Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

El nou traçat ferroviari de Mallorca que inquieta els veïns: “Temem quedar-nos sense casa i amb un deute”

Diversos dels afectats per la construcció de la línia Palma-Llucmajor

Esther Ballesteros / Francisco Ubilla

Mallorca —

0

Als voltants de Llucmajor (Mallorca), el camp encara conserva retalls de tranquil·litat rural i projectes de vida familiar. Tot i això, l'anunci d'una infraestructura reivindicada des de fa anys, la línia de tren Palma-Llucmajor, que contempla millorar la connectivitat de la comarca del Migjorn i convertir-se en una alternativa real a l'ús massiu del cotxe, ha provocat la incertesa i l'angoixa entre un centenar de veïns que, amb el nou traçat, tenen por de veure perillar la seva casa, la economia i la seva forma de vida. “Comprem casa nostra fa un any i mig amb tots els nostres estalvis. Si el tren ens passa per sobre, no sabrem què fer. M'agradaria criar el meu fill aquí”, relata Marga, embarassada de set mesos.

A la finca on es troba l'habitatge, elDiario.es es dóna cita amb Marga i Adrián, la seva parella, amb diversos veïns més de la zona sumits en el desconcert. En total, unes cent persones -propietàries d'uns setanta terrenys- s'han mobilitzat per protestar per un traçat que, segons asseguren, s'endurà explotacions agrícoles, empreses locals, vivendes i finques familiars. “Ens quedarà només aquest tros d'aquí”, lamenta Marga, assenyalant una part de la parcel·la. Des del Govern balear, encarregat del projecte, assenyalen, no obstant, que el projecte no afectarà els habitatges i que, de moment, no hi ha definida cap expropiació. “És un estadi al qual encara no hem arribat”, apunta la directora general de Mobilitat, Lorena del Valle, després de ser consultada per aquest mitjà.

El mes d'abril passat, la Conselleria va obrir un nou període d'exposició pública del corredor ferroviari de Migjorn, que inclou el nou traçat de la futura línia de tren amb les millores introduïdes durant la primera informació pública del projecte fruit de les propostes de més de 40 administracions i entitats. Es tracta d'un tram ferroviari històricament reivindicat en una comarca on la dependència del vehicle privat és gairebé total a causa de l'absència de connexions de tren des de mitjans del segle XX.

“Hi ha altres maneres de travessar les parcel·les”

En l'actualitat, la carretera Ma-19, que connecta Palma amb els municipis de Llucmajor, Campos i Santanyí, suporta una gran densitat de trànsit diari, tant de residents com de turistes, que es tradueix en freqüents retencions i una contaminació més gran. En aquest context, l'Executiu balear es planteja la construcció d'una línia ferroviària que possibiliti reduir el volum de trànsit rodat, afavorir la mobilitat sostenible i acostar els nuclis rurals als centres urbans i serveis bàsics.

Malgrat la seva finalitat positiva, el disseny del traçat ferroviari no s'ha lliurat de la controvèrsia, especialment amb els col·lectius veïnals. “Hi ha altres maneres de travessar les parcel·les i aquesta és la pitjor, perquè et creua per la meitat i, a més, en sortir del poble hi ha cinc milions de metres quadrats que quedaran tancats entre la carretera i la via del tren, deixant sense accés directe a moltes de les finques”, recrimina Juan Gil, portaveu dels afectats, que aclareix que no estan en contra del tren: “El tren ha d'arribar, perquè ens acosta a tots i evita molt de transport en cotxe particular. Però hi ha formes de fer-ho bé”, assenyala, apel·lant a les bondats del primer projecte que es va presentar.

Hi ha altres maneres de travessar les parcel·les i aquesta és la pitjor, perquè et creua per la meitat i, a més, en sortir del poble hi ha cinc milions de metres quadrats que quedaran tancats entre la carretera i la via del tren, deixant sense accés directe a moltes de les finques

Juan Gil Portaveu dels veïns afectats

Asevera, a més, que el problema “no és només territorial, sinó també econòmic”. “El preu d'expropiació mai no és el preu de mercat. Quan tu compres un habitatge, la compres a preu de mercat, però quan t'expropien és per molt menys”, recrimina Gil dirigint la seva mirada a Marga ia Adrián, que temen quedar-se “amb el deute i sense casa”: “Ens queden 28 anys i mig d'hipoteca i ves-te a trobar alguna cosa a un preu similar. I amb un deute, a veure qui et dona una altra hipoteca”, subratllen.

“Cicatriu de 14 quilòmetres”

En aquest instant, Gil treu el mòbil i ensenya el traçat que en aquests moments es troba en la segona fase d'al·legacions: “El recorregut travessa parcel·les per la meitat i en alguns casos fins i tot en diagonal. Tenim plantacions d'albercocs, garrofers d'ametllers. També hi ha una empresa que es dedica a distribuir llavors a mig món i que dóna feina a gairebé 60 persones a l'estiu”. Al·ludeix, així mateix, a un altre veí que té 288 oliveres. “Ell és cuiner, però el seu objectiu no només és viure de l'oli d'oliva, sinó deixar-li al seu fill la seva plantació perquè s'hi dediqui. Té un projecte, una llicència per fer una nau industrial. I com que el seu fill no té casa, té el projecte ja aprovat per fer un primer habitatge. Amb tot llest, s'adona que on construirà l'habitatge el tren li passarà per davant”.

Per als veïns, el projecte suposa una “cicatriu de 14 quilòmetres” que, segons la seva opinió, desfigura el paisatge rural, trenca el teixit agrícola i expulsa els que buscaven una vida senzilla i assequible. “Aquí no hi ha especulació, ni Airbnb, ni cases de luxe. Només gent del poble, pagesos i famílies que volien un entorn tranquil i legal”, recalca Gil. La seva dona, Rosa, i ell tenen 50 anys i una vida que, asseguren, es basava a tenir casa seva “ja pràcticament pagada i poder d'alguna manera viure tranquils”. “De sobte, t'adones que si en algun moment vols vendre la teva casa i anar-te al poble, no el podràs fer perquè tindràs un tren que et passarà a prop. Hem fet les coses bé en la nostra joventut per a arribar a aquesta edat i estar més o menys tranquils. I haver de començar amb 50 i escaig d'anys de zero una altra vegada...”, resumeix Juan.

En una nota de premsa difosa dimarts passat, l'agrupació d'afectats asseguren que, amb el nou traçat, també es veuran afectats els camins rurals que són d'ús freqüent de cicloturistes, pagesos i veïns així com l'accés a subministraments essencials com l'aigua, que té un accés privat. “Per les circumstàncies de l'ordenació territorial no tenim accés a la xarxa pública”, assenyala la nota.

Els afectats denuncien, així mateix, la manca d'informació per part de les institucions. Asseguren que es van assabentar del projecte a través d'una associació de veïns: “No som especialistes, som un veterinari, un agricultor, una farmacèutica… I ens hem hagut d'organitzar d'urgència perquè ningú no ens havia avisat”, explica David, un altre dels afectats presents a la trobada amb elDiario.es.

“L'afectació la decidirà un projecte bàsic”

Per part seva, la directora general de Mobilitat assegura que el seu departament està treballant que el projecte no afecti les parcel·les de veïns. “L'afectació la decidirà un projecte bàsic. Fins aleshores no s'iniciarà cap expedient d'expropiació”, assevera Del Valle en declaracions a aquest diari.

La responsable de Mobilitat subratlla que l'estudi de traçat té en compte paràmetres com el seu efecte mediambiental i sobre el medi natural, a més de les conseqüències sobre la ciutadania “tant durant l'etapa de construcció, quan es duguin a terme les obres, com a l'etapa de servei. I, evidentment, el cost i el retorn”. En aquest sentit, incideix que el que es busca “és un benefici socioeconòmic, és a dir, que socialment sigui adequat i econòmicament també. Aquest paràmetre el que determina és que un no faci una barbaritat a nivell de cost econòmic si després no tindrà una repercussió positiva a nivell social”, explica.

El que es busca és un benefici socioeconòmic, és a dir, que socialment sigui adequat i econòmicament també. Aquest paràmetre el que determina és que un no faci una barbaritat a nivell de cost econòmic si després no tindrà una repercussió positiva a nivell social

Lorena del Valle Directora general de Mobilitat

Del Valle insisteix en la importància que, abans de decidir per on passarà la via d'un tren, “la societat pugui participar amb consultes i aportacions, perquè les al·legacions no deixen de ser una aportació que enriqueix el projecte”. Per això, més de 40 entitats i organismes públics han aportat les seves consideracions al projecte, que incorporen millores com una nova estació dins de Palma (a la zona del Conservatori) i noves estacions amb què es preveu apropar el tren a nuclis com la Platja de Palma, el Coll d'en Rabassa o el barri de Pere Garau.

Així mateix, la responsable de l'àrea assegura que la Direcció General està rebent tot aquell que vol fer consultes sobre el futur traçat. Fins ara, una vintena de persones i associacions que han volgut plantejar els seus dubtes al departament, independentment de respondre les properes setmanes a les al·legacions presentades durant el període d'exposició pública, que preveu finalitzar el proper 23 de juny. Si no es produeixen canvis, la línia de tren s'allargarà fins als 30 quilòmetres, uns 20 en superfície i deu més de forma subterrània.

Etiquetas
He visto un error
stats