Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

El preu de l'habitatge nou assoleix màxims a sis municipis de Balears el juny de 2024

Imatge d'arxiu d'habitatges en venda a una immobiliària de Palma

Europa Press

0

El preu de l'habitatge nou s'ha situat en els seus màxims, en termes absoluts, a sis municipis de Balears a tancament de juny de 2024. Per ordre, aquests són Eivissa (3.161 euros el metre quadrat), Palma (2.695 euros el metre quadrat), Calvià (2.425 euros el metre quadrat), Alcúdia (2.313 euros el metre quadrat), Sant Antoni de Portmany (2.150 euros el metre quadrat) i Manacor (1.681 euros el metre quadrat).

Així es desprèn de l'Estudi d'Habitatge Nou a les Balears i les Canàries realitzat per Societat de Taxació, que analitza els preus mitjans d'habitatge nou de les poblacions més representatives de les dues autonomies. En total, s'han tingut en compte els valors de 39.600 habitatges en l'àmbit nacional (incloent-hi les Balears i les Canàries) corresponents a 2.192 promocions.

Atenent les dades extretes, Balears és la comunitat que registra un major creixement interanual del preu de mitjà d'habitatge nou a Espanya el juny del 2024 (+5,7%), fins a assolir els 2.695 euros el metre quadrat. Només Catalunya (4.662 euros el metre quadrat), Madrid (4.493 euros el metre quadrat) i el País Basc (3.240 euros el metre quadrat) tenen un import més elevat.

A més, l'arxipèlag balear és l'única autonomia juntament amb la Comunitat de Madrid (5,2%) que creix a un ritme més alt que el conjunt d'Espanya (4,3%), el preu mitjà del qual va assolir els 2.930 euros el metro quadrat. Alhora, la variació semestral ha estat del 2,8%, superior al 2,1% del conjunt d'Espanya.

El delegat general a les Illes de Societat de Taxació, Marc Pérez-Ribas, ha explicat que Balears torna a ser la comunitat autònoma on més s'ha incrementat el preu de l'habitatge nou l'últim any, “una alça que s'explica per l'alta demanda de compradors nacionals i internacionals, aparellada amb una oferta limitada d'habitatge d'obra nova i amb un increment continu dels costos de construcció”.

“Aquesta empenta a l'alça ja situa sis dels nou municipis dels quals guardem registres en màxims històrics”, ha afegit.

Així, l'increment registrat a Palma només és superat per Màlaga, i és la cinquena capital amb el preu mitjà més elevat, després de Barcelona, Madrid, Sant Sebastià i Bilbao.

Societat de Taxació ha detallat que Eivissa encapçala el creixement del preu de l'habitatge nou a Balears l'últim any (+6,8%), i també en termes absoluts, amb un unitari mitjà de 3.161 euros el metre quadrat.

El segueix Palma, amb una variació anual del 5,7% i semestral del 2,8%, fins a assolir els 2.695 euros el metre quadrat en data de juny de 2024. És, a més, la segona capital de província que més creix a Espanya, darrere de Màlaga (+6,5%), durant els darrers 12 mesos. Per darrere estarien Calvià (2.425 euros el metre quadrat) i Manacor (1.681 euros), tots dos amb increments del 5,6%.

Altres indicadors de l'estudi

L'estudi també inclou l'indicador de l'Índex de Confiança Immobiliari, que ha registrat un augment de 2,7 punts durant el darrer trimestre fins a assolir els 52,7 punts a les Balears.

La millora d'aquest Índex confirma la recuperació de l'optimisme al sector immobiliari de Balears, en línia amb el que està passant en altres autonomies espanyoles, després de trencar la tendència negativa de l'últim any i mig, segons Societat de Taxació.

Pel que fa a l'Índex d'Esforç Immobiliari, que mesura el nombre d'anys de sou íntegre que un ciutadà mitjà necessitaria destinar a la compra d'un habitatge de tipus mitjà, s'ha situat en 19,8 anys a les Balears al tancament del segon trimestre.

Aquesta dada ha crescut de nou respecte a fa un any, quan se situava en 18 anys, i s'allunya encara més de la Comunitat de Madrid, on caldria destinar 9,4 anys de sou íntegre. La mitjana nacional s'estableix a 7,6 anys.

I en referència a l'Índex d'Accessibilitat, que determina l'equilibri entre el preu mitjà de l'habitatge i la capacitat d'endeutament adequada per adquirir-lo, tenint en compte la renda mitjana dels ciutadans empleats, incrementa lleugerament fins als 30 punts en el segon trimestre del 2024 a Balears, un punt més que el març del 2024 i quatre menys que fa 12 mesos.

Etiquetas
stats