Qui va ser Aurora Picornell, la Passionària balear assassinada pel franquisme i la foto de la qual ha trencat el president del Parlament

“Podeu matar homes, dones, nens com el meu que encara no han nascut. Però, i les idees? Amb quines bales matareu les idees?”. L'imaginari col·lectiu atribueix aquesta frase a l'activista Aurora Picornell, assassinada pel franquisme la nit de reis del 1937. Abans d'abandonar la presó amb els falangistes que la van detenir, diuen que la noia es va acomiadar de les companyes de cel·la, portant-la amb ella una bobina de fil que va prometre fer-los arribar si sobrevivia. Després de ser torturada, va ser afusellada i enterrada en una fossa comuna. La bobina no va tornar mai. El seu nom ha tornat a estar d'actualitat aquest dimarts després que el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne, de Vox, hagi trencat la seva imatge en un ple de la cambra autonòmica.

Els fets s'han produït quan diputats de l'oposició han col·locat imatges de víctimes del franquisme durant el debat al Parlament d'una proposta de Vox, amb el suport del PP, per derogar la llei de memòria democràtica balear. L'acció ha acabat amb l'expulsió de dues diputades socialistes i amb Le Senne trencant la imatge de Picornell, icona republicana a les illes.

Caiguda en desgràcia durant la dictadura, Picornell s'ha convertit en democràcia en una icona de la memòria històrica i del republicanisme, tant que popularment se'l coneix com la Passionària de Mallorca. Picornell està considerada com un personatge transgressor que va buscar trencar amb el paper tradicional de la dona des del començament del segle XX.

Nascuda el 1912, Picornell va destacar des de molt jove en una societat tancada, catòlica i tradicional com la mallorquina. Picornell es va moure en dos àmbits nous per a la dona de l'època: el laïcisme –el 1930 va passar a formar part de la Lliga Laica de Mallorca– i el feminisme –el 1928 va fer el pròleg del llibre La dona, éssuperior a l'home?, de l'escriptora Margarita Leclerc. Picornell va fer importants passos en el feminisme dels anys 30 i va ser la primera a impulsar activitats pel dia de la dona a Balears el 1934.

Després de la instauració de la Segona República, Picornell es va incorporar al Partit Comunista d'Espanya i es va convertir en una de les figures més destacades del partit a Mallorca. La seva capacitat d'oratòria, unida a la seva empatia i mobilització constant, la van portar a fer el salt al món sindical: com es dedicava al tèxtil, igual que gran part de les dones mallorquines, va organitzar el Sindicat de Sastreria de Mallorca.

El fet d'estar tan activament significada en el moviment obrerista i comunista va provocar que fos una de les primeres persones a ser detingudes després del cop militar del 1936. Mallorca va estar, des del principi, a la zona revoltada. Picornell va ser portada a la presó provincial de Palma, mentre el règim franquista tombava la República on la Passionària mallorquina professava.

Poc temps va durar a la presó: la nit de reis del 1937, del 5 al 6 de gener, el règim la va matar. Tenia 24 anys. Picornell i les seves quatre companyes van ser assassinades al cementiri de Porreres. El cos de la sastra va ser enterrat a la fossa comuna del cementiri. La seva execució va sacsejar l'illa. “Mireu, mireu els sostenidors d'Aurora”. Així explica la historiografia que un home, “un personatge tristíssim del feixisme ciutadà”, va entrar en un bar des Molinar (Palma) i, visiblement feliç, treia un sostenidor de la butxaca i anunciava la mort de Picornell.

No va ser fins al gener del 2023, 86 anys després del seu assassinat, que les restes van tornar als seus familiars. Les restes d'Aurora, del seu pare, Gabriel Picornell, i de les altres quatre 'roges del Molinar' afusellades al costat de Picornell van ser llavors entregades als seus descendents en un emotiu acte en què van estar presents la vicepresidenta del Govern, Yolanda Díaz, la exministra d'Igualtat, Irene Montero, i altres nombroses autoritats, a més de familiars de víctimes represaliades pel franquisme i una àmplia representació de l'àmbit civil.

Les aprovacions de les lleis de memòria a nivell estatal i, especialment a nivell autonòmic, van facilitar la troballa i l'excavació de les restes de les dones represaliades per la dictadura. Mesos després, el PP i Vox van acordar un canvi de Govern després de les eleccions del 28 de maig i, com fessin en altres territoris, advoquen per derogar aquestes lleis.