Pilar Bernabé: “En lloc d'opinar sobre la meua declaració, que Mazon vaja i declare en el jutjat, la jutgessa li ho ha oferit dos vegades”

Dilluns passat 14 d'abril Pilar Bernabé, delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, va declarar com a testimoni en el jutjat d'Instrucció número 3 de Catarroja, que investiga les possibles negligències en la gestió de la DANA del 29 d'octubre que va costar la vida a 228 persones. Bernabé va ser testimoni de primera línia de com es van produir els esdeveniments i com es va actuar en la gestió de la catàstrofe. La jutgessa ha deixat clar que el retard en la resposta correspon a la Generalitat Valenciana i que la direcció de l'Emergència requeia en la consellera responsable d'Emergències, Salomé Pradas. Bernabé va aportar evidències d'aquesta demora tant al jutjat com ho fa en aquesta entrevista. Encara queden molts punts clau per conèixer de la resposta tècnica i política, i Bernabé contesta a elDiario.es sobre aquestes i altres incògnites. Després de la gestió el dia i els mesos posteriors a la DANA, a Bernabé també li ha canviat la vida. Des de fa uns quants mesos és secretària d'Igualtat del PSOE en l'Executiva de Pedro Sánchez, la número quatre del partit, i des del 15 d'abril secretària general del PSPV-PSOE de València i virtual candidata a l'alcaldia de la ciutat per al 2027.

Després del seu interrogatori com a testimoni davant de la jutgessa d'Instrucció de Catarroja, el PP i el Govern de Carlos Mazón li ha posat la proa.

Estan tota l'estona atacant-me i opinant, per terra, mar i aire. Des de Gènova, aquí a València, a València ciutat, estan molt còmodes opinant sobre les meues declaracions en seu judicial com a testimoni per col·laborar sempre amb la justícia. Paradoxalment, em qualifiquen a mi de mentidera, que he mantingut la mateixa versió des del primer dia sense variar-la ni un minut.

I perquè hi ha imatges seues durant tot el dia de la DANA també.

Hi ha imatges de totes les declaracions que he fet. Jo no he de contestar el senyor Mazón i tot el PP, els contesta l'hemeroteca amb totes les meues declaracions perquè no han variat mai. Però per a ells és molt fàcil opinar sobre les meues declaracions com a testimoni. Seria molt més fàcil anar i declarar davant la jutgessa, això és el que pot fer el senyor Mazón, que vaja i que declare en el jutjat, que li ho ha ofert la jutgessa ja dues vegades. Hi pot anar, és molt més fàcil anar i testificar que dedicar-se a opinar amb tot l'exèrcit d'opinadors que ha posat, perquè té la Generalitat segrestada només per salvar el soldat Mazón, en lloc de treballar per a la reconstrucció. Com he dit, és molt més fàcil, només hi ha d'anar i declarar.

El president Mazón sempre ha defensat que no tenia cap responsabilitat legal en la gestió de l'Emergència i que no tenia obligació d'haver estat en el Cecopi.

Compte, el president de la Generalitat podia declarar l'emergència catastròfica a la Comunitat Valenciana prenent ell el comandament i no ho va fer. Podia haver-ho fet, perquè així és com ho marca la llei, i no ho va fer, no va voler assumir la responsabilitat que té com a president de la comunitat autònoma. I això és molt greu, això és molt greu políticament i no és digne que aquest senyor seguisca sent president de la Generalitat Valenciana, perquè danya la institució, perquè danya la presidència de la Generalitat, que està molt per damunt del senyor Mazón.

Com que ha transcendit poc de la seua declaració davant la jutgessa i tenim encara alguns dubtes sobre el que va passar aquell dia i atès que vostè va ser una testimoni de primera mà, començarem pel principi. Com va arrencar aquella fatídica jornada?

Aquell dia jo tenia un viatge previst a Còrdova, tots els delegats i les delegades del Govern de tot Espanya estàvem convocats pel ministre de Política Territorial a una reunió al més alt nivell, amb tots els secretaris de tots els ministeris i caps de gabinet dels ministres. De matí, a les set i mitja aproximadament, quan estava acabant d'arreplegar les coses a casa per anar cap a l'estació del tren, vaig escoltar en la televisió que Aemet canviava l'alerta meteorològica a alerta roja. En aquell moment, vaig telefonar la meua cap de gabinet, li vaig dir que anul·lara el viatge a Còrdova i vaig trucar a la secretaria general de la Delegació del Govern perquè convocara tots els organismes de l'Estat que treballen en l'emergència perquè poguérem parlar sobre el que havia passat a la nit. Perquè ja estava llegint que hi havia hagut molta afectació de nit a la zona de la Ribera i, per tant, volia que m'explicaren tot el que havia passat en els diferents municipis d'aqueixes comarques i que em contaren la situació i, sobretot, alertar-los perquè estigueren preparats per a atendre qualsevol requeriment que ens fera la Generalitat Valenciana com a màxima responsable de les emergències.

Va ser una actuació decidida per part seua?

Des del juliol del 2022 que sóc delegada del Govern, quan hem tingut alguna situació de possible emergència, o bé la consellera que estigués en aquell moment o el mateix secretari autonòmic m'havien trucat per dir-me com estava la situació i perquè començàrem a coordinar-nos. Per a aquesta DANA, no em va telefonar ningú. Així que, el 29 d'octubre vaig mantenir la reunió amb tots els organismes, em van explicar com havia anat i vaig dedicar el matí a parlar especialment amb els alcaldes i alcaldesses de la Ribera perquè m'explicaren com estava la situació, com havien passat la nit i com estaven. És veritat que cap a les 12.20 jo estava sorpresa que ningú em diguera res de la Generalitat. Com et deia, abans havia convocat tots els organismes, la DGT, amb carreteres, Aemet, la Confederació i, fins i tot, vaig convocar la Unitat Militar d'Emergències, que no estava mobilitzada, però la vaig convocar a la reunió perquè escoltaren el que estava passant i com ho véiem i, sobretot, per a previndre'ls que estigueren preparats, que per descomptat sempre ho estan, però per si eren cridats per part de la Generalitat Valenciana a mobilitzar-los perquè pogueren actuar en qualsevol moment. A les 12.26 exactament, com estava sorpresa que tampoc em telefonara ningú, vaig trucar a la consellera competent en Emergències, Salomé Pradas, per a dir-li que havia estat parlant amb diversos alcaldes i que em posava a la seua disposició per a atendre qualsevol requeriment que ens feren perquè, efectivament, hi havia una alerta roja i la situació s'estava complicant i que sabera que, a més, li oferia la Unitat Militar d'Emergències.

Doncs, en un primer moment, la Generalitat va negar que oferís la UME.

Fixa't que, dies després, li van preguntar a Salomé Pradas sobre això i no va poder negar òbviament que li havia trucat perquè abans o després eixiria el registre de trucades, però va negar que jo li haguera ofert la UME. Jo crec que aquesta és una dada molt important perquè reflecteix de quin tipus de persones estem parlant. Ella va negar que jo li havia ofert la UME, tot i això, l'endemà que ella negara públicament als mitjans de comunicació que jo li havia ofert la UME, Televisió Espanyola va facilitar una imatge d'una gravació a la una del migdia en què ella mateixa deia davant la càmera que li havia ofert la UME.

Aleshores, aquell matí, vostè ja convoca una reunió amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i truca a la consellera per posar-se a la seua disposició. Això és intuïció, algun protocol, és prevenció, o és experiència?

Ací els únics protocols vàlids són el pla d'inundacions i la llei d'emergències de la Comunitat Valenciana. I en la llei d'Emergències de la Comunitat Valenciana diu molt clarament quina és també la meua funció, que és facilitar a la direcció de l'emergència els recursos de l'Estat i promoure juntament amb l'altra administració la bona coordinació de les administracions i que totes les agències de l'Estat puguen oferir allò que se'ls requereix.

Per tant, què vaig fer? Doncs prevenir-me, preparar totes aquelles agències que han de treballar perquè estigueren preparades, previngudes, informar-me, ser conscient de què era el que estava passant i que efectivament els tècnics ens donaren aquesta informació i, sobretot, que estigueren previnguts i preparats. Perquè sembla que ací no passava res. Vaig trucar perquè saberen que em posava a la seua disposició i cap al migdia vaig ser coneixedora que a Utiel s'havia desbordat el riu i vaig parlar amb l'alcalde. Vaig tornar a trucar a la consellera a les 14.06 per dir-li que hi havia problemes ja seriosos en un Utiel i que em demanara la UME perquè poguerem ajudar. A les 14.52 em va trucar durant un minut i mig i em va demanar la UME. A les 14.53, vaig trucar a la directora general de Protecció Civil i, immediatament després, el responsable de la UME perquè s'anaren preparant i avançant. I abundant en la calamitat, ens van demanar malament la UME, en lloc de mobilitzar-la, desmobilitzar-la.

Quantes telefonades va fer el dia de la DANA?

En tinc registrades 240, entre entrants i d'eixida. Des de les 7 del 29 d'octubre fins a les 7 del 30 d'octubre.

Vostè ha estat crítica amb la convocatòria del Cecopi. Per què creu que es convoca tan tard?

Va ser una calamitat de gestió. No hi pot haver cap altra explicació. El 24 doctubre s'activa el Pla Especial d'Inundacions i des que s'activa no passa res. La Conselleria de Justícia i Interior que gestiona Emergències no ens va dir res. Es van enviant els avisos, alertes de les diferents agències i fins al 29 d'octubre a les 5 de la tarda no es convoca un Cecopi. Aquesta per a mi és la causa principal de tota la catàstrofe. Podem entendre que la Generalitat i la direcció de l'emergència no podien parar el que va passar, però sí que podien haver advertit abans la gent. Perquè des que es convoca un Cecopi fins que passen coses hi ha un marge de temps per reaccionar. Si el convoques a les 17 quan ja tot és un caos, no arribes a res. Perquè ara sabem que s'han publicat les telefonades del 112 que ja, al migdia, pràcticament hi havia trucades que estaven alertant que al barranc del Poyo hi havia problemes. El Cecopi és una reunió de coordinació, però Emergències ja podia haver actuat abans amb la informació que tenia i prendre les decisions per protegir la ciutadania. Si tot això ho hagueren avançat 24 hores haurien tingut molt més temps per poder alertar la població. El problema és que això no es va fer i a les 5 de la vesprada era pràcticament impossible gestionar res. A les 12.20, Emergències decreta l'alerta hidrològica en la conca del Poyo. En aquest mateix instant, el Pla d'Emergències de la Comunitat Valenciana fixa que la Generalitat té l'obligació de controlar i vigilar les vies amb els seus mitjans i, si no en tingueren, demanar-los. I no només no ho van fer, sinó que, a més, van enviar els bombers que mesuraven el barranc del Poyo a casa a les 15 hores.

Ha descrit com una calamitosa gestió l'actuació de la Generalitat, però hi podria haver un rerefons polític per actuar tan tard, que la Generalitat no volia alarmar la població perquè el divendres 1 de novembre arrencava un pont festiu i no volien condicionar les reserves hoteleres?

Passa el temps i busques explicacions a aquest tipus de coses i, la veritat, no sé què els va moure a prendre aquestes errònies decisions o no prendre-les.

El mateix president de la Generalitat, Carlos Mazón, en una reunió amb agents socials, titlla la Universitat de València d'exagerada per suspendre les classes el dia 28 d'octubre.

Si això realment és així, no només és una irresponsabilitat, és una qüestió que atenta contra la seguretat i la protecció dels ciutadans. Però jo crec que, i això ho dic amb total honestedat, ací hi ha un problema que per mi transcendeix la qüestió judicial. Ací hi ha una qüestió política fonamental i és que el president de la Generalitat, que és el màxim responsable dels valencians i les valencianes, no pot explicar amb dignitat què va fer el dia més catastròfic de la nostra comunitat fins a les 20.28 hores. I aquell senyor hauria de marxar perquè no permet que els valencians puguen girar pàgina.

Vistes les trucades de la consellera Pradas al president Carlos Mazón el dia de la DANA, s'evidencia que el cap del Consell va estar o no va estar en moments clau. No agafa el telèfon a Pradas a les 12.30 quan vosté ofereix la UME. A les 16.30 abans, d'arrencar el Cecopi, tampoc no li agafa el telèfon quan és al Ventorro. I a les 17.37, truca Mazón a Pradas, que és just quan comença el primer recés d'una hora del Cecopi en què vostès es queden fora de l'òrgan de coordinació.

També és molt rellevant que en aquest registre de telefonades Salomé Pradas truca a Mazón i ell no li agafa el telèfon, però truca immediatament al seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca, que tampoc li agafa el telèfon. Però després el seu cap de gabinet la telefona a ella i parlen, i m'imagine que la consellera ja explica a Cuenca el que està passant a les 12.30. La gent s?estava ofegant a Utiel al migdia i l'equip de Mazón ho sabia. I aquest senyor decideix anar a dinar al Ventorro. I després, resulta que Salomé Pradas no pot parlar amb Mazón fins a les 17.37, que a nosaltres ens apaguen la connexió amb el Cecopi i ens diuen que es dedicaran a pensar per prendre una decisió.

El PP i el mateix Mazón acusen la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que no hi va haver informació de la barrancada en ell Poio fins a les 19 hores. Obvien els avisos i correus de la CHJ, però s'escuden que el president de la CHJ Miguel Polo no va dir res.

La informació l'havien de donar ells, la llei fixa que la informació sobre el barranc del Poio l'havien de donar ells des de les 12.20. La CHJ va donar la seua informació en temps real del que estava passant i a les 16.43 va donar un pic perquè l'aigua passava pel sensor i tornava a donar un altre pic perquè va tornar a passar pel sensor a les 18.43. En aquells moments, ningú de la Confederació podia dir més en el Cecopi perquè no estàvem, estàvem en recés. El mateix president de la Diputació de València, Vicente Mompó, també va dir que sabia el que passava a Xiva per on passa el Poio, però no recorda si ho va dir en el Cecopi. Jo li assegure que en el Cecopi no ho vaig escoltar, potser ho va dir en el recés.

El PP carrega contra Miguel Polo. Per què el president de la CHJ encara no ha parlat públicament?

El senyor Polo és el president de la Confederació, és un alt funcionari i està en el seu lloc de treball cada dia i parlant amb els alcaldes, amb les alcaldesses i fent la seua faena i estic convençuda que no tindrà cap problema a col·laborar en tot allò que se li requeriscai, com està fent, aportant tota la informació que li està requerint la senyoria del jutjat de Catarroja.

Creieu que l'administració va arribar tard a les zones afectades per la DANA el dia 30 d'octubre? Hi ha molt de neguit en aquestes comarques, sobretot en els primers dies posteriors.

El dia 30 abans que eixira el sol, cinc batallons de la UME estaven a València. Van vindre batallons de Saragossa, de Torrejón, de Sevilla, de Madrid i de València. Hi havia més de mil efectius de les forces armades el dia 30 abans que eixira el sol mobilitzats per poder atendre de manera urgent. La mobilització més gran de l'Exèrcit en territori nacional en un lloc per una catàstrofe ha estat la de València, amb més de 8.500 efectius que van estar treballant en tota la zona zero. És veritat que els primers dies, especialment les primeres 48 hores, la direcció de l'Emergència va sectoritzar la zona zero i va decidir que l'Exèrcit estigués focalitzat al sector 2, Paiporta i Picanya. El seu diari va publicar una acta d'un funcionari de l'Ajuntament de València i en aquesta acta explica i relata les intervencions de les persones que estàvem al Cecopi. Segons aquest document, la delegada del Govern demana a la direcció de l'Emergència que, per favor, envien l'Exèrcit a totes les ciutats, que no concentren l'Exèrcit només a Paiporta i Picanya, que havien d'anar a totes les ciutats perquè la gent necessitava veure l'Exèrcit. Després van passar les setmanes i jo crec que els ciutadans i les ciutadanes no oblidaran que per Nadal, quan tothom se'n va anar, ací es van quedar les forces armades, així com els professionals de les emergències que van estar treballant matí, vesprada i nit.

La seua gestió de la DANA ha tingut un suport important del partit.

En realitat, abans de la DANA estava en el meu full de ruta ser secretària general de València. Per descomptat, ser la número quatre del PSOE no passava pel meu cap.

Acabarà sent ministra, com altres delegades del Govern amb bon full de serveis?

Jo el que pretenc és acabar sent alcaldessa de València. Aquesta és la meua aspiració. I ho vaig dir l'altre dia, aquests sis mesos tan terribles i tan intensos a mi m'han fet molt més forta i m'han donat tota la força i tota la convicció. Sobretot conèixer-me més a mi mateixa i saber fins on sóc capaç d'arribar i quina és la responsabilitat quan un pren determinades decisions. Per descomptat, jo no entenc la responsabilitat de governar per a casaments batejos i comunions com altres, jo sóc plenament conscient que si cal posar-se les botes cal posar-se-les. I sobretot i durant els dies més complicats he tingut el suport i per descomptat l'alè i el suport del president del Govern, Pedro Sánchez, que ha parlat amb mi cada dia des del primer. Va vindre a València menys de 48 hores després i va celebrar 40 gabinets de crisis seguits que ell mateix va presidir. El president va posar en marxa tota la maquinària de l'Estat per poder ajudar els valencians i les valencianes i, de fet, hi ha quatre reials decrets que s'han aprovat per a la província de València, per a la zona zero, amb més de 16.500 milions d'euros, 5.000 dels quals ja s'han pagat.

Al president Sánchez se li critica que només haja vingut tres vegades amb motiu de la DANA. Li pareixen suficients?

El president de la Generalitat encara no ha rebut els alcaldes afectats per la DANA i ja fa quatre mesos que els va rebre el president Sánchez en aquesta delegació del Govern. La majoria d'aquests alcaldes encara estan esperant que els telefone el senyor Mazón.

Abans parlava que el president Mazón hauria de dimitir. Per què segueixen sense voler plantejar una moció de censura a les Corts?

Perquè els números no donen, ho hem vist per terra, mar i aire. S'ha impulsat una reprovació que no es va formalitzar perquè Mazón va tindre el suport de Vox. I Vox també li aprovarà els pressupostos. El dia que es feia la reprovació, les persones afectades i els familiars de les víctimes que estaven a la porta de les Corts van haver de veure com la bancada popular a l'hemicicle es posava dreta a aplaudir el senyor Mazón. De veritat cal tornar-los a fer passar per això una altra vegada? De veritat han de tornar a veure reforçada la figura del senyor que tant de dolor els causa? El que vam fer des del Partit Socialista va ser proposar al Partit Popular que traguera Mazón, que se n'anara, que posara una altra persona que conduira un temps la Generalitat fins que es pogueren convocar unes eleccions i es poguera votar, perquè els valencians necessiten tindre un govern responsable.

El PP s'ha lligat a Vox amb el rescat de Mazón als pressupostos?

L'única solució que ha trobat el PP a la situació ha estat l'abraçada amb la ultradreta, amb aquest pacte del Ventorro que encara aprofundeix més en el negacionisme. I ací ho hem de dir de manera més contundent que enlloc. El negacionisme mata en totes les dimensions i ells s'abracen als reis del negacionisme. El negacionisme masclista mata les dones i el negacionisme de la veritat, en què són experts, mata la nostra societat i la nostra democràcia amb les fake news, amb les mentides, amb les manipulacions dels àudios, amb les manipulacions de les declaracions. I el negacionisme climàtic mata de veritat, com ha demostrat la DANA a València. L'únic que té la clau és Feijóo. No és la primera vegada que el PP nacional canvia un president de la Generalitat. El problema és que sembla que en Gènova no hi ha ningú al volant.

El pròxim dia 29 d'abril hauran passat sis mesos de la DANA i justament el PP europeu té el congrés a València, al qual assistirà la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, a qui les víctimes han demanat una reunió. Què diria a la presidenta a la CE i als líders populars del partit d'Alemanya, Itàlia o Polònia?

Apel·le a la seua consciència, a veure si donen lliçons de democràcia a aquest PP espanyol. La dreta demòcrata europea no té res a veure amb aquest Partit Popular valencià i espanyol. Crec que haurien d'aprendre, i més en aquesta conjuntura internacional, en què el PP de Feijóo té un discurs més erroni i més abraçat a la ultradreta que qualsevol altre país d'Europa.