Més Nureddunes, per favor

Quan el mes d’octubre de 2022 es va inaugurar a Palma el nou eix cívic del carrer Nuredduna, es va donar una decisiva passa més en el camí cap a la regeneració verda de la capital de Mallorca. Anàvem cap al model de mobilitat sostenible i justa que tots voldríem (excepte els negacionistes d’un canvi climàtic que ja està posant en risc el nostre benestar, salut, seguretat i economia). Nuredduna suposà, a més, una actuació d'acupuntura urbanística dotada d’una doble justícia –espacial i social–, especialment si tenim en compte que s’encaixa dins l’Eixample de Palma, dissenyat per Bernat Calvet el 1897, on durant dècades s’ha prioritzat el trànsit rodat.

Allò que abans no es considerava avantatjós ni oportú per a la ciutat –zones verdes i espai per a la mobilitat activa–, avui es confirma amb una rotunda prioritat. Tant la Comissió Europea com el Govern d’Espanya aposten per un redisseny urbà compromès amb la correcció dels dèficits del passat per mitjà del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Un paquet d’actuacions especialment necessari a una illa com la nostra on, principalment des de la dreta ideològica, s’hi ha patrocinat l’ús desmesurat del cotxe.

Perquè Nuredduna és també un acte de justícia social: ajuda i recompensa a les persones i famílies que caminen, conversen i es troben al carrer, recuperant i actualitzant el carrer mediterrani on els infants ocupaven, despreocupats i en llibertat, el carrer. Un acte que demostra clarament la practicitat i altres bondats dels carrers regenerats i “peatonalitzats” com aquest, que sempre han acabat per satisfer a tothom, malgrat calgui estar sempre atents per tal d’evitar una excessiva ocupació per activitats de restauració que puguin impedir la convivència.

Segons les dades de la DGT, Palma compta amb una mitjana de 756 vehicles per cada 1.000 habitants (a alguns barris aquesta xifra equival a dir “un cotxe, una persona”), mentre que el promig de l’espai viari que es destina a les persones que es desplacen a peu és sols del 41%. Per això, si els carrers són de tots i per a tots, resulta una enorme injustícia –i un contrasentit– regalar la major part del nostre espai viari al vehicle privat que provoca embussos i contaminació ambiental i acústica.

Necessitam més polítiques urbanes que ens reequilibrin i que sempre prevalgui el dret social i espacial dels ciutadans que volen o que necessiten anar a peu, en bicicleta o transport públic. Aquestes polítiques són les del decreixement amable de cotxes, persuadint els conductors perquè en facin un ús més racional. Per què recórrer 300 m en cotxe si aquesta distància es fa només en 4,5 minuts a peu? Per això cal seguir augmentant les infraestructures viàries urbanes d’ús exclusiu per a vianants i bicicletes: està demostrat que la gent no dubta emprar-les quan té les infraestructures que li faciliten aquesta activitat.

En plena Setmana Europea de la Mobilitat, hem conegut com l’Ajuntament de Palma ha desistit de més de 13 milions d’euros, provinents del programa de fons europeus Next Generation, que havien de destinar-se, entre d’altres, a l’adquisició de nous busos, expandir Bicipalma fins al Coll d’en Rabassa, i impulsar la reurbanització del carrer Cotlliure amb criteris de mobilitat sostenible, que connectaria Bons Aires, Camp Redó i Cas Capiscol. Novament veim com la dreta actua de l’única forma que sap fer: en contra de l’interès general i de les evidències científiques que ens manen posar el fre de mà al creixement individualista del vehicle privat. A això cal sumar-hi la voluntat de supressió del carril bus-VAO en funcionament a l’autopista a l’aeroport, desistir del projecte del tramvia de la badia de Palma, o engrandir la Via de Cintura amb nous carrils, cosa que acabarà embossant encara més les entrades a Ciutat.

Reivindicam el model de Nuredduna per extendre’l a més carrers de Mallorca amb vocació de transformar-se en eixos cívics i verds. Aquestes són les receptes de l’urbanisme humanista, que avui esdevé humanitari, aquell que aposta per una planificació urbana i territorial en què la unitat de mesura siguin sempre les persones. No es tracta, és clar, de convertir tota la ciutat en un espai monofuncional de vianants, sinó de reconduir la situació perquè els ciutadans puguin fer-ho de forma més còmoda, segura i eficient.