LLEGIR EN CASTELLÀ
Prop de 250.000 persones, el 20,6% de la població, i un de cada tres menors (33,3%) de Balears viuen en risc de pobresa o exclusió social, unes xifres que s'han agreujat per l'increment del cost de la vida o la dificultat per accedir a un habitatge digne, entre altres factors.
Així consta a l'informe sobre l'estat de la pobresa de la Xarxa per la Inclusió Social (EAPN), presentat aquest divendres al Parlament i que, amb dades del 2023, fa una radiografia dels sectors més vulnerables de la societat balear i dels factors que influeixen en la seva exclusió amb dades, així com una bateria de propostes per intentar revertir aquestes situacions.
Segons l'índex Arope, que conjuga taxes de pobresa, privació material i social severa i baixa intensitat de treball, el 20,6% dels habitants de les Illes (250.000 persones) es troben en risc de pobresa o exclusió social, un descens de 0,9 punts percentuals respecte a l'any passat i de sis respecte del 2015. Aquesta situació s'agreuja en els menors d'edat, amb un 33,3% d'aquest tram d'edat en risc, un 6,3% més que el 2022.
Tot això, segons ha subratllat en una roda de premsa el president de l'EAPN, Xavi Torrens, és degut a factors com la pèrdua del factor inclusiu de l'ocupació, l'increment del cost de la vida i la “pràctica impossibilitat” d'accedir a una habitatge digne, sent aquest últim el “principal generador de processos d'empobriment i exclusió”.
Aquests factors també influeixen en el fet que el 46% de la població de Balears tingui dificultats per arribar a final de mes, cosa que demostra, segons el parer de l'EAPN, “que tenir una feina ja no és garantia d'escapar del risc de pobresa o exclusió”. “Actualment, la figura del treballador pobre s'ha consolidat a les nostres illes, a causa dels preus de l'habitatge, la inflació, la precarietat, la temporalitat, la curta durada dels contractes o directament l'explotació laboral”, diu l'informe.
La taxa de pobresa --de manera individualitzada, no al còmput Arope-- se situa en el 15,3%, és a dir, que unes 185.000 persones viuen a llars amb ingressos inferiors al 60% de la renda mitjana. Tot i això, aquesta xifra ha baixat 1,6 punts percentuals respecte a l'any anterior i 6,4 respecte al 2015, que és l'any de referència per al control dels objectius fixats a l'Agenda 2030.
La mateixa línia descendent registra la taxa de pobresa severa, en què es troba el 7% de la població balear, davant del 8,4% del 2022. Aquestes 85.000 persones subsisteixen amb menys de 611 euros per a una persona que viu sola i de 320 euros per persona en cas d'una família de quatre integrants.
La privació material i social severa és un altre dels factors analitzats per l'EAPN, un assumpte “complex i multidimensional” que afecta la privació d'alguns béns, serveis i drets bàsics i que afecta el 6,1% de la població de les Balears, unes 74.000 persones, 0,6 punts percentuals per sobre del registre de l'any anterior.
D'entre elles, el 36% no tenen capacitat per afrontar despeses imprevistes; el 30,4% no es poden permetre anar de vacances una setmana a l'any; el 25,6% no pot substituir mobles trencats o vells; el 18,5% no es pot permetre que el seu habitatge estigui a una temperatura adequada, i el 12,3% no pot gastar una petita quantitat de diners en ell mateix un cop per setmana.
“Fins a quin punt és tolerable la pobresa? Les dades són positives perquè hi ha un estancament? Fins a quin punt la intolerància ens està fent insensibles?”, s'ha preguntat Torrens abans de presentar les dades de l'informe i davant d'un grup reduït de diputats del Parlament i polítics de diverses institucions balears.
L'habitatge i la precaritat laboral, factors determinants
A tots ells Torrens ha instat a prendre mesures per revertir aquesta situació i ha lamentat que el creixement econòmic de les Balears en els darrers anys no hagi anat acompanyat per una reducció de la pobresa. “Si una part de la societat queda enrere no ho estem acabant de fer bé”, ha retret.
Així, tant ell com el director tècnic de l'EAPN, Andreu Grimalt han fet una sèrie de propostes per intentar aplacar el problema que suposa que tenir una feina ja no garanteixi estar per sobre del nivell de pobresa i la impossibilitat de moltes persones de accedir al mercat de l'habitatge, com establir una renda mínima universal o avançar a l''Acord per fer efectiu del dret a l'habitatge' plantejat al Parlament l'any passat.
Segons ha sostingut Torrens, les mesures que s'estan prenent “són necessàries però no són suficients per si soles” per aplacar dades com que les persones en situació de pobresa a Balears destinen el 50,4% de la renda en despeses relacionades amb l'habitatge.
L'EAPN agrupa 23 entitats de les Illes i elabora anualment aquest informe sobre l'estat de la pobresa amb dades de l'Enquesta de Condicions de Vida de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).