LLEGIR EN CASTELLÀ
La trentena d'entitats que formen part del Fòrum de la Societat Civil han impulsat un recurs davant el Tribunal Constitucional contra la llei de simplificació aprovada pel Govern balear del PP i les legalitzacions en rústic derivades de la norma, que han qualificat com “la operació especulativa més gran dels últims anys a Balears”.
En una roda de premsa a l'Estudi General Lul·lià, les entitats han avançat que el recurs es presentarà aquest dijous i que és fruit d'un treball conjunt dut a terme pel PSIB, MÉS, Podem i l'entitat ecologista GOB, al qual s'han adherit la resta de col·lectius. Seran precisament els diputats nacionals de PSOE, SUMAR, Més i Podemos els que interposin el recurs davant l'alt tribunal.
L'objectiu, han explicat, és deixar palès el front ampli i comú “contra les polítiques desreguladores del Govern, que representen una regressió en matèria de protecció territorial i ambiental sense precedents”.
El recurs parteix de dos blocs d'inconstitucionalitat i es refereix especialment al procés de legalització general d'immobles i usos irregulars i la figura del silenci positiu que, a parer seu, afavoreix encara més les legalitzacions. Es posa en qüestió, igualment, la possibilitat que les legalitzacions es puguin acabar dedicant al lloguer turístic.
“Ens venen la moto amb un gran pacte per la sostenibilitat”
Miquel Camps, del GOB Menorca, ha qualificat les legalitzacions previstes a la llei de simplificació com “l'operació especulativa més gran que s'ha fet a Balears els últims anys”. Per a Camps, el missatge que es llança a la ciutadania és “terrible”.
Jaume Garau, membre de l'Executiva del Fòrum, s'ha referit al “curiós” moment polític, que combina una “passió” per transformar el model econòmic i social des de la sostenibilitat, alhora que s'engega el sistema de les legalitzacions.
“Ens venen la moto amb un gran pacte per la sostenibilitat i alhora impulsen les legalitzacions. És una situació maquiavèl·lica”, ha assenyalat, rebutjant el “doble missatge” del Govern que presideix Marga Prohens.
La diputada del PSIB Mercedes Garrido ha posat èmfasi en el missatge que llancen les entitats al PP. “Ens tenen davant pel que han fet i pel que faran”, ha afirmat. La socialista confien que el recurs sigui admès. “Tenim la raó moral i jurídica”, ha conclòs.
Per part de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia ha reivindicat l'obligació dels partits de defensar l'arxipèlag “d'una de les agressions més grans des que es va recuperar l'autogovern”. L'ecosobiranista ha rebutjat igualment la “perversió dels processos legislatius” que va protagonitzar l'aprovació d'aquesta llei.
Josep Castells, de Més per Menorca, ha instat a lluitar contra el que ha anomenat la “guerra dels noms” quan es pensava que havia passat el temps dels “pelotazos”. El menorquinista ha insistit que no és una llei de simplificació, sinó una llei destrucció del territori. “És un gran cop de pilota format per minipelotazos”, ha subratllat.
Des de Unides Podem (UP), la diputada Cristina Gómez ha fet una crida “a la gent que compleix i té moral” que no han sucumbit “a aquestes temptacions i estafa social i mediambiental”. Gómez ha posat èmfasi que els primers beneficiats d'aquesta norma estan a l'entorn de la presidenta del Govern, Marga Prohens, en relació amb unes naus a Campos (Mallorca).