La Laura lluita perquè el suïcidi del seu fill sigui reconegut com a assetjament: “Només penso en el que no vaig fer”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Laura Moreno, la mare d'Ilán Barbosa, el nen d'11 anys que es va suïcidar per un presumpte assetjament escolar a Eivissa en 2019, es mostra satisfeta per la reobertura del cas del seu fill, que es tancava només tres dies després del succés, i assegura que no pararà fins que se sàpiga “tot el que va passar”. La dona assegura que el tràgic fet va ser fruit del bullying continuat que sofria per part de companys de col·legi i esports, “fills de docents”. La dona afirma que “l'endogàmia” de la societat eivissenca ha fet que tot s'amagui. “Però ara estic preparada. Arribaré fins al final”, assegura a elDiario.es.
Era la nit del 28 d'agost de 2019 a Eivissa, estava gairebé tot preparat per a les vacances després d'un llarg any d'estudis, treball, temporada turística i campaments d'estiu. Tota la família estava il·lusionada amb els seus plans junts, i la mare, autònoma amb una empresa de serveis, acabava els últims aspectes d'un treball. Una crida poc abans d'aquest moment li va tallar la respiració en sec. “Ilán s'ha llevat la vida”, va sentir l'altre costat. “Pensava que no em podia sortir de la carretera, una carretera amb moltes corbes. Havia d'arribar sana i salva a casa per a atendre el meu fill. Quan vaig arribar, vaig deixar el cotxe a la meitat del carrer en veure a la policia, als meus pares i una gran aglomeració de gent a la porta de la meva casa. Vaig preguntar pel meu fill i tots van ajupir el cap”, explica Laura, la mare d'Ilán, a elDiario.es.
“Des de llavors, només penso en el que no vaig fer, en per què no vaig denunciar la situació abans, en per què no havia defensat al meu fill. Però ara aquí estic i ningú em callarà”, assegura. Des de la mort del major dels seus fills les coses no han estat fàcils per a ella. Va deixar l'illa per un temps per a poder gestionar tot i centrar-se en els seus dos bessons que necessitaven atenció psicològica. “Els nens van veure al seu germà mort. El meu focus era que ells estiguessin bé”. El procés ha estat dur i ho continua sent. Laura es trenca en diverses ocasions durant la conversa.
Només penso en el que no vaig fer, en per què no vaig denunciar la situació abans, en per què no havia defensat al meu fill. Però ara aquí estic i ningú em callarà. Els meus uns altres dos fills van veure al seu germà mort. El meu focus era que ells estiguessin bé
Ilán va recórrer tres col·legis. En el primer, en el qual va estar fins als cinc anys, van començar a notar que tenia altes capacitats. A partir dels sis anys, els pares de Ilán decideixen matricular al seu fill en un altre centre de Sant Antoni de Portmany. “Era un col·legi elitista i classista, amb alumnes amb pares professors, polítics i policies. Jo pensava que el nen es portava malament, que era el que em deien els professors, però no era així”. La dona recorda que va estar castigant el nen perquè el professor li deia que estava cridant l'atenció, que s'estava comportant incorrectament.
“El nen venia nerviós i inquiet del col·legi, encara que ell fins a aquest moment era molt tranquil, però no li vaig donar més importància. Ja en segon va començar a verbalitzar que li pegaven”. La mare va parlar amb el tutor i va mantenir reunions a l'escola. “Però tots em deien que tot estava bé, que era el nen que no era fàcil. Jo en aquell moment vaig confiar en ells. Com dubtaràs d'un docent? A mi sempre em van ensenyar que els mestres cuiden dels nens”, argumenta.
El nen venia nerviós i inquiet del col·legi, encara que ell fins a aquest moment era molt tranquil, però no li vaig donar més importància. Ja en segon va començar a verbalitzar que li pegaven. Però tots em deien que tot estava bé, que era el nen que no era fàcil. Jo en aquell moment vaig confiar en ells. Com dubtaràs d'un docent?
Segons les recerques que ha dut a terme la mateixa progenitora en els últims anys, “quantes més reunions teníem, més pallisses rebia, fins i tot li amenaçaven que m'anaven a fer alguna cosa a mi”. En les investigacions, Laura diu que ha descobert que no sabia moltes coses, com que estava patint ciberbullying. “Es va tancar la recerca sense informar-me, els dos advocats d'ofici que tenia no van fer el seu treball aprofitant-se de la meva vulnerabilitat”, lamenta.
Ara el seu cas el porta un penalista de Madrid: Jorge Albertini, expert en dret de família i protecció al menor. “El millor que hi ha. Vaig parlar amb ell. Em va dir que em podia ajudar. Vàrem arribar a un acord de terminis econòmics per a poder-li pagar”, específica. Amb la labor d'Albertini, el passat Nadal es va reobrir el cas. “Arribaré fins al final. En el seu moment no vaig denunciar perquè el meu fill no volia. Li ho vaig proposar moltes vegades quan estava en aquest col·legi, però es negava”, explica. La nova defensa de la mare ha presentat noves proves que han servit perquè la Justícia reobri la recerca.
“Al cap de vuit mesos em reposo una mica i, fullejant la premsa, veig una notícia dient que havia estat un accident. I aquí vaig pensar: 'Aquí hi ha alguna cosa'”, puntualitza. Laura es va dedicar a conrear una horta com a part de la seva teràpia i va començar a recaptar testimoniatges; no tenia diners per a contractar a ningú. “Vaig fer de policia judicial”, assegura. A més, va buscar ajuda en l'associació NACE (No a l'assetjament escolar), amb la qual treballa des de llavors. “Vam fer una manifestació a Barcelona per a visibilitzar el cas del meu fill i d'uns altres que encara estan per resoldre”, compta. També es va realitzar el documental ‘Dolor Impune’ i una altra manifestació a Eivissa.
“Tenen l'oportunitat de fer el que no van fer en el seu moment. Possiblement, moriré intentant aconseguir justícia, perquè ja sé que és molt difícil destapar tot això. Els que van fer la vida impossible al meu fill són fills de professors i polítics, amics de policies”, insisteix. Segons les recerques de la mare d'Ilán, l'assetjament escolar continuat, tant en el col·legi com en els entrenaments extraescolars i a través d'internet, van ser la causa del seu suïcidi.
Possiblement, moriré intentant aconseguir justícia, perquè ja sé que és molt difícil destapar tot això. Els que van fer la vida impossible al meu fill són fills de professors i polítics, amics de policies
“Els vaig demanar que m'ajudessin, que matarien el nen”
Laura, molt preocupada pel que li pogués passar al seu fill, assegura que el va posar en coneixement del centre, que “no va fer res” per protegir el menor. “Al revés, com més em queixava, més pallisses hi havia, més amenaces”, fins i tot, segons ella, dels professors. Aquests no exercien violència física sobre el nen, “però sí que li agredien verbalment”. Segons la mare, un dels docents tenia un mètode d'ensenyament atípic que suposava una pressió gran sobre els menors. El professor feia judicis en classe on es jutjaven les faltes que l'alumnat cometia. “Per exemple, si deixaven l'estoig obert, si deixaven a més de tres mil·límetres la cadira de la taula, si no arxivaven una fulla… els feia escriure 60 vegades, 'no deixaré de posar una fulla arxivada'. Tinc els escrits de prova”, assenyala. Pel que sembla, segons el testimoniatge de Laura, hi havia nens que no aguantaven “el maltractament psicològic” i marxaven del col·legi.
“Els nens ploraven quan sortien a la pissarra de frustració i por per si s'equivocaven. Un d'ells es va pixar en la cadira. Un altre a la seva casa es va arribar a posar un ganivet en el coll perquè no volia fer els deures i no volia anar més al col·legi”. Ells i Ilán s'amagaven a la biblioteca amb una altra docent perquè no els peguessin. No obstant això, la professora mai es va queixar. “Perquè aquesta gent té molt poder. Els professors que no infligien aquest assetjament estaven controlats per ells. Ells dicten les normes allí. Alguns mestres varen marxar del centre advertint al carrer a les famílies que no portessin als seus fills a aquest col·legi, tal com es reflectirà amb testimoniatges”, diu.
Laura va aconseguir parlar amb una de les professores d'Ilán que va abandonar el centre i que la va cridar des d'un número ocult. Segons la seva versió, la mestra li va assegurar que el seu fill es “portava molt bé” i que “era afectuós”. A causa d'aquesta endogàmia que la mare assegura que funciona a Eivissa a tots els nivells, ningú s'atreveix a denunciar aquesta situació. La dona va posar queixes en el departament d'Escolarització del Govern balear, competent en la matèria. “Els vaig dir que si us plau m'ajudessin, que matarien el nen i els vaig comptar tot el que passava. Ells em van dir que feia deu anys que ho sabien, però que si ningú denunciava no es podia fer res. Per a què estan els inspectors?”, es lamenta.
“Em van donar ràpidament el canvi de centre”, narra la mare. Però això no va suposar la fi de l'assetjament. En una activitat conjunta amb altres col·legis de Sant Antoni, Ilán es tornava a trobar amb els seus agressors. “Al nen li va donar un atac d'ansietat i el van haver d'amagar, però ningú va fer res. Aquest és el moment en el qual vaig decidir obrir un informe amb dos docents. Una d'elles ha desaparegut de l'illa, ha marxat a València”, afirma.
“Jo també tenia por d'aquesta gent que tenia molt de poder. Com pot lluitar una mare sola de tres nens amb un autònom contra aquesta gent superpoderosa, adinerada i amb poder administratiu i amb amistats de guàrdies civils i policies vinculats al club de futbol del poble. Vaig respectar la voluntat del meu fill. Insistia que no volia denunciar. Fins i tot un d'aquests professors li va fer repetir quart curs”, denúncia. Ilán em deia: “Mami, deixa-ho. Marxem i ja està”.
Com pot lluitar una mare sola de tres nens contra aquesta gent superpoderosa. Vaig respectar la voluntat del meu fill. Insistia que no volia denunciar. Fins i tot un d'aquests professors li va fer repetir quart curs
I així ho van fer. El primer any en el nou centre va anar bé, però en el segon any es van començar a torçar les coses. “La directora havia estat professora en el mateix centre on havíem passat els abusos. Ella em va amenaçar. Vam tenir unes desavinences amb un treball que vaig fer per al col·legi i, l'endemà, em va cridar i em va dir: 'Laura, això no pots fer-ho perquè aquest curs està anant molt malament, eh? Per aquí, per aquest camí no anem, eh?' I em va amenaçar. Ja no és la directora. Ens vam anar set famílies del centre”, exposa.
Agressions fora de classe
En l'estiu de 5è curs de Primària, Ilán es va apuntar a una escola d'estiu. L'activitat aviat es va tornar en l'infern al qual, segons la seva mare, estava acostumat: “Una nena manada pel grup del segon col·legi va començar a assetjar-lo”. “Aquest mateix estiu, un dels seus amics el va convidar a una 'pachanga' de futbol i, quan va arribar al lloc, li van dir que li tocava la porteria. El joc va consistir en el fet que al voltant de 20 nens li disparessin amb les pilotes. Això m'ho va explicar la meva neboda després de la seva mort, ell no volia que m'assabentés”.
Un dels seus amics el va convidar a una 'pachanga' de futbol i, quan va arribar al lloc, li van dir que li tocava la porteria. El joc va consistir en el fet que al voltant de 20 nens li disparessin amb les pilotes
Al menor li encantava l'esport “i era molt bo”, però va haver de deixar el futbol, ja que el club on es jugava estava fortament vinculat al segon col·legi, i allà també entrenaven els seus suposats agressors. Amb l'atletisme li va passar el mateix: els seus agressors es van apuntar també a aquesta activitat. “Tenien un grup en el qual es ficaven amb Ilán. Això de l'escola d'estiu va reobrir la ferida”, afirma Laura.
“Aquell dia vam estar ballant, veient la peli de Space Jam, vam menjar macarrons. El vaig notar irascible quan va venir de l'escola d'estiu. Només faltaven tres dies per a les nostres desitjades vacances en família. Vaig parlar amb ell i li vaig dir que era normal estar així, que a la seva edat hi ha molts canvis hormonals i això el podia posar irascible”, compta. Laura es va anar a treballar per a acabar aquests “assumptes pendents” de la feina. Mentre fa feina, rep una trucada de la seva parella. Ilán s'havia enfadat amb un dels seus germans pel comandament de la Play i en el forcejament el va empènyer i el germà es va colpejar i es va fer un petit bony. “Vaig estar a punt d'anar, però la meva parella li va llevar importància i vaig seguir amb el meu treball”.
Major risc de suïcidi
El 2019, set menors de 15 anys es van suïcidar a Espanya, segons dades de l'Observatori del Suïcidi, de la Fundació Espanyola per a la Prevenció del Suïcidi. El 2021, 22 nens i nenes, menors de 15 anys, es van treure la vida, la majoria nois. El 2022 van ser 12, el 2023, 10. Encara no es disposa de dades definitives del 2024.
Segons publica Save the Children, “els menors que són víctimes de bullying tenen 2,23 vegades més risc de patir ideacions suïcides i 2,55 vegades més risc de realitzar intents de suïcidi que aquells que no ho han sofert”. En el cas del ciberassetjament, “l'impacte és encara major”. “Fins i tot els adolescents perpetradors de ciberbullying tenen un major risc de manifestar ideacions i comportaments suïcides, encara que en menor mesura que les víctimes”, afegeix l'entitat. L'organització assenyala la importància del tractament i la identificació de determinades actituds que es donen en aquestes edats.
“Havent sopat, encara enfadat, Ilán va beure un got d'aigua, es va ficar a l'habitació i al cap de 20 minuts es va suïcidar. Quan la meva parella va anar a ficar al llit als bessons, mitja hora després, la porta estava tancada. Li va estranyar, mai es tanquen les portes a la meva casa. Quan van obrir, Ilán era mort. Va treure als petits de l'habitació. Li va fer la maniobra de reanimació i va telefonar al 112. No va haver-hi res a fer”, conclou.
La Conselleria: “Va ser a la legislatura passada”
Des que es va iniciar el cas, cap mitjà de comunicació ha fet públic el nom dels centres escolars ni dels presumptes agressors. Tampoc Laura ha volgut proporcionar aquesta informació a elDiario.es per a no perjudicar la investigació. De moment, només tres testimonis han estat cridats a declarar. La mare tampoc ha aclarit a aquest periòdic qui són aquestes persones ni quin paper ocupaven en el cas.
Per part seva, la Conselleria d'Educació del Govern aclareix a elDiario.es que, “una vegada revisada la documentació corresponent amb el Departament d'Inspecció Educativa, efectivament consten diversos informes relatius al cas”, però recorda que els fets es remunten a 2019, quan governaven els partits d'esquerres, no el PP: “El conseller d'Educació no és la mateixa persona, com tampoc ho són ni el cap d'Inspecció Educativa ni l'inspector assignat al centre afectat”.
“Des de la Conselleria d'Educació i Universitats som plenament conscients de la importància de vetllar per la salut mental de tota la comunitat educativa i treballem per a garantir entorns educatius segurs, saludables i acollidors. En aquest sentit, una de les primeres accions que hem impulsat és la incorporació progressiva de la figura dels psicòlegs educatius en els centres escolars amb l'objectiu de reforçar l'atenció emocional i el suport psicopedagògic”, afegeix aquesta mateixa font.
0