LLEGIR EN CASTELLÀ
Milers de ciutadans de Mallorca -més de 20.000, segons les estimacions de la Policia Nacional, unes 50.000 segons els organitzadors- han tornat a agafar els carrers per alçar la veu contra les conseqüències que comporta la massificació turística a la seva vida diària. Els residents acusen una saturació que cada any frega límits extrems, amb greus efectes sobretot en matèria d'habitatge. Les principals avingudes de Palma s'han omplert de pancartes que deien, entre altres eslògans, 'Com l'illa, la nostra paciència també és finita', 'Prou saturació, Mallorca per a qui l'habita', 'Mallorca no està en venda. Aturem el monocultiu turístic' o 'Your luxury, our misery' ('El teu luxe, la nostra misèria').
Passades les 19.00 hores, els manifestants partien del cèntric Parc de ses Estacions per recórrer les principals vies de la capital balear fins a culminar la marxa al Passeig des Born, on s'ha llegit un manifest a favor del canvi del model turístic, generador d'“especulació” i encariment de l'habitatge. La plataforma 'Menys turisme, Més vida', convocant de la protesta, assegura que “no es reclama una tipologia de turista” sinó la consecució d'un model “just, igualitari, que atengui la crisi econòmica i social actual”.
En declaracions als mitjans, el portaveu de l'entitat organitzadora, Pere Joan Femenia, ha subratllat que l'objectiu de la manifestació d'aquest diumenge passa per canviar el rumb perquè “la població està farta d'un model econòmic que no té presents les problemàtiques que genera als residents” i que, a més, “només pensa a seguir creixent”. L'activista ha recordat que fa anys que es manifesten i duen a terme accions contra el model turístic, si bé actualment els ciutadans de Balears es troben més conscienciats per sortir “amb més força” al carrer, a més de ser esperonats a protestar per les manifestacions que aquest any han tingut lloc a les Illes Canàries.
“És ara, després de més de dos anys de rècords turístics, quan la població ha dit prou. La ciutadania vol posar un punt final a aquest creixement i mesures concretes per limitar i decréixer en el nombre de turistes que vénen” a l'illa, així com “millorar el benestar de la població local”, ha abundat.
Es ahora, después de más de dos años de récords turísticos, cuando la población ha dicho basta. La ciudadanía quiere poner un punto y final a este crecimiento y medidas concretas para limitar y decrecer en el número de turistas que vienen a la isla
En declaracions a elDiario.es, Laura Camargo, exdiputada de Podem, ha expressat la seva indignació davant la situació actual: “Ens manifestem perquè ja estem cansades que no es posin límits a l'especulació, a la massificació i al model turístic depredador que des de fa dècades es desenvolupa a Balears i que és independent del partit polític que governi”. “Crec que ja s'ha demostrat clarament que aquest model no porta enlloc, sinó el col·lapse, l'extinció, la destrucció de les nostres precioses illes ia més genera precarietat en el model laboral”.
Camargo ha posat el focus en un dels principals problemes generats per l'actual model i del qual “estem totes ja molt cansades”: “La impossibilitat d'accedir a un habitatge digne a preus raonables, cosa que té una relació directa amb aquest model turístic i del que ens hem vist afectades la majoria de les persones que vivim aquí.
L'exparlamentària també ha acudit a la manifestació juntament amb membres de Mallorca per Palestina, que han denunciat el fet que Leonardo Hotels, cadena de capital israelí, estigui obrint nous hotels tant a Eivissa com a Mallorca. “Aquesta cadena d'hotels finança i participa de manera directa al genocidi del poble palestí. Per tant, doble motiu o triple motiu perquè es freni aquest model depredador, perquè hi hagi polítiques d'habitatge dignes i assequibles i perquè Leonardo Hotels no obri noves sucursals a les illes”, ha afegit Camargo en declaracions a aquest mitjà.
Entre els nombrossos manifestants hi havia dues joves mallorquines, la Marta i l'Esther, que fa cinc anys que estudien a Barcelona i que, com han assenyalat a elDiario.es, pateixen la saturació turística cada temporada alta que tornen a l'illa per estar amb la seva família. “Es nota ja a l'hora d'agafar el vol, en què pràcticament no viatja cap mallorquí. Sempre hi ha turistes en grup i cada any va a més, sobretot després de la pandèmia. Tot ha fet un boom: cada vegada hi ha més gent i cada cop tot puja més de preu”, comenta Marta.
“Intentes anar a prendre alguna cosa i tot està destinat al turista”
Per la seva banda, Esther lamenta que “és arribar a Palma i no poder ni anar a passejar. Intentes anar a prendre alguna cosa i tot està destinat al turista. No hi ha res pensat per al resident. Volem estar a la nostra illa, a casa, i vas a una platja i està tot ple”. La seva idea, expliquen, és tornar a viure a Mallorca, però són conscients dels elevats preus de l'habitatge: “Et poses a mirar preus i és impossible. La gent d´aquí no podem ni tan sols llogar un pis. I tot això ha pujat pel turisme i el lloguer de pisos a turistes”, subratllen.
Al final de la manifestació, que ha transcorregut sense incidents, Bel Miquel Cazorla, Sílvia Rechac Font i Rosa Garcias Miralles -del grup musical Pitxorines- i Júlia Mérida Coll -musicòloga i creadora del Podcast 'Pati de Butaques'- han llegit un manifest en què s'ha tornat exigir als responsables polítics “accions clares enfocades a posar límits i iniciar el canvi de rumb de model econòmic”. Un model que, d‟acord amb el manifest que s‟ha llegit, “ens expulsa, ens precaritza, destrossa el nostre territori, consumeix recursos que no tenim i ens aboca a la dependència d‟un sol sector econòmic que ens fa una societat vulnerable i sense alternatives”.
El 'drama' de l'accés a l'habitatge
Així mateix, el manifest ha posat èmfasi a denunciar el “drama” en l'accés a l'habitatge, l'“empobriment” dels treballadors, i la “legalització de fins a 50.000 construccions amb infraccions urbanístiques en sòl rústic”, així com en la necessitat de “posar límits” per garantir un “desenvolupament sostenible”, és a dir, “un model just, igualitari”, que atengui “l'actual crisi ecològica i social” mitjançant el “decreixement turístic i la diversificació de l'economia” amb criteris de “justícia” social“.
Tot això amb mesures com ara la regulació de la compravenda d'habitatge a no residents, deixar d'invertir diners públics en ampliació d'infraestructures -ports, aeroports, carreteres i dessaladores- i en promoció turística, el decreixement en nombre de vols i moratòria de creuers o establiment d'un màxim de vehicles de lloguer.
La controvèrsia al voltant de les conseqüències del turisme massiu torna a situar-se a primera línia a Balears. Un territori mai aliè als debats sobre la necessitat de buscar un equilibri econòmic i mediambiental sense deixar de banda una indústria, la turística, que representa més del 45% del Producte Interior Brut (PIB), ocupa més de 200.000 treballadors i genera més de 16.000 milions d'euros en ingressos anuals . L'any passat, l'arxipèlag va marcar un rècord històric de 17,8 milions de turistes.
La situació se suma, a més, a una lenta agonia: un imparable creixement poblacional amb repercussions serioses en matèria sanitària, educativa i d'habitatge així com sobre el consum d'energia i d'aigua. L'impacte del desenvolupament turístic i l'activitat humana a les illes, constantment amenaçades pel totxo i l'asfalt, ha causat un accelerat procés de degradació que preveu agreujar-se en els propers anys fruit de l'impacte del canvi climàtic.