LLEGIR EN CASTELLÀ
Ha estat una de les compareixences més esperades de la comissió d'investigació que se celebra al Congrés dels Diputats al voltant de les presumptes irregularitats que envolten l'adquisició de mascaretes per part de les administracions públiques a la trama Koldo. La presidenta de la Cambra Baixa i exlíder socialista del Govern balear, Francina Armengol, ha estat interpel·lada aquest dilluns en relació al contracte fallit de 3,7 milions d'euros que va signar el seu Executiu amb la mercantil instrumental implicada a la causa, Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas. Durant la seva compareixença, Armengol ha defensat rotundament la gestió que el seu gabinet va dur a terme i ha negat haver rebut “ordres o pressions” per afavorir l'empresa vinculada a Koldo García, amb qui ha assegurat no haver tractat mai aquest assumpte.
“A la meva vida he donat una ordre al meu govern perquè contracti una empresa concreta ni m'han pressionat ni he afavorit cap empresa”, ha subratllat la presidenta de la Cambra baixa, qui, sobre el mateix Koldo García, ha admès que el coneixia com a assessor del llavors ministre de Transports, José Luis Ábalos, i encara que ha manifestat no recordar totes les seves comunicacions de fa quatre anys, sí que ha negat “amb total seguretat i rotunditat” que parlés amb ell sobre la contractació de cap empresa.
Es tracta de la primera vegada que la tercera autoritat de l'Estat compareix en una comissió de recerca. I ho ha fet per respondre amb fermesa als embats del PP i Vox, que ja van reclamar la dimissió d'Armengol i que, sobretot, li recriminen la tardança a reclamar els 2,6 milions d'euros de sobrecost que Balears va pagar pels 1,5 milions de cobreboques que van arribar a les illes. En aquest sentit, Armengol, que ha rebut el recolçament del portaveu socialista al Congrés, Patxi López, el vicepresident primer de la Mesa, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis i el secretari d'Estat de relacions amb les Corts, Rafael Simancas, entre d'altres, ha criticat que els populars hagin construït “un relat” i s'hagin utilitzat correus i certificacions “de forma aïllada i sense context fent creure que va ser una decisió política a favor d'aquesta empresa”. “I usen aquest relat per intentar enfangar-me a mi com a presidenta del Congrés”, ha asseverat.
Durant la seva intervenció, que la presidenta de la Cambra Baixa ha assegurat haver-se plantejat “com un exercici de transparència”, ha fet valer la gestió del seu gabinet al capdavant de la pandèmia de la COVID, ha recordat com les pitjors setmanes de la crisi sanitària “la gent estava confinada” i no es disposava de prou material sanitari perquè el mercat ordinari “havia col·lapsat”, un fet que es va agreujar “encara més si és possible” a Balears a causa de la seva condició insular. “Fins a l'última setmana d'abril [del 2020] només havíem rebut 7.000 màscares, quan gastavàvem més de 100.000 per setmana. I la meva prioritat va ser sempre anteposar la salut de les persones abans que qualsevol altra circumstància”, ha afegit, assegurant que aquells van ser “els pitjors mesos” de la seva vida.
Nega que fossin mascaretes 'fake'
“Els bombers no tenien mascaretes, els Consells Insulars ens reclamaven mascaretes, i aquesta és la realitat. Necessitàvem estoc de seguretat de cara a la desescalada com demanava el Ministeri” fins que el 2023 es va declarar la fi pandèmia, ha subratllat.
Així mateix, ha negat que els cobreboques rebuts fossin fake o un material “inútil”, assenyalant que anaven destinats al seu ús civil, després que el portaveu del PP a la comissió, Elías Bendodo, l'acusés d'haver “prevaricat” per haver certificat la recepció de les màscares malgrat saber, al seu parer, que eren “fake”. Bendodo s'ha referit, en concret, al certificat de conformitat que va emetre el Govern després de la recepció de la comanda de mascaretes. No obstant, la presidenta del Congrés ha assenyalat que aquest document tenia com a objectiu certificar que s'havia rebut el material “el dia que tocava i pel preu acordat” i que, en cap cas, impedia plantejar després qualsevol reclamació com així es va fer.
Armengol, que va enllaçar dues legislatures consecutives al capdavant de l'Executiu balear, ha fet al·lusió a les mesures a què el Govern es va veure abocat a adoptar per contenir la pandèmia: “Vam tancar aeroports i ports i vam haver de parar tota la nostra activitat. Gràcies a això, Balears va ser, juntament amb les Canàries, la Comunitat Autònoma amb menor mortalitat”, a més de ser la primera a obrir-se al turisme estranger des que, el març del 2020, s'havia decretat l'estat d'alarma i aconseguir sortir de la situació econòmica en què es trobaven les illes “després d'haver patit una caiguda del PIB del 21%”. “Cada persona que salvem fa que em senti orgullosa”, ha incidit.
En aquesta línia, ha insistit que Balears havia de disposar “en tot moment de material sanitari i a principis d'abril es parlava que hi havia un desproveïment de màscares. En una comunitat autònoma completament tancada calia actuar amb molt de rigor per contenir el virus”. Enmig d'aquella situació, ha manifestat que es va aprovar la contractació d'emergència dels expedients per fer front a la crisi, “enmig d'un mercat extremadament competitiu en què intermediaris de tota mena oferien material de la Xina mentre des del Ministeri de Transports se'ns oferia aquest material. No hi havia cap altra manera d'adquirir el material que no fos pel procediment d'emergència”.
Sobre la seva relació amb Kolgo García, ha assegurat contundent que mai va tractar amb ell cap aspecte relatiu a la contractació de cap empresa. “Aquestes dates i durant la pandèmia em vaig comunicar no només amb gent del Ministeri per tractar des de tancament de ports i aeroports a l'establiment de garanties logístiques, també amb altres Ministeris, secretaris d'Estat i assessors. I seré absolutament sincera. No recordo totes les comunicacions; el que descarto amb total seguretat i rotunditat és que parlés amb Koldo García de la contractació de cap empresa”, ha remarcat.
Armengol ha recordat que les comunicacions es canalitzaven a través de l'Institut Balear de Salut (IB-Salut), que “era el que buscava el material”. En aquesta línia, ha explicat que les decisions les prenien els òrgans de contractació segons criteris tècnics: “En aquest cas, hi havia una necessitat, va arribar una proposta, es va valorar tècnicament i es va tancar l'operació, com es va fer amb totes les contractacions ”.
“Jo estava en la presa de decisions de pes en un territori que es va tancar completament i que va patir una caiguda del PIB del 21%”, ha incidit, posant èmfasi en aquest últim aspecte: “Enmig de la crisi més gran sanitària de la història, no estava per conèixer les contractacions concretes”.
Reclamació del sobrecost
Sobre l'inici de la reclamació del sobrecost abonat per les màscares, tenint en compte que una anàlisi sol·licitada de forma voluntària pel Govern a l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball i al Centre Nacional de Mitjans de Protecció (CNMP) va determinar que els cobreboques no complien els requisits d'una FFP2, Armengol ha assenyalat que el material es va emmagatzemar com a estoc de seguretat fins que el 2023 es va declarar la fi pandèmia.
Després d'això, ha asseverat que va ser el seu propi Govern qui va iniciar l'expedient per sol·licitar la devolució dels 2,6 milions, i el 6 de juliol del 2023, el mateix dia que Marga Prohens (PP) va ser elegida presidenta balear i amb el Govern d'esquerres estava en funcions, l'IB-Salut va emetre un informe en què proposava la resolució parcial del contracte i reclamava a Soluciones de Gestión una indemnització de 2,6 milions d'euros. La compareixent ha lamentat que l'Executiu de Prohens “deixés caducar” la reclamació.
A preguntes del diputat de Vox per Balears, Jorge Campos, que ha acusat Armengol de “mentir” a la comissió d'investigació i de ser “còmplice d'uns comissionistes sense escrúpols” i fins i tot “del finançament il·legal” del seu partit, la socialista ha emfatitzat que “mai” ha estat “implicada en cap cas de corrupció”: “L'odio profundament. I si algú s'ha enriquit il·lícitament que li caigui tot el pes de la Llei. Fa molts anys que lluito contra aquesta xacra. Si [Koldo] García em va dir que accelerés la contractació? Mai. Em vaig deixar la vida per salvar la gent i recuperar l'economia mentre el seu paper i el del PP era posar pals a les rodes”, ha abundat.
En aquesta línia, ha recriminat al diputat d'extrema dreta d'estar “mentint” i “intentant embrutar la feina de gent que va treballar amb moltes dificultats”. “¿S'hauran comès errors? És clar que sí, però es va fer una bona gestió”, ha remarcat. Al final de la seva intervenció, Armengol s'ha declarat “ferma defensora del parlamentarisme i el debat”, però matisant que “no val tot”: “El desprestigi, la deshumanització de l'adversari i la mentida no serveixen. La ciutadania es mereix que tot això s'aturi. I demano que aturem pel bé de les institucions, la democràcia i el país”.
Altres compareixences
Aquest dilluns també han comparegut a la comissió Manuel Palomino, qui fos director general de l'IB-Salut durant la legislatura d'Armengol, així com l'exvicepresident del Govern i antic conseller de Turisme, Economia i Treball, Iago Negueruela. Palomino, que va ser qui va signar el primer informe per reclamar a Soluciones de Gestión el sobrecost de les màscares, ha reconegut que va ser Koldo García qui va actuar com a intermediari amb el Govern balear, aclarint així el principal dubte que quedava per resoldre del cas: “[Una persona del Ministeri] em va trucar, em va donar un contacte, li vaig enviar un WhatsApp i vaig demanar informació. Aquest senyor es presenta com a assessor del Ministeri, el senyor [Koldo] García, i em remet a [Iñigo] Rotaeche [soci majoritari de Solucions de Gestió”.
Per la seva banda, Negueruela ha justificat els contractes d'emergència -com el que es va signar amb la companyia de la trama Koldo- per la necessitat que les Illes s'“obrissin al món”, es pogués desescalar i es recuperés l'economia L'actual portaveu del PSIB-PSOE al Parlament balear ha defensat que el contracte amb Soluciones de Gestión era “vàlid” i que “l'emergència ho permetia”. A més, ha insistit, en la mateixa línia que Armengol i Palomino, que les Illes necessitaven estoc, que les màscares servien i que “tenien un ús extrahospitalari des de l'inici”. A més, ha recordat que va ser el Govern d'Armengol el que va iniciar el procediment per reclamar el sobrecost de les màscares.