“Després de l'escoleta, em vaig a netejar cases”: un mes de vaga i lluita de les educadores infantils de Palma

LLEGIR EN CASTELLÀ
Gairebé un mes. És el temps que porten en vaga indefinida les treballadores externalitzades de les escoletes de Palma per denunciar les seves precàries condicions laborals. Tot i realitzar la mateixa feina que les que pertanyen als centres de gestió directa de l'Ajuntament, els seus sous no superen els 1.200 euros al mes i moltes es veuen obligades a pluriemplear-se “ja no per viure, sinó per sobreviure”. “Hi ha companyes que surten de l'escoleta i se'n van a netejar cases, a fer de cangurs o a treballar com a cambreres, amb tot el desgast físic i emocional que comporta. I l'endemà la jornada segueix i t'has de responsabilitzar d'una aula amb 18 nens”, lamenta Mercè Leo, una de les educadores afectades.
El conflicte afecta un sector essencial: l'educació de 0 a 3 anys. Les treballadores adverteixen que aquesta precarietat no només les perjudica a elles, sinó que també repercuteix directament en l'atenció que reben els nens en una etapa clau per al seu desenvolupament emocional i cognitiu: “Nosaltres som el seu referent. Som el punt de seguretat perquè un nen d'aquesta edat pugui exercir o desenvolupar un aprenentatge. Hi ha aspectes que han d'estar coberts, com parar esment en el que està fent en aquest moment i que, a més, floreixi l'aprenentatge. Però també cal garantir que tinguin el bolquer net, que estiguin sustentats d'aliment i d'aigua. Quan la seguretat, l'aliment i la higiene estan coberts, és quan el nen pot desenvolupar un aprenentatge. És fer tot el necessari perquè els nens siguin més independents”.
Totes elles es donen cita amb elDiario.es per exposar la problemàtica amb què conviuen cada dia. La Mercè, que treballa des de fa 15 anys a l'escoleta de Can Alonso, recrimina la “gran discriminació” que pateixen: “Se'ns exigeix exactament el mateix que a les treballadores que estan directament gestionades per l'Ajuntament, les mateixes titulacions, les mateixes competències, les mateixes responsabilitats, la mateixa formació contínua, la mateixa línia pedagògica i el desenvolupament del mateix projecte educatiusTot és idèntic, excepte els sous i les condicions laborals”. Una situació impacta no sols en les seves condicions de vida, sinó també en l'estabilitat del sistema educatiu infantil.

Atrapades entre salaris baixos i un imparable cost de vida
Palma compta amb onze escoletes municipals: tres depenen directament del Patronat Municipal d'Escoles Infantils i disposen d'un conveni específic així com de personal laboral propi. Les vuit restants, que compten amb unes 130 educadores, es troben externalitzades a través de l'empresa Estudi 6. El fet que aquestes escoles infantils hagin estat adjudicades en els darrers anys a empreses privades ha generat un model mixt en què conviuen treballadores públiques i externalitzades, una dualitat que, recriminen, perpetua una situació de desigualtat en un sector, a més, altament feminitzat.
La diferència de salaris és més que notable: mentre una educadora del servei externalitzat percep aproximadament 1.150 euros mensuals, en un centre de gestió directa el seu salari puja a 1.800 euros. Les afectades estan atrapades entre sous estancats i un cost de vida que no deixa d'escalar a Balears, sobretot en relació amb els productes més bàsics així com a l'hora de accedir a un habitatge.
Mentre una educadora del servei externalitzat percep aproximadament 1.150 euros mensuals, en un centre de gestió directa el seu salari ascendeix a 1.800 euros
Com assenyalen, en declaracions a aquest mitjà, la responsable de 0-3 de CCOO, Pepa Ramis, i el delegat d'Ensenyament Privat i Concertat d'UGT, Jaume Coll, en el procés de creació de nous centres d'Educació infantil l'Ajuntament de Palma va cedir la seva gestió a empreses del sector a través de concurs, una fórmula que, denuncien, permet abaratir les despeses dels serveis municipals “a costa de la fragilitat econòmica de les seves treballadores”. Les educadores reclamen, en aquest sentit, equiparar progressivament els seus salaris al de les seves companyes de les escoletes de gestió directa des de l'1 de gener d'enguany fins al dia 1 de gener de 2026, amb un primer augment de 310 euros que, asseguren, el Consistori va assegurar estudiar. eldiario.es s'ha posat en contacte amb l'administració municipal, però no ha respost a la seva consulta.

La vaga de les treballadores va arrencar el 28 d'abril passat després d'una infructuosa reunió al Tribunal d'Arbitratge i Mediació de Balears (TAMIB) entre els representants de les treballadores i l'empresa, que, segons els sindicats, va oferir una primera pujada de 47 euros bruts mensuals sobre l'SMI. Més endavant, van pujar la proposta a 110 euros, sempre que el setembre del 2026 la mateixa empresa tornés a guanyar la licitació. Segons va assenyalar l'Ajuntament, governat per PP i Vox, Estudi 6 va arribar a fer una oferta per augmentar els salaris un 20% a partir del mes de maig i que les treballadores la van rebutjar. Els sindicats neguen l'existència d'aquesta proposta i acusen el consistori de difondre una informació que “no es correspon amb la realitat”. La mercantil tampoc no ha respost a la petició efectuada per aquest mitjà per obtenir la seva versió dels fets.
22 anys sense pujada salarial
Mentrestant, les treballadores continuen esperant respostes. Un dels casos més paradigmàtics és el d'Amparo Ruiz, que treballa a l'escoleta de s'Arenal i que va començar fa 22 anys a la primera escoleta que es va externalitzar, la de Santa Creu. “Sempre hem viscut amb aquesta diferència salarial, però el nivell de vida ha pujat cada vegada més i nosaltres ens hem quedat a part amb el conveni estatal, que ha estat molts anys congelat. Només hem tingut pujades mínimes”, lamenta Amparo, que assevera que “arriba un moment en què això no es pot sostenir”. Després de 22 anys cobra 1.199 euros al mes.
Amparo porta 22 anys treballant en una escoleta. Cobra poc més de 1.100 euros al mes. Mercè, la seva companya, viu amb la seva mare de 80 anys i un fill amb discapacitat i necessita llogar la seva casa per a subsistir

La Mercè relata que viu amb la seva mare, de 80 anys, i té un fill amb discapacitat. Tot i tenir un petit pis que va comprar fa set anys, necessita tenir-lo llogat perquè s'“autopagui”, perquè d'una altra manera no podria costejar-lo ateses les condicions laborals en què subsisteix: “No em puc anar a viure allà, no puc pagar hipoteca i pagar totes totes les factures. Sento com si les persones que estan vivint allà estiguessin vivint la meva vida. No puc tenir la independència que voldria tenir. No existeix”.

“Viure a Mallorca amb aquests sous és inviable”
Per part seva, Maria del Mar, que també treballa a l'escoleta de Can Alonso, explica que, amb el sou de vuit hores, ni tan sols pot pagar el menjador per als seus tres fills, cosa que li permetria poder treballar més per fer front a les despeses econòmiques. “No em compensa”, admet, una situació que afecta moltes més treballadores tenint en compte el context d'encariment generalitzat que travessen les illes. Una altra de les afectades, Laura Guardiola, que treballa a l'escoleta de Santa Creu, té 39 anys i, com assegura, li és “inviable” accedir a un lloguer assequible en una comunitat autònoma en què el preu mitjà del mateix supera amb escreix els 1.200 euros, cosa que obliga moltes a compartir pis, tornar a casa dels pares i fins i tot a replantejar-se la seva professió.
Laura assenyala que fa anys vivia sola, però les condicions econòmiques en què es troba l'han abocat a deixar el pis que llogava. “No podia fer front a això i he tornat una altra vegada a casa de la meva mare per donar-li un cop de mà”, afirma. “Viure a Mallorca amb aquests sous és inviable. Avui dia se'n va més de la meitat de la nòmina al lloguer o a la hipoteca. És impossible. I sobretot veient que estàs fent la mateixa feina que les companyes però cobrant molt menys”, comenta, per la seva banda, Cristina Martí, del centre infantil de Son Ferriol.

“Al final, totes les treballadores tenim una situació molt vulnerable. Mares monoparentals que tiren endavant les seves famílies, mares de fills amb discapacitat, persones que a nivell sentimental no es poden separar perquè la injecció dels diners ha de ser compartida per poder subsistir, persones de 40 anys que han hagut de tornar al nucli familiar, factures que no es poden pagar”, abunda Mercè, que comenta que deu mil euros al mecànic per arreglar el seu cotxe de més de vint anys. “Sort que em deixa pagar-ho a poc a poc”, diu.
Rotacions i baixes
Pel que fa a la vaga, les afectades expliquen que estan duent a terme “molta acció sindical”. “És molt de temps d'estar al carrer, amb concentracions i altres. És esgotador i comença a haver-hi gent de baixa, de manera que al final es reclamen més serveis a la resta i cada vegada en quedem menys. És el peix que es mossega la cua”, expliquen, recordant que menys del 15% està podent exercir el seu dret a la vaga, ja que, al final, també elles són requerides per a cobrir els serveis mínims: “Les que són a les escoles es troben en una situació psicològica i emocional de molta pressió. No es poden desdoblegar els grups, perquè les persones que possibiliten que es puguin desdoblegar els grups són les que estan fora protestant. I la realitat és que, al final, malgrat que el 15% tenim dret a vaga, només ho estem exercint el 8 o el 10%”.
La delegada sindical de CCOO, Pepa Ramis, recrimina, per part seva, el fet que l'alcalde de Palma, Jaime Martínez, no s'hi hagi reunit després quatre setmanes de vaga indefinida. “És una falta de respecte”, sosté.
Per part seva, el delegat d'Ensenyament Privat i Concertat d'UGT, Jaume Coll, assenyala que han presentat al Consitori una proposta d'equiparació “amb un calendari i unes quantitats”. “No hem tingut resposta des del 28 d'abril. És a dir, ha passat pràcticament un mes i seguim amb les manifestacions i les concentracions. Volem que almenys s'asseguin amb nosaltres i ens responguin a la proposta”, incideix el sindicalista, que lamenta que l'Ajuntament “en tot moment s'ha desmarcat del conflicte al·legant que ells no hi poden fer res”. Ara volen negociar amb l'empresa i que pugi la seva oferta, atès que els 100 euros que els han ofert de millora, “sobre un salari de 1.200, és molt poc”. “Com a mínim s'ha d'arribar a un complement d'un 30 o un 35% i que progressivament es vagi equiparant”, sentencia.
0