LLEGIR EN CASTELLÀ
El claustre de la Catedral de Mallorca exposa per primer cop junts els deu plans que va dibuixar l'arquitecte Juan Bautista Peyronnet el 1854 per restaurar el temple i frenar el deteriorament estructural que patia des del segle XV i que causava una perillosa inclinació d'1,3 metres a la façana. La Seu -nom amb el qual es coneix la Catedral- és la icona per antonomàsia de Mallorca.
L'exposició 'Els inicis de la restauració monumental a Espanya: els plànols de J.B. Peyronnet per a la Catedral de Mallorca (1854)' reuneix per primera vegada tots els plànols de l'arquitecte madrileny, dos dels quals, els números 8 i 10, no s'havien localitzat fins ara. El degà del consell municipal, Toni Vera, ha recordat que el projecte per reformar la 'Seu' es va encarregar a Peyronnet “en un moment delicat per a la catedral, que patia problemes estructurals que es van agreujar amb el terratrèmol del 1851 a Mallorca”.
Recuperar els dos plànols “desapareguts” i reunir els deu permet “tenir una visió de conjunt” i “posar en valor la intervenció de Peyronnet que es va donar en un moment clau”, ha destacat el director de la Càtedra Seu de Mallorca i professor d'Història de l'Art de la UIB, Andreu Villalonga, a la presentació de l'exposició.
La proposta de restauració va implicar la construcció d'una nova façana principal (la de ponent), que estava parcialment desmantellada, i que va ser aleshores polèmica i “molt problemàtica tant a efectes administratius com estilístics”. La reforma de la Catedral de Mallorca va ser, a més, la que va iniciar les intervencions restauradores a les grans catedrals espanyoles en ser la primera que es va escometre, “en un moment molt inicial de la restauració monumental a Espanya”, ha incidit.
La importància dels plànols rau en el fet que, juntament amb la memòria de la proposta que va plantejar l'arquitecte, suposen un instrument essencial “per poder entendre la història de la catedral, tant constructiva com dels seus usos” i comprendre-la abans i després de la reforma. Villalonga ha explicat que primer es va intervenir sobre la façana, que es va finalitzar el 1888, en una obra que Peyronnet no va arribar a veure acabada perquè va morir el 1875. Deu anys després, ja amb el bisbe Pere Joan Campins, es va impulsar la reforma interior que faria Antoni Gaudí.
Els dibuixos s'han digitalitzat de manera que allò que s'exposa són fotografies en alta resolució, per no afectar la conservació de béns patrimonials tan fràgils. Els dos recobrats del fons de l'arxiu -la secció interior de la catedral i l'alçat del campanar- han estat sotmesos a més a més a una “restauració virtual” realitzada per Joan Gual. Els altres vuit van ser restaurats als anys 80 del segle passat. La mostra permet veure'ls tots reunits per primera vegada des que es van presentar a l'Exposició Universal de París, el 1855.