LLEGIR EN CASTELLÀ
Les dades presentades pel Govern mostren que cap centre públic de Balears manifesta la seva voluntat de participar en el pla de segregació lingüística que el PP va pactar amb Vox per desmantellar l'escola en català. Pel que fa als centres privats i concertats, aquests no superen els onze. Així, del total de 339 centres de primària de les Illes Balears (117 privats i concertats i 222 públics), només un 3,24% se suma al 'Pla Vera' (com es coneix aquesta iniciativa en referència al conseller d'Educació, Antoni Vera, del PP), segons dades de l'Obra Cultural Balear (OCB).
L'OCB ha comunicat mitjançant nota de premsa la seva negativa al pla de segregació lingüística, ja que considera que “s'ha d'evitar la introducció de mesures discriminatòries al sistema educatiu perquè van contra la cohesió social per raons exclusivament ideològiques i no pedagògiques”. A més, considera que la seva aplicació no es va dur a terme pensant en la ciutadania, ja que “és un pla que no va ser avalat per la majoria social del poble de Mallorca i Balears, sinó que és una cessió del PP amb Vox, i no figurava al programa electoral del PP abans de les eleccions”.
Cal recordar que el “Pla Pilot Voluntari de Lliure Elecció de Llengua” es va aprovar el desembre de l'any passat després de dies de tensa negociació entre el PP i Vox per aprovar el Projecte de Llei dels Pressupostos Generals de Balears per al 2024. Els populars van cedir a l'extrema dreta i van acceptar que es destinessin 20 milions d'euros al pla de segregació lingüística, a més d'eliminar totes les subvencions a patronals i sindicats.
Una de les qüestions que més polèmica ha generat és que el Govern trasllada a la direcció dels centres la responsabilitat d'aplicar o no el Pla Vera. Això és així perquè són els centres educatius els qui voluntàriament poden adherir-se (o no) al projecte. Si és així, el centre rebrà els recursos i la dotació pressupostària corresponent per “oferir determinades àrees o matèries en les dues llengües, a elecció dels pares i mares dels alumnes”.
El conseller Vera va afirmar que “segregació” no era la paraula idònia per referir-se al nou pla educatiu. “Aquesta no és la paraula”, va valorar, apuntant que es faran servir “les metodologies, que ja estan establertes a la LOMLOE, per fer agrupaments flexibles d'alumnes o desdoblaments d'aules”. D'altra banda, Vera també va insistir que aquells centres educatius que estan conformes amb el seu projecte lingüístic podien continuar-hi. “No és un dret de les famílies” adherir-se al pla, va afirmar Vera, sinó que el dret és “poder triar la llengua de primer ensenyament”.
De la mateixa manera, només els centres on hi hagi un 20% d'alumnes de cada nivell i etapa educativa que vulguin sumar-se al nou pla lingüístic s'hi han pogut adherir. “Seran els centres els que donin a les famílies l'oportunitat d'escollir, en les dues o tres matèries que aquests proposin per al pla, en quina llengua vehicular volen que els seus fills estudiïn”, va assenyalar Vera. “És en aquest punt on s'ha posat un mínim d'un 20% d'alumnes”, afegeix. A més, els col·legis i instituts que es vulguin sumar al pla hauran de garantir que disposen de les instal·lacions idònies. “Per fer els desdoblaments cal espai. Per tant, és clar que els centres que no en disposin no es podran adherir al pla”, conclou Vera. Si es tracta d‟un grup reduït serà d'un mínim de cinc alumnes per grup.
La comunitat educativa, en contra
Segons declaracions del president de l'OCB, Antoni Llabrés, l'entitat “ha acudit la Justícia per intentar frenar el pla de segregació lingüística” i per això reivindica que “se suspengui immediatament de forma cautelar la seva aplicació”. L'OCB va interposar un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Balears contra la iniciativa per considerar que és “clarament contrària a la legalitat vigent” i que “pot causar greus perjudicis a la comunitat educativa i al sistema educatiu balear en conjunt”.
El secretari general de l'STEI, Miquel Gelabert, sosté que el fracàs de la iniciativa és una “prova irrefutable del despropòsit d'aquest pla” i vincula que la participació hagi estat només per part de centres privats i concertats “més per un motiu econòmic que pedagògic”. “Aquests centres, en general, ja ensenyaven en castellà”, afegeix.
El col·legi Santa Mònica, ubicat a Palma, és un dels onze centres que s'ha adherit al pla de modificació de matèria lingüística. Segons Olga Ballesteros, professora i presidenta de Professors Lliures d'Enginyeria Social (PLIS Educació), només volien impartir en castellà l'assignatura de matemàtiques, que ja es feia així amb anterioritat.
Des de PLIS recolzen el pla de PP i Vox, encara que consideren que “el model plantejat pel Govern és incorrecte en si mateix per donar l'oportunitat de decidir a les escoles”, i celebren que hi hagi onze centres que s'han adscrit, però “revisaran si s'aplica el pla pilot en condicions” per impedir que la participació hagi estat per altres motius com “aconseguir més personal docent o de reforç”, situació que podria donar-se atès que, per part seva, la Conselleria d'Educació i Universitats dotarà els centres que participin dels recursos humans necessaris per dur a terme la iniciativa.
Els centres que han sol·licitat adherir-se al Pla “hauran de garantir sempre un mínim del 50% de les hores lectives en llengua catalana per complir amb el Decret de mínims i oferiran la possibilitat de fer les matemàtiques i coneixement del medi en català o castellà”, segons la Conselleria d'Educació i Universitats.