El 2023, l’any dels excessos

Mai en la història el nostre territori havia excedit tant els seus límits com el 2023. Vivim en una economia regida pel creixement econòmic, amb l’únic objectiu de seguir fent més doblers sense tenir en compte els impactes que suposa estimular les activitats econòmiques. Així doncs, l’economia de les Illes Balears s’ha convertit en un model econòmic amb les venes obstruïdes de colesterol on la riquesa no circula, sino que es queda retinguda, amenaçant la salut de tots. Són molts els símptomes que indiquen el mal estat de salut del nostre sistema i que aquest any han assolit nivells mai vists. 

Començam per la pressió humana més alta mai registrada. Un aeroport que torna a barrer rècord amb més de 30 milions de passatgers, dels quals més de 22 milions internacionals. Mai les Balears havien arribat als 17 milions de turistes, i aquest any quasi arriben als 18 milions, el que multiplica x15 la població resident. Més turistes i més doblers. Doncs també hem batut rècord en facturació, amb més de 19.400 milions d'euros. Però, on són aquests doblers? 

Som una economia amb colesterol perquè la riquesa no circula, sino que queda retinguda. L'1% de la població hi té el 23% de la riquesa de l’arxipèlag i el 50% té dificultats per arribar a final de mes. Ho veim quan augmenta el tràfic de jets privats o la fortuna dels hotelers, mentre la majoria de població li costa accedir a preu disparat i ja no somien ni a comprar una casa. 

Aquests excessos de població també queden registrats en un augment de la contaminació. Les dades mostren que el 2021 Balears varen créixer les emissions, emetent de mitjana 5’9 T de CO2. El 2023 ha augmentat el transport i l’aviació ja contamina més que els cotxes a les Balears (prop de 2 milions de T CO2 anuals). Dintre l’aviació destaquen els jets privats, som el 9 aeroport amb més jets privats d’Europa, més de 17 mil. I un trànsit d’operacions de més de 216 mil vols comercials. 

Record històric de temperatures màximes a Balears amb el màxim registre a Llubí 44’9ºC. Un dels anys més secs mai registrats, amb alerta per sequera i amenaces a talls d’aigua el 2024. Fenòmens climàtics extrems com la borrasca Juliette que deixa rècord en nevades a ran de mar o quotes de fins a 3 m d’alçada. 

Rècords que es varen transmetre en un màxim històric de morts per crisi climàtica al nostre país, comptabilitzant més de 11 mil morts per l’any 2022. Tot això per la crema de combustibles fòssils que tornava a registrar màxims mundials el 2023 amb 40’9 gigatonelades, un +1’1% que el 2022. Rècord finançat amb doblers públics, doncs els subsidis als combustibles fòssils foren els més alts mai registrats el 2022 amb més de 7 trilions de dòlars. 

Aquests rècords queden patrocinats amb pressupost rècords, valgui la hipèrbole. S’ha augmentat un +30% el pressupost pel turisme l’any 2024 amb 132’6 milions € per la Direcció General de Turisme del Govern. Dels quals més de 1.380 milions € aniran destinats a l’AETIB per la promoció i màrqueting. Promoció per tornar a batre rècords amb nous turistes de nous mercats com Àsia o Pròxim Orient. 

Un model turístic suïcida sense límits que deroga la moratòria turística o deroga la moratòria als megacreuers. Augmentant el nombre d'avions, creuers i, per tant, de turistes, que contribueix greument a la crisi climàtica.

Per què hem de continuar vivint d’un turisme que ens fan creure que ens enriqueix, mentre alguns empresaris ens diuen que “la massificació forma part de l’experiència de l’illa” i, per tant, els residents ens agradi o no l’hem de sofrir?