La Justícia avala que el Govern balear pugui expropiar habitatges de grans propietaris per a lloguer social

El Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) ha desestimat el recurs que el 2021 va interposar la societat immobiliària Divarian Propietat contra l'expropiació temporal de quatre dels seus immobles a Eivissa per destinar-los a lloguer social. Divarian, filial alhora del fons voltor nord-americà Cerberus, és una de les grans empreses que compta amb més pisos buits a les illes.

La Sala Contenciosa Administrativa dóna així la raó al Govern que presidia Francina Armengol i que va instar la cessió d'aquests quatre immobles seguint una figura contemplada a la llei d'habitatge de 2018 per a pisos que estiguessin desocupats més de dos anys i que pertanyin a grans propietaris. Mentre uns van aplaudir la iniciativa, altres hi van veure una clara vulneració del dret a la propietat privada. “O s'hi està amb la gent o amb els especuladors”, va arribar a proclamar llavors l'actual presidenta del Congrés en resposta a les crítiques llançades per l'exlíder nacional del PP, Pablo Casado.

El TSJIB basa la seva decisió, entre altres arguments, en què està acreditat que l'Administració ha actuat per pal·liar la manca d'accés a l'habitatge sense assolir els objectius desitjats, per la qual cosa s'exigeix la incorporació de més alternatives, segons el que recull la sentència, avançada per 'Diari de Mallorca'.

La Sala s'atura especialment en la quantitat de sol·licituds d'habitatge que l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) no aconsegueix atendre, amb una menció especial al cas de Santa Eulària, on es troben els immobles expropiats.

La sentència al·ludeix així, sobre la base de l'acord adoptat el 2021, a la situació d'“extrema necessitat” en què es troben els sol·licitants d'habitatge a les Illes Balears, i, més concretament, les persones que requereixen un lloguer social. “L'existència d'aquesta situació no és una mera conjectura, sinó que es basa en les múltiples dades objectives [com la memòria justificativa de 10 de novembre de 2020 sobre la greu situació de l'habitatge a Balears] que posen de manifest que aquella situació, lluny d'estar propera a resoldre's, es veu cada dia més agreujada”.

“Basten algunes dades que ofereix la memòria referida per convèncer-se de la realitat del fenomen a què s'enfronten els demandants d'habitatge, especialment els d'habitatge de lloguer: el percentatge del sou mensual destinat al pagament del lloguer era a Espanya, el 2018, del 28%, i del 40% el 2019, a Balears del 50%; amb dades del 2019, la comunitat balear és en on més ha augmentat el preu del lloguer als darrers cinc anys, un 66%, davant del 50% de la mitjana estatal, i per municipis la que presenta l'increment més gran de tot l'Estat és Eivissa, un 93%; de lloguer, entre el 2014 i el 2018 el preu del lloguer per metre quadrat va augmentar un 38'6%; més de les tres quartes parts dels desnonaments que es realitzen a les Illes Balears vénen motivats per l'impagament del lloguer; o, com a última dada, l'any 2020 les sol·licituds d'ajuda al lloguer van assolir una xifra rècord, un increment del 44% respecte del 2019”, precisa la resolució judicial.

“Sembla difícil negar que l'accés a un habitatge digne i assequible sigui un dels principals problemes a què s'enfronta un ampli sector de la població balear. Però, a més, aquestes dades evidencien una tendència d'empitjorament de la situació, per això es pot considerar justificada la decisió d'implantar mesures de reacció com la que preveu la Llei 5/2018”, continua. El TSJIB, en definitiva, creu que l'existència real d'una situació extraordinària serveix per explicar suficientment la pertinència de la decisió adoptada.

La primera expropiació duta a terme pel Govern d'Armengol, el març del 2021, va ser la de 56 habitatges pertanyents a grans propietaris. La decisió, fonamentada sobre la base de l'interès públic i la protecció dels més vulnerables en plena debacle ocasionada per la crisi del COVID, especialment virulenta a l'arxipèlag balear, va arribar en un moment en què l'impacte econòmic de la pandèmia a les illes –que durant el 2020 van veure desplomat el PIB un 27%, segons dades del Banc d'Espanya– se sumava a la problemàtica que arrossega la regió des de fa dècades: sòl escàs, pressió urbanística, la limitació dels habitatges disponibles com a efecte col·lateral de la puixança del lloguer de vacances davant d'una demanda imparable, els elevats preus dels lloguers i la conseqüent gentrificació.