de la rehabilitació