Eivissa i Menorca reben més visitants que abans de la pandèmia: “El turisme s'acaba ficant dins les nostres cases”

Balears i Canàries fan cada any noves campanyes turístiques per atraure més visitants. Tots dos arxipèlags són pols turístics claus per a Espanya al mercat global, per la qual cosa la política turística està orientada a mantenir les inversions en un dels principals motors de l'economia espanyola. Tot i això, els territoris insulars, precisament per la seva condició insular, són territoris especialment fràgils. La pressió turística associada a un urbanisme de caràcter desenvolupista genera problemes significatius, com assenyala un informe recent.

Eivissa ha rebut 3,7 milions de turistes en 2023 respecte als 3,3 milions que va rebre en 2019. Per tant, han entrat tant per via marítima com aèria uns 400.000 turistes més que l'any anterior a la pandèmia, segons es desprèn de l'informe '4 islas' de 2024, elaborat pel Centre de Dades del Cabildo de Lanzarote, la Reserva Mundial de la Biosfera de La Palma, l'Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) del Institut Menorquí d’Estudis i l'Observatori de Sostenibilitat d'IbizaPreservation.

De fet, a totes les illes excepte a La Palma, l'arribada de visitants ha augmentat respecte als nivells anteriors a la pandèmia de la COVID-19. En qualsevol cas, per posar en context les dades de la menor de les illes que s'hi analitza, cal tenir en compte que el 19 de setembre de 2021 es va iniciar l'erupció volcànica de La Palma, la qual va provocar enormes pèrdues sobre el sector turístic.

Durant el mateix període, Menorca va rebre uns 100.000 turistes més, superant els 3,1 milions el 2023; Lanzarote va passar de gairebé 1,5 a 1,65 milions, de manera que van arribar uns 150.000 turistes més; finalment, a La Palma hi va haver una caiguda, ja que va passar de 343.680 a 233.427 turistes. Si ampliem la mostra al període 2003-2023, Eivissa passa de 1,6 a 3,7 milions de visitants, és a dir, més del doble; Menorca, de 1,1 a 1,65 milions; Lanzarote, de 1,9 a 3,1 milions i La Palma, de 121.922 a 233.427 turistes. En el cas d'aquesta darrera, cal tenir en compte que l'estudi només comptabilitza els turistes nacionals a partir de l'any 2011.

“Mesurar l'èxit turístic a partir del nombre de turistes continua sent un error”, afirma a elDiario.es José Mansilla, doctor en Antropologia social i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que apunta que és una variable que se sol presentar “com si fos un èxit” tant per part del sector turístic com des de la política i “com a resultat de les campanyes turístiques”.

Tot i això, Mansilla ressalta que la presència d'un volum determinat de visitants no suposa que hi hagi un impacte necessàriament positiu sobre la població i indica que hi ha estudis que assenyalen que del 100% del valor afegit que genera el turisme “només el 20% és repercutible als salaris, amb la qual cosa el 80% són retribucions al capital”. “El turisme no és un mecanisme adequat per redistribuir la renda”, assegura l'antropòleg. En aquest sentit, Mansilla recorda que si els treballadors tenen menys diners perquè els salaris són baixos, accedir a un dret bàsic com l'habitatge es complica.

L'antropòleg José Mansilla afirma que 'el turisme no és un mecanisme adequat per a redistribuir la renda' i que diversos estudis demostren que, del 100% del valor afegit que genera el turisme, 'solament el 20% és repercutible als salaris, amb la qual cosa el 80% són retribucions al capital'

I malgrat que la renda mitjana ha pujat en les quatre illes entre aquests anys, com assenyala l'informe, el poder adquisitiu de la població no ha millorat. Entre juny de 2019 i 2024, la inflació ha augmentat un 19,1% i un 19,7% a Canàries i Balears, respectivament, segons dades del Banc d'Espanya. Aquesta tendència supera la mitjana nacional, que se situa en el 18,9%.

Balears lidera la pujada de preus dels lloguers

D'altra banda, els preus del lloguer de l'habitatge no paren de créixer. Entre el 2015 i el 2022, Balears és la comunitat autònoma que ha patit un increment més gran, del 40%, segons dades del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana analitzats per elDiario.es. L'augment és del 29 i 33% en els casos de Las Palmas de Gran Canaria i Santa Cruz de Tenerife, respectivament.

Pel que fa al mercat de compravenda, el pes més elevat de les adquisicions de no residents, un assumpte que està al centre del debat a les dues comunitats, s'observa precisament a Balears, Comunitat Valenciana i Canàries, amb xifres situades entre el 20 i el 25%, segons l'informe anual del Banc d'Espanya del 2023.

A més d'adquirir habitatges més cars -una mitjana de 2.600 euros per metre quadrat enfront dels 1.600 euros dels residents-, els ciutadans estrangers “tenen un paper rellevant en l'auge del lloguer turístic i el lloguer de temporada que estaria disminuint l'ús residencial de l'habitatge en determinades zones”, assenyala l'informe, la qual cosa contribueix “a l'augment dels lloguers en zones tensionades”.

L'estudi assenyala que els ciutadans estrangers 'tenen un paper rellevant en l'auge del lloguer turístic i el lloguer de temporada que estaria disminuint l'ús residencial de l'habitatge en determinades zones', la qual cosa contribueix 'a l'augment dels lloguers en zones tensionades'

“L'única solució és anar conquistant nous espais, així que el turisme acaba ficant-se fins i tot dins de casa nostra”, afirma Mansilla, que opina que la campanya Live like a local d'Airbnb pretén implantar la idea que, a més de gaudir del sol i la platja de territoris com els insulars, “pots tenir fins i tot l'experiència de viure com una persona local, encara que ja sabem que això és propaganda”.

Així mateix, l'antropòleg recorda que els turistes, quan surten de les instal·lacions vinculades al sector privat de l'hostaleria, consumeixen béns públics, com ara una plaça o una platja. Tot i això, per competir amb altres destinacions, “el turisme ha d'oferir contínuament nous al·licients”, assenyala Mansilla, entre ells, el lloguer turístic d'habitatges.

Així, mentre els treballadors perden poder adquisitiu, i cada cop tenen més complicat accedir a un habitatge digne, l'antropòleg destaca que “els aspectes vinculats al capital, com les inversions, es veuen reforçats”. “És molt lògic que quan un territori té dependència d'un sector com el turisme, això suposi un impacte negatiu sobre les classes treballadores”, destaca Mansilla.

La població continua augmentant

Pel que fa als residents, entre el 2019 i el 2023, Eivissa ha passat de 147.914 a 157.805 habitants, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), fet que suposa una pujada del 6,7%. Una tendència que continua en augment, ja que l'illa té 161.485 persones empadronades el 2024. Menorca, durant el mateix període, passa de 93.397 a 99.381 habitants, segons dades de l'INE, fet que significa un augment del 6,4%. La dada més actualitzada mostra que Menorca té 101.074 residents.

Lanzarote, entre 2019 i 2023, passa de 152.289 a 159.021 habitants, segons dades de l'Institut Canari d'Estadística (Istac). És a dir, la població ha augmentat un 4,4% i la tendència és ascendent, ja que la dada més actualitzada indica que hi ha 163.467 persones censades. Finalment, La Palma, durant el mateix període, passa de 82.671 a 83.875 habitants, segons l'Istac, la qual cosa suposa un augment de tot just el 1,4%. L'última dada situa la població en 85.104 residents.

Les limitacions dels territoris insulars

Mentre que les dades mostren tant un creixement de la població resident com un augment de l'arribada de turistes a Eivissa, Menorca i Lanzarote (La Palma experimenta un descens), l'informe 4 islas també analitza la distribució del sòl en aquests territoris. Així, sobre Lanzarote i Eivissa, assenyala que són exemples clars “de com el desenvolupament urbanístic i la pressió turística poden transformar significativament el paisatge insular”. Segons els investigadors, les dues illes enfronten “un desafiament constant per gestionar de manera sostenible el creixement urbà”, així com l'expansió de la infraestructura turística.

Pel que fa a Menorca, l'informe destaca que “equilibra la seva herència rural amb un desenvolupament urbà controlat”. Així, les zones agrícoles són imprescindibles no només perquè contribueixen a “l'equilibri ambiental i a la preservació de paisatges tradicionals”, sinó també per raons econòmiques i culturals. Finalment, La Palma es caracteritza per un compromís més gran “amb la conservació de l'entorn natural i l'ús agrícola del sòl”. En aquesta línia, l'informe destaca que el desenvolupament urbanístic tant a l'interior de l'illa com a les zones costaneres és proporcionalment baix, ja que s'ha prioritzat “la protecció dels paisatges muntanyosos i la biodiversitat, mantenint un enfocament més conservacionista”.

Aquestes diferències entre les illes han cridat l'atenció d'alguns investigadors. “Em preocupa veure amb claredat aquestes diferències sobre el preu de venda d'habitatge i els percentatges de sòl urbanitzat o potencial urbanístic, Eivissa és l'illa que supera les altres”, assegura a elDiario.es Elisa Langley, coordinadora de l'Observatori de Sostenibilitat d'IbizaPreservation. Així, assegura que Eivissa “està arribant a una situació extrema”. “Marca una tendència que altres illes podrien replicar o assolir els pròxims anys si no es prenen mesures a temps”, adverteix.