La crisi de l'habitatge desmantella l'hostaleria i els serveis bàsics a les Balears
LLEGIR EN CASTELLÀ
El drama provocat pels inassumibles preus de l'habitatge a Balears causa estralls una temporada més deixant plantilles a mig cobrir i als empresaris amb dues decisions: disminuir hores o dies de servei o sobredimensionar el nombre d'empleats ara, al maig, per no veure's 'tirats' en ple juliol i agost. El sector de la restauració, el més marcat per la temporalitat, és el que pateix principalment, des de fa anys, les conseqüències de la crisi habitacional. “És una tendència que va començar a partir del 2017/2018, al COVID es va aturar per motius de sobres coneguts, i després s'ha anat fent cada vegada més evident”, comunica Miquel Tur, representant de bars i restaurants d'Eivissa a la Petita i la Mitjana Empresa d’Eivissa i Formentera (PIMEEF).
A aquest problema se li suma una altra complicació: el repte demogràfic que suposa reemplaçar tots els treballadors de la generació del baby boom que durant aquests anys estan sortint del mercat laboral. Un fet que no només es limita a l'arxipèlag, sinó que s'estén a nivell nacional i europeu. Aquestes dues línies, la de la carestia de l'habitatge –contínuament in crescendo– i la de la demanda laboral –en declivi–, prenen un camí cada cop més divergent.
“El problema és crònic, però no nou, ve de molt enrere”, remarca Tur. Les empreses més afectades són les que tenen el factor de temporalitat molt marcat perquè el salari –i el que en pugui quedar a la butxaca– té més pes que en els contractes laborals de tot l'any. “L'empleat fix cerca també estabilitat, proximitat, formació…”, explica el representant de PIMEEF a elDiario.es. El temporer ve de fora amb l'únic propòsit de guanyar diners, un aspecte clau per als bars i restaurants que només obren a l'estiu.
El projecte de traslladar-se a Eivissa en temporada per estalviar, com es feia tots aquests anys enrere, ha deixat de tenir sentit. L'estampa dels assentaments formats per caravanes i tendes de campanya on habiten sobretot treballadors han significat el punt final: Balears ja no és un lloc on venir a collir bitllets amb què després marxar. Ara, aquest estalvi se'l menja tot l'habitatge.
Ja ni tan sols les alternatives més precàries en surten rendibles. Llogar una autocaravana per dormir-hi pot arribar a sortir per uns 800 euros mensuals, segons fonts consultades per aquest diari. A més, la nova normativa obliga a llogar una plaça en un càmping (si hi ha la sort de trobar-la) el preu del qual ronda els 1.800 euros al mes. Pel que fa a les habitacions, han deixat de ser una possibilitat, també les compartides. “Hi ha altres destinacions més atractives que les illes en aquest sentit, com la costa peninsular”, comenta Tur.
Balears ja no és un lloc on venir a collir bitllets amb els quals després marxar-se. Ara, aquest estalvi s'ho menja tot l'habitatge
Per pal·liar el problema, els empresaris han fet l'esforç durant les dues o tres últimes temporades de proporcionar casa als seus treballadors a un preu raonable i beneficiós per a les dues parts. Una pràctica que passa a Formentera més que a Eivissa i l'única viable per garantir que segueixi funcionant el mecanisme turístic. En part, perquè és fonamental anticipar les contractacions a la temporada alta i assegurar-se comptar amb la mà d'obra necessària al pic de demanda.
Hi ha altres destins més atractius que les illes, com la costa peninsular
Dificultats per donar bon servei
“Suposa un risc d'esperar als mesos més forts per comprovar el nivell de treball”, respon el representant d'hostaleria. Alguns no corren la sort de poder decidir, com Luis, qui regenta una cafeteria a la turística zona de Platja d'en Bossa, al municipi de Vila (Eivissa). “Per a nosaltres és un problema gran, cada any es nota més la manca de personal a l'illa. Com a emprenedors, ens està afectant”, expressa. Encara que aquest mes encara no tenen un volum de treball inassumible, el mes que ve sí que ho tindran. De sis que haurien de ser a la plantilla, només en són tres, per la qual cosa els tocarà assumir, sens dubte, més hores de les previstes.
Respecte a aquest risc que el treballador pateixi una sobrecàrrega de treball, Tur diferencia dos temps d'empleats: els de tot l'any i, d'altra banda, els temporers, que demanen per voluntat pròpia hores extra per guanyar el màxim de diners possibles. “El treballador és el principal actiu i l'empresari és molt conscient que l'ha de cuidar. Sobretot, després de formar-los en el funcionament del negoci”, comenta.
Per a Cristian, propietari del bar es Puetó, a la badia de Sant Antoni, hi ha tot i això pocs professionals que decideixin romandre més de dos estius seguits. Deixant al marge, això sí, la plantilla fixa, formada per una vintena de cambrers i personal de barra, entre d'altres. Des de la seva experiència, la persona que ve a fer la temporada sol ser jove, amb intencions d'experimentar i provar i, quan ja ho ha fet, se'n va. “No vénen a fer carrera a l'hostaleria, com sí que passa en altres llocs”, observa, “i més, veient com està l'habitatge”. El lloc més complicat de cobrir, per la crisi habitacional, “és el de cuina”, afirma.
Els joves no venen a fer carrera en l'hostaleria, com sí que succeeix en altres llocs
La professionalitat tampoc no és la mateixa que fa uns anys. Aquesta opinió la comparteix Pep, propietari del restaurant sa Punta d'es Molí, ubicat a la mateixa zona turística, on des de fa anys s'acumulen hotels, souvenirs, supermercats i quiosquets. Destinats, gairebé sempre, al client britànic. Fa dues dècades l'eivissenc va començar amb el seu negoci i la conclusió que treu dels darrers anys és que a les illes hi ha “cada dia treballadors menys formats”. Per descomptat, els preus de les habitacions han influït.
Pep, propietari d'un restaurant en sa Punta d’es Molí, considera que 'cada dia hi ha treballadors menys formats'
L'antagonista de tots els sectors
No només la restauració pateix, sinó que la manca de personal s'estén a gairebé tots els sectors sempre el mateix origen: l'habitatge. Ho corrobora Consuelo López, representant del sector de la construcció, també afectat. Reconèixer que no hi ha ni hi haurà treballadors ha conduït a les empreses dedicades a l'edificació a Eivissa a agafar només els treballs que poden abastar amb les plantilles fixes que tenen. Abans s'intentava arribar a tot contractant més gent. “Ara, com ja sabem que no podrà ser, no ens comprometem a fer-los. No existeix la possibilitat de contractar a ningú més”, afirma amb rotunditat. Això significa renunciar a una part dels ingressos. Un tema que, segons López, s'ha de “analitzar”: què suposa realment el negoci que no es fa?
Una altra de les conseqüències és que el termini de lliurament dels projectes s'allarga més del que és normal i la gent ha d'esperar més per veure acabades les seves obres. Un fet que val de tant en tant les queixes dels clients. Al final, es tira només amb les plantilles residents i personal establert a l'illa perquè comptar amb empleats de fora és “molt complicat” pel tema de l'allotjament.
La falta de treballadors afecta també a la construcció. Les empreses accepten només els treballs que poden acabar amb les plantilles fixes que tenen. Això implica renunciar a una part dels ingressos. També suposa que els terminis de lliurament s'allarguen més del normal
La durada dels contractes, més temporals que al sector de l'hostaleria, on duren un mínim de sis mesos, és un perjudici. “A la construcció igual necessites algú per a un treball molt concret que pot durar un mes o dos”, indica López a elDiario.es. En aquest sentit, explica que és més “inestable” perquè les dificultats per trobar un lloc on allotjar-se es multipliquen. D'altra banda, la construcció no està mal pagada. “Per descomptat, els salaris han estat els últims anys molt per sobre del conveni perquè l'illa és molt cara i els treballadors han de poder viure amb el sou”, subratlla López.
Salaris “ridículs” en sectors fonamentals
No és el cas dels serveis de neteja, un sector en què sonen campanes de vaga. Juan José Del Teso, responsable d'UGT dels Serveis a la Comunitat a Balears, titlla de “ridículs” els sous dels netejadors: 1.450 euros bruts mensuals. Es remet a l'inconvenient que suposa l'habitatge per a altres sectors clau com l'educació, la sanitat o els cossos de seguretat, però ells “almenys” cobren millor.
“Ara mateix les empreses estan desesperades per trobar gent”. Per a la categoria de camioner han començat a oferir casa tenint en compte que, altrament, seria impossible cobrir les plantilles de cara a l'estiu. “Però encara posant-los pis, no troben empleats perquè els sous segueixen sent massa baixos”, lamenta Del Teso. El problema és crònic. Almenys, ho ha estat en els tres anys en què el professional ha representat sindicalment el sector.
El perfil professional de neteja municipal és una persona “sense estudis, sense formació i de vegades, fins i tot sense l'idioma”. La majoria dels treballadors han de viure en els mal anomenats 'pisos pastera' perquè l'escasíssim salari els doni per subsistir. Aquests sous nimis els desplacen progressivament cap a l'hostaleria cercant una retribució competent.
“El conveni de l'hostaleria –fruit de contínues negociacions per anar millorant les condicions laborals– sempre ens portarà avantatge”, lamenta el portaveu d'UGT, que afegeix que la competència, en el seu sector i en el cas de Balears, és “molt difícil de resoldre”. Segons dades de la plataforma d'ocupació InfoJobs, el sou de la categoria més baixa del sector, la de rentaplats, oscil·la entre els 1.400 i els 1.900 euros al mes. Pel que fa als camioners, se solen decantar pel transport discrecional per al trasllat de turistes.
Hi ha encara més desavantatges: el servei de neteja, bàsic de pobles i ciutats, està molt lligat a les licitacions. “Quan està municipalitzada i no lligada a una empresa privada, les condicions dels treballadors de neteja sempre són millors”, assegura. A Eivissa no passa, però en alguns municipis de Mallorca sí, i en pot fer la comparació. Tant el Pep, com el Cristian i el Luis saben que tiraran endavant aquesta temporada, com han fet cada any. Això sí, a l'agost, l'energia no serà la mateixa. La massificació i l'estrès de no comptar amb les plantilles que realment necessiten probablement els deixin moments tensos. I, tot i així, no seran el sector més malparat.
0