Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Mazón intenta reescribir su agenda de las horas clave del día de la DANA
Casa por casa con Cruz Roja: “Trabajé en dos tsunamis en Filipinas y esto es parecido”
Que la próxima tragedia no nos pille con un gobierno del PP. Opina Isaac Rosa

Juan Diego Botto, Carlos Bardem i José Castro, entre els 200 signants contra la derogació de la llei balear de memòria

Juan Diego Botto (esquerra) i Carlos Bardem (dreta).

elDiario.es

Europa Press —

1

Més de 200 personalitats de diferents àmbits s'han sumat a l'exigència de la Plataforma per a la Memòria Democràtica que PP i Vox no deroguin la Llei de Memòria a Balears. Segons el llistat ofert aquest divendres per la plataforma, entre les persones adherides destaquen actors com Juan Diego Botto i Carlos Bardem; juristes com José Castro i Ana Messuti; artistes com Maria del Mar Bonet i Pau Debon; activistes com Margalida Ramis i Antoni Llabrés, i polítics com Francina Armengol, Irene Montero, Vicenç Vidal i Íñigo Errejón.

“Davant la intenció del PP de Marga Prohens i la ultradreta de derogar la llei de memòria i reconeixement democràtics, la plataforma planta cara al seu projecte de retrocés en drets humans”, ha assenyalat l'entitat en un comunicat. Així, dos dies abans de la concentració convocada a Parc les Estacions de Palma a les 19.00 hores, han fet pública la llista de persones que rebutgen la derogació de la llei, sobre la qual han valorat que “atorga drets a qui no els ha tingut mai en aquestes Illes”, com són “les víctimes del franquisme”. “S'han volgut afegir al clam popular contra l'amenaça de tornada a les èpoques del silenci moltes persones reconegudes en àmbits tan diversos com el periodístic, el jurídic, l'artístic, el sindical, el polític, l'acadèmic o l'activista”, han conclòs.

A més dels ja esmentats, s'adhereixen a la llista l'exalcalde de Palma Antoni Noguera; la directora d'elDiario.es a Balears, Angy Galvín; el fundador de l'associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Emilio Silva; la cantant Miquela Lladó; l'investigador i col·laborador d'elDiario.es Carlos Hernández de Miguel; l'exsenador i l'exvicepresident del Govern Pere Sampol; l'exvicepresident del Govern Pablo Iglesias; l'excap de l'Estat Major de l'Exèrcit Julio Rodríguez; l'exconsellera d'Afers Socials Fina Santiago; la presidenta de les Kellys, Sara del Mar García; el jutge i exvicepresent Juan Pedro Yllanes; la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver; l'expresident del Govern Francesc Antich; l'expresident del Parlament Vicenç Thomas, entre moltes altres personalitats.

La llei de memòria històrica balear

Cal destacar que la Llei de memòria democràtica balear ha permès a les institucions públiques investigar i aclarir els fets relacionats amb les violacions dels drets durant la Guerra Civil i la Dictadura, així com delimitar la consideració de víctimes –organitzacions socials, professionals o culturals, partits polítics, sindicats, lògies maçòniques, moviments feministes o LGTBI, víctimes de bombardejos, nadons robats, etc.- amb l'objectiu d'identificar-les a través d'un Cens de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura franquista. Sota l'empara d'aquesta normativa també s'ha declarat la nul·litat de ple dret de totes les sentències i les resolucions de les causes penals, civils i administratives dictades per raons polítiques a les illes.

Així mateix, en una iniciativa pionera a nivell estatal, s'han pogut recuperar més de 800 objectes (elements conservats de la vestimenta: botons, cremalleres, restes de calçat, també objectes de neteja) pertanyents a les víctimes, principalment procedents de les fosses de cementiri de Son Coletes, a Manacor, i del cementiri de Porreres, i restaurar-los per tornar-los a les seves famílies. Alguns dels familiars van optar per cedir els objectes a les seccions museístiques de la Memòria Democràtica creades a l'empara d'aquesta normativa.

En aquesta línia, la Llei ha acollit la posada en marxa una Oficina d'Atenció Directa per a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme i els seus familiars. També és una iniciativa pionera a Espanya. De la mateixa manera, s'ha creat una nova figura de protecció a les Balears: els Espais i els itineraris de la Memòria i Reconeixement Democràtics. També ha permès declarar el 29 d'octubre com a data simbòlica de record i reivindicació dels valors democràtics i la lluita per la llibertat, així com confeccionar un cens de símbols, llegendes i mencions franquistes que han hagut de ser retirats per les institucions públiques.

PP i Vox, contra la memòria històrica

L'eliminació de la Llei de memòria i reconeixement democràtics de Balears, més coneguda com a Llei de memòria democràtica, aprovada el 2018 durant el primer mandat de la socialista Francina Armengol, forma part de l'acord de governabilitat signat per PP i Vox que permet a Marga Prohens (PP) governar a les Illes després de les eleccions autonòmiques de maig de 2023. Va ser Vox qui va presentar al Parlament la proposició dirigida a derogar aquesta norma.

Revocar les legislacions que pretenen garantir els drets de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme s'ha convertit en un dels compromisos clau que van signar les dretes a les comunitats autònomes en què governen des de fa any. El seu objectiu passa per substituir-les per lleis que han anomenat “de concòrdia”. El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, encapçalat per Ángel Víctor Torres, va anunciar que portarà al Tribunal Constitucional l'ofensiva de Vox contra la memòria històrica.

A Balears, entre els al·legats que el partit exposa al document presentat a la Cambra, recrimina que la Llei “atempta contra la igualtat de tots els espanyols”, atès que, segons la seva opinió, “vulnera l'article 14 [de la Constitució] que serveix de clau per als drets fonamentals”. “Aquesta llei procedeix a discriminar i apartar una part del poble espanyol per la seva opinió, les seves circumstàncies personals, socials o històriques, com ara el bàndol en què van lluitar”.

En opinió de Vox, aquesta circumstància “promou la rancúnia i evita el reconeixement a tots aquells que, en algun moment de la història i per diverses causes, van vessar la seva sang per Espanya sense importar el bàndol en què estiguessin”. En el text, el partit torna a malinterpretar la memòria històrica com un intent de “dividir els espanyols”, en lloc de valorar-la com una eina dirigida a reparar les ferides provocades pel cop feixista del 1936, la Guerra Civil i la dictadura franquista.

Els d'Abascal sostenen que la normativa suposa una “clara vulneració” del dret a la llibertat ideològica i de pensament reconeguda a l'article 16 de la Carta Magna, ja que “no permet més que un relat oficial, perseguint el dret a dissentir”. “Les conviccions dels individus no es poden fixar normativament ni impedir-se la seva manifestació pública”, afegeixen al fil de l'anterior, incidint que “les lleis que es fan per reescriure la història al gust d'una part no han estat mai un estímul per a la pau, la democràcia ni els drets fonamentals”. “Corol·lari de l'anterior, es menyscabava el dret de tota persona al lliure desenvolupament de la seva personalitat, que és fonament de l'ordre polític i social”, abunden.

A l'exposició de motius de la Proposició de Llei, la formació d'extrema dreta sosté, a més, que aquesta normativa “no persegueix els valors de llibertat, respecte i tolerància que van impulsar la Transició, en decretar la intromissió de l'estat a l'esfera de la consciència dels espanyols, modelar-ne la memòria individual, impedir la llibertat d'opinió, limitar la llibertat de càtedra i penalitzar el treball dels historiadors si aquest no s'ajusta a la interpretació sectària i interessada dels esdeveniments històrics que fan certs partits polítics”.

Etiquetas
stats