LLEGIR EN CASTELLÀ
“Tinc dret a un habitatge digne que em pugui pagar amb un sou normal, ho recull la Constitució. Què fem amb la nostra vida si no podem accedir a un sostre en condicions? Crec que estem molt tranquils per a la magnitud del problema. És un drama social”, afirma a elDiario.es Laura Oliver, membre de l'associació 'Banc del Temps' de Sencelles (Mallorca). Juntament amb Carme Reinés, Javier Barbero, Àngel Inarejos i Mary Mendoza, altres dels integrants, aquesta entitat social d'un poble de prop de 3.800 habitants han posat veu a la problemàtica que els sacseja, tant a ells com a molts dels habitants de Balears: l'accés al lloguer i a la compra d'habitatge a preus raonables.
Per visibilitzar-lo, recentment, han difós un vídeo que s'ha viralitzat a través de xarxes socials explicant tota la problemàtica social que comporta: la dificultat per poder pagar els preus desorbitats, tant de lloguer com de compra, el fet de no arribar a final de mes amb sous de quaranta hores setmanals, haver de deixar l'arxipèlag, la manca d'opcions i recursos per als joves, la construcció de cases de luxe a què no pot accedir la gent local, etc.
“Vam fer el vídeo sense pensar que tindria tanta repercussió per començar a crear una mica de mobilització, perquè cada dia ens arribaven més situacions dramàtiques de gent coneguda. Hi ha casos molt extrems”, explica Carme Reinés. Afegeix que el que reivindiquen és que, en un territori on un de cada tres habitatges són comprats per persones estrangeres, i on els locals no poden assumir els preus, cal que “les institucions creïn mesures per afrontar-ho, perquè tenen la responsabilitat i la potestat per fer-ho”, assegura.
Tot i que és un problema que afecta tot el territori balear, els veïns d'aquest petit poble de Mallorca ho experimenten en primera persona: “Fa 10 anys, a Sencelles hi trobaves un lloguer per 350-400 euros. Avui són 1.200 euros. És una barbaritat”, admet Reinés. “Per això, creiem que les Illes s'haurien de declarar zona tensada i que es pugui limitar el preu del lloguer i de la compra”, afegeix, en relació amb la Llei d'Habitatge estatal, que el Govern balear del PP ja ha dit que no aplicarà a l'arxipèlag.
'Banc del Temps' és una organització horitzontal que va néixer fa catorze anys com a projecte d'intercanvi social entre persones, que ha anat evolucionant durant aquests anys en funció de les necessitats de cada moment. Actualment, a les Balears, la principal és la dificultat d'accés a l'habitatge. De fet, Javier Barbero explica que ara, des de l'entitat, estan intentant elaborar un recompte de la gent de Sencelles afectada pel tema. A més, detalla que, com que la tipologia de projectes és variada, funcionen com un triangle: 'Banc del Temps', 'Grup de consum local' i 'Quina Animalada' -per a la protecció d'animals.
La pandèmia, el principi de la fi
Els membres de 'Banc del Temps' veuen la pandèmia com el moment clau de canvi al seu municipi pel que fa a l'augment dels preus de l'habitatge: “Això és un paradís. Les persones estrangeres poden viure aquí i continuar treballant i cotitzant als llocs d'origen, perquè ha canviat el món laboral i la manera de treballar. Continuen amb els sous del seu país i sense necessitat d'integrar-se culturalment ni amb l'idioma. A més de l'alteració en matèria d'habitatge, és el canvi que estem patint a escala cultural i social, cosa que comporta una transformació de la identitat illenca”, explica Carme Reinés.
Això és un paradís. Les persones estrangeres poden viure aquí i continuar treballant i cotitzant en els seus llocs d'origen. Continuen amb els sous del seu país i sense la necessitat d'integrar-se culturalment ni amb l'idioma. A més de l'alteració en matèria d'habitatge, estem sofrint un canvi a escala cultural i social, la qual cosa comporta una transformació de la identitat 'illenca
En aquest sentit, Reinés afegeix que tot això es demostra, simplement, observant els cotxes que circulen pel municipi: “Es poden veure vehicles molt luxosos, amb matrícules estrangeres que, a més, per aquests carrerons no hi caben. No saben conduir per aquí”, explica.
A Sencelles es poden veure vehicles molt luxosos, amb matrícules estrangeres que, a més, per aquests carrerons no caben. No saben conduir per aquí
La crítica dels membres de 'Banc de Temps' és cap a la gran majoria de propietaris que contribueixen a l'especulació i al fet que la bombolla sigui cada cop més gran. Laura Oliver explica la seva pròpia experiència en anar a visitar una casa: “La part de dalt estava sense construir i la de baix sense reformar, només amb dues habitacions a la planta baixa, un bany i una cuina molt antics… I eren 280.000 euros. El propietari em va dir que no la baixaria perquè a aquest preu ja no quedava res, per tant, sabia que la vendria. En dues setmanes ho ha aconseguit”, comenta.
Els cinc testimonis coneixen bé la situació perquè han rebuscat entre cel i terra una opció mínimament assequible per a les butxaques. Així que Àngel Inarejos explica com és la situació “foravila”, és a dir, als voltants del poble: “El que es pot intentar comprar és una casa il·legal, que si no tens els diners al comptat, tampoc hi pots accedir, perquè no té cèdula d'habitabilitat i, per tant, no hi ha oportunitat d'hipoteca. Qui se n'aprofita? Qui en té 180.000-200.000, que no és el cas d'un mallorquí estàndard”, relata.
“Dos sous bons i no podem comprar”
Ángel Inarejos forma part d'una família de tres membres: ell, la seva dona i el seu fill. Va néixer a Mallorca i sempre ha fet vida a l'illa. Declara que el seu lloguer no és desorbitat, però volen comprar un habitatge perquè “sempre tens aquesta por de no saber quan t'apujaran el preu, si el podràs assumir o si se't complicarà la vida”. “Tenim dos sous normals, fins i tot bons si m'apures, i no podem comprar res”, afirma. Inarejos i la família no poden accedir a un habitatge propi perquè no arriben a pagar la quantitat de l'entrada d'una casa: “No podem rebre els diners de cap familiar ni tampoc estalviar tant per arrencar amb una hipoteca”, explica.
Sempre tens aquesta por de no saber quan et pujaran el preu del lloguer, si podràs assumir-lo o si se't complicarà la vida. Tenim dos sous normals, fins a bons si m'apures, i no podem comprar res
Després de cinc anys incansables de cerca, quin és el seu pensament actual? Deixar Mallorca i anar-se'n, segurament, a la península: “El plantejament és molt real. Primer, perquè pensem en el nostre fill i que no podem assegurar-li un bon futur aquí i, segon, perquè el nostre lloguer, de moment, és assequible, però no sabem fins quan ho continuarà sent”, argumenta.
“No és fàcil perquè, què hi haurà al lloc on anem? No hi ha un lloc on digui: aquí anirem i estarem bé”, assegura Inarejos. De moment, assenteix que continuaran vivint a Sencelles mentre els ho puguin permetre, però la compra la deixen força descartada si continua la tendència actual.
“El meu projecte de vida és que els meus pares em deixin diners cada mes”
“Em vaig comprar el pis en un poble que no m'agrada només per tenir un lloc on sé que no em faran fora”, assegura Laura Oliver. Ella va aconseguir la hipoteca d'un habitatge a Binissalem, just abans de la pandèmia, amb l'ajuda dels seus pares, però té clar que va ser una mesura provisional només per viure una mica més tranquil·la: “Sóc mare soltera, el pis s'ubica just a la carretera, en un segon sense ascensor, sense aparcament… Al final, la meva xarxa és a Sencelles, però no hi puc habitar”, lamenta.
Oliver relata que, des que es va comprar el pis, va tornar a començar la recerca, però només amb el seu sou i els preus que ronden ara, li és totalment inassumible: “Treballo una jornada normal i no arribo a final de mes. No puc viure on vull, perquè el meu projecte de vida és que els meus pares em deixin entre 300 i 400 euros al mes”, relata.
Treballo una jornada normal i no arribo a final de mes. No puc viure on vull, perquè el meu projecte de vida és que els meus pare em deixin entre 300 i 400 euros al mes
Quina és també la solució per a ella? Abandonar Mallorca, encara que això suposi una gran tristesa: “Ja he fet el duel amb Sencelles, perquè estava molt obstinada a viure aquí, que és on em sento bé. He plorat molt, he estat amb brots de psoriasi pels nervis, però he de tirar endavant, cuidar el meu fill i donar-li un futur”, argumenta Oliver. De fet, ja ha fet alguns viatges a la península, per exemple, a Andalusia, per començar a mirar diferents opcions, tant d'habitatge com de col·legis per al seu fill.
Ja he fet el duel amb Sencelles, perquè estava molt obstinada amb viure aquí, que és on em sento bé. He plorat molt, he estat amb brots de psoriasis pels nervis, però haig de tirar cap endavant, cuidar al meu fill i donar-li un futur
El seu cas és molt paradoxal perquè, encara que el pare d'Oliver és mallorquí, la mare i els avis són peninsulars. Fa uns quants anys, ells van venir a Mallorca per buscar-se un futur i van aconseguir crear-lo. Ara és ella, la seva filla, la que es troba en la situació d'haver d'anar-se'n del lloc on ha nascut per poder desenvolupar plenament la seva vida i la del seu fill.
La mare i els avis de Laura van venir a Mallorca des de la Península per a buscar-se un futur i ara és ella i el seu fill els que probablement hauran d'abandonar l'illa on han nascut per a continuar amb el seu projecte vital
A més, aquestes situacions creen entre els afectats un gran sentiment d'impotència i indignació perquè no veuen actuacions per intentar posar remei a la solució: “Això serà morir d'èxit. La gent que vivim aquí som els que treballem a l'illa, donem un servei, paguem els impostos… I som els que ens hi haurem d'anar. Ho farem fent soroll, deixant la protesta i posant-hi veu, però no podrem fer gaire més”, argumenta Oliver. En aquest sentit, Àngel Inarejos apunta al canvi de societat que suposa l'arribada d'estrangers residents i la sortida de les persones locals: “És injust haver de treure d'aquí els veïns de tota la vida per posar altra gent que no pinta res”, afirma.
“Haver d'anar-me'n seria un segon desarrelament”
Mary Mendoza és argentina, però fa vint-i-un anys que va arribar a Mallorca i divuit que viu a Sencelles. Fa sis anys es va separar i va haver de buscar un nou habitatge on habitar amb els seus tres fills adolescents. Explica que li va costar molt de trobar-la, però al final ho va aconseguir. Tot i això, quatre anys més tard, va haver de deixar la casa i iniciar de nou la indagació: “Allà vaig pensar que havia d'anar-me'n del poble, perquè quan vaig buscar domicili sis anys enrere, els lloguers costaven al voltant de 400 euros, quatre anys més tard ja rondaven els 900 i pujant”, explica.
Tot i així, va aconseguir una nova llar per 600 euros mensuals, encara que la casa només té dues habitacions. En aquest sentit, Carme Reinés apunta que avui s'ha normalitzat que un lloguer de 600 euros és econòmic, però ella opina que no ho és perquè suposa “la meitat d'un sou”, com explica. Tot i això, Mendoza declara que, amb les situacions actuals, va ser “la glòria” trobar-la.
“La meva por avui dia és pels meus fills. En tinc un que complirà la majoria d'edat i m'està dient que es vol anar a viure amb amics. Jo no li punxo el globus i li dono ànims, però penso en qui voldrà llogar uns xavals. Ara, una habitació costa 400 euros, cosa que fa sis anys costava un pis. I això no ho poden assumir”, argumenta Mendoza. De fet, ella comparteix amb la resta de companys la por que els propietaris apugin els preus, perquè explica que no té família a Argentina que els pugui ajudar econòmicament a mantenir-se, ni ella mateixa pot ajudar els seus fills a independitzar-se.
La meva por avui dia és pels meus fills. Tinc un que complirà la majoria d'edat i m'està dient que es vol anar a viure amb amics. Jo no li punxo el globus i li dono ànims, però penso en qui voldrà llogar a uns xavals
“Suporto aquest moviment perquè les coses canvien, a l'altra casa pensava que estava bé i, de sobte, em van fer fora”, explica Mendoza. De fet, va passar vuit mesos de recerca amb el temor d'haver de deixar Sencelles: “Per mi això suposaria un segon desarrelament. Seria molt fort i crec que no ho suportaria”, afirma.
Tornant als propietaris i a la por que pugin el preu del lloguer sobtadament, Javier Barbero comenta que no es pot deixar de reconèixer el mèrit i el valor que tenen “alguns pocs propietaris que no han pujat a la cresta de la immobiliària”, explica. Tot i que és conscient que no poden viure pendents de la “bona fe de la gent”.
“Amb gairebé quaranta anys, m'agradaria ser mare i no puc”
Abans de relatar el seu testimoni, Carme Reinés pensava que no estava en una situació tan crítica com els seus companys, perquè opina que va tenir “sort” de poder comprar-se una casa fa cinc anys per 160.000 euros. Però a mesura que ho va relatant, s'adona que res no és tan ideal.
“El preu de la compra era assequible, no era una ganga, però per als preus que es manegen actualment, no estava fora de lloc”, explica Reinés. Tot i això, el domicili necessita una reforma integral perquè ha estat quaranta anys deshabitat: “Quan aconsegueixi acabar la reforma, possiblement arribi als 300.000 euros gastats. Això és perquè cada any apugen els preus dels materials. He de pagar la hipoteca, la reforma i anar-la a fer. Estic esgotada emocionalment i físicament, perquè faig una jornada laboral completa, que he de complementar amb una altra feina per pagar les obres, perquè si no no arribo a final de mes”, comenta.
D'altra banda, la sencellera apunta que, cada cop més, s'estén el pensament de tornar a viure a la casa familiar, amb els pares, “però amb 40-50 anys no hi som per això”, assegura. A més, aquesta incertesa i estrès constant amb l'habitatge trunca molts plans de futur: “Tinc gairebé quaranta anys, no sóc mare i m'agradaria ser-ho. Però les condicions que tinc comporten que no m'ho pugui plantejar ni, especialment per la pressió econòmica”, argumenta Reinés.
“Pagant 350 euros de lloguer, sóc una excepció”
Javier Barbero es considera una persona que va tenir la “fortuna”, fa vuit anys, de trobar una casa de lloguer per 350 euros: “De veritat, sóc una excepció, perquè on la propietària veu un preu just, jo ho considero un regal”, afirma. A més, relata que segueix amb la sort que l'arrendatària de casa seva ha decidit no sumar-se als “preus abusius del mercat immobiliari”.
Tot i això, Laura Oliver opina que aquest fet tampoc ofereix una seguretat en el futur perquè “si el dia de demà passa alguna cosa amb el propietari, i la casa passa a una altra persona, no tens res assegurat”, explica. Tot i que les condicions ara siguin favorables, Barbero prefereix anul·lar la seva perspectiva de futur: “Vull viure el present mentre duri. Veurem si som capaços d'anar sobrevivint, però aquesta tampoc no és forma de vida”, lamenta.
Quines possibles mesures de regulació es plantegen?
Els membres de 'Banc del Temps' ja s'han mobilitzat i han dut a terme els contactes inicials amb el Consistori, però encara no hi ha cap acció significativa per on començar.
Tot i que esperen les propostes de l'Ajuntament, l'entitat ja ha pensat en algunes mesures possibles. Javier Barbero comenta que Sencelles és el segon municipi amb més habitatge desocupat de Mallorca, darrere de Costitx: “Això vol dir que hi ha moltes cases que necessiten reforma, altres que estan desocupades i altres que són segones residències. Sense ser nosaltres tècnics, pensem que es podrien condicionar aquesta tipologia de domicilis i convertir-los en habitatge social. Així animaríem els propietaris a donar vida als sostres que estan desocupats”, argumenta.
Per part seva, en declaracions a elDiario.es, l'edil de Medi Ambient, Participació Ciutadana i Igualtat de l'agrupació política 'Volem Sencelles', Joan Rigo, afirma que ho viu com una injustícia que li “rebenta”: “És una emergència que ens travessa a totes i que, cada cop, afectarà més gent. Les nostres veïnes han fet molt bé fer arribar el missatge i posar la problemàtica sobre la taula. Des del meu punt de vista, està en perill un dret, que ha estat atropellat per les lleis inferiors que han donat més importància a l'especulació, bé privat”, explica.
Pel que fa al poder o marge d'actuació que té l'Ajuntament com a institució municipal, Rigo opina que ja que el Consistori és qui és més a prop de la ciutadania, hauria de tenir més recursos i competències per oferir un millor servei. Tot i això, per a ell, “vivim al món al revés i el poder del poble s'ha transformat en el poder dels diners”.
Tot i així, Rigo explica que, encara que no tinguin competències, i a causa de la “dramàtica emergència” que s'està vivint, l'Ajuntament de Sencelles l'ha començat a afrontar. Concretament, des de la seva regidoria han elaborat una sèrie d'idees per fomentar que es lloguin els habitatges buits, precisament, una de les mesures que també proposa 'Banc del Temps'.
Segons l'edil, això es podria dur a terme de diferents maneres: crear un Patronat Municipal d'Habitatge Social, intermediar entre llogaters i arrendataris, estudiar l'amplitud de les casuístiques per trobar les millors solucions, informar de les subvencions d'adaptació al canvi climàtic per fer reformes, entre altres mesures. “Tot això forma part d'una campanya que encara s'ha d'acabar de revisar”, explica Rigo.
També comenta que un pas que ja es va fer fa un temps i que “està ben encarrilat” és cedir uns terrenys públics perquè l'Institut Balear de l'Habitatge (IBAVI) construeixi deu cases amb bioconstrucció, de lloguer jove rotatori, als que els veïns de Sencelles tindran prioritat. De totes maneres, des de 'Banc del Temps' opinen que, encara que és una bona iniciativa, no dóna resposta a tota la gent afectada, perquè el nombre és molt més gran i les edats són molt variades, no només gent jove.
A més, Joan Rigo té clar que “sense la col·laboració de les institucions autonòmiques, construir habitatge social, limitar el lloguer turístic i també la compra per part d'estrangers serà molt difícil”. “Així, moltíssima gent, mallorquina també, haurà d'anar-se'n l'illa”, declara.
Sense la col·laboració de les institucions autonòmiques, construir habitatge social, limitar al lloguer turístic i també la compra per part d'estrangers serà molt difícil. Així, moltíssima gent, mallorquina també, haurà d'anar-se de l'illa
Totes aquestes idees i propostes, i algunes més, s'han agrupat en un document, que encara està en revisió, però que es vol presentar al ple municipal per part de l'agrupació Volem Sencelles. Aquest text insta diferents institucions autonòmiques, com la comunitat autònoma de les Illes Balears (CAIB) o el Consell Insular de Mallorca, a declarar el territori com a àrea tensada, a donar facilitats per construir habitatge social, a limitar el lloguer turístic, a declarar la moratòria urbanística de sòl rústic i augmentar la moratòria turística, al fet que els habitatges fora d'ordenació que es legalitzin només es puguin vendre o llogar de manera social, entre altres mesures.
Per la seva banda, des de 'Banc del Temps' tenen clar que aquest és tan sols el principi de la mobilització. De fet, han convocat una protesta el 25 de maig a la Plaça d'Espanya de Palma a les 19.00 hores per denunciar que “Mallorca no es ven”. “Ja hem començat els contactes amb algunes de les plataformes que també treballen amb el tema de l'habitatge que ja existia. El nostre següent objectiu és intentar crear un moviment al carrer interinsular, a tall de manifestació, a les quatre illes. I a partir d'aquí, donar continuïtat a les accions. La nostra conclusió és que no volem que es quedi només en un vídeo que s'ha viralitzat a xarxes socials”, conclouen Reinés, Barbero, Inarejos, Oliver i Mendoza, els cinc testimonis de 'Banc del Temps'.