LLEGIR EN CASTELLÀ
En una imatge que pocs imaginaven fa tot just unes setmanes, els recents -i inèdits- acords aconseguits pel PP i els grups d'esquerres a les Balears s'han fet realitat aquest dimarts al Parlament balear. Des de la bancada, un Vox enardit contemplava com els conservadors s'abstenien durant la votació de la proposició impulsada per l'extrema dreta per derogar la Llei autonòmica de memòria democràtica, possibilitant amb això la continuïtat d'una normativa que no només condemna la dictadura franquista, sinó que rebutja també qualsevol totalitarisme i règim antidemocràtic, promovent el reconeixement i la garantia dels drets a la reparació, la veritat i la justícia de totes les víctimes de la guerra civil i la dictadura franquista.
“La democràcia és una conquesta de la ciutadania i, per tant, cal conèixer d'on venim, commemorar aquesta conquesta, difondre'n els valors i preservar-la davant les amenaces de totalitarisme que, en el passat i en el present, la envolten”, promulga una llei que, malgrat l'afany de l'extrema dreta per veure-la fulminada, continuarà vigent. La supressió d'aquesta normativa figurava a l'acord de legislatura aconseguit entre PP i extrema dreta, pel qual els de Santiago Abascal es comprometien a abstenir-se a l'investidura de la popular Marga Prohens com a presidenta del Govern, com així va acabar passant.
La Llei de memòria i reconeixement democràtics de Balears, aprovada durant el primer mandat de la socialista Francina Armengol, ha permès a les institucions investigar les violacions de drets i determinar el cost humà del cop d'Estat del 1936, la guerra civil i de la dictadura franquista a Balears: més de 2.000 víctimes assassinades i més de 10.000 tancades a presó, a les quals se sumen els que van patir condemnes i sentències a mort “manifestament injustes” -com denuncien les associacions memorialistes-, les que van ser executades extrajudicialment i les que van ser objecte de desaparicions forçades a les illes, principalment a Mallorca, on falangistes, militars, autoritats civils, xarxes clientelars de dretes, capellans i fins i tot familiars de les pròpies víctimes van donar inici a una espiral de terror perfectament planificada i executada.
Aquest dimarts, els 25 diputats del PP s'han abstingut durant la votació de la iniciativa de Vox, tal com s'havien compromès amb PSIB-PSOE, Unides Podem i els ecosoberanistes de Més. A canvi, aquests mateixos grups han possibilitat al mateix ple la supressió de les 34 esmenes que l'extrema dreta va presentar al Decret llei autonòmic de simplificació administrativa, i que els conservadors van incorporar fa dues setmanes per error el 26 de novembre passat. La negativa dels d'Abascal a repetir la polèmica votació va sumir conservadors i extrema dreta en una profunda crisi que ha desembocat a la retirada dels Pressupostos de 2025 davant la manca d'acords i amb els populars pactant amb l'esquerra mesures d'important importància com la no supressió de la Llei de memòria democràtica.
Durant la seva intervenció al ple, el portaveu del PSIB-PSOE, Iago Negueruela, ha realitzat una fervent defensa de la normativa que recorda les víctimes del franquisme: “Amb la memòria no es mercadeja. La memòria no es toca” , ha proclamat durant la seva intervenció a l'hemicicle, arrencant en diverses ocasions l'aplaudiment de la resta de forces d'esquerres. El parlamentari socialista ha agraït a les entitats memorialistes que durant el darrer any hagin perseverat per exigir que no es derogui el text. “Si un error ens ha portat a això -en al·lusió a la votació de les 34 esmenes de Vox-, no cometin de nou l'error de posar en dubte aquesta llei ni cap dels nostres pilars. Avui, l'ètica d'aquest poble s'ha imposat sobre les derives de la dreta”, ha celebrat.
Per la seva banda, la portaveu de Podem, Cristina Gómez, ha recriminat, no obstant, les paraules que el PP ha pronunciat altres vegades -i aquest mateix dimarts en boca de la presidenta del Govern balear, Marga Prohens: que la Llei de memòria és “precindible” perquè la normativa estatal i la de Fosas ja compleixen funcions similars, i que l'esquerra està sumida “en els debats del passat”. En aquest sentit, Gómez ha asseverat que “desenterrar les víctimes és el mínim de mínims”, com preveu la Llei de Recuperació de Víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme -més coneguda com a Llei de Foses-. Tal com ha assenyalat, la de Memòria va més enllà en establir garanties de no repetició. “No és una victòria, siguin coherents i defensin els drets humans”, ha etzibat, dirigint-se a la bancada del PP.
Des de Vox, el diputat Segio Rodríguez ha acusat el PP de “trair els seus votants”, la memòria de només una part de les víctimes de la Guerra Civil -tot i que aquesta part a què ha al·ludit va gaudir durant la dictadura franquista de gairebé 40 anys d'honors, reconeixements i quantioses pensions públiques- i fins i tot als pares fundadors de la seva partit, els 'populars' han acusat els diputats de Vox de trair el pacte d'investidura en no permetre tornar a votar les esmenes aprovades per error al decret de simplificació i conduir inevitablement a la retirada dels Pressupostos autonòmics després del bloqueig a les negociacions.
Cal recordar que La Cambra autonòmica va prendre en consideració el mes de juny passat la proposició impulsada per Vox per derogar la Llei en un ple en què Gabriel Le Senne (Vox), president del Parlament, va destrossar un retrat d'Aurora Picornell, símbol de la lluita antifeixista i assassinada pels colpistes la nit de reis de 1937.