El PSOE es querella contra el Govern balear per no reclamar 2,6 milions d'euros de les mascaretes del 'cas Koldo'

El PSOE ha denunciat davant el Jutjat d'Instrucció de Palma Javier Ureña (PP), director general de l'IB-Salut; Íñigo Rotaeche, soci majoritari de l'empresa Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas SL i a la citada companyia per un presumpte delicte de prevaricació, malversació de cabals públics i tràfic d'influències, en el marc de la presumpta trama corrupta del 'cas Koldo' a Balears, segons el document al qual ha accedit elDiario.es.

A l'últim capítol d'aquest cas que va començar quan Francina Armengol (PSOE) era presidenta del Govern, aquest diari va informar que la documentació de què disposa l'Executiu autonòmic de Marga Prohens (PP) avala la tesi del jutge de l'Audiència Nacional, Ismael Moreno, que va afirmar que el procediment per reclamar el sobrecost de les màscares de la 'trama Koldo' a les Illes va caducar durant l'actual mandat de Prohens. És a dir, que els illencs haurien perdut 2,6 milions d'euros per culpa de la inacció del PP a l'hora de gestionar la reclamació i per la compra infructuosa de l'anterior Govern socialista. L'empresa va presentar al·legacions el 6 de novembre de 2023 i no va ser fins al 19 de març de 2024 -la data límit de caducitat era el 18 de gener de 2024, segons Moreno- quan l'Executiu va anunciar l'obertura d'un nou expedient després d'haver desestimat l'anterior.

En aquest sentit, els socialistes argumenten que hi ha hagut “un tracte de favor” per part de l'actual director general de l'IB-Salut, Javier Ureña, en la seva omissió del “deure de vetllar pel patrimoni públic i interessos generals, en una clara administració deslleial, en permetre deliberadament i sabent de la seva injustícia, la caducitat de l'expedient”, cosa que hauria beneficiat, en opinió del PSOE, a les empreses adjudicatària, així com als seus intermediaris.

Per això, el PSOE es fa ressò en la seva denúncia de la investigació que va començar el febrer del 2024, quan l'Audiència Nacional va posar el focus sobre el presumpte pagament de comissions irregulars en la contractació i el transport de material sanitari procedent de la Xina. La investigació judicial va constatar que la contractació amb l'empresa podria ser nul·la de ple dret per no tenir “l'adequada solvència econòmica i financera, així com tècnica”. L'expedient afegeix que l'empresa tampoc tenia la capacitat d'obrar “per ser adjudicatària de la contractació del subministrament de mascaretes FFP2 al mes de maig del 2020”.

Quan l'Audiència Nacional inicia les seves indagacions, però, l'expedient ja havia caducat. Segons el Govern del PP, era un “error”. En un document en què desestimen la continuïtat del procediment de reclamació, l'Executiu popular assegurava que han de “rectificar” l'error de la resolució del 24 d'agost del 2023 en què ells mateixos assenyalaven un termini màxim de 3 mesos des del moment d'acord amb allò establert a la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPACAP). L'IB-Salut va considerar després que el termini màxim per a la resolució parcial del contracte és en realitat de 8 mesos, d'acord amb el que estableix la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.

És a dir, el Govern balear del PP reconeix que “per error” va indicar a l'agost del 2023 a l'empresa de la trama Koldo que el termini per reclamar el sobrecost de les màscares era de tres mesos i, l'any següent, ja al març del 2024, quan l'escàndol de la trama Koldo havia sortit a la llum, quan José Luis Ábalos ja havia dimitit, quan Francina Armengol estava al punt de mira, quan el PP havia defensat a capa i espasa que el procediment no havia caducat i quan el jutge havia afirmat que sí que ho havia fet, l'Executiu al·lega que en realitat és un termini de vuit mesos. Al mateix temps que el Govern desistia de l'expedient de reclamació de 2,6 milions d'euros a Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas SL, va obrir un nou expedient de reclamació.

El PSOE, a la seva denúncia, explica que el procés dut a terme per Ureña, mitjançant el qual “decideix dictar una resolució per la qual s'acordava el desistiment de l'expedient d'incompliment parcial de contracte”, no té “acomodament a la normativa administrativa” i aprofundeix que, “com a cortina de fum”, el director general de l'IB-Salut, una vegada caducat l'expedient, va instar “un nou expedient de nul·litat del contracte adjudicat per via d'emergència”.

Segons els socialistes, aquesta forma de procedir no tindria validesa jurídica, ja que els motius al·legats (falta de capacitat en la contractació i manca de solvència de l'entitat adjudicatària) “no van ser mai denunciats amb anterioritat”. El document aprofundeix que, en un procediment d'adjudicació per la via d'urgència, com el que va tenir lloc en aquest cas, no exigeix aquests requisits, segons la Llei de contractes del sector públic (LCSP).

Cal destacar que la denúncia del PSOE obrirà un procediment per via penal. Els socialistes consideren que es podrien haver comès fins a tres delictes. El primer, de prevaricació, recollit a l'article 404 del Codi Penal (CP), que estableix per als funcionaris públics que dictin una “resolució arbitrària en un assumpte administratiu”, sabent la seva injustícia, “una pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per a l'exercici del dret de sufragi passiu per temps de nou a quinze anys”.

El segon, de malversació de cabals públics, que estableix a l'article 432 del CP, una pena de presó de dos a sis anys, inhabilitació especial per a càrrec o ocupació pública i per a l'exercici del dret de sufragi passiu per temps de sis a deu anys“, en referència als delictes relacionats amb el patrimoni públic comesos per funcionaris públics.

En darrer lloc, és acusat d'un delicte de trànsit d'influències, que a l'article 428 del CP recull per al funcionari o autoritat, que en l'exercici de les seves funcions, dicti una resolució que pugui generar directament o indirectament un benefici econòmic per a si mateix o per a un tercer, “incorrerà a les penes de presó de sis mesos a dos anys, multa del tant al duplo del benefici perseguit o obtingut i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per a l'exercici del dret de sufragi passiu per temps de cinc a nou anys”.

El PP acusa el PSOE de “confondre”

El PP ha acusat el PSOE de “tractar de confondre i continuar defensant els interessos de la trama Koldo” amb la seva denúncia al director general del IbSalut. El portaveu del PP en la Comissió de recerca de les mascaretes, José Luís Mateo, ha afirmat que amb la denúncia els socialistes tracten “a la desesperada” de confondre als ciutadans respecte a una trama “que afecta exclusivament el PSIB”.

A més a més, Marga Prohens veu en la denúncia a Ureña una “voràgine de nervis i histerisme” del PSIB. “Què fem amb quatre milions de mascaretes que han caducat?”, s'ha qüestionat Prohens, qui ha opinat que amb aquesta denúncia el PSIB es “està destapant com el defensor del Koldo i la trama corrupta del PSOE”. El portaveu del Govern que presideix Prohens, Antoni Costa, ha afegit que la denúncia del PSIB a Ureña posa de manifest el “pànic absolut” i “desesperació” dels socialistes.

Pressions al PP per la trama Koldo

Cal recordar que les investigacions del 'cas Koldo', a les mans de l'Audiència Nacional, assenyalen que l'intermediari Koldo García hauria utilitzat Jacobo Pombo, empresari que va arribar a treballar fa anys a la seu nacional del PP, i va presumir d'haver concertat una cita amb Miguel Tellado, el portaveu parlamentari del partit, que, alhora, s'hauria preocupat de buscar un contacte a les Illes Balears “de la línia de Pablo Casado” per frenar la reclamació. El jutge creu que les seves maniobres haurien “tingut efecte” perquè el Govern del PP va deixar finalment caducar la reclamació el mes de gener passat.

Les punxades telefòniques mostren la sorpresa entre els investigats quan van conèixer l'existència de la reclamació del Govern balear l'octubre de l'any passat. Una reacció que, les setmanes següents, va derivar en una gran inquietud. A partir d'aquí, Koldo García es va fer servir a fons exercint la seva “influència” perquè aquesta reclamació econòmica no prosperés, com finalment va passar. Així ho reflecteix la intensa activitat dels implicats a la trama amb una frenètica cruïlla de trucades, cites en restaurants o estacions de tren per abordar aquest assumpte, segons recullen els informes aportats a la causa.

El 18 d'octubre, un dia després de conèixer l'existència de la reclamació, el principal empresari de la trama, Juan Carlos Cueto, va parlar amb el seu soci –i tercer vèrtex de la investigació–, també l'empresari Víctor d'Aldama, i li va comentar que li diria a Koldo “que pregunti a veure l'altre subnormal que hi era abans, que què és el que ha passat”. És a dir, va reclamar la seva intermediació perquè la persona que era a l'Administració balear anteriorment –quan Armengol era presidenta– li expliqués què estava passant.

Però el Govern autonòmic havia canviat després de les eleccions del maig. I, per tant, ara eren altres els responsables de donar curs a aquesta reclamació. Així, el 7 de novembre del 2023, tot just tres setmanes després, emergeixen els primers moviments de Koldo en una nova direcció: l'exassessor d'Ábalos parla per primera vegada de recórrer al Partit Popular i el seu entorn, que ara estava al capdavant del Govern.

Els informes de la Guàrdia Civil recullen una trucada en què un altre imputat, Iñigo Rotaeche, assegura en una punxada que Koldo li havia dit que intentaria “tocar també els altres”. Els investigadors consideren que aquests “altres” són membres de l'“actual Executiu de Balears [Partit Popular], amb els quals Koldo tindria relació”. Aquell mateix dia, Koldo va informar a l'empresari Cueto que una tercera persona “de les Illes” es posaria en contacte amb ell per donar-li cita. A més, per primera vegada, deixa caure que els actuals dirigents de Balears no tindrien inconvenient a substituir les màscares objecte de la reclamació o a “arribar a un acord”.

Una setmana després, el 14 de novembre del 2023, Koldo és encara més clar i diu a altres dels investigats que a l'actual equip al capdavant del Govern, dirigit per Marga Prohens, estan disposats a fer “borrón y cuenta nueva” amb aquest assumpte i “col·laborar”. Però és al desembre quan Koldo hauria decidit recórrer a un esglaó més alt dins del PP: comunica a l'empresari Cueto que havia quedat amb Miguel Tellado i un tal “Alberto”. Koldo diu que la cita respon que l'acaben de trucar. Tellado ha negat “rotundament” haver-se reunit amb “cap membre de la trama”, igual que ho ha fet el PP de Balears.

Segons una altra de les punxades telefòniques, l'exassessor d'Ábalos presumia d'haver acordat una cita a la seu nacional del PP, el 10 de gener passat. “He quedat a les 10.15 a Gènova, d'acord?”, diu Koldo a Cueto en una altra de les escoltes. És un fet que, no obstant, la Guàrdia Civil diu que no ha pogut “contrastar”. De fet, els agents que van ser la seva ombra els últims mesos van constatar que no va anar a la seu de Gènova en cap moment.

Ja el 7 de desembre, a les 20.31 hores, Koldo torna a trucar a Cueto per informar-lo que “tot va per bon camí”, però que li transmetien que “no cal que es vegi ningú i com més desapercebut passi, millor”. Tot seguit, Koldo afegeix: “Utilitzaré els meus mitjans per poder-te posar en contacte”. Una setmana després, el 14 de desembre, Koldo assegura que l'assumpte de l'expedient de les Balears estava “más que hecho”. La UCO sospita que les gestions que Koldo García estava fent amb els actuals responsables del Govern serien “un favor que tant Koldo com el seu excap” –en al·lusió a Ábalos– “haurien sol·licitat a canvi d'un altre 'favor'”.

Vox presideix la comissió de recerca del Parlament

Aquest mes s'ha constituït la comissió d'investigació de la branca balear del cas Koldo, impulsada per Vox, que es queda amb la presidència, que ostentarà María José Verdú, mentre que la vicepresidència anirà a càrrec de la socialista Pilar Costa. D'altra banda, la secretaria queda sota el control del PP a través de la diputada Marga Durán.

El PP tindrà set vots a la comissió representats per José Luis Mateo, Cristina Gil, Isabel Borràs, Mauricio Rovira, María Salomé Cabrera, Margalida Durán i Jacobo Varela; el PSOE en tindrà cinc més, la representació dels quals ostentaran Carles Bona, Iago Negueruela, Marc Pons, Mercedes Garrido i Pilar Costa; dos més seran per a Vox, a través de María José Verdú i Patricia de las Heras; mentre que un serà per a Lluís Apesteguia, de Més per Mallorca, i un altre per a Cristina Gómez, d'Unidas Podemos, però en representació del Grup Mixt.

El portaveu del PP al Parlament, Sebastià Sagreras, ha anunciat que la seva formació “no demanarà ni donarà suport” a la compareixença de la presidenta del Govern, Marga Prohens (PP), a la comissió d'investigació pel cas Koldo al Parlament balear, malgrat que la investigació revela que Koldo García va recórrer al PP perquè la trama no pagués els 2,6 milions que li reclamava el Govern i que va ser l'Executiu balear presidit per Prohens el que va deixar caducar aquest expedient de reclamació.