Juan Diego Botto, Carlos Bardem i José Castro, entre els 200 signants contra la derogació de la llei balear de memòria

Més de 200 personalitats de diferents àmbits s'han sumat a l'exigència de la Plataforma per a la Memòria Democràtica que PP i Vox no deroguin la Llei de Memòria a Balears. Segons el llistat ofert aquest divendres per la plataforma, entre les persones adherides destaquen actors com Juan Diego Botto i Carlos Bardem; juristes com José Castro i Ana Messuti; artistes com Maria del Mar Bonet i Pau Debon; activistes com Margalida Ramis i Antoni Llabrés, i polítics com Francina Armengol, Irene Montero, Vicenç Vidal i Íñigo Errejón.

“Davant la intenció del PP de Marga Prohens i la ultradreta de derogar la llei de memòria i reconeixement democràtics, la plataforma planta cara al seu projecte de retrocés en drets humans”, ha assenyalat l'entitat en un comunicat. Així, dos dies abans de la concentració convocada a Parc les Estacions de Palma a les 19.00 hores, han fet pública la llista de persones que rebutgen la derogació de la llei, sobre la qual han valorat que “atorga drets a qui no els ha tingut mai en aquestes Illes”, com són “les víctimes del franquisme”. “S'han volgut afegir al clam popular contra l'amenaça de tornada a les èpoques del silenci moltes persones reconegudes en àmbits tan diversos com el periodístic, el jurídic, l'artístic, el sindical, el polític, l'acadèmic o l'activista”, han conclòs.

A més dels ja esmentats, s'adhereixen a la llista l'exalcalde de Palma Antoni Noguera; la directora d'elDiario.es a Balears, Angy Galvín; el fundador de l'associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Emilio Silva; la cantant Miquela Lladó; l'investigador i col·laborador d'elDiario.es Carlos Hernández de Miguel; l'exsenador i l'exvicepresident del Govern Pere Sampol; l'exvicepresident del Govern Pablo Iglesias; l'excap de l'Estat Major de l'Exèrcit Julio Rodríguez; l'exconsellera d'Afers Socials Fina Santiago; la presidenta de les Kellys, Sara del Mar García; el jutge i exvicepresent Juan Pedro Yllanes; la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver; l'expresident del Govern Francesc Antich; l'expresident del Parlament Vicenç Thomas, entre moltes altres personalitats.

La llei de memòria històrica balear

Cal destacar que la Llei de memòria democràtica balear ha permès a les institucions públiques investigar i aclarir els fets relacionats amb les violacions dels drets durant la Guerra Civil i la Dictadura, així com delimitar la consideració de víctimes –organitzacions socials, professionals o culturals, partits polítics, sindicats, lògies maçòniques, moviments feministes o LGTBI, víctimes de bombardejos, nadons robats, etc.- amb l'objectiu d'identificar-les a través d'un Cens de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura franquista. Sota l'empara d'aquesta normativa també s'ha declarat la nul·litat de ple dret de totes les sentències i les resolucions de les causes penals, civils i administratives dictades per raons polítiques a les illes.

Així mateix, en una iniciativa pionera a nivell estatal, s'han pogut recuperar més de 800 objectes (elements conservats de la vestimenta: botons, cremalleres, restes de calçat, també objectes de neteja) pertanyents a les víctimes, principalment procedents de les fosses de cementiri de Son Coletes, a Manacor, i del cementiri de Porreres, i restaurar-los per tornar-los a les seves famílies. Alguns dels familiars van optar per cedir els objectes a les seccions museístiques de la Memòria Democràtica creades a l'empara d'aquesta normativa.

En aquesta línia, la Llei ha acollit la posada en marxa una Oficina d'Atenció Directa per a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme i els seus familiars. També és una iniciativa pionera a Espanya. De la mateixa manera, s'ha creat una nova figura de protecció a les Balears: els Espais i els itineraris de la Memòria i Reconeixement Democràtics. També ha permès declarar el 29 d'octubre com a data simbòlica de record i reivindicació dels valors democràtics i la lluita per la llibertat, així com confeccionar un cens de símbols, llegendes i mencions franquistes que han hagut de ser retirats per les institucions públiques.

PP i Vox, contra la memòria històrica

L'eliminació de la Llei de memòria i reconeixement democràtics de Balears, més coneguda com a Llei de memòria democràtica, aprovada el 2018 durant el primer mandat de la socialista Francina Armengol, forma part de l'acord de governabilitat signat per PP i Vox que permet a Marga Prohens (PP) governar a les Illes després de les eleccions autonòmiques de maig de 2023. Va ser Vox qui va presentar al Parlament la proposició dirigida a derogar aquesta norma.

Revocar les legislacions que pretenen garantir els drets de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme s'ha convertit en un dels compromisos clau que van signar les dretes a les comunitats autònomes en què governen des de fa any. El seu objectiu passa per substituir-les per lleis que han anomenat “de concòrdia”. El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, encapçalat per Ángel Víctor Torres, va anunciar que portarà al Tribunal Constitucional l'ofensiva de Vox contra la memòria històrica.

A Balears, entre els al·legats que el partit exposa al document presentat a la Cambra, recrimina que la Llei “atempta contra la igualtat de tots els espanyols”, atès que, segons la seva opinió, “vulnera l'article 14 [de la Constitució] que serveix de clau per als drets fonamentals”. “Aquesta llei procedeix a discriminar i apartar una part del poble espanyol per la seva opinió, les seves circumstàncies personals, socials o històriques, com ara el bàndol en què van lluitar”.

En opinió de Vox, aquesta circumstància “promou la rancúnia i evita el reconeixement a tots aquells que, en algun moment de la història i per diverses causes, van vessar la seva sang per Espanya sense importar el bàndol en què estiguessin”. En el text, el partit torna a malinterpretar la memòria històrica com un intent de “dividir els espanyols”, en lloc de valorar-la com una eina dirigida a reparar les ferides provocades pel cop feixista del 1936, la Guerra Civil i la dictadura franquista.

Els d'Abascal sostenen que la normativa suposa una “clara vulneració” del dret a la llibertat ideològica i de pensament reconeguda a l'article 16 de la Carta Magna, ja que “no permet més que un relat oficial, perseguint el dret a dissentir”. “Les conviccions dels individus no es poden fixar normativament ni impedir-se la seva manifestació pública”, afegeixen al fil de l'anterior, incidint que “les lleis que es fan per reescriure la història al gust d'una part no han estat mai un estímul per a la pau, la democràcia ni els drets fonamentals”. “Corol·lari de l'anterior, es menyscabava el dret de tota persona al lliure desenvolupament de la seva personalitat, que és fonament de l'ordre polític i social”, abunden.

A l'exposició de motius de la Proposició de Llei, la formació d'extrema dreta sosté, a més, que aquesta normativa “no persegueix els valors de llibertat, respecte i tolerància que van impulsar la Transició, en decretar la intromissió de l'estat a l'esfera de la consciència dels espanyols, modelar-ne la memòria individual, impedir la llibertat d'opinió, limitar la llibertat de càtedra i penalitzar el treball dels historiadors si aquest no s'ajusta a la interpretació sectària i interessada dels esdeveniments històrics que fan certs partits polítics”.