LLEGIR EN CASTELLÀ
El Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) ha confirmat la concessió de la incapacitat permanent total a una animadora turística que pateix una malaltia degenerativa de columna cervical, lumbar i maluc.
La Sala ha ratificat així la decisió del Jutjat Social número 1 d'Eivissa que va declarar el seu dret a percebre una pensió mensual equivalent al 55% de la base reguladora de 1.009,51 euros més les revaloracions legals.
La resolució, contra la qual es pot interposar recurs de cassació davant el Trubunal Suprem, assenyala que la dona pateix una patologia cronodegenerativa a nivell de columna cervical, lumbar i de maluc dret. A més, pateix coxartrosis i coxàlgia dretes, així com limitacions raquis cérvico-lumbar per força membres superiors, càrregues moderades/altes i requeriments sostinguts.
L'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) va recórrer la decisió de primera instància en sostenir que la malaltia de la treballadora no es manifestava en episodis de dolor constants, per la qual cosa no es podia parlar d'incapacitat permanent atès que les seves limitacions no li impedien exercir el seu lloc d'animadora, unes funcions que majoritàriament són de planificació, avaluació, organització i desenvolupament de plans. Per a l'INSS, aquestes tasques tenen un caràcter intel·lectual i, per tant, sedentari.
Davant d'això, la Sala Social del TSJ, presidida pel magistrat Antoni Oliver, detalla que entre les funcions dels animadors socioculturals en el camp de l'oci i de l'entreteniment, com en el cas de l'afectada, es troben les de dinamitzar i desenvolupar projectes i activitats, planificar projectes culturals i de lleure, organitzar la infraestructura per desplegar i executar la programació cultural, realitzar activitats de lleure aplicant tècniques d'animació i mitjançant el joc i la pràctica de jocs físicoesportius, efectuar activitats de temps lliure relacionades amb la natura i progressar amb eficàcia i seguretat i conduir bicicletes, piragües en aigües braves, embarcacions propulsades per aletes, tipus hidrotrineu i les embarcacions pneumàtiques en aigües braves.
La sentència exposa, així mateix, que, a l'hora de valorar la capacitat laboral d'una persona, el jutjador d'instància pot apreciar amb més garanties d'encert l'autèntic estat de salut i la repercussió invalidant de les malalties de l'actora degut al “contacte directe i personal amb el material probatori”.
Els magistrats asseveren, en aquest sentit, que aquest tipus de procediments “han de resoldre's a favor del manteniment de la sentència recorreguda, excepte quan aquesta aparegui amb claredat com a desencertada, notòriament equivocada o sense tot fonament”. “I aquest no és el supòsit que ara se sotmet la nostra consideració”, abunden.
La Sala incideix que la jutgessa d'instància va dur a terme una valoració conjunta d'un quadre pluripatològic “greu i crònic”, recalcant que la Sala “no disposa d'elements de judici per qualificar de desencertada la decisió adoptada per la jutgessa instància en qualificar la demandant en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió habitual i, en conseqüència, fracassa el motiu i amb això el recurs, que es desestima amb expressa confirmació de la sentència recorreguda”.