Recuperar els gegants de vent mallorquins

Els molins aiguaders o molins d’extracció d’aigua són un dels elements patrimonials més identitaris de Mallorca. Aquesta obra d’enginyeria mallorquina s’ha convertit en un símbol identitari de la nostra cultura i el paisatge. Tot i la seva bona consideració, estem perdent el paisatge molinològic mallorquí. 

La poca valoració i rendibilitat econòmica del treball agrícola, la salinització dels aqüífers, la degradació del món agrari, els alts costos econòmics i la falta d’alternatives han portat a l’abandonament i degradació progressiva dels molins d’extracció d’aigua i el seu paisatge associat. Però… es poden recuperar els molins? Quines possibilitats presenten? 

A Mallorca existeixen actualment prop de 2.300 molins d’extracció d’aigua, menys de l’1% es troba en funcionament. A Palma trobem la major concentració amb 1.066 molins, d’aquests menys del 7% dels molins es troben restaurats. Malgrat les dificultats econòmiques i la poca rendibilitat, fet que desincentiva als propietaris, els darrers anys s’estan esbrinant noves possibilitats per la recuperació d’aquest patrimoni.

Actualment trobem diferents motius que han incentivat la seva recuperació. El seu valor estètic i identitari com a icona ha motivat a restaurants, empreses de rent-a-car, hotels, agroturismes, centres comercials… a la seva recuperació com imatge de prestigi de l’empresa o com atractiu turístic. Una petita part ha recuperat la seva funció original d’extracció d’aigua, ja sigui per regar l’hort o bé per nostàlgia familiar o històrica. Alguns d'ells incentivats per les ajudes públiques. 

No obstant, la recuperació dels molins ofereixen més possibilitats. Pot ser com element cultural museístic, per conservar i divulgar els coneixements envers aquest patrimoni i la seva història. I, per altra banda, el seu interès com atractiu turístic que incentivaria la recuperació d’un paisatge molinològic a través de rutes culturals i visites turístiques d’un territori que degradat i que no gaudeix de gaire interès turístico-cultural. 

I, en darrer lloc, i possiblement més interessant, la rehabilitació dels molins per la producció d’energia. Malgrat alguns antecedents fallits, des de el 2022 existeix un primer prototipus exitós de molí tradicional que produeix energia. Aquest té una potència de 15kw, però que pot ser millorada notablement fins als 20 kw o fins i tot als 40 kw. El sistema de producció elèctric substituiria la maquinària tradicional, perdent una part rellevant, no obstant es podria incorporar una motobomba d’extracció elèctrica perquè mantingués l’ús tradicional, aprofitant així al màxim l’energia. 

Aquestes noves possibilitats obren un nou horitzó per al futur dels molins de Mallorca. No obstant això, encara queda molt camí per fer, cal apostar per la investigació tecnològica per fer aquesta alternativa viable i apostar per la recuperació dels oficis artesanals de fuster i ferrer que permeten la fabricació, restauració i manteniment d’aquest patrimoni. 

A més a més, la recuperació i rehabilitació d’aquest patrimoni cultural i el seu paisatge ens permet avançar cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats en l'Agenda 2030.

Per una part, la recuperació dels molins i el seu paisatge agrari ens permet avançar cap a la sobirania alimentària del territori a través de la recuperació de l’activitat agrícola i ramadera. La seva recuperació suposa recuperar i mantenir viu els coneixements agrícoles, culturals i artesanals lligats a l'activitat dels molins. Recuperar el paisatge deteriorat, suposaria lluitar contra la desertificació i degradació de les terres i els seus ecosistemes.

La recuperació cultural promou una educació cultural, estils de vida i pràctiques de producció i consum responsables i sostenibles a partir de l'ús eficient dels recursos, com l'ús de l'aigua que feien els nostres avantpassats. 

A més, la recuperació d'una indústria i artesania lligades als molins que tingué diversos tallers de fusters i ferrers i a la que ara hi sumariem la innovació tecnològica per produir energia elèctrica contribuiria a diversificar l'economia balear. També la seva rehabilitació per produir energia elèctrica suposaria avançar cap al repte de produir energia neta assequible i no contaminant. I la recuperació d’aquestes infraestructures contribuiria a tenir unes ciutats i comunitats sostenibles, avançant en l’autosuficiència.

En definitiva, la recuperació del paisatge molinològic suposa una oportunitat per avançar cap a un nou model de futur més sostenible mentre recuperam una part de la identitat cultural de les Balears. 

Els molins aiguaders o molins d’extracció d’aigua són un dels elements patrimonials més identitaris de Mallorca. Aquesta obra d’enginyeria mallorquina s’ha convertit en un símbol identitari de la nostra cultura i el paisatge. Tot i la seva bona consideració, estem perdent el paisatge molinològic mallorquí. 

La poca valoració i rendibilitat econòmica del treball agrícola, la salinització dels aqüífers, la degradació del món agrari, els alts costos econòmics i la falta d’alternatives han portat a l’abandonament i degradació progressiva dels molins d’extracció d’aigua i el seu paisatge associat. Però… es poden recuperar els molins? Quines possibilitats presenten?