Els jutges Castro i Yllanes insten el rei Felip que renunciï a la seva inviolabilitat durant el seu discurs de Nadal

Un grup de jutges i juristes de prestigi de les Illes Balears, entre els quals hi ha José Castro -conegut per dirigir la instrucció del cas Nóos- i Juan Pedro Yllanes -qui va renunciar a presidir el judici contra Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina per accedir a la política de la mà de Podem-, han remès una carta al president del Govern central, Pedro Sánchez, perquè insti el rei Felip VI que durant el seu discurs de Nadal anunciï la seva renúncia a la inviolabilitat.

A la missiva, recorden que el 9 de maig de 2022 “donya Carmen Calvo, actualment presidenta del Consell d'Estat, va informar de la gestió realitzada per, sense reformar la Constitució, suprimir el privilegi que gaudeix el cap de l'Estat i que li permetria cometre tota classe d'atropellaments sense rendir comptes davant de la Justícia, cosa que, si escau, podria provocar la indefensió de persones afectades. Prova de l'anterior és l'informe que, dos mesos abans, havia emès el fiscal general anticorrupció sobre certes actuacions protagonitzades pel cap de l'Estat anterior”.

La carta, avançada pel diari local Última Hora, prossegueix així: “Transcorreguts més de dos anys i mig des que la senyora Calvo va informar del fracàs d'aquella gestió, hi ha un ampli consens sobre el perill que corre la democràcia. Per això, els qui ens sumem a aquest escrit considerem que qualsevol excepció que pugui qüestionar un fonament de la democràcia com ho és el de la igualtat de tots davant la llei, tal com ho pot entendre qualsevol persona i com, de fet, apareix redactat a l'article 14 de la Constitució, contribueix a potenciar les solucions autoritàries i, per tant, a debilitar la democràcia.

Preocupats pel retard que es produeix en l'adopció d'una decisió política que estableixi una interpretació dels articles 56 i 64 la Constitució que descarti qualsevol aparença d'excepció respecte del que estableix l'article 14 esmentat, us demanem que, des del Govern que presideix, indiqui al cap de l'Estat que renunciï expressament i públicament al privilegi que també va gaudir Joan Carles I.

Considerem que el discurs que pronunciarà el dia 24 de desembre pot ser un moment molt adequat per anunciar tal renúncia, especialment després de les celebrades paraules que va pronunciar el dia 11 d'aquest mateix mes a Itàlia, en què va fer referència a la 'memòria' com a consciència compartida als dos països sobre 'un passat que no s'ha de repetir ni com a caricatura'“.

Cal recordar que el mateix grup de juristes va remetre el gener d'aquest any una carta al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en què li reclamen que es desclassifiqui tota la informació relativa a les enquestes que l'expresident del Govern espanyol Adolfo Suárez hauria encarregat, uns quants anys abans de l'aprovació de la Constitució espanyola, per conèixer si l'opinió pública, en el context de la Transició, preferia un Estat monàrquic o republicà. Els sondejos donaven la victòria a la proclamació d'una nova República a Espanya, però els detalls que envolten aquest assumpte romanen al forat negre dels secrets oficials.

La confecció i els resultats d'aquestes enquestes havia dormit el somni dels justos durant diverses dècades fins que una relliscada del mateix Suárez va jugar en contra. En una entrevista inèdita que la periodista i biògrafa oficial de la Transició, Victoria Prego, va fer el 1995 a l'expolític i que seria revelada per La Sexta Columna al novembre de 2016 -ni més ni menys que 21 anys després-, Suárez va reconèixer que, quan el 1977 va impulsar la Llei per a la Reforma Política que eliminaria jurídicament les estructures de l'aparell franquista, hi va introduir les paraules 'rei' i 'monarquia', amb disposicions com “el Rei sanciona i promulga les lleis” o “el President de les Corts i del Consell del Regne serà nomenat pel Rei”.

“Vaig ficar la paraula rei i la paraula monarquia a la Llei i així vaig dir que havia estat sotmès a referèndum ja”, va justificar literalment l'expolític, que, d'aquesta manera, evitava una consulta expressa sobre monarquia o república i s'assegurava la permanència de la institució dinàstica sense ni tan sols haver estat sotmesa a votació popular.