Sanitat, educació i subvencions: les polítiques de PP i Vox contra el català que han mobilitzat la societat balear

Aquest diumenge, Palma va ser testimoni d'una mobilització massiva en contra de les polítiques de PP i Vox dedicades a arraconar el català de l'esfera pública. El 'Correllengua' va néixer el 1995, però aquest any ha estat marcat per les mesures hostils de la dreta i l'extrema dreta contra l'idioma propi de les Illes. Milers de persones van aconseguir desbordar la cèntrica Plaça Major i, vestides amb samarretes verdes -el color que fa onze anys va tenyir els carrers de Mallorca contra l'intent del PP de desmantellar l'escola en català-, van llançar un missatge clar a la presidenta del Govern, Marga Prohens (PP). “Ja n'hi ha prou. O està amb la majoria social o continua agenollada davant del feixisme”, va comentar Toni Llabrés, president de l'Obra Cultural Balear, una de les entitats organitzadores d'una jornada considerada històrica.

Les intencions de PP i Vox en contra de la llengua catalana van quedar clares des de l'inici de la campanya electoral del maig de l'any passat, però van ser ratificades en paper després de la signatura de l'acord d'investidura que permet governar Prohens en solitari amb el suport parlamentari de Vox. A més de les mesures que ja han adoptat a l'àmbit educatiu, sanitari i de l'administració municipal, encara està a l'aire la possibilitat d'eliminar el requisit del català en els processos selectius de tota la funció pública -és a dir, que per tenir-ne una plaça de funcionari no sigui necessari acreditar cap nivell de català-. PP i Vox preparen, així mateix, la creació d'una 'Oficina de Llibertat Lingüística', ideada i dirigida per Vox per, a través de multes desorbitades, “lluitar contra la imposició del català” a Balears, la qual cosa suposa un contrasentit, ja que l'idioma propi de les Illes és el català.

Mentrestant, al Parlament, PP i Vox han implantat el castellà a les comunicacions oficials de l'òrgan legislatiu després de més de 30 anys emetent-se en català. La mesura, com totes les altres, va provocar la indignació de nombroses entitats, així com dels grups d'esquerres de les Illes, que titllen la iniciativa “d'imposició”. Així mateix, Vox preguntarà aquest dimarts al vicepresident del Govern balear del PP, Antoni Costa, si el seu Govern està a favor de “substituir la denominació 'català' per la de 'llengües balears'” a l'Estatut. Tot això ve motivat per la iniciativa de la Casa Reial de distingir una entitat contrària a la unitat del català i que defensa erròniament que a les Balears no es parla català, sinó el pseudoidioma balear. Això, que seria semblant a afirmar que a Andalusia no es parla espanyol, sinó l'idioma andalús, ha despertat les crítiques dels experts, ja que hi ha un ampli consens científic al voltant que a les Illes es parla català.

Sanitaris que no hauran de saber català

El primer àmbit a veure's afectat per les polítiques anticatalanistes de la dreta va ser el sanitari: poc temps després d'arribar al poder, l'Executiu autonòmic del PP va aprovar un decret de mesures urgents perquè el català fos un mèrit i no un requisit a l'hora de treballar a la sanitat pública balear. Segons el PP, l'objectiu era combatre l'històric dèficit de sanitaris que pateix l'arxipèlag -com també ho pateixen altres regions d'Espanya-, però va confessar que no disposa de les dades que avalarien, al seu parer, l'eliminació del català com a requisit laboral. La consellera de Salut, Manuela García, va reconèixer que no sap quants professionals entren o surten del sistema sanitari per haver d'acreditar cert nivell de català, atès que quan un metge marxa el requeriment del català no es fa constar entre les causes d'abandonament, per això va admetre que serà complicat avaluar l'impacte de la supressió com a mesura de captació de sanitaris.

Amb tot, Manuela García va assenyalar que es posaria a disposició dels treballadors sanitaris cursos de llengua catalana per “potenciar” que la comunicació amb els pacients es pugui mantenir amb “absoluta normalitat”. Per a García, demanar als sanitaris que acreditin un nivell de català per tenir una plaça fixa a la sanitat pública balear és “excloent i dissuasori”, tot i que l'Estatut reconeix que “la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial” i que “tots tenen el dret de conèixer-la i utilitzar-la i ningú no podrà ser discriminat per raó de l'idioma”. Prohens opina igual que García, encara que reconeix que “el tema del requisit del català no és l'únic problema de cara a la manca de metges a Balears” -els sindicats apunten a les condicions laborals i a l'alt preu de l'habitatge-. En la mateixa línia s'han manifestat altres sindicats mèdics, com Simebal, que defensa des de l'any 2000 l'eliminació del requisit del català.

Radicalment diferent és la visió de Sanitaris per la Llengua (Sanitaris per la Llengua). “És una qüestió d'humanitat poder ser atès i morir, si fos el cas, en la teva llengua materna”, comenten Marc Bonet i Quique Rimbau, dos dels més de 300 professionals sanitaris que constitueixen aquesta plataforma. La veritat és que, mentre governava l'esquerra, el requisit tampoc no s'aplicava per a aquelles àrees considerades de “difícil cobertura”, és a dir, aquelles categories professionals en què hi ha dèficit de treballadors sanitaris. Tot i això, com lamenta el doctor Bonet, des que va començar la nova legislatura, el Govern del PP “ho va estendre a tota la sanitat”. Segons l'anestesiòleg, això suposa un problema per al pacient. “És una realitat que la població vulnerable, com la gent gran, amb patologies com Alzheimer o problemes psiquiàtrics, s'ha d'expressar en la llengua materna i això és important per al diagnòstic i el seguiment mèdic”, assegura. “El català no és el problema”, va comentar, per part seva, Carles Recasens, president del Col·legi de Metges de Balears (Comib).

Després de l'aprovació de la mesura, PSOE i Sumar van portar al Tribunal Constitucional la decisió del Govern del PP de retirar el requisit de saber català per treballar a la sanitat pública en considerar que vulnera “el principi d'igualtat i el de no discriminació per raó de llengua, reconegut a l'Estatut d'Autonomia” i “atempta contra el règim de cooficialitat lingüística vigent”. El mes de gener passat, el ple del Constitucional va decidir admetre a tràmit el recurs interposat per ambdues formacions polítiques. Encara no ha estat portat a ple, per la qual cosa caldrà esperar uns mesos perquè l'Alt Tribunal es pronunciï.

Alumnes que no estudiaran en català

L'altre àmbit on PP i Vox han iniciat una croada contra el català és l'educatiu. José Ramón Bauzá (PP), expresident del Govern, va intentar sense èxit desmuntar el sistema d'immersió lingüística a les Illes per implementar el TIL (Tractament Integral de Llengües), cosa que li va costar una de les mobilitzacions més grans en la història de les Balears. Ara, el Govern de Marga Prohens (PP) ha cedit a les pressions del seu soci d'investidura, Vox, que ha fet de l'escola en català una de les dianes principals de les seves polítiques d'extrema dreta. Fins i tot, ha arribat a fer xantatge al PP: o acceptava destinar 20 milions d'euros a eliminar la immersió lingüística a l'escola o no aprovava els pressupostos autonòmics. Al final, el PP va cedir a les pretensions del seu soci per implementar l'anomenada “lliure elecció de llengua”. És a dir, que les famílies puguin triar si els seus fills estudien en català o castellà durant les primeres fases educatives de l'ensenyament, així com augmentar el castellà a les escoles i instituts.

El conseller d'Educació, Antoni Vera, va presentar al març el pla pilot voluntari de la “lliure elecció de la llengua”, que s'implementarà a partir del curs 2024-2025. Segons Vera, suposa fer “agrupaments flexibles d'alumnes o desdoblaments d'aules”. Seran els centres els qui “voluntàriament” podran adherir-se (o no) al projecte. És a dir, aquells que estan conformes amb el projecte lingüístic en català podran continuar amb ell. Si opta per la “lliure elecció de llengua”, el centre rebrà els recursos i la dotació pressupostària corresponent per “oferir determinades àrees o matèries en les dues llengües, a elecció dels pares i mares dels alumnes”. “No és un dret de les famílies” adherir-se al pla, va afirmar Vera, sinó que el dret és “poder triar la llengua de primer ensenyament”. De la mateixa manera, només els centres on hi hagi un 20% d'alumnes de cada nivell i etapa educativa que vulguin sumar-se al nou pla lingüístic podran adherir-s'hi. “Seran els centres els que donin a les famílies l'oportunitat d'escollir, en les dues o tres matèries que aquests proposin per al pla, en quina llengua vehicular volen que els seus fills estudiïn”, va assenyalar Vera.

La major part de la comunitat educativa, en canvi, defensa que es tracta d'un pla per “segregar” a l'alumnat en funció de la llengua. El problema és que, segons ha assenyalat la major part de la comunitat educativa a elDiario.es, la majoria dels alumnes de l'arxipèlag balear són menys competents quant al domini oral i escrit del català que del castellà. És a dir, segons gran part dels docents, el problema podria empitjorar si es redueixen les hores de català mentre s'augmenten les dedicades al castellà. “Molts alumnes no tenen competències per expressar-se en català, malgrat que tenim un sistema que assegura el 50% de les assignatures en aquest idioma”, va afirmar a elDiario.es Mario Devis, secretari general de la branca educativa de CCOO a Balears. “La Conselleria d'Educació té informes sobre quins són els resultats del coneixement de les llengües en diferents períodes. No hi ha més coneixement del català sobre el castellà”, va assegurar a aquest diari Miquel Àngel Guerrero, portaveu de la FAPA.

Administració local en castellà

El 27 de juliol de l'any passat, tot just un mes després de recuperar la batuta de l'alcaldia de Palma, els conservadors van arribar a un acord amb l'extrema dreta per modificar la normativa lingüística municipal, que feia 35 anys que estava en vigor. Ho van fer amb els vots en contra del PSIB-PSOE, Més per Palma i Unides Podemos. El canvi va suposar que l'administració local s'ha d'adreçar en castellà al ciutadà quan aquest s'hagi dirigit al Consistori en aquesta llengua, quan abans s'havia de demanar expressament. De la mateixa manera, el domini .cat del web de l'Ajuntament es va transformar en .es.

La proposta va ser aprovada a iniciativa de Vox, que pretenia introduir l'ús del castellà “en tota la pràctica administrativa”. No van aconseguir el seu propòsit atès que, per fer-ho, s'havia de modificar la Llei de Normalització Lingüística de 1986, que és d'àmbit autonòmic. El reglament de normalització lingüística de Palma, de 1987, estableix a l'article 1 que el català és la llengua pròpia de Palma i que tant el català com el castellà són les llengües oficials del Consistori. Fins a la modificació impulsada pels dos socis, la normativa indicava a l'article 2 que els ciutadans tenien el dret d'obtenir una resposta segons la llengua que haguessin utilitzat, si així ho sol·licitaven.

També al municipi mallorquí de Calvià, tradicional feu socialista, PP i Vox van aprovar el passat mes de març un nou reglament lingüístic, tombant per això el que es mantenia en vigor des del 1988. El català ha deixat així de ser la llengua usual del Consistori i, des d'aquell moment, fa servir de manera indistinta “l'espanyol i el català”, com va especificar l'equip de govern municipal.

Vox vol eliminar el finançament al català

Mentrestant, al Consell de Mallorca, el grup de Vox ha anunciat la seva decisió de retirar el seu suport a les polítiques lingüístiques del govern del PP a favor de la llengua catalana, que considera “completament errònies”. La formació de Santiago Abascal va fer pública aquesta decisió després de l'aprovació la setmana passada de les subvencions nominatives a entitats com l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, el Gremi de Llibreters i Joves per la Llengua, a les quals Vox es va oposar amb el seu vot.

El portaveu de Vox, Toni Gili (objecte de polèmica en els darrers mesos per referir-se a la Guerra Civil com “l'última croada d'alliberament”, fent apologia de la guerra civil i de la dictadura franquista mentre es debatia una iniciativa sobre la senyalització de carreteres construïdes per presos republicans), va asseverar que, encara que el seu grup va recolzar inicialment els pressupostos de la institució, no pot avalar polítiques que utilitzen la llengua “com a excusa per dividir la societat i el mateix govern del Consell”.

Al Consell de Menorca, els Pressupostos es troben enverinats en espera de desembussar-se les negociacions entre el PP i l'única consellera amb què compta Vox a la institució, Maite de Medrano, que recrimina que, entre altres aspectes, els comptes mantinguin o augmentin les partides destinades al foment del català. Cal recordar que el mes de novembre passat els populars van expulsar De Medrano, trencant el seu pacte amb els d'Abascal, arran de la “manca d'activitat” de la consellera al departament del qual era responsable fins aleshores.