Les organitzacions marines lamenten la baixa protecció del mar balear: “Són zones obertes a activitats destructives”

La sobrepesca, la contaminació i els efectes del canvi climàtic són l'enemic de les espècies de la mar balear, que suspèn, “estrepitosament”, en protecció estricta, segons les organitzacions marines. Menys del 2% de les aigües interiors, competència del Govern balear, compten avui dia amb la categoria de protecció elevada.

La xifra és baixa, sí, però descendeix encara més si, a més de les aigües interiors -les que depenen del Govern-, també es tenen en compte les exteriors, competència de l'Estat. Llavors, el percentatge d'aquesta mena de protecció descendiria fins a un miserable 0,07%. És a dir, només 53 quilòmetres quadrats dels més de 72.000 que componen la mar de les nostres illes estan protegits estrictament, segons dades de la Fundació Marilles. Entre ells estan la reserva d'es Freus, entre Eivissa i Formentera; la reserva de sa Dragonera, a Mallorca, o el nord de Menorca.

La perspectiva és important: el percentatge pot ser optimista o pessimista. Si ens fixem en altres comunitats, com la Comunitat Valenciana o Catalunya, amb un 1% i un 0,01% de protecció, respectivament, no estem tan malament. “Des d'Europa ens donen l'enhorabona -a la comunitat autònoma- pel nostre treball en la mar”, assenyala Iván Pérez, patró major de la Confraria de Pescadors de Formentera i vicepresident de la Federació Nacional de Pesca.

Per part seva, les organitzacions marines tenen la percepció que les Balears són el millor alumne d'una classe en la qual tothom suspèn. La protecció estricta inclou, a escala nacional, tres tipus d'espais: els parcs nacionals marítim-terrestres, les reserves naturals i les reserves marines d'interès pesquer. Es persegueix ara, per al bé dels oceans, el compromís del 30x30, signat per alguns governs europeus: el repte és que de cara al 2030 el 30% de les aigües estiguin protegides. Una data que sembla el futur, però en realitat està molt a prop. S'està avançant en el seu compliment?

Marilles va publicar un informe que avalua el progrés cap al 30x30. El document afirma que, després de l'ambiciós objectiu, s'amaga una “alarmant realitat”: només un 2,8% de l'oceà està “ben protegit”. A l'hora de la veritat, les aigües marines tant de la mar Balear -i el Mediterrani en general- són zones obertes al fet que es desenvolupin en elles tot tipus “d'activitats destructives”.

El repte és que de cara al 2030 el 30% de les aigües estiguin protegides. Una data que sembla el futur, però en realitat està molt a la vora. Segons Marilles, només un 2,8% de l'oceà està 'ben protegit'

En el cas de l'arxipèlag, negocis turístics com el del xàrter nàutic danyen greument la diversitat. En realitat, qualsevol petjada humana és perjudicial per a la diversitat. Fora de la regió, les pràctiques van fins i tot més enllà: és el cas del dragatge, l'extracció de petroli o gas de fons marins o la pesca industrial.

El mar balear: un concepte abstracte

L'ambientòleg de la Fundació Marilles i doctor en Ciències de la Mar, Pablo Rodríguez, posa l'accent en una idea molt clara: la perversió de qualsevol racó marí, per lluny que estigui, afecta al racó més pròxim. Forma part tot del mateix organisme que es retroalimenta per a bé i per a mal i d'aquí la importància de cuidar-ho.

Rodríguez també ha participat en expedicions científiques en els oceans Atlàntic, Pacífic, Índic i Antàrtic. Ara, treballa perquè aquest objectiu 30x30 es compleixi. “Tenim un gran repte, primer, i és preguntar-nos: de què parlem quan parlem de mar balear?”, diu. Quan ha d'explicar la situació dels oceans ho fa amb dificultat. No per falta de coneixement o trajectòria professional, ni molt manco, sinó perquè l'espectre és massa ampli per a abastar-lo tot.

L'informe que han desenvolupat des de la Fundació Marilles ‘Els espais marins protegits de la mar balear’ tracten d'indagar en aquest concepte de ‘mar balear’, encara bastant abstracte. D'altra banda, l'organització ha denunciat que el Govern estigui entossudit a millorar la gestió de les aigües i hagi abandonat una altra tasca prioritària: la de crear més espais protegits.

Quinze organitzacions en total, entre elles, ANSE (Associació de Naturalistes del Sud-est), GOB Menorca, GOB Mallorca, Save the Med i Vell Marí, han signat l'Acord marí entre organitzacions ambientals per a la protecció efectiva d'un 30% del Mediterrani espanyol. Alguns dels seus representants acudiran, entre el pròxim 9 i 13 de juny d'enguany, a la Tercera Conferència dels Oceans (UNOC 3), a Niça, per a valorar com afecta cadascuna de les decisions a aquesta mar nostra que volem protegir encara que sigui complex de definir.

“Ara mateix hi ha dos tòpics súper grans pel que fa als oceans: el Tractat Internacional dels Oceans (sense rellevància per al Mediterrani) i el tema de la protecció estricta, del 30x30 i del 20x30”, explica l'ambientòleg.

És a dir: es redueix la protecció de l'espai marí de 30 a 20 quilòmetres en benefici de l'activitat econòmica del sector pesquer artesanal i les relacionades amb l'observació de peixos. Un exemple, entre altres, és el de la creació de la nova Reserva Marina de Ponent, a Mallorca, que substitueix a la Reserva Marina de les illes del Toro i les Malgrats, creada en 2022.

-Existeix coordinació amb altres països i entre les comunitats autònomes per a complir aquest objectiu 30x30?

És un compromís de la Unió Europea (UE) signat també per Espanya, que, a més, s'ha compromès enguany a aconseguir el 25% d'aquesta protecció (25x25). El Govern s'ha posicionat com un líder en protecció oceànica, encara que hi ha dos grans peròs: un és el pla de gestió d'aquestes zones -determinar què es pot fer i que no en aquests espais- i l'altre és la protecció estricta: si a les Balears estem en un 0,07%, a escala nacional estem en un 0,01%.

-I per què es persegueix, justament, aquest 30% de protecció?

Darrere del que sembla un simple pla polític, hi ha en realitat un objectiu científic que es va establir en la dècada passada. Un conjunt d'experts a escala mundial van definir que amb la protecció del 30% del planeta podríem fer front a la crisi de diversitat i climàtica alhora: la de la mar i la de la terra. A vegades s'escolta soroll contra aquesta proposta, com si s'hagués decidit en els despatxos, quan en realitat és una proposta de la comunitat científica.

Un conjunt d'experts a escala mundial van definir que amb la protecció del 30% del planeta podríem fer front a la crisi de diversitat i climàtica alhora: la de la mar i la de la terra

-Quin és el motiu que no s'hagin declarat més zones estrictament protegides?

Perquè això significa que no es permet cap activitat humana que tingui un impacte negatiu per a la biodiversitat, cosa que porta al conflicte social amb alguns sectors que s'hi oposen. D'altra banda, nosaltres tenim detectades diverses àrees que es podrien declarar protegides sense causar cap problema a cap d'aquests sectors.

Reducció de les zones de pesca

Iván Pérez va ser present el desembre passat en les reunions de la Comissió Europea (CE) en les quals es van negociar unes mesures que demanava Brussel·les: reduir a 27 les jornades anuals de la pesca d'arrossegament al Mediterrani. Al final van aconseguir flexibilitzar-les, però s'han hagut d'adaptar a les exigències, la qual cosa s'ha traduït en peix menys fresc per al consumidor de les illes.

“A Formentera els bous abans treballaven cada dia. Ara surten menys, però es continua pescant la mateixa quantitat”, detalla el patró major. “L'afectació que més podrien tenir les mesures és que els salaris en algun moment es vegin compromesos i es vagin per no poder-los pagar en condicions, però això de moment no està succeint”, afegeix.

A Pérez el sorprèn que les organitzacions marines critiquin l'escassa protecció estricta de l'arxipèlag (la més alta d'Espanya) i defensa que “mentre la gent mengi peix, sempre es farà mal en algun lloc”. Ja que, el que deixa de comercialitzar el sector pesquer local es comença a importar, sobretot, de països externs a la UE amb normatives més laxes, com Mauritània, el Marroc o Algèria.

D'altra banda, assenyala que estan “molt d'acord” amb l'establiment de mesures de protecció, per les quals ells també treballen juntament amb l'administració balear i el Ministeri de Transició Ecològica. “Som els primers que necessitem conservar la mar i fer una bona gestió pesquera”, apunta. Encara que reconeix que queda molta feina per fer.

La nàutica: enemiga de les espècies

Una de les zones que s'està lluitant ara per protegir estrictament és una granja de catxalots situada al Nord de Menorca i que des de 2019 estudia l'entitat de recerca marina Tursiops. Es tracta de l'única zona de cria d'aquest mamífer coneguda en el Mediterrani occidental.

Les amenaces, sobretot lligades al sector turístic, que hi ha en les Balears, han conduït al fet que Tursiops hagi registrat ara una petició davant el Ministeri de Sara Aagesen perquè es creï una Àrea Marina Protegida (AMP) on es troba aquesta guarderia marina. Els límits d'aquesta àrea demandada, de més de 34.000 quilòmetres quadrats, coincidiria amb altres zones de protecció, com el Corredor de Migració de Cetacis limítrof.

La convivència d'aquests animals amb el soroll del motor i de les hèlixs de les embarcacions és conflictiu i, encara que les prades de posidònia sofreixen molt aquestes activitats, els cetacis, com les balenes i els dofins, són els més danyats. Les conseqüències més notables són l'alteració de les rutes migratòries i un augment en els nivells d'estrès de les espècies.