Javier Rodríguez Pandozi, arqueòleg subaquàtic: “Les troballes que coneixem no són ni la punta de l'iceberg”

“Nosaltres, com a arqueòlegs, tenim o hauríem de tenir una doble missió: una missió científica que es reflecteix en publicacions i en revistes especialitzades, però també una funció social que ha de transcendir la comunitat perquè la gent sigui conscient de la importància que té aquest patrimoni”. Javier Rodríguez Pandozi és arqueòleg subaquàtic i des de fa 16 anys es dedica a explorar els fons marins a la recerca de restes que permetin desentranyar el passat per conèixer millor el present. El 2014, juntament amb quatre companys més, va posar en marxa l'Institut Balear d'Estudis en Arqueologia Marítima (IBEAM), radicat a Formentera, que es bolca en la investigació, protecció i difusió del patrimoni arqueològic subaquàtic de Balears a l'empara de la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Cultural Subaquàtic, aprovada el 2001 per la Unesco, la missió de la qual passa per vetllar per una protecció eficaç d'aquest patrimoni i preservar-lo en benefici de les generacions futures.

En una entrevista concedida a elDiario.es, Rodríguez Pandozi destaca l'“enorme potencial” de l'arxipèlag balear quant al patrimoni arqueològic subaquàtic atès que les illes es trobaven al centre de totes les rutes comercials que travessaven el Mediterrani, especialment a partir de l'època romana. Tot i això, assegura que les troballes descobertes no suposen “ni la punta de l'iceberg” en contrast amb les seves expectatives respecte al patrimoni que encara jeu sobre el llit marí “esperant a ser documentat”.

En aquest context, l'arqueòleg subaquàtic recalca la importància de conscienciar la població sobre el valor del patrimoni que encara roman enfonsat i de notificar a les administracions qualsevol troballa, tenint en compte l'espoliació “terrible” que es va dur a terme durant el segle passat, sobretot amb l'auge del busseig a partir dels anys 60. L'IBEAM compta, de fet, amb una eina, SOS Patrimoni, per informar de qualsevol tipus de descobriment sota el mar. “Hem posat en marxa el primer centre d'arqueologia subaquàtica que hi ha a Balears. L'endemà d'obrir-lo, un veí de l'illa hi va dipositar un conjunt arqueològic que havia extret d'un jaciment. Això ja t'està dient que si a la població li dius que hi ha una aposta per protegir aquest patrimoni, la gent respon”, assenyala.

Quants naufragis hi ha documentats a Balears i quants creu que estan per descobrir?

La veritat és que no disposem de xifres concretes, però podem utilitzar la mateixa lògica que feia servir un altre arqueòleg quan li feien aquesta pregunta: si diguéssim que cada any, des que coneixem que es navega -en el cas de Balears des de fa 5.000 o 6.000 anys-, s'hagués enfonsat un vaixell a l'any, ens podria sortir un número interessant. Quants n'hi ha? No ho sabem. El que sí que sabem és l'enorme potencial de l'arxipèlag pel que fa al patrimoni arqueològic subaquàtic atès que es trobava al centre de totes les rutes comercials, tant les que unien el nord d'Àfrica amb Europa com les unien l'est amb la Mediterrània. Tot passava per les Balears. Era un punt de pas vital per a les rutes comercials, ja fos per fer negoci o bé per resguard, per aiguada o per fer reparacions. En època romana les illes van començar a cobrar moltíssima importància dins el panorama del Mediterrani en conjunt. De totes les troballes descobertes, no n'hem vist ni la punta de l'iceberg.

Per què no estan documentades?

Vivim en un sistema d´autonomies, que té coses bones i no tan bones. Cada comunitat autònoma és competent quant a la gestió del seu patrimoni i duu a terme les seves cartes d'arqueologia subaquàtiques, que són catàlegs o registres on es comptabilitzen tots els jaciments arqueològics que es troben sota l'aigua i on s'informa de la seva cronologia i la seva ubicació. En el cas de les Balears, tenen una idiosincràsia molt particular perquè cada illa és competent del seu patrimoni i el gestiona d'una manera o altra. En el cas de Formentera, que és on nosaltres treballem des de l'IBEAM, des de fa deu anys fem les cartes subaquàtiques de l'illa, on hem localitzat i inventariat 18 jaciments arqueològics fantàstics. Cal tenir en compte que és un nombre molt petit en comparació de les expectatives que tenim pel que fa al patrimoni que encara jeu sota l'aigua, sobre el llit marí, esperant a ser documentat.

Tenim moltes evidències que hi ha molt més senzillament fent una passejada per l'illa: des de fa moltíssims anys, sobretot a partir dels anys 60, que és quan es popularitza l'activitat del busseig i la gent comença a ficar el cap sota l'aigua, van començar a descobrir un món que a mi m'hagués encantat veure. Imagina't la Mediterrània als anys 60, devia haver de tot en aquest paisatge submarí. Havia de ser impressionant. Què passa? La gent va començar a treure'l i ara ho veiem a cases privades i en negocis. Tenim material arqueològic de procedència subaquàtica que sabem que ve de Formentera, de jaciments que encara no hem localitzat.

Des de fa moltíssims anys, sobretot a partir dels anys 60, quan es popularitza l'activitat del busseig i la gent comença a ficar el cap sota l'aigua, van començar a descobrir un món que a mi m'hauria encantat de veure. Imagina't la Mediterrània als anys 60, devia haver de tot en aquest paisatge submarí. Havia de ser impressionant. Què passa? La gent va començar a treure'l i ara ho veiem a cases privades i en negocis

Javier Rodríguez Pandozi — Arqueòleg subaquàtic

Parlava abans sobre l'època romana, però què hi ha dels segles anteriors, del món fenici o del púnic?

No és més complicat trobar restes d'aquelles èpoques. Però cal entendre que a l'època romana, sobretot a la imperial, el comerç marítim es dispara. Aleshores hi ha més probabilitats de trobar més vaixells d'aquella època perquè hi havia més vaixells en circulació. Hi ha un equip de recerca que estudia un vaixell púnic a Mallorca [a Calvià i presumiblement del segle IV aC], però és veritat que gairebé tot el que hem trobat és d'època romana i també moltes restes d'època medieval i postmedieval, sobretot vinculades a l'activitat de la pirateria que venia del nord d'Àfrica i que remuntava la costa de ponent de Formentera per llançar-se a atacar o bé a Eivissa o bé a Dènia. Des del segle XV o XVI fins al XIX tenim molts vestigis i molt interessants.

Podem considerar que les restes arqueològiques són una manifestació de les transformacions socials o econòmiques que es van produir a les diferents èpoques?

La Mediterrània és, realment, una autopista per la qual no només es transporten mercaderies: aquí arriben revolucions socials i moviments artístics i religiosos. I tot arriba a través del mar. Jo crec que aquesta és la part més interessant. Moltes vegades, quan parlem de patrimoni cultural marítim, ens preguntem: on posem el límit en una illa? A Formentera, per exemple, les esglésies tenen forma de fortalesa perquè es van construir en un moment en què estava en expansió la pirateria del nord d'Àfrica, una amenaça que venia a través del mar. No són les torres de defensa que veiem a les costes. Aleshores, encara que parlem d'arquitectura, moltes vegades l'arquitectura de l'interior està condicionada pel que passa al mar. Diguem que la unió entre patrimoni cultural i el mar és molt íntima a les illes. Per això és tan important i per això ens crida l'atenció que se li doni tan poc valor.

De quina manera està influint el canvi climàtic en l'aflorament de restes que fins fa poc estaven enterrades al fons marí?

Quan estudiava la carrera, un professor molt prestigiós i una de les figures principals de l'arqueologia subaquàtica espanyola sempre ens deia que ja s'havia estudiat dels 0 als 20 metres de profunditat i que el nostre futur és a partir dels 20 metres. Com a institut de recerca, hem vist que des del 2014 fins al 2024, el 70 o el 75% dels jaciments que hem pogut documentar es troben entre els 0 i els 20 metres, molts a tan sols dos metres de profunditat. Hem vist casos, per exemple, com els d'unes restes que van aparèixer a la zona del llevant de Formentera que es troben a només dos metres i que van aparèixer precisament per un temporal molt fort. També ho hem vist a Portocristo, a Mallorca, on des de fa deu anys estem estudiant un jaciment a dos metres i mig, o al vaixell de Ses Fontanelles, a Can Pastilla, que es troba a dos metres i en la intervenció del qual va participar d'urgència l'IBEAM el 2019. És una dinàmica que estem veient amb certa assiduïtat i és possible que sigui per aquesta abundància, força rara, de fortes tempestes que roten amb molta virulència.

Quin percentatge creu que hi havia de vaixells que s'enfonsaven i quants arribaven a la costa, o quines possibilitats tenien d'arribar finalment al seu destí?

És difícil saber-ho, però ho plantejarem d'una altra manera. Direm que la forma de transport més popular des de l'antiguitat fins a principis del segle XX han estat les rutes marítimes, fins que van començar a volar els avions. Fins i tot avui dia el principal mitjà de transport per transportar mercaderies és la via marítima. Quan un vaixell va quedar encallat al Canal de Suez, va trencar el subministrament de productes tecnològics bàsics amb Europa. Això ens diu que les rutes marítimes aporten una certa seguretat al transport de mercaderies, cosa que és extrapolable també a l'antiguitat. Quin percentatge arribarien a la destinació? No ho sé, però el que és probable és que fos molt més segur i ràpid que transportar les mercaderies per terra. Era un mitjà de transport fins a cert punt segur, no exempt, és clar, de dificultats i riscos. I si és el mètode de transport principal des de l'antiguitat fins als nostres dies, entenem que el volum de mercaderies que hi arribaven era molt elevat.

La Convenció de 2001 de la Unesco prohibeix el pillatge i l'explotació i insta la ciutadania a protegir els objectes i les restes enclavades sota el mar. Es compleix actualment?

La veritat és que és molt complicat canviar la mentalitat d'una comunitat o d'una societat simplement a través d'un document que majoritàriament només coneixen els experts que s'hi dediquen. És a dir, els arqueòlegs tenim un problema i és que moltes vegades la nostra feina no transcendeix la comunitat. Aquesta és una de les coses en què he intentat més treballar. Nosaltres, com a arqueòlegs, tenim o hauríem de tenir una doble missió: una missió científica que es reflecteix en publicacions i en revistes especialitzades, però també una funció social que ha de transcendir la comunitat perquè la gent sigui conscient de la importància que té aquest patrimoni.

Nosaltres, com a arqueòlegs, tenim o hauríem de tenir una doble missió: una missió científica que es reflecteix en publicacions i en revistes especialitzades, però també una funció social que ha de transcendir la comunitat perquè la gent sigui conscient de la importància que té aquest patrimoni

Javier Rodríguez Pandozi — Arqueòleg subaquàtic

Hem de parlar per a la gent que no és especialista i això es tradueix en activitats educatives pedagògiques, sobretot per a nens, però també per a persones adultes mitjançant exposicions, documentals, llibres, etcètera. Entre els anys 60 i principis dels anys 2000 es va produir una activitat d'espoliació terrible, brutal. A partir de l'any 2000 és veritat que es va iniciar una sèrie de programes, sobretot entre les poblacions més locals costaneres, i la gent va començar llavors a entendre que això té un valor. També és veritat que entre finals dels 70 i principis dels 90 comença a haver-hi una certa activitat científica al voltant del patrimoni cultural subaquàtic, amb notícies a la premsa, a la ràdio i a la televisió, encara que de forma molt tèbia. Quan nosaltres vam arribar el 2014 i vam començar a parlar amb la gent per preguntar-li què sabia del tema, en primer lloc ens deien que no en sabien res. Però quan anàvem tirant una mica del fil començaven a dir: “Bé, sí, he vist una àmfora”, cosa a la qual fins llavors no donaven el valor que nosaltres sí que li donem.

Quan de mica en mica vam començar a dir-los què era el que investigavem, que intentem reconstruir la història marítima del lloc i que tots aquests objectes hi ajuden, comencem a rebre un munt d'informació. De fet, el 90% dels jaciments que nosaltres hem documentat ha estat perquè bussejadors de Formentera ens han indicat on eren. Ha estat una feina a llarg termini de deu anys. Simplement no funciona escriure un decret o dir en un BOE que un bé d'interès cultural no es pot espoliar si després no hi ha una activitat educativa que l'acompanyi. I és un error moltes vegades dels mateixos arqueòlegs. L'espoli és culpa principalment del que el duu a terme, però nosaltres, com a estudiosos, tenim una coresponsabilitat per no haver estat capaços d'explicar a la societat la importància que tenen aquests tresors. Resumint la resposta, encara hi ha espoliació, encara que és veritat que n'hi ha menys perquè els arqueòlegs n'hem pres consciència i hem començat a explicar a la societat què és el que fem i quin és el seu valor.

I aquests objectes espoliats que es troben en habitatges i altres llocs privats, és possible recuperar-los?

Doncs mira, sí. Per exemple, hem posat en marxa el primer centre d'arqueologia subaquàtica que hi ha a les Balears i l'hem impulsat al port de la Savina, a Formentera. L'endemà d'obrir-lo, un veí de l'illa hi va dipositar un conjunt arqueològic que havia extret d'un jaciment arqueològic subaquàtic. Això ja et diu que si a la població li dius que hi ha una aposta per protegir aquest patrimoni, la gent respon.

En aquest sentit, hauríem de dividir en dos grups els qui s'apropien d'aquests béns: els que els espolien i que realment són un nombre molt reduït, i els que tenen una curiositat mal dirigida, per dir-ho així, el que no el converteix en una mala persona ni en un criminal. Sens dubte, està fent una activitat que és il·lícita i èticament reprotxable, però en el moment que tu li expliques que l'objectiu del centre és tractar aquest material immediatament, han arribat i ens ho han dipositat. El que confiem és que aquesta sigui una dinàmica que s'estengui i a poc a poc la gent vagi intentant desfer-se de totes aquestes restes arqueològiques que puguin tenir a casa, donar-les al Consell Insular que li correspongui i que els investigadors puguem tenir accés a aquest material i, en la mesura del possible, salvar-ho. Perquè qualsevol material que s'extreu sense un control ni un tractament específic al cap de pocs anys acabarà destruït.

L'arqueòloga subaquàtica Rocío Castillo Belinchón assenyala que el patrimoni cultural subaquàtic no només són restes de vaixells i àmfores sota el mar, sinó que també poden trobar-se soterraments com el Dolmen de Guadalperal, submergit a l'embassament de Valdecañas (Càceres), o un poblat neolític com el de la Draga, localitzat sota les aigües del llac de Banyoles. Cal esperar aquesta possibilitat a la Mediterrània?

Per descomptat, i per una raó molt senzilla: el nivell del mar ha anat pujant amb els anys i les Balears tenen, a més, una particularitat, i és que en l'àmbit de la prehistòria veiem que hi ha un menor nombre de jaciments costaners, cosa que possiblement es degui no que aquí n'hi hagi menys, sinó que molts dels que hi ha estan submergits i no hem estat capaços de veure'ls. Aleshores tornem una altra vegada al tema de l'escalfament global, a la pujada del nivell del mar i a com afecta això el patrimoni cultural subaquàtic. I en el cas de Balears per descomptat que es pot donar aquesta situació, i, de fet, és una cosa que ens hauríem de plantejar.

Quins projectes tenen en marxa actualment?

Ara mateix ens estem centrant a fer completament funcional el laboratori que hem posat en marxa a Formentera. Un dels nostres interessos principals és la recerca en l'àmbit de la restauració i conservació de materials de procedència subaquàtica. A Balears no disposem de laboratoris especialitzats per tractar aquest material, per això una de les primeres coses que estem fent és treballar en aquesta via i potenciar-la. També ens dediquem al projecte d'innovació i investigació de la cala de Portocristo i també estem estudiant un espai al llevant de Mallorca on sabem que hi ha fins a cinc vaixells enfonsats. N'hem excavat un i ara estem intentant estudiar-ne els altres quatre.

A més, començarem un projecte de recerca a Formentera dirigit a estudiar un vaixell que es troba a l'horitzó entre el món púnic i el romà del segle II aC. Tot això a nivell científic. Però també hi ha la part social de què parlàvem abans. Estem intentant signar convenis amb les confraries de pescadors i intentant comprovar com som capaços d'unir forces perquè altres activitats com la pesca d'arrossegament no afecti el patrimoni cultural submergit a grans profunditats, que és un altre desafiament. Com protegim aquells jaciments que estan fora dels límits del busseig recreatiu i on ja entra el busseig tècnic o a grans profunditats? És una investigació que estem duent a terme i que està donant molt bons resultats.

Alguns professionals de l'arqueologia subaquàtica denuncien que la precarietat i la manca de pressupost llasten les seves investigacions i que, malgrat la gran quantitat d'història que hi ha sota el mar, les administracions s'entesten a mirar cap a un altre costat...

A Balears, per exemple, hi ha un problema molt seriós i és que l'Administració no inverteix en patrimoni. En general, no s'inverteix. Hi ha illes que tenen certes subvencions de recerca, però això no permet la gent poder desenvolupar carreres científiques prolífiques, perquè al final l'escenari dóna per aguantar només un mes. Després, és clar, molts es dediquen a l'arqueologia de gestió. No hi ha seguiments. Hi ha una manca completa d'inversió pública a l'àmbit de l'arqueologia, però sobretot a l'arqueologia subaquàtica.

Nosaltres, quan vàrem començar i vàrem crear centre de recerca [l'IBEAM], que és privat, ho vam fer perquè hi ha una absència total de centres de recerca públics dedicats a l'arqueologia subaquàtica a qualsevol de les illes de Balears. Vivim en una realitat on la inversió pública és pràcticament nul·la i hem de suplir-la amb altres mitjans. I pel que nosaltres apostem és per intentar atraure la inversió privada, sobretot d'empreses de l'àmbit turístic, que compten amb unes polítiques de responsabilitat social corporativa i uns pressupostos destinats a això i que generalment, en el 90% dels casos, dediquen a temes mediambientals. No ens podem tancar en banda que si no hi ha inversió pública no es pot fer investigació. Tenim unes regles del joc i hem de jugar amb les que hi ha, però cal intentar canviar-ho.