LLEGIR EN CASTELLÀ
La ramaderia balear enfronta un dels moments més crítics. El recent brot de llengua blava, confirmat a finals d'agost, ha afectat explotacions a totes les illes, propagant-se ràpidament i deixant al seu pas una situació d'emergència al camp. La varietat del virus que ha arribat a Balears –el serotip 8–, transmesa pel mosquit Culicoides, no afecta els humans, però sí greument el bestiar oví, amb un índex de mortalitat proper al 20% a les explotacions afectades, una xifra molt més gran a la mitjana habitual del 5-6% causat per altres serotips. Per als ramaders, que ja lidiaven amb els efectes d'una prolongada sequera i el baix consum de carn de xai local, aquest brot és un cop devastador tant per a les seves finances com per al seu estat anímic.
El sector oví està al límit, i a la Conselleria d'Agricultura ho saben. Segons Fernando Fernández, director general del ram, “l'impacte econòmic supera el 30% en algunes explotacions, amb pèrdues tant en vides d'animals com en producció i mobilitat del bestiar”. Aquestes pèrdues representen xifres altíssimes. “Cada ovella reproductora morta suposa una pèrdua directa de 250 euros”, afirma Fernández. Un cop significatiu per a finques ja molt castigades per l'absència de pluges propícies. “Venim d'una sequera de més de dos anys que ha afectat greument les explotacions ramaderes. Ara aquest brot torna a colpejar el sector. Els ramaders estan esgotats i sense recursos”, assenyala Joan Gaià, coordinador d'Unió de Pagesos.
Venim d'una sequera de més de dos anys que ha afectat greument les explotacions ramaderes. Ara aquest brot colpeja de nou al sector. Els ramaders estan esgotats i sense recursos
L'epidèmia ha assolit nivells alarmants, amb 200 focus confirmats a les illes i vint més sota sospita. I continua augmentant. “Davant la falta de vacunes, la propagació ha estat inevitable, i cada setmana es confirmen nous focus a diferents municipis de Balears”, reconeix Fernando Fernández. A Menorca, només queden tres municipis sense afectació; mentre que a Mallorca, l'illa amb més ramats ovins, el virus segueix estenent-se de manera descontrolada, i només sis o set municipis no registren casos. A Eivissa, la situació també és crítica, amb focus que posen en perill la viabilitat de les ja escasses explotacions ramaderes. L'única illa que se salva de moment és Formentera.
A Menorca, només queden tres municipis sense afectació; mentre que a Mallorca, l'illa amb més ramats ovins, el virus segueix estenent-se de manera descontrolada, i només sis o set municipis no registren casos. A Eivissa, la situació també és crítica, amb focus que posen en perill la viabilitat de les ja escasses explotacions ramaderes. L'única illa que se salva de moment és Formentera
Els efectes d'aquesta epidèmia que colpeja les ovelles són especialment devastadors i es manifesten amb rapidesa. “El primer que es nota és que els animals tenen una alteració de la rutina diària; si el ramat es desplaça, queden endarrerits i no es barregen amb els altres”, explica Miquel Estelrich, un ramader de Santanyí afectat. En casos greus, la progressió és tan ràpida que els ramaders amb prou feines tenen temps per actuar: “A vegades, quan m'adono que l'animal està malalt, al cap de dos dies ja ha mort”, relata Estelrich. “La gent està desemparada i descol·locada, fins al punt que alguns ni tan sols desinfecten, no perquè siguin escèptics, sinó perquè estan esgotats i desenganyats”, reconeix Joan Gaià, d'Unió de Pagesos.
El primer que es nota és que els animals tenen una alteració de la rutina diària; si el ramat es desplaça, queden endarrerits i no es barregen amb els altres
La manca de vacunes és un problema greu
Les primeres vacunes no van arribar a temps per evitar la seva ràpida propagació. “La situació de llengua blava a Espanya és molt complicada, amb cinc serotips actius. Cadascú requereix una vacuna diferent, i això ha generat una escassetat de vacunes a tot el país”, explica el director general d'Agricultura del Govern. Tots els implicats estan d'acord amb això. “La vacuna ha arribat tard; la malaltia ja és present i s'ha estès com la pólvora per totes les illes”, lamenta Magdalena Adrover, veterinària d'APAEMA.
A més, l'excés de burocràcia i la lentitud en la gestió de les ajudes han generat un sentiment d'abandó entre els ramaders que ja ve del darrere. “Si tens un sector desolat, no pots pagar les ajudes a un any vista. Hi ha expedients a la Conselleria d'Agricultura amb esperes de fins a tres o quatre anys. Això no pot continuar així”, es queixen des d'Unió de Pagesos. “Fa gairebé dos anys que comencem a patir la sequera i encara ens estan demanant papers per a aquests ajuts”, explica Miquel Estelrich, que també destaca que “només els productors amb estalvis podran mantenir-se drets, mentre que els petits ramaders corren un alt risc de desaparèixer”.
Aquest brot de llengua blava no és el primer ni serà el darrer. “Ja ho hem viscut tres o quatre vegades des de l'any 2000, quan ja hi va haver un brot fort. És un fenomen recurrent i cíclic, tant al nord d'Àfrica com a la resta del Mediterrani. Aquí convivim amb això, igual que amb la sequera”, admet Biel Torrens, pagès de la finca Can Caló de Ruberts.
El sector està indignat perquè, a les pèrdues directes, l'excés de paperassa i la manca de vacunes, se suma la mobilitat restringida del bestiar. “Hi ha partides d'animals a punt per anar a l'escorxador que no poden sortir... És un contrasentit tenir-los esperant a les finques”, afirma Magdalena Adrover d'APAEMA, subratllant la tensió a la cadena de subministrament. La manca de moviment d'animals “augmenta les despeses de manutenció en un moment en què molts ja enfronten dificultats financeres serioses. A més, hi ha més animals amb risc a ser infectats”, afegeix la veterinària.
El virus colpeja en el pitjor moment
Aquest brot ha coincidit amb el període de parts. Les mares infectades avorten o no poden alletar les seves cries pels efectes de la febre. Aquesta situació d'incertesa ha deixat en evidència que el sector enfronta una cruïlla existencial: cada setmana que passa marca la diferència entre la continuïtat o la desaparició d'una activitat tradicional i essencial per a l'equilibri rural, mediambiental i cultural de les Balears.
Malgrat tot, la primera tanda de 50.000 vacunes començarà a administrar-se l'11 de novembre, abans del previst, encara que dos mesos després de confirmar-se el brot i en un moment en què el mosquit segueix transmetent el virus activament. Aquesta situació limitarà l'efectivitat de la vacunació en curs. “La vacunació en ple període de transmissió té un efecte reduït”, admet Fernández, que destaca que l'eficàcia és més gran quan la immunització es realitza abans que comenci l'activitat del mosquit a la primavera.
La primera tanda de 50.000 vacunes començarà a administrar-se l'11 de novembre, abans del que es preveu, encara que dos mesos després de confirmar-se el brot i en un moment en què el mosquit continua transmetent el virus activament
Com explica Magdalena Adrover, “pels casos d'aquesta tardor, la vacuna ha arribat tard; la malaltia ja és present i s'ha estès per tot el territori. El mosquit s'ha mogut més ràpid que les mesures que podíem aplicar”. Actualment, l'objectiu és frenar l'expansió del virus de cara a la primavera. Per això, s'ha dissenyat un pla de vacunació que prioritza les zones afectades i un radi de 5 km al voltant de cada focus, creant cercles de “seguretat sanitària”. La meta és immunitzar almenys al 85% de la cabana ramadera abans abril. Tot i això, la logística de la campanya suposa un desafiament considerable a Balears, on hi ha més de 4.200 explotacions i al voltant de 250.000 ovelles censades.
“Aquest any veurem més ovelles pintades de vermell”
Davant d'aquest panorama, alguns pastors han recorregut a mesures pal·liatives tradicionals per intentar reduir la càrrega de mosquits i alleujar el patiment dels animals. Biel Torrens ha tornat a aplicar mètodes ancestrals per protegir el bestiar. Des del primer dia han recuperat una pràctica tradicional d'emmorcar, que consisteix a banyar l'animal amb una barreja d'oli d'oliva ranci, òxid de ferro i pebrots picants. “Untem amb aquesta barreja totes les ovelles i les protegeix durant uns mesos dels insectes”, explica Torrens, que destaca que aquesta pràctica, encara que no elimina del tot el risc, redueix el nombre de picades de mosquits a les ovelles. “Aquest any veurem més ovelles pintades de vermell perquè som molts els que hem recuperat aquesta tècnica tradicional”, afegeix.
Seguint les recomanacions sanitàries, la majoria dels ramaders han optat per insecticides i repel·lents. “Com no hem tingut vacunes, el meu germà i jo hem aplicat insecticides ecològics des del primer dia que es va anunciar el brot. Els hem aplicat per controlar els mosquits i evitar que contagiïn les ovelles”, comenta Torrens, la producció del qual té certificació ecològica. Segons explica, aquests productes, “elaborats a base de piretrines naturals i olis essencials, s'han convertit en una defensa alternativa davant d'un brot que ha sobrepassat les capacitats de contenció convencionals”.
A més de les mesures contra els mosquits, els ramaders intenten mantenir els seus animals allunyats de zones humides. “És recomanable evitar zones com albuferes, depuradores municipals i estanys on crien els mosquits Culicoides, i mantenir els animals en les millors condicions possibles, amb aliment fresc i aigua neta”, segons suggereix la veterinària Magdalena Adrover, que treballa de prop amb els ramaders en la implementació d'aquestes mesures preventives i és testimoni de la seva delicada situació.
No obstant, malgrat els esforços, els ramaders continuen veient morir els seus animals en quantitats alarmants, cosa que aguditza l'impacte emocional i econòmic de la malaltia a les seves explotacions. “Perquè et facis una idea –detalla Estelrich– en un dels ramats més afectats, des que fa un mes es va morir la primera ovella, he passat de tenir quaranta-cinc animals a trenta-u. Són ovelles de dos anys que estaven a punt del seu segon part, i ni de lluny havien donat el rendiment esperat”.
Com a resultat d'aquesta tempesta perfecta, alguns propietaris consideren reduir les explotacions o fins i tot abandonar l'activitat, una decisió que tindria repercussions socials i mediambientals de llarg abast, especialment en el manteniment del paisatge rural de les Balears.
“El territori no es pot gestionar sense animals”
El brot de llengua blava ha estat el darrer i més devastador cop. A la Conselleria són conscients que cal un canvi de paradigma. “He plantejat al Ministeri la necessitat d'una intervenció sectorial a nivell nacional per a l'oví, semblant a la que hi ha per a altres sectors com el vi o la mel. Sense un canvi radical, el sector oví anirà a pitjor”, reconeix Fernando Fernández.
La ramaderia balear està a més condicionada per un mercat local que consumeix cada vegada menys carn de xai: amb prou feines 1,2 kg per persona a l'any, segons dades de la mateixa Conselleria. “La caiguda ha estat estrepitosa i això ha afectat directament el sector, que ha perdut molta rellevància en les últimes dues dècades”, explica Fernández. Es tracta d'una situació de vulnerabilitat extrema, on molts es qüestionen si podran seguir endavant. “Si algú em pregunta avui si ha d'entrar a treballar al camp per guanyar-se la vida, la meva resposta és un no rotund”, afirma Miquel Estelrich. I afegeix certa tristesa: “Al meu pare li queden dos anys per jubilar-se, quan ho faci, donarem de baixa la seva explotació”.
Per a molts ramaders, l'activitat ovina no és només una font d'ingressos, sinó una herència transmesa durant generacions. “Una explotació que ha passat per diverses generacions i que avui no es pot sostenir, si es tanca, desapareix per sempre”, explica Joan Gaià, d'Unió de Pagesos, expressant un sentiment compartit per altres productors que veuen amb tristesa la possible extinció de la seva manera de vida. La pèrdua d'explotacions tradicionals no suposaria només la desaparició d'una activitat econòmica clau en l'àmbit rural, sinó també l'afebliment de pràctiques culturals i de coneixements que formen part del patrimoni balear.
La desaparició de la ramaderia a les illes tindria conseqüències greus per al medi ambient i el paisatge rural. Sense la presència de bestiar als camps, el manteniment natural de terrenys i paisatges —que preveu incendis i inundacions i contribueix a la biodiversitat— es veuria compromès. “Qui es pensi que es pot gestionar el territori sense animals s'equivoca. No hi ha gestió ambiental efectiva sense ramaderia”, afirma Gaià. Els ramaders tenen un paper essencial en el manteniment d'un paisatge que ha estat modelat al llarg de segles per l'activitat agropecuària. “El sector primari genera moltes externalitats positives, i ningú no les compensa. Si volem mantenir el territori en bon estat, hem de compensar adequadament el sector”, sentencia Gaià.
Segons els pagesos, la pèrdua de la ramaderia local també reduiria l'atractiu del turisme que es basa en l'autenticitat de l'entorn. “S'ha perdut l'enllaç entre turisme i cultura mallorquina. El turisme va arribar a Mallorca per la cultura mallorquina, no per veure xalets i embussos”, comenta Estelrich. I afegeix: “Entre xalet i xalet ja no queda cap pagès... El dia que el camp cremi per falta de manteniment, s'adonaran de la importància de l'agricultura i la ramaderia i ens suplicaran que tornem a posar animals al camp, però potser ja serà tard”, afirma contundent.
Entre xalet i xalet ja no queda cap pagès... El dia que el camp cremi per falta de manteniment, s'adonaran de la importància de l'agricultura i la ramaderia i ens suplicaran que tornem a posar animals al camp, però potser ja serà tard
Sense el suport institucional adequat i les mesures d'emergència que ajudin els ramaders a superar aquesta crisi, el sector oví balear podria estar abocat a una lenta agonia. Aquesta pèrdua seria una tragèdia no només econòmica, sinó cultural i ecològica, deixant un buit al paisatge i a la identitat de les illes, que difícilment podrà omplir-se amb altres activitats.