El drama dels migrants als quals un policia local lloga trasters com a 'habitatge': “Un dia passarà una desgràcia”

La pluja amara la roba estesa al pati mentre, a les habitacions desvencides, les goteres travessen el sostre, humitejant els estris que s'acumulen els uns sobre els altres. No hi ha llum ni ventilació i cada habitacle -alguns subterranis- té poc més de deu metres quadrats. Així sobreviuen gairebé setanta famílies migrants a Palma víctimes del policia local detingut el passat mes de novembre per explotar, des de feia almenys dos anys, trasters i locals comercials sense les mínimes condicions d'higiene i salubritat per, de forma fraudulenta, llogar-los com a infrahabitatges a persones vulnerables a qui cobrava il·lícitament entre 300 i 750 euros al mes. El funcionari està acusat d'aprofitar-se de la desesperació d'aquests llogaters per embutxacar-se també uns 150 euros pel seu empadronament.

Ara, els afectats busquen una solució a l'emergència habitacional en què es troben. “Estem lluitant per una llar digna. Hem tocat totes les portes i hem aixecat la veu per tot arreu, però de moment ningú no ens ha atès”, lamenta José Solano, un dels perjudicats. En declaracions a elDiario.es, recrimina que “es parla del policia local, de la multa que li han imposat [el Govern balear li ha sancionat amb el pagament de 2.040.068 euros], però de nosaltres, que som els afectats, no se'n recorda ningú”. Com a mostra de la greu situació en què es troben, assegura que “hi ha sostres que estan gairebé caient. Un dia passarà una desgràcia”.

Després de denunciar la seva problemàtica, la Policia Nacional i la Policia Local de Palma van començar a investigar els fets. Un cop a l'interior dels infrahabitatges, ubicats a la zona de Gomila així com a les proximitats del carrer Manuel Azaña, Foners, Lluís Sitjar i sa Indioteria, els agents van comprovar que molts mancaven d'il·luminació i ventilació, sent el espai d''habitatge' d'entre vuit i 15 metres quadrats on s'ubicava un WC, una dutxa, un fogonet i un frigorífic. En alguns dels trasters també es va trobar alguna bombona de gas amb el conseqüent risc per a la vida en cas d'escapament.

El policia municipal tenia instal·lat, a més, un dispositiu per al control del consum d'electricitat dels habitacles, cosa que li permetia manipular les factures de la llum perquè els 'llogaters' paguessin més que el consumit. D'acord amb les investigacions dutes a terme, l'agent, una vegada finalitzava la jornada laboral a comissaria, s'encarregava de la gestió dels immobles. Encara avui, el funcionari, segons assenyalen els afectats, continua “rondant per la zona” per cobrar-los.

“Hi ha gent gran i nens vivint en aquestes condicions”

“És una situació horrible. Un pandemònium. I el pitjor és que hi ha gent gran i nens vivint en aquestes condicions”, explica Solano mentre ensenya les habitacions on s'amunteguen. A cadascuna d'elles, les pertinences es troben apilades i a penes un camastre els serveix per al descans. No hi ha finestres i un pati comú els permet penjar la roba als estenedors i poder entreveure la llum del dia. L'afectat, d'origen dominicà, fa 26 anys que resideix a Palma i assegura que mai no s'havia trobat amb una situació semblant. Un anunci publicat al diari va ser la via que, com a la resta de víctimes, el va posar en contacte amb el policia ara investigat, que -afegeix- durant anys es va mostrar “impune” a la zona.

Solano, que presideix a més l'Associació de Dominicans de Mallorca, assegura fins i tot que es va veure abocat a denunciar-lo per un delicte d'odi: “Va començar a atacar-nos els dominicans, com una mena de persecució. I som persones a qui hi ha que respectar igual que tots els que hem vingut aquí per conviure, no importa de quina nacionalitat siguem. Jo ja sóc un mallorquí més”.

Per la seva banda, Jesús, un altre dels afectats, explica que va acabar en un dels infrahabitatges ja que “era l'única cosa que llavors havia factible per llogar”. Fa dos anys i mig que està entre les desgavellades parets dels habitacles llogats pel policia detingut. Com els altres, estan esperant que el Govern balear els doni una solució. “L'únic que volem és viure amb una mica de dignitat, almenys”, explica Jesús, que assenyala que pateix depressió arran del que ha passat i que intenta “viure el dia a dia”.

Reunions amb els serveis socials

Des de la Conselleria d'Habitatge, Mobilitat i Territori asseguren a aquest mitjà que estan en contacte permanent amb els serveis socials per analitzar les alternatives que sels poden oferir. Segons assenyalen, ja s'han dut a terme reunions i també s'ha contactat amb l'Ajuntament de Palma i amb l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) per abordar la problemàtica. “Estem esperant veure com es resol un tema tan complex com aquest”, incideixen.

Al Parlament balear, el PSIB-PSOE va interpel·lar el mes de març passat la consellera d'Habitatge, Marta Vidal, per conèixer quins són els passos que s'han fet fins ara. Diversos dels afectats eren a l'hemicicle. “La consellera va ser molt clara”, assenyalen les mateixes fonts: “Va estar parlant amb ells i els va dir que es clausurarien els habitacles en què viuen, però abans d'això cal esperar que s'articuli una solució alternativa”.

Per la seva banda, José Solano confirma que Vidal es va comprometre a oferir-los una solució: “Se'ns va acostar i ens va dir que sí, que buscaria una solució ràpida per als afectats, però encara estem esperant. Ens van trucar de la Conselleria , però van cancel·lar la cita, o ens diuen que s'han de posar d'acord amb l'Ajuntament, amb l'assistenta social...”. “El judici mediàtic se li està fent al policia, però nosaltres som les víctimes, no ell, que ens ha enganyat i ha defraudat també l'Estat, perquè on se'n van aquests diners que cobra de la renda?”, abunda.

El “salvatge drama” de l'habitatge i l'especulació a les Balears

“Tothom sap que, malauradament, el problema de l'habitatge a les Balears és dramàtic. I cada dia es va posant més difícil”, incideix l'afectat. Des de fa anys, les Balears acusa amb duresa els efectes de l'especulació immobiliària, la voracitat dels fons d'inversió, la polarització econòmica i la turistització: l'arxipèlag és la comunitat autònoma que registra els majors encariments dels preus a la compravenda d'immobles i on es requereixen més anys de salari per poder afrontar l'adquisició d'una llar. No només això. Es tracta, a més, de l'autonomia amb més pes de compra per part d'estrangers -principalment alemanys i britànics-, amb un 38,95% del total d'operacions immobiliàries –sobretot, vivendes unifamiliars a primera línia els preus de les quals superen amb comoditat el milió d'euros–, d'acord amb les dades de l'Estadística Registral Immobiliària.

Respecte al lloguer, Balears va tancar el 2023 amb els preus més elevats -amb un increment del 17,1% respecte a l'any anterior-, d'acord amb les dades del portal pisos.com. “Les altes mensualitats del lloguer no només segueixen dilatant els plans d'emancipació de molts joves, sinó que també suposen una garrotada per a molts inquilins que, tot i tenir un bon sou, no troben un habitatge que s'ajusti al pressupost”, assenyalava el mateix portal. A les illes, segons un informe de l'Observatori d'Emancipació de les Illes publicat el mes de març passat, els joves de l'arxipèlag van haver de dedicar el 108,1% del salari al lloguer d'habitatge durant el segon semestre del 2022. Unes xifres que han endarrerit l'emancipació fins a la franja entre els 30 i els 34 anys.

En el cas dels llogaters dels infrahabitatges, el secretari de Drets Socials i Migracions del PSIB-PSOE, Omar Lamin, recrimina que el policia local “s'aprofités de la part més feble de la societat” en llogar els habitacles a persones treballadores, migrants i vulnerables. Segons la seva opinió, el que ha passat és, tot i això, “la punta de l'iceberg” de la problemàtica que fueteja Balears en matèria d'habitatge i “la màxima expressió del salvatge drama de l'especulació”. “S'han ajuntat moltíssims elements”, subratlla en declaracions a aquest mitjà.

Lamin recorda com a altres llocs, com en el cas d'Eivissa, els preus inflats del lloguer i la compra han empès residents i treballadors de temporada a viure en caravanes. També a diverses zones de l'extraradi de Palma nombroses persones s'han vist obligades a viure en vehicles d'aquest tipus així com en furgonetes amb aïllants a les finestres. Els grups de l'oposició a les illes han reclamat en ocasions reiterades que Balears sigui declarada zona tensionada per limitar els preus dels lloguers. Sobre això, el Consell Consultiu va avalar el mes de setembre passat l'article de la Llei d'Habitatge estatal relatiu a la declaració de zones tensionades, constatant que no vulnera la Constitució i contradient així la postura del Govern del PP, que apel·lava a la il·legitimitat de la normativa en al·legar que envaeix competències autonòmiques en aquest sentit.

La situació de l'habitatge a l'arxipèlag balear està expulsant la població local, que de vegades es veu obligada a abandonar les illes. El problema és transversal: afecta treballadors de tota mena, des de professionals del sector serveis fins a agents de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, passant per professors o sanitaris, encara que colpeja especialment les capes més vulnerables de la població, com els migrants. L'absència de polítiques públiques eficaces per resoldre la problemàtica -o el nul interès a implementar els mecanismes legals existents- ha agreujat un problema per al qual els ciutadans intenten cercar solucions individualment, com la proliferació de les autocaravanes com a alternativa habitacional.

Desnonat un dels llogaters

En aquest sentit, el diputat socialista recrimina la manca d‟inversió política en aquesta matèria i apel·la a la necessitat de seguir apostant per l‟habitatge de protecció oficial. Així mateix, assevera que l'actual Govern del PP -alçat al poder per Vox- ha pogut imposar-li la sanció de dos milions d'euros al policia local detingut “a l'empara de la Llei socialista d'Habitatge”: “Si fos per ells, haurien permès aquesta situació i haurien evidentment actuat amb absoluta impunitat”, abunda. El grup municipal del PP a l'Ajuntament de Palma, tot i això, retreu al PSOE que aquest faci un “ús partidista” de la problemàtica d'aquests llogaters “en lloc de buscar una solució dialogada”.

Des de la formació popular assenyalen que les regidores de Serveis Socials i Govern Interior, Lourdes Roca i Mercedes Celeste, respectivament, s'han reunit amb els afectats per abordar la seva situació. Dijous de la setmana passada, un dels perjudicats va ser desnonat per una comissió judicial. Tal com expliquen els conservadors, sels ha posat en contacte amb el servei municipal d'acollida d'urgència per oferir-los una solució immediata a la seva situació. Pel que fa a la resta d'afectats, se'ls va citar divendres passat a l'Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC) amb l'objectiu d'analitzar cada cas i facilitar-los una alternativa a través del catàleg de serveis que ofereix l'àrea de Serveis Socials del Consistori.

“Promeses, promeses”, intervé, però, José Solano: “Estem esperant que l'encarregada de Serveis Socials ens truqui, però no ho ha fet”. Amb tot, assegura que “seguiran lluitant”. Compten amb el suport de diverses entitats, com les Balears Acollim i altres englobades a la Plataforma de la Immigració Balears. Solano assegura que no descarten altres vies de protesta com ara la convocatòria de futures manifestacions. “L'única cosa que volem és una llar digna”, sentencia.