LLEGIR EN CASTELLÀ
“No es tracta només d'una festa i un lloc on la gent tingui sexe. La nostra oferta va més enllà”. Mónica González és la promotora d'una de les festes liberals (en el sentit que la RAE dona a l'adjectiu 'liberal' a la seva quarta accepció) que està més de moda a Eivissa. Atén a elDiario.es davant l'auge d'aquesta nova forma de turisme que troba a l'illa un nínxol molt específic. Si Eivissa ja és de per si el paradís de la festa desenfrenada –tothom associa la petita illa mediterrània a les seves discoteques–, molts visitants han optat per anar-hi per gaudir de l'oci més hedonista possible. Les empreses, coneixedores d'aquest públic objectiu, han decidit incloure el sexe dins de l'àmplia gamma de productes turístics de l'illa. El sexe és ara un reclam més.
A l'escena d'oci i clubs es promocionen algunes festes amb el ganxo del 'fetitxe', tan de moda ara, però que a la pràctica és una forma més que els visitants mosseguin l'ham. Festes com La Troya o Manumission, clàssiques del gènere a l'illa, i plataforma de l'obertura sexual a Eivissa al públic en general, o bé s'han descafeïnat o ja no existeixen. Les noves propostes no són res més que façana sense contingut amb l'únic objectiu de vendre. Tot i això, hi ha diferents tipus d'esdeveniments sexuals més o menys privats, que es realitzen en cercles més tancats, en què el sexe és l'eix principal. No són llocs on pugui acudir el públic en general i, habitualment, els assistents són persones d'alt poder adquisitiu.
González fa dos anys que s'encarrega de la creació d'una comunitat ‘kinki’, Kinky Love Ibiza, o, cosa que és el mateix, “un grup de gent interessada a obrir-se a noves pràctiques sexuals, a pràctiques alternatives a les habituals”. La comunitat, que ja té 144 membres, realitza diferents tipus d'activitats, amb l'objectiu de “crear llaços que uneixin en un objectiu comú: gaudir”. Dues vegades a l'any, Kinky Love Ibiza ofereix una festa en la qual “s'amplien horitzons i es comparteix amb persones que podrien estar interessades a formar part del grup”, tant d'Eivissa com de fora de l'illa. Aquesta ha estat l'experiència d'elDiario.es: una redactora d'aquest periòdic ha assistit a una de les festes que organitza González –la trobada es diu ‘Salvatge’–, on van acudir 65 persones de dins i fora de l'illa.
“És una festa totalment inclusiva, és a dir, no importa la condició sexual de les persones assistents. Totes són benvingudes”, puntualitza l'organització. La vila està localitzada en el nord d'Eivissa, a la part alta d'un cim des d'on hi ha una bella vista a la mar i els camps circumdants. A la festa assisteixen mèdics, infermers, advocats, agents immobiliaris, policies, artistes, cambrers, financers, vells hippies i púbers alemanyes, entre altres perfils. Tots ells abillats amb el dress code obligatori: plomes, teixits de lleopard, cuir, seda…. Encara que són les noies les que més han fet feina en el outfit. A alguns nois, la majoria, només porten una ploma lligada al capdavant. Alts, baixos, grossos, flacs… els perfils dels assistents són molt diversos.
“Es juga amb el dolor, amb aquest punt sadomasoquista”
El dia de la festa tot està llest a la vila. Una carpa gegant n'és el centre. Al voltant es disposen altres carpes que serviran de vestidor i bany, piscina (portàtil), diversos chill outs i un petit amfiteatre on es faran posteriorment els espectacles. Sota la carpa, hi ha el set del DJ i la barra, al costat d'ella unes cortines donen pas a la cambra fosca, on els assistents poden tenir sexe sense ser vistos ni veure. Just a sobre es troba la play room principal, espai on només poden passar noies i parelles; l'accés als nois singles no és permès. Està ple de llits balinesos amb llençols impol·luts, on els assistents donaran curs a les seves fantasies al llarg de la vetllada. Així ho explica la Noah, una de les persones encarregades de donar la benvinguda a l'esdeveniment.
Unes fotos al photocall i les presentacions entre els assistents, que no havien acudit a les activitats del dia anterior, donen pas als espectacles preparats per a la nit. Una sessió de shibari a càrrec de Pau, el rigger (nom amb què s'anomena la persona que lliga en aquesta pràctica). “El shibari és l'art de lligar”, explica a elDiario.es referint-se a aquesta tècnica japonesa mil·lenària. “Al principi t'hi fiques per follar i, aleshores, t'adones que això és una altra història. Es juga amb el dolor, amb aquest punt sadomasoquista, que n'hi ha, però que tampoc no és el moll de la qüestió. El shibari és una entrevista. La persona lligada et dona informació i tu la vas llegint, t'hi vas comunicant”, concreta.
Al principi t'hi fiques per follar i, aleshores, t'adones que això és una altra història. Es juga amb el dolor, amb aquest punt sadomasoquista, que n'hi ha, però que tampoc no és el moll de la qüestió. El shibari és una entrevista. La persona lligada et dona informació i tu la vas llegint, t'hi vas comunicant
El shibari és una pràctica amb risc, com totes les de BDSM (Bondage, Disciplina, Dominació, Submissió, Sadisme i Masoquisme), “però és més profund i té molt d'art”. “És la teva pròpia creació”, assegura. El rigger explica a aquest diari que els riscos són reals i per això el botton, que és la persona que és lligada, i el rigger “sempre” tenen una conversa prèvia per saber on són els límits. “No trobo ningú que no sap quins són els seus límits. El que s'acorda abans de les cordes, es respecta a les cordes, perquè entres en un estat d'eufòria amb totes les endorfines al màxim i no estàs en un estat conscient del teu ésser. Encara que el botton ho demani. No es fa”, insisteix.
“En aquest tipus de festes els límits personals estan molt alts, perquè la gent sap a què ve. En aquestes experiències, quan són profundes, la gent entra a subspace. És un tràngol amb la submissió, el dolor, el lliurament, l'excitació. És difícil explicar si no ho has experimentat”, afirma. Pau lliga tant nois com noies. “Hi ha molta gent que pensa que sempre han de ser les noies les lligades i critiquen que això és masclista. Les noies que són lligades, també lliguen, aquí estem en un intercanvi de rols, no té res a veure amb el masclisme. Jo em declaro obertament feminista”, destaca.
Masclisme i patriarcat
L'opinió que les pràctiques BDSM són masclistes està molt generalitzada. Així ho posa de manifest Tanit, de l'associació eivissenca Consumo Cuidado, l'objectiu del qual gira al voltant de la reducció de riscos i la gestió de plaers a la festa. “En aquest àmbit, integrem la perspectiva de gènere i intentem atendre també situacions derivades de la discriminació per gènere o identitat, orientació sexe-afectiva, violències sexuals, chemsex, entre d'altres”, explica a elDiario.es.
Tanit coneix la festa de Kinky Love Ibiza per publicacions en xarxes socials i critica la promoció que es fa amb imatges exclusivament femenines i amb descomptes per a dones. “Hem de dir que coses com aquesta ens grinyolen una mica”, indica. “Aquest tipus de festa està molt masculinitzada. Continuen perpetuant-se certs estereotips, és la tendència general i el que he vist en altres casos”, afirma. A més, des de Consumo Cuidado asseguren que Eivissa té un handicap que la fa diferent d'altres llocs o ciutats: “La majoria de les persones es queden molt poc temps a l'illa i això fa molt més complicat que hi hagi xarxes o comunitat”
Tanit, de l'associació eivissenca Consumo Cuidado, coneix la festa de Kinky Love Ibiza per publicacions en xarxes socials i critica la promoció que es fa amb imatges exclusivament femenines i amb descomptes per a dones. 'Hem de dir que coses com aquesta ens grinyolen una mica. Aquest tipus de festa està molt masculinitzada. Continuen perpetuant-se uns certs estereotips', indica
Als estands que disposen a les festes en què treballen reben consultes sobre PrEP, que és la pastilla utilitzada per prevenir el VIH, i sobre pràctiques de risc com el chemsex. “Ens han arribat alguns dubtes i preguntes generals sobre l'augment de certes pràctiques com el fisting (introducció de punys o braços), així com sobre les substàncies usades en aquestes sessions de chemsex, per exemple GHB, ketamina o speed”, concreta. “No hem estat en festes liberals, encara que coneixem les dinàmiques i de vegades considerem que falten certs valors de responsabilitat, empatia i respecte, encara que tot depèn de la festa, evidentment. En general, quant a temes relacionats amb el sexe, encara hi ha força tabús o faltes d'informació entre el públic de totes les edats”, afegeix.
Després dels jocs i algunes copes, les assistents femenines i les parelles van ser convidades a pujar a la zona de jocs principal on es va realitzar una sessió de tantra, molt de moda en aquests moments, i que consisteix, en la seva versió eivissenca, en una sessió guiada on les persones participants es toquen, se senten i posen en alerta tots els sentits. La sessió va servir per elevar el to de l'esdeveniment encara més. Els llits balinesos es van convertir en un anar i venir de persones. Dues hores després, els convidats es reunien al voltant de la barra comentant tot el que havia passat en l'esdeveniment, intercanviant números de telèfon, fent broma sobre les pràctiques que acabaven de realitzar i acomiadant-se fins a una altra.
El consentiment, a l'eix de la festa
Abans de participar en la festa, totes les persones assistents han de signar una sèrie de normes. “Sense aquest document signat ningú no pot passar a l'esdeveniment”, detalla Mónica González. “Fem una cura especial en assegurar-nos que tots els convidats comparteixen els nostres codis de privadesa, respecte i connexió. Salvatge no és una sex party, és una acurada experiència openmind on conèixer i connectar amb persones amb els mateixos valors i estil de vida”, concreten des de l'organització.
Entre aquestes normes es troba la necessitat del consentiment per a qualsevol pràctica en què es vulgui participar. “No tocar mai ningú sense el seu consentiment. No és no. Sí és sí”, s'especifica al document que “tots han de signar” per poder assistir a l'esdeveniment. “No hi ha cap obligació de participar en cap activitat”, és una altra de les regles. “Qualsevol persona que sigui convidada per l'organització a abandonar la festa no podrà participar en futurs esdeveniments”, especifiquen. Així mateix, l'ús de mòbils i drogues psicoactives està totalment prohibit. I una darrera premissa: “El que passa a Salvatge, es queda a Salvatge”.
No per pagar una entrada tindràs sexe
Gret de Lou és sexòloga i és l'encarregada d'impartir el taller Liberi que es desenvolupa la tarda abans de la festa. De Lou està especialitzada en tallers per a parelles i singles sobre pràctiques diferents de les anomenades “monogàmies ètiques”, és a dir, de conductes sexuals que s'allunyen de les pràctiques heterosexuals normatives. “La monogàmia és un constructe social que no és universal. Hi ha altres societats construïdes de manera diferent. Hi ha mites al voltant de les monogàmies. Nosaltres al taller parlem dels acords, de la gelosia que pot existir dins de les parelles assistents i de com gestionar-la. Aquest tipus de festes són una experiència més cuidada”, explica la sexòloga.
La monogàmia és un constructe social que no és universal. Hi ha altres societats construïdes de manera diferent. Hi ha mites al voltant de les monogàmies. Nosaltres al taller parlem dels acords, de la gelosia que pot existir dins de les parelles assistents i de com gestionar-la. Aquest tipus de festes són una experiència més cuidada
“Tenim parelles, nois sols, noies soles. Pel que fa als nois, la situació és una mica peculiar. Molts intenten entrar en aquests cercles per enganyar les parelles o per intentar tenir sexe posteriorment amb la parella d'un altre assistent a la festa”, assegura. Tot i això, de Lou assegura que aquest nou tipus de festa que s'està desenvolupant a Eivissa té com a base la comunicació i el consens. “I aquesta és una part molt important del taller. Aquest tipus de perfil no és el que considerem un perfil liberal i es fa tot el possible per evitar la seva presència a les festes”, especifica. Una de les regles de Salvatge és controlar el nombre d'homes sols que hi poden acudir, que, a més, tenen l'entrada prohibida, si no van acompanyats d'una dona, a les zones més sensibles de l'esdeveniment. Així, segons l'organització, s'evita aquesta mena de picaresca.
Una de les regles de ‘Salvatge’ és controlar el nombre d'homes sols que poden acudir a aquesta, que, a més, tenen l'entrada prohibida, si no van acompanyats d'una dona, a les zones més 'sensibles' de l'esdeveniment
La sexòloga explica a elDiario.es que hi ha molts diferents tipus de relacions liberals i aquest és un dels punts que tracta als seus tallers. “Perquè la gent s'identifiqui o no amb un d'aquests patrons”, explica. Hi ha les relacions liberals dins de les quals es troba el poliamor. “Tu pots tenir una orientació amb la parella oberta a la part afectiva i romàntica i/o sexual. Després, hi ha les anarquies relacionals que sorgeixen del poliamor, però amb acords i vincles a mida”, explica de Lou. D'altra banda, “les relacions obertes són les persones que tenen un acord de parella i cadascú pot funcionar per separat, però no tenen un desenvolupament com a parella”. “Estan també els swingers, que són les parelles que sempre queden amb altres i el seu plaer rau en veure gaudir la teva parella. Les liberals poden ser relacions obertes que se separen en una festa, però també hi ha liberals que juguen amb nois o noies soles. Són trios”, afegeix.
De Lou assegura que aquest tipus de festa no vol dir que perquè es pagui una entrada hagis de tenir sexe. Per això, explica, és molt important que, sobretot, els nous assisteixin a aquestes sessions. “És molt important aprendre com es demanen els consentiments. A més, posem en comú les fantasies de cadascuna. Treballem amb les parelles en la prevenció de gelosia i com gestionar-la”, exposa. “A mi, com a sexòloga, m'interessa molt separar el concepte de plaer del sexe pur i dur. Aquest és el concepte que segueixen aquest nou tipus de festes que asseguren un camí de plaer des que planifiques l'outfit, estàs als espectacles, a la benvinguda, a tota la dinàmica, i no a un objectiu de sexe”, indica.
A més, la sexòloga assegura que la seva experiència amb Eivissa “és diferent”. “És diferent del que puc tenir a Madrid o a altres llocs, Eivissa ha ajudat molt amb la creació d'aquesta comunitat. La gent arriba amb una certa perspectiva al taller, l'energia és molt diferent. És el lloc on em sento millor quant a la recepció o les ganes de la gent. Les parelles m'han compartit que encara que feia temps que eren en aquest ambient han agafat coses bones que els ajuda a resoldre coses. A alguns nois els canvia la perspectiva. Els que estan ben educats al món liberal són pocs, però aporten molt a la comunitat i al revés. Em diuen que és molt bonic perquè per primera vegada els tracten com a éssers amb desig i amb sentiment, no només amb el rol de satisfer amb què molts se senten utilitzats. Per això és molt interessant la seva assistència als tallers”, diu De Lou.