Cinc anys del cèrcol als vehicles de turistes a l'illa sense semàfors: “La vida a Formentera ha millorat molt”
LLEGIR EN CASTELLÀ
El pòster de Lucía y el sexo va ser per a una generació –d'espanyols peninsulars– la imatge de Formentera. Carreteres desertes, motocicletes antigues i un far desenfocat al fons del pla. Acabava l'estiu del 2000 quan es va rodar aquella escena: ni Paz Vega la coneixien encara més enllà del seu paper a Set vides ni l'illa més petita de les Balears s'encallava de vehicles durant la temporada turística. La pel·lícula no va explicar, quan es va estrenar l'estiu següent, una mentida al milió i escaig de persones –la majoria, espanyols peninsulars– que van entrar en una sala de cinema per veure-la i incorporar-la a l'inconscient col·lectiu.
Però aquesta realitat estava a punt de canviar.
“En molt poc temps, els nens i xavals de Formentera passem de poder anar amb bici, pràcticament, no poder treure-la de casa. Què va passar entre mitges? El nostre territori, que és molt petit, es va massificar. Un detall molt ximple, però que pot servir com a exemple, és que s'ha normalitzat sortir amb cotxe a comprar una barra de pa. Sigui per comoditat o per seguretat, els residents ja no volen anar a peu o amb bicicleta pels camins de l'illa”, diu Rebeca Villasante Mayans, que va néixer el 1990. Aquesta divulgadora ambiental està asseguda a la barra del restaurant que ocupa la planta superior de l'estació marítima. Són dos quarts de nou de la tarda; el crepuscle retalla a l'horitzó la silueta del penyal d'Es Vedrà i de la costa sud eivissenca. La vista és bonica i també ofereix una panoràmica de la Savina, l'únic port de Formentera. Mentre Villasante parla, exercint com a portaveu de l'associació de veïns més important de l'illa, a l'esquena embarquen desenes de cotxes. Pugen per una rampa metàl·lica i estacionen a la panxa d'un vaixell de línia. Destinació, Eivissa. Una hora de trajecte.
Des del primer de juny, els automòbils que no pertanyen a persones censades a Formentera estan obligats a sol·licitar un permís per circular per una illa amb menys de quaranta quilòmetres d'asfalt i cap semàfor. “Si vens fins aquí buscant tranquil·litat i et trobes saturació només arribar al port, quina imatge estem donant? Això és just el que passava abans que entrés en vigor la limitació de vehicles. Farà uns deu anys que aquest tema va començar a debatre's amb força a la nostra associació. Demanem aleshores al Consell que es posessin límits. Aconseguir-ho va ser tot un èxit, i considero que continua generant força consens entre els formenterers. Parlo a títol personal, però crec que la qualitat de vida dels que vivim aquí ha millorat molt des de llavors: abans, moure's amb cotxe era una tortura pels embussos. Especialment durant la temporada d'estiu”.
Si vens fins aquí buscant tranquil·litat i et trobes saturació res més arribar al port, quina imatge estem donant? Això és just el que ocorria abans que entrés en vigor la limitació de vehicles. La qualitat de vida dels qui vivim aquí ha millorat molt des de llavors: abans, moure's amb cotxe era una tortura pels embussos. Especialment, durant la temporada d'estiu
Una llei pionera a Espanya
El Parlament balear va obrir un camí desconegut a Espanya en aprovar el 8 de febrer del 2019, per unanimitat, la Llei de mesures urgents de sostenibilitat ambiental i turística per a l'illa de Formentera. Mai no s'havia regulat tan estrictament l'entrada i sortida de vehicles de motor en un territori habitat. Ni prohibit la presència d'autocaravanes. O de quads, que a més d'assenyalar com un perill per a la seguretat viària, la Llei 7/2019 (el codi pel qual se la coneix) considera responsables de la degradació que estaven patint els camins de terra pels quals s'arriba als centenars d'habitatges allunyats de la mitja dotzena de pobles que hi ha a l'illa.
Els precedents existien, però. Sense anar més lluny, Capri, una exclusiva illa de quatre quilòmetres quadrats amb la barbaritat de 6 mil habitants on estiueja la jet-set napolitana des dels temps de l'Imperi Romà. Curiosament, els mateixos habitants que tenia Formentera quan Julio Medem va passar dues setmanes filmant-hi Llúcia i el sexe. Gairebé dues dècades després, quan els cinquanta-nou diputats autonòmics van atorgar al Consell el poder de decidir any a any el trànsit que pot suportar Formentera, s'havia doblat la població d'una illa que és vint vegades més gran que Capri sense ser una illa gran. Duplicar els residents va fer explotar el parc mòbil. Hi havia més de 10 mil vehicles, sense comptar els 7 mil de lloguer, quan es va aprovar la Llei 7/2019. L'arribada de turistes podia multiplicar aquesta xifra per dos durant els dies més bulliciosos del juliol i l'agost.
Al projecte que va permetre desenvolupar la nova llei se li va donar el nom de Formentera Eco.
Formentera té una normativa pionera a Espanya. Mai abans s'havia regulat d'una forma tan estricta l'entrada i sortida de vehicles de motor en un territori habitat. En 2019 hi havia més de 10 mil vehicles, sense comptar als 7 mil de lloguer, quan es va aprovar la Llei. L'arribada de turistes podia multiplicar aquesta xifra per dues durant els dies més bulliciosos de juliol i agost
La capacitat de càrrega dels vint-i-un quilòmetres de la PM–820, l'espina dorsal de la xarxa viària formenterenca, que connecta el port amb el far de la Mola, havia col·lapsat durant els estius del 2016, 2017 i 2018. Les conseqüències? Cues a les dues úniques benzineres (que solen ser les més cares d'Espanya). Embuts a la travessia de Sant Ferran de ses Roques. Una processó motoritzada a la recta que dona accés als sorrals de la Platja de Migjorn. Accidents ocupant els sanitaris de guàrdia al petit hospital insular i obligant a trasllats en helicòpter fins a Eivissa en els casos més greus. Una illa – embús.
“Com que hi ha menys flota, hi ha més demanda. S'han pogut pujar una mica els preus: entre un 10 i un 15%… la meitat del que ha pujat el cost dels vehicles. Tots hem fet un esforç”, diu Javi Verdera. Aquest formenterenc fa trenta anys que es dedica a llogar vehicles a turistes. Com va néixer el 67, recorda bé la seva infància en una illa on els cotxes i les motos es comptaven per desenes. I també recorda una joventut on per treure's el carnet de conduir grups d'amics viatjaven fins a Dolores perquè els sortia més a compte un curs intensiu més test (tot en una setmana) en aquest poble del Baix Segura alacantina que anar i tornar a Eivissa durant mesos per fer pràctiques i examinar-se.
“A la nostra empresa comencem amb menys de quaranta cotxes. Els repartíem a domicili: anàvem fins a les cases o els apartaments on s'allotjaven els clients per lliurar-los-hi. Això seria impensable actualment perquè gestionem més de quatre-cents cotxes. Arriben tants vaixells amb turistes que es queden a dormir o a passar el dia que estem treballant des de les vuit del matí fins a les onze de la nit: per la pluja de fang que va caure fa uns dies, aquest matí hem hagut de netejar tots els vehicles que teníem aparcats i està sent un bon enrenou. És cert que el sector va viure un auge terrible, però continuar creixent era una bogeria. L'illa no ho suportava. Amb les limitacions del Consell, hem reduït gairebé dos mil vehicles”, explica.
El sector va viure un auge tremend, però continuar creixent era una bogeria. L'illa no ho suportava. Amb les limitacions del Consell Insular, hem reduït gairebé dos mil vehicles.
Lloguers locals i multinacionals: interessos enfrontats
Verdera, en ser un dels principals comercialitzadors locals, és el president insular de l'Associació d'Empreses de Vehicles de Lloguer de Balears (AEVAB). Aquesta patronal, juntament amb altres associacions empresarials i el col·lectiu de veïns de què forma part Villasante, integra el Consell d'Entitats, l'òrgan al qual ha de consultar, de manera no vinculant, el govern insular cada hivern per establir el límit de vehicles de cara a l'estiu. A Formentera, una vintena de cases de lloguer –“la majoria de capital formenterenca: uns tres-cents llocs de treball”– estan afiliades a l'AEVAB.
En queden al marge les multinacionals del lloguer que, a poc a poc, van anar obrint seu a la Savina. Una d'elles, OK Mobility, ha presentat els dos darrers anys sengles contenciosos administratius davant del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears contra el sostre de vehicles de lloguer (actualment, de 2.268 cotxes i 5.880 motos). El 2023, la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència va fer el mateix, entenent també que la Llei 7/2019 vulnera el lliure mercat. “Seria una feina que després de lluitar durant tants anys per aquesta limitació arribi un senyor amb el seu bufet d'advocats i es carregui Formentera Eco. Sentiria, a més, un precedent perillós per a una llei molt semblant ja està en tràmits per aprovar-se a Eivissa”, diu Verdera. Els tribunals, de moment, no s'han pronunciat.
Seria un problema que després de lluitar durant tants anys per aquesta limitació arribi un senyor amb el seu bufet d'advocats i es carregui Formentera Eco. Asseuria, a més, un precedent perillós per a una llei molt semblant ja està en tràmits per a aprovar-se a Eivissa
En intentar consultar el punt de vista de la delegació d'OK Mobility a Formentera, un enregistrament va advertir a l'altra banda del telèfon que la trucada es feia amb cost per a l'usuari. Era una línia 902, que remetia a una centraleta on no hi ha l'opció de contactar amb un departament de comunicació.
Gràcies a l'aplicació d'aquesta llei hi ha grans empreses de lloguer que no s'han pogut establir a Formentera com tenien previst. “Això és bo per a la nostra illa: no només estava en joc la sostenibilitat mediambiental, també l'econòmica i social. Si els serveis jurídics d'aquesta institució i del Parlament balear avalen la normativa, ja poden presentar contenciosos administratius que no prosperaran”, argumenta la socialista Ana Juan, presidenta del Consell entre el 2021 i el 2023, ara a l'oposició. “No només són els dos mil i escaig de cotxes que hem aconseguit treure [des del 2019], sinó els que hem evitat que vinguin. Estem parlant que potser tindríem sis mil cotxes més de lloguer sobre l'illa”, explica Alejandra Ferrer. Aquesta política de Gent x Formentera era la consellera de Turisme quan es va aprovar la llei i després va ser la primera presidenta insular que la va desenvolupar. Amb els seus socis del PSOE, van reduir un quatre per cent anual la quantitat de vehicles que poden venir des dels ports d'Eivissa i Dénia, l'únic peninsular amb què té connexió Formentera. El 2024, el govern de Sa Unió va tornar a baixar la quota un altre quatre per cent, fins a deixar-ho en 1.880 automòbils i 190 motocicletes. Aquesta aliança conservadora entre el Partit Popular i la dreta local, Compromís, ha saltat pels aires –per aquest motiu, Verónica Castelló, la ja exconsellera de Mobilitat, no ha volgut fer declaracions en aquest reportatge–.
El Govern d'esquerres de Formentera va reduir un quatre per cent anual la quantitat de vehicles que poden venir des dels ports d'Eivissa i Dénia. En 2024, el Govern de dretes ha tornat a baixar el contingent altre quatre per cent, fins a deixar-lo en 1.880 automòbils i 190 motocicletes
El web de Formentera Eco indica que almenys la meitat de les places ja estan ocupades amb reserves fins a finals d'agost. La darrera setmana de juny van estar esgotades. Tot i això, als dos partits progressistes els sembla poca reducció, encara que hagi estat la mateixa que van aplicar mentre governaven. “L'assignatura pendent és tocar el sostre dels vehicles de residents. Algun dia ens haurem d'aplicar el conte i preguntar-nos si una persona que visqui a Formentera necessita més d'un cotxe”, diu Alejandra Ferrer. Per assolir aquesta utopia, la insularista reconeix que “cal millorar un transport públic que encara és insuficient i necessita vehicles menys contaminants”, cosa que també concedeix la socialista Juan i que reclama des de l'associació de veïns Rebeca Villasante: “Els autobusos han d'arribar a les zones rurals i augmentar els horaris i freqüències. Si millores al servei de transport públic, la gent ho fa servir”.
En plena temporada turística, només surt un autobús cada hora en punt per enllaçar, sense embuts, el port amb Sant Francesc, el principal nucli de Formentera. L'alternativa, a més del taxi, és agafar un altre autobús que fa una ruta alternativa a través d'Es Pujols, la zona més turistificada de l'illa. Als viatgers forans que no tinguin la targeta de transport gratuït que atorga el Consell als residents el bitllet els costa 2,25 euros. Triga vint-i-cinc minuts a completar un recorregut de només tres quilòmetres per la carretera principal. Quan el sol no abrasa, si es tenen bones cames surt més a compte recórrer-lo a peu.
Turistes a favor del topall de vehicles
Tot i que confien en la seva forma física, l'Esti, la Naroa i la Maria han decidit moure's en bicicletes elèctriques “per no patir amb les costes de la Mola”. Aquestes tres biscaïnes, “de Sopelana”, tenien clar que volien moure's amb bici: “Hi podria haver més carrils separats de la carretera principal, però per la mida que té l'illa el veiem més sentit a moure'ns així que a llogar un cotxe. Que hi hagi un topall de vehicles ens sona lògic: vivim a prop de Sant Joan de Gaztelugatxe i sabem què suposa que es massifiqui un lloc bonic. Allà hi va haver un abans i un després quan va aparèixer a Joc de Trons”.
Per la grandària que té l'illa, li veiem més sentit a moure'ns amb bicicleta que a llogar un cotxe. Que hi hagi un topall de vehicles ens sona lògic: viu prop de Sant Joan de Gaztelugatxe i sigues què suposa que es massifiqui un lloc bonic. Allí va haver-hi un abans i un després quan va aparèixer en Joc de Trons
Rafel Joan Escandell, l'encarregat de la casa de lloguer que acaba de lliurar-los les muntures a les basques a es Caló de Sant Agustí, el poble de pescadors on dormiran, comenta que sense Formentera Eco arribar fins als blaus paradisíacs del mar seria un infern: “Cada dia hi havia embús aquí davant. Si ara, que encara hi ha poca gent perquè ha arrencat fluixa la temporada, hi ha els marges dels camins plens de cotxes i motos aparcats. Com estarien al juliol i l'agost si no se li hagués posat límit? Des de Dénia, en comptes de cotxes, ens haurien d'arribar més subministraments per estalviar-nos el sobrecost que suposa que els productes bàsics passin pel port d'Eivissa”.
Cristina Gómez i Fernando Mínguez, alacantins que van començar a estiuejar a Formentera just al canvi de segle, ja estaven al març intentant tramitar la sol·licitud per venir uns dies a l'illa amb el seu cotxe. Ni els semblen cares les tarifes que es cobren als no residents a les Balears (9 euros per dia en el cas dels cotxes, amb un mínim de 45; 2,5 per dia, amb un mínim de 22,5 per a les motos) ni desorbitades les sancions (de mil euros a deu mil euros, depenent de la gravetat: una càmera al port i, també els controladors de l'ORA, escanegen les matrícules) per a qui desembarca sense permís. “Hem vist l'evolució de Formentera: el pitjor dels llocs que es posen de moda és que s'omplen fins que rebenten. La massificació resta tot l'encant, però és un problema que es pot regular si hi ha voluntat política i consens social. Just abans de venir hem passat uns dies a Eivissa. Allà el trànsit és horrible: et menges molts embussos i, fins i tot, resulta perillós. Ens imaginem com ha de ser per als residents…”.
Cristina Gómez i Fernando Mínguez, alacantins que van començar a estiuejar a Formentera just en el canvi de segle, ja estaven al març intentant tramitar la sol·licitud per a venir uns dies a l'illa amb el seu cotxe. Ni els semblen cares les tarifes que es cobren als no residents a Balears ni desorbitades les sancions
Les restriccions tampoc no semblen malament a Alexis i Georgina, que recorren Formentera en una moto llogada i se senten a un núvol perquè no tenen res a veure els senders mediterranis –parets de pedra seca, figueres, alguna vinya– que estan explorant amb els mega embussos que comporta ser un parell de els deu milions de persones que s'entrecreuen diàriament al Gran Buenos Aires. Ni Margalida Reynés i Montse Patiño, dues amigues que viuen a Palma, amb prou feines agafen el cotxe “en una ciutat massificada pel turisme”: han deixat a anar “a moltíssimes cales de Mallorca perquè de tants cotxes que hi ha resulta impossible aparcar”. Els argentins i les mallorquines es troben a la baixada d'Es Caló des Mort. Per arribar a aquesta caleta, molt pintoresca gràcies als varadors de fusta construïts sobre la roca, cal aparcar a un quilòmetre de distància. Als que no fan cas del senyal, Natalia Cruz Tur, la vigilant que es protegeix de la calor dins d'una caseta de fusta, els demana que facin la volta i recorda, també, que aparcar als marges del camí de sorra està prohibit des de fa tres estius.
La pressió humana –34 mil persones van coincidir el 9 d'agost de l'any passat, xifra rècord– ja havia portat uns anys abans el Consell a obligar a recórrer a peu els darrers dos quilòmetres i mig de l'estretíssim camí que condueix fins al Cap de Barbaria, el paratge lunar que apareix al pòster de Llúcia i el sexe. Paz Vega a bord d'una moto amb el far desenfocat al fons del pla ja és el fotograma d'un temps perdut.
0