Okuda pinta el seu 'arc de Sant Martí infinit' per expulsar d'Eivissa els turistes ebris: “Aviat estarà ple de vòmits i orina”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Una dona que arrossega un carro de la compra s'atura a mirar l'esbós que l'artista Okuda San Miguel (Santander, 1980) pinta sobre el paviment abans deteriorat, ara acabat de vinilar, del carrer Santa Agnès. Mira de reüll, pega un parell de calades al cigar que subjecta amb una mà, i prossegueix la seva marxa cap endavant.
En aquest nimi gest —bastant simbòlic— resumeix el que la resta de ciutadans de Sant Antoni percep del que està passant al West End: “No crec que els hooligans marxin només perquè el terra estigui més bonic”, opina Manuel Bermejo, que viu a penes uns carrers de la zona que es pretén reconvertir amb l'obra d'Okuda.
La pluja ha obligat a posposar durant setmanes el que ja gairebé semblava un somni d'uns pocs que dipositen tota la seva esperança en l'art com la panacea que allunyarà, “per fi” i per sempre, al turisme de borratxera del centre. Les màquines ja han començat a aixecar les llambordes —amb forma de samarreta— en la perpendicular, que aviat es convertirà en un bulevard sobre el qual l'alcalde projecta una espècie de rèplica del Passeig de la Fama dels Àngels.
“És una inversió més que hem fet en la zona, reformant diversos carrers. Volem que sigui un punt d'inflexió (per al West End) a través de l'art i la inversió pública”, intervé l'alcalde, Marcos Serra, que atén els mitjans en un dels aproximadament 160 metres de carrer que ja ha començat a pintar Okuda. Mentrestant, encara bufa un vent bastant molest que fa rodar algunes llaunes llançades al sòl i cartons de fast food.
“Al final és el lloc al qual han vingut sempre a Eivissa -els hooligans-, si marxessin, no ho farien realment, sinó que només s'haurien traslladat a un altre costat”, es reafirma Manuel. En paral·lel, l'alcalde no parla del que va ser i encara és el West End, sinó en tot el que pot arribar a ser. En concret, es refereix a la propietat que han comprat en la intersecció del carrer Sant Agnès amb el carrer Vara de Rei. “Una plaça, una zona artística, un museu d'art… ja veurem la forma que li donem”, apunta alt. Sobre les seves parets també hi haurà un disseny de Okuda.
Un santuari artístic
Mentrestant, empresaris de l'oci nocturn de Sant Antoni escolten atentament, com a personatges secundaris de l'escena, les declaracions de Serra. L'Ajuntament ha atorgat 80.000 euros (finançats amb diners de Brussel·les) a tots aquells que transformin un pub o cafè concert a bar de tapes o comerç. És una altra de les potes del pla de transformació del West. De moment, segons va informar l'alcalde a elDiario.es, uns vuit empresaris s'han acollit a les ajudes. Altres locals han penjat el cartell de 'Es lloga' o 'Es ven' i, per contra, d'altres segueixen oberts amb les mateixes ofertes de sempre.
La zona fa anys que està en decadència i les llambordes que ja s'han començat a aixecar aviat seran història. Amb ells, es retira l'empremta dels turistes britànics que venien a aquesta zona d'Eivissa, la majoria després de contractar un paquet turístic amb el recordat Club 18 30. També s'elimina la possibilitat que s'hi filtrin les conseqüències desagradables de borratxeres desenfrenades fruit de la cervesa i els licors barats. Mort el gos, es va acabar la ràbia.
No obstant això, la majoria dels pubs i bars d'aquests confins continuen oberts, a l'espera que s'hi desperti, de la nit al dia, una transformació radical que porti la pau (cultural?) al barri. Quin és el pla? La idea -detalla l'edil- és, a poc a poc, atraure els inversors a mesura que es vagi regenerant el turisme del barri. “Volem que sigui un punt d'inflexió a través de l'art i la inversió pública”, apuntava durant la roda de premsa. “Tot és començar”, va assenyalar a elDiario.es durant una entrevista recent al seu despatx.
La zona fa anys que està en decadència i les llambordes que ja s'han començat a aixecar aviat seran història. Amb ells, es retira l'empremta dels turistes britànics que venien a aquesta zona d'Eivissa, la majoria després de contractar un paquet turístic amb el recordat Club 18 30
De moment, es donarà “ombra i color” al carrer Sant Agnès, continua en la presentació del mural. Al voltant, l'abandó d'una desena de baixos recorda que van ser, gairebé en una altra vida, bars o habitatges. Alguns estan mitjà abandonats, com indiquen els grafitis que llueixen les seves façanes, com un Snoopy que toca un saxofon a molt pocs metres de l'obra. Així va començar Okuda, pintant, en els anys noranta, d'amagat, edificis abandonats i vies de tren.
També s'aprecia en els voltants el cartell d'una immobiliària: el pis més barat, de 50 metres quadrats, costa un total de 210.000 euros i, com el propietari indica, ja està venut. En una altra àrea del barri antic, no gaire lluny, un altre pis construït fa tres dècades, amb tres habitacions i dos banys, es ven per 450.000.
Por de la gentrificació
“Clarament si el mural es torna un lloc d'Instagram, és probable que pugin els preus. Com a projecte em sembla bonic, però el pressupost que s'han gastat també el podrien haver destinat a altres coses importants, a organitzar coses culturals per a la població o en habitatge, per exemple. I aquest carrer arreglar-lo simplement canviant el paviment”, comenta Manuel, que des de fa al voltant d'un any és veí de la zona i ha pogut veure com, amb l'arribada de l'estiu, s'omple de turistes britànics sense samarreta en cerca de la bogeria.
També de venedors ambulants i tot tipus d'oferta d'acord amb la demanda. Ali, treballador d'un kebab emplaçat una mica més amunt, en un carrer limítrof amb el West, denúncia el consum de drogues i les batusses que es munten per aquest. “Em sembla un lloc perillós”, observa l'home, acostumat a la pau dels països musulmans, com el Pakistan. Encara que també ha viscut durant molts anys en un comtat de l'interior dels Estats Units.
Si el mural es torna un lloc d'Instagram, és probable que pugin els preus. Com a projecte em sembla bonic, però el pressupost que s'han gastat també el podrien haver destinat a altres coses importants, a organitzar coses culturals per a la població o en habitatge, per exemple. I aquest carrer arreglar-lo simplement canviant el paviment
“La intenció -amb l'Arc de Sant Martí Infinit’- és atreure al turisme més cultural”, assegura Okuda, a qui “el que més li posa” és transformar la ciutat, com va assegurar en una entrevista concedida a elDiario.es en el seu estudi de Usera, a Madrid, en 2024. Un barri que ha viscut en els últims anys un procés de gentrificació que ara temen els veïns del West.
“Com vinc de pintar al carrer i en gran sento que aquest és com el meu entorn natural”, diu a la cantonada del carrer Sant Agnès on treballa aquest matí. En moltes ocasions li han ofert treballs en galeries d'art o museus, però els rebutja perquè l'atreu més modificar l'espai comú, alguna cosa que permet a “tota mena de persones gaudir de l'obra”.
–Et preocupa que el mural tingui un efecte gentrificador i que expulsi als residents actuals?
–La meva intenció és intervenir en l'espai públic perquè les persones visquin l'experiència. A Miami he pintat en Wynwood i sí que s'ha gentrificat. Porto deu anys pintant allí i he vist un canvi brutal. Però crec que Sant Antoni ja té moltíssims visitants. No crec que canviï res en aquest sentit.
–I el canvi que has vist en Wynwood, què et sembla?
–M'agradava més el moment intermedi, quan estaven més artistes i menys influencers i rics, sincerament. Però bé, aquí no hi ha cap estudi d'artista, veritat? Estaria molt bé que es vingués viure algun.
–Què et vas imaginar quan vesteix aquest carrer per primera vegada?
–Com el procés és molt lent no em podia fluixejar molt amb milions de detalls perquè igual em tiro un any pintant. Sempre cal veure l'espai que intervindràs per a decidir què faràs. Sintetitzo diversos dels meus estampats i dissenys més reconeguts (estrelles, animals, geometria). És un collage que representa la diversitat.
A Miami he pintat en Wynwood i sí que s'ha gentrificat. Porto deu anys pintant allí i he vist un canvi brutal. Però crec que Sant Antoni ja té moltíssims visitants. No crec que canviï res en aquest sentit
Okuda treu pit que la seva obra sobre el far d'Ajo, a Bareyo, sigui “el segon monument més visitat de Cantàbria” des que el pintés ell a la pandèmia i després de ser objecte d'unes crítiques que l'artista va atribuir “al temps lliure durant el confinament”. “No hi ha futbol i és una cosa de què parlar”, va declarar amb humor el càntabre al seu moment.
Per a aquesta intervenció es van necessitar 75.000 euros de les arques públiques municipals, mentre que el seu passeig “en honor a la diversitat” -i a totes les persones i culturals que visiten l'illa- se n'han necessitat 371.000. D'aquests, 100.000 són només de memòria cau. Unes xifres que “se cenyeixen molt a la realitat” del que ha costat la feina de l'artista, de l'equip i dels materials que s'utilitzaran, detalla Óscar, manager d'Okuda, a elDiario.es.
Un mural en horitzontal
Una quinzena de persones, tant a peu de carrer com dissenyadors que treballen des de l'estudi, fa mesos que “proven i experimenten” perquè l'obra funcioni. El treball de preparació previ ha inclòs la reproducció a l'aire lliure de parts de la catifa multicolor que es pinten ara a una de les vies principals de Sant Antoni. Amb proves com el vernís per protegir els colors, amb cert material de càrrega “perquè no es rellisqui la gent”.
“El bonic i el lleig de transformar l'espai públic és que depenem de moltes coses que poden passar”, reflexiona Okuda, qui estima que els primers visitants puguin passejar per sobre del seu primer mural horitzontal a la fi de maig. Aquesta horitzontalitat suposa una dificultat afegida al treball.
“Que el mural estigui en el sòl em sembla original”, valora Concepción Riera, que treballa en un souvenir al costat del passeig marítim que connecta amb la zona. “Però ja sabem com és el West, en breus estarà fet un fàstic. Per molt que vulguem, el turisme que tenim no està fet per a cuidar aquestes obres d'art”. Nieves Marí, una altra veïna, comparteix l'opinió: “Aviat estarà plena de vòmits i fins d'orina, no em sembla un lloc on posar un mural que val una dinerada, quan totes les obres de Okuda són sempre en vertical”.
Que el mural estigui en el sòl em sembla original. Però ja sabem com és el West, en breus estarà fet un fàstic. Per molt que vulguem, el turisme que tenim no està fet per a cuidar aquestes obres d'art
El procés de treball -gairebé artesanal- és lent: normalment l'artista utilitza esprais per a pintar, però en aquest cas, necessita una mescla de tres poliuretans (també en esprai, que han comprat a un proveïdor eivissenc) que requereixen de vint hores d'assecat, en comptes de l'habitual minut. Serra assenyala que del clos, la seguretat i el poliment del sòl s'encarregaran empreses locals, així com del manteniment del mural una vegada acabat. Encara que el primer any es farà càrrec l'empresa de Okuda, després serà necessària una revisió anual del sòl i, cada tres anys, en les parets.
Per part seva, l'equip de l'artista gestiona ara la preparació i els materials, detalla el manager. També afegeix que el seu proveïdor habitual, de Bilbao, els ha facilitat el material que porten des de la península sense que això suposi un encariment del pressupost.
–Us preocupa que sigui un carrer on els guiris continuen vomitant i pixant?
–[L'obra] Es fa per a canviar això.
El primer mural que va pintar Okuda va ser en 1996, a Santander, i el primer a Sant Antoni, fa ja gairebé una dècada, durant el Bloop Festival. Óscar, que encapçala la família laboral de Okuda des de fa anys, recorda que porten “des de petits fent coses a l'illa”. Ara, a aquesta llista de “coses” se suma una festa en el hyperclub UNVRS, que obre les seves portes aquesta temporada, ja que la discoteca ha signat un contracte amb El Row i una de les seves temàtiques involucra els dissenys multicolors del càntabre.
Després d'atendre els mitjans, Okuda torna mans a l'obra; s'agenolla sobre el sòl i continua aplicant pintura. Ara vermell, després verd i així fins a acabar el seu ‘Arc de Sant Martí Infinit’. Just al costat, obrers entren i surten contínuament abillats amb la seva roba de treball dels pubs encara en funcionament del Carrer Santa Agnès: queden a penes setmanes perquè arrenqui la temporada i no hi ha temps que perdre.
A pocs metres, un altre treballador assegut en una bastida envernissa el rètol de fusta d'un bar amb un company seu que cantusseja una lletra del colombià César Mora al ritme de la salsa que sona en el seu altaveu:
Bajo la calle del sabor que va pa' allá
Bajo la calle del sabor yo vengo acá
(...)
Ay, susúrrame al oído una canción
(Canela), Una canción, una canción de amor
(Canela), Ay, que ya me voy, que ya me voy pal' cielo
(Canela), Ay, que ya me fui, que ya me fui pal' cielo
És el mateix cel -si s'alça la vista només es veuen cables i edificis semiderruits-, que abasta el mural immersiu de l'artista, dissenyat per a “atreure visitants i per al gaudi dels veïns”, en paraules de Serra. I que aquest estiu, almenys, encara haurà de sobreviure als hooligans que es dirigeixin un any més al carrer Sant Agnès per les pintes de cervesa i la tabola dels bars.
0