LLEGIR EN CASTELLÀ
Els habitatges que se sumin al programa de lloguer segur del Govern balear, uns 2.000 en una primera fase, tindran uns preus màxims per als llogaters de 1.050 euros a Mallorca i Menorca i de 1.470 euros a Eivissa i Formentera.
Així ho han presentat aquest dilluns la presidenta del Govern, Marga Prohens, i el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, en una roda de premsa en què han explicat que el preu dels habitatges serà un 30% inferior al del mercat.
Precisament, mitjançant el programa, l'Administració abonarà als propietaris un preu de lloguer taxat pels agents immobiliaris o administradors de finques. Els preus màxims que cobraran els propietaris seran de 1.500 euros a Mallorca i Menorca i de 2.100 a Eivissa i Formentera. Un cop aplicada la reducció del preu del 30% que assumirà el Govern, els preus màxims que afrontaran els inquilins seran de 1.050 euros a Mallorca i Menorca i de 1.470 euros a les Pitiüses.
La líder de l'Executiu ha diferenciat dos tipus de política en matèria d'habitatge, d'una banda, la política social per a les persones més vulnerables i, de l'altra, la política d'habitatge per a rendes mitjanes, famílies i joves, on s'emmarca el programa de lloguer segur.
Pel que fa a les crítiques de l'oposició que el programa contribuirà a l'especulació, Prohens ha assegurat que està dissenyat perquè “no hi hagi cap marge per a l'especulació” i per incidir al mercat amb una oferta d'habitatges a un preu inferior.
Segons ha exposat, el Govern signarà un contracte d'arrendament amb el propietari per un període de set anys, així com amb l'inquilí a un preu reduït. La diferència l'assumeix el Govern i, per això, el programa té un cost estimat d'uns 12 milions d'euros anuals.
Així mateix, al novembre començarà la captació d'habitatges de petits propietaris, amb una campanya de comunicació, i la idea és que aquest mateix mes es puguin començar a llogar. En aquest sentit, el Govern llança a partir d'aquest dimarts una campanya de publicitat per fer conèixer aquest programa a la ciutadania i també habilita la pàgina web amb tota la informació detallada.
El conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat ha explicat que l'objectiu, a més d'estimular la sortida al mercat de milers d'habitatges buits, també és rescatar-ne algunes que es dediquen actualment al lloguer de vacances perquè passin al mercat residencial.
Garanties i condicions dels propietaris
Els propietaris que es vulguin adherir al programa, ha subratllat Mateo, tindran la garantia absoluta del cobrament del lloguer i que quan acabi el contracte se'ls tornarà l'immoble en les mateixes condicions.
Pel que fa al cobrament del lloguer, s'estableixen diferents modalitats, incloent-hi la possibilitat de cobrar per endavant l'any en curs o els set anys del contracte.
A més, els propietaris que s'hi adhereixin podran optar a aplicar-se importants desgravacions fiscals a la declaració de l'IRPF davant l'Agència Estatal de l'Administració Tributària, mitjançant la reducció del 70% per tractar-se de l'arrendament de l'habitatge a una administració pública.
Pel que fa a les condicions, aquests no podran tenir la condició de gran tenidor, hauran de tenir la propietat de l'habitatge com a mínim des de fa tres anys, no podran tenir deutes amb la comunitat i hauran d'assumir l'impost sobre béns immobles (IBI), les taxes d'entrada de vehicles i les quotes de la comunitat.
A més, en el cas dels pisos moblats, els propietaris assumiran el cost de les reparacions quan es facin malbé i el cost de les reparacions lògiques de manteniment que es puguin produir i que no siguin imputables a l'inquilí.
Beneficis i condicions de l'inquilí
D'altra banda, el conseller ha posat en valor els beneficis que ofereix el programa per als arrendataris, com ara accedir a pisos amb preus per sota del de mercat, seguretat i confiança amb la intermediació de l'Administració, el bon estat de l'immoble i la disponibilitat immediata.
Les persones que poden accedir a aquests habitatges han de ser residents a Balears des de mínim cinc anys i no poden ser propietaris ni titulars d'ús d'un altre habitatge a l'illa on volen llogar.
Així mateix, poden tenir uns ingressos màxims de 6,5 vegades l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (Iprem) ponderat, és a dir, de 60.667 euros per a un llogater i de 68.250 euros per a dos llogaters. Finalment, no podrà tenir parentiu amb el propietari.
Els llogaters no podran subarrendar els habitatges i assumiran les despeses dels serveis i subministraments individualitzats, les petites reparacions per ús ordinari i la taxa de residus.
Pel que fa als habitatges, no podran ser d'obra nova i hauran de tenir una antiguitat mínima de tres anys. Altres requisits són que l'immoble estigui buit des de fa sis mesos o que no hi figuri ningú empadronat des de fa un any, que es pugui entrar a viure immediatament i tenir contractes dels subministraments d'aigua i electricitat. En cas que l'habitatge necessiti reforma, el propietari l'ha de fer abans d'adherir-se al programa.