A la venda per 26 milions la base d'operacions de 'l'home espanyol' de Madoff que va refugiar rics a Mallorca

Situada a la Serra de Tramuntana, la serralada que al llarg de 90 quilòmetres travessa el nord de Mallorca, una finca de passat il·lustre es troba a la venda per 26 milions d'euros. És actualment la tercera més cara de l'illa i una més de les nombroses propietats emblemàtiques que han sortit al mercat immobiliari en els darrers anys per alegria de grups d'inversió i ciutadans estrangers d'elevat poder adquisitiu que s'han anat fent amb cadascuna d'elles. Uns, per convertir-les en una de les seves múltiples i luxoses residències, altres, per treure'n el màxim profit a l'espai que ocupen i rendibilitzar-les amb la seva conversió en hotels o altres tipus de negocis. La privatització de l'entorn on es troben, amb el tancament de camins i altres àrees públiques, i la segregació social són només algunes de les múltiples conseqüències que se'n deriven.

“Enclavada als vessants de la impressionant Serra de Tramuntana, sobre l'encantador poble d'Esporles, hi ha aquesta majestuosa mansió mallorquina que redefineix l'elegància i la grandesa”, diu la publicació sobre aquesta finca, Son Simonet, que compta amb un immoble de de 1.500 m² en una vasta parcel·la de 124.000 m². Amb 14 dormitoris i 14 banys, segons l'anunci, ofereix “un refugi inigualable”. La publicació, en línia d'altres sobre vendes similars, destaca que la mansió “es distingeix pels seus generosos finestrals i terrasses adjacents, moltes cobertes i orientades en diverses direccions, permetent una connexió contínua amb l'entorn natural”. Un disseny, que, afegeix, “assegura que l'impressionant paisatge mallorquí sigui part integral de l'experiència diària a la finca”.

Només per davant de Son Simonet quant a preu, dos anuncis sobresurten per sobre de qualsevol altra propietat anunciada a Mallorca: una mansió de 2.200 metres quadrats amb vista al Port de Pollença, a la venda per 30 milions d'euros, i una altra de 1.480 metres a Puigpunyent per 29,5 milions, “encarnació d'elegància i el refinament a la regió de la Tramuntana”, segons l'anunci que la publicita. “És com una joia radiant”, diu l'anunci. La finca, de 200 anys d'antiguitat, compta amb heliport per poder “aterrar un helicòpter a la propietat, garantint el transport més còmode cap ai donis d'aquest refugi extraordinari”.

A Esporles, però, es concentra bona part de les propietats més luxoses. Una d'elles és la de Son Simonet, la peculiaritat de la qual rau en el fet que durant diversos anys va ser propietat i base d'operacions de l'empresari colombià Andrés Piedrahita, considerat l'intermediari a Espanya de Bernie Madoff, símbol del crac financer del 2008 i que, des del 2009, fins a la seva defunció en 2021, complia una condemna de 150 anys de presó per haver comès un frau multimilionari mitjançant una estafa piramidal.

Piedrahita, soci al seu torn de Fairfield Greenwich, gestora de fons propietat del seu sogre, Walter Noel, es va convertir en una de les fortunes més grans de Mallorca després d'instal·lar-se a la mansió d'Esporles. Sempre amb la mirada posada en la captació de nous inversors, organitzava habituals festes estiuenques on acudien nombrosos representants de l'elit política, social i econòmica. Entre ells, el seu amic i magnat Alberto Cortina Alcocer, que, per la seva banda, va encarregar el 2005 la construcció d'un xalet amb piscina al caporal mallorquí de Formentor. Deu anys després, i després de múltiples vicissituds als tribunals, la Justícia va obligar a demolir l'habitatge pel seu “monumental impacte al paisatge” fruit de la gran envergadura de l'obra i la desforestació ocasionada.

Un altre dels visitants que assistien a les sumptuoses reunions a Son Simonet era José Manuel Entrecanales, un dels germans del qual, Bruno, es va establir a Mallorca fa més d'una dècada per dedicar-se, entre altres àmbits, a la recuperació de l'agricultura, el paisatge i el patrimoni arquitectònic d'alguns dels llocs més emble. L'industrial, la fortuna del qual puja a 250 milions d'euros, segons la revista Forbes, va comprar fa uns quants anys l'emblemàtica finca Son Moragues, una possessió de més de 500 anys d'antiguitat ubicada als afores del municipi de Valldemossa.

Mallorca, l'illa que “atrau la cobdícia del capital”

Segons el parer dels investigadors Macià Blàzquez i Angela Hof, autors, entre altres treballs, d'Un assalt urbà al fora vila. Turisme immobiliari a Mallorca, l'illa “atrau la cobdícia del capital del voltant perquè conserva paisatges atractius, és segura i pertany a la fortalesa de l'euro i l'OTAN, cosa que fa molt rendibles les inversions en terrenys immobles, equipaments i infraestructures”. Tal com apunten Blàzquez i Hof, l'edificació de noves construccions comporta conseqüències ambientals i socials en perjudici del paisatge natural de l'illa i la població local, que veu com s'abandonen els cultius i augmenta el consum d'aigua “per a usos sumptuaris”, com ara les piscines i els jardins de vegetació atlàntica “més exuberant”.

Segons el parer dels investigadors Macià Blàzquez i Angela Hof, l'illa 'atrau la cobdícia del capital del voltant perquè conserva paisatges atractius, és segura i pertany a la fortalesa de l'euro i l'OTAN, cosa que fa molt rendibles les inversions en terrenys immobles, equipaments i infraestructures

“El camp es tanca en benefici dels propietaris i de les elits que aixequen tanques per vetar l'accés, fins i tot als camins públics més tradicionals”, abunden. I un dels casos més paradigmàtics és el d'Esporles, on finques pertanyents a famílies de llarga tradició han acabat en mans de propietaris de gran poder adquisitiu, provocant un “acaparament de terres” que exclou la població que desitja gaudir d'històrics espais naturals a causa de la privatització de l'entorn que les envolta.

En aquesta línia, els investigadors subratllen que l'ús del territori “és un producte més del capitalisme, canviable i apropiable”. Per exemple, amb l'ús urbà: “Mallorca és un bon exemple per la seva funció turística i immobiliària. És molt rendible fer compravenda de terres mallorquines; la simple presència de tantes immobiliàries ho demostra”, afegeixen en el seu estudi Blàzquez i Hof, que apunten que un element que contribueix a aquest procés és el sobredimensionament dels megaprojectes d'infraestructures, que fan l'espai més aprofitable per al capital: L'aeroport, les autopistes, els ports, les centrals tèrmiques, les dessaladores, la incineradora de residus, els centres comercials... El seu creixement absorbeix capitals que extreuen una rendibilitat expansiva a l'espai i al temps“.

L'hotelització del patrimoni balear

Un dels exemples més destacats de la reconversió del patrimoni històric en nous negocis és el de l'antiga possessió de Son Bunyola, catalogada com a Bé d'Interès Cultural (BIC), que el magnat britànic Richard Branson va convertir en un hotel de luxe amb 26 habitacions. Segons Blàzquez, es tracta de la inversió més gran feta a Mallorca fins ara en aquest tipus de projectes: “Uns 60 milions d'euros”. L'estada ronda els 600 euros per nit.

Un dels exemples més cridaners de la reconversió del patrimoni històric en nous negocis és el de l'antiga possessió de Son Bunyola, catalogada com a Bé d'Interès Cultural (BIC), que el magnat britànic Richard Branson va convertir en un hotel de luxe amb 26 habitacions. Segons Blàzquez, es tracta de la inversió més gran feta a Mallorca fins ara en aquest tipus de projectes: 'Uns 60 milions d'euros'

L'hotelització del patrimoni rural balear no ha arribat només a les possessions. L'any 2010 s'inaugurava a Llucmajor l'Hotel Cap Rocat en una antiga fortalesa militar de finals del segle XIX. L'antic dipòsit de pólvora es va transformar en sala de festes i les troneres dels canons a la vora del penya-segat es van aprofitar per crear suites amb unes increïbles vistes al mar. A Ariany (Mallorca), un convent del segle XIX s'ha transformat en un hotel rural, promocionat ara com “un refugi d'harmonia i tranquil·litat”. També és vuitcentista el convent de les Monges de la Caritat de Sineu que, des de fa dos anys, està en tràmits per a la seva conversió en allotjament turístic.

Davant l'abandonament gradual a què s'ha vist abocat els últims anys el patrimoni religiós, els convents i monestirs en desús s'han convertit en un pastís llaminer per als grans inversors i els interessos de capital estranger. Alguns portals immobiliaris es dediquen, fins i tot, de manera específica a la venda d'aquest tipus d'edificacions, convertides avui en un caramel per a aquells que volen treure el màxim profit a l'espai que ocupen i rendibilitzar-les amb la conversió en hotels o altres tipus de negocis. Al gener, un nou convent es va incorporar a la llista d'immobles històrics a la venda: Ca ses Monges, al municipi mallorquí de Campanet, ofert per 945.000 euros i anunciat a internet com un “xalet apariat amb grans possibilitats”.

“És una qüestió de classe social, no tant de procedència”

En declaracions a elDiario.es, Blàzquez apunta que “en realitat és una qüestió de classe social, no tant de procedència”, en recordar l'exemple de la família mallorquina Sampol Massanet a la finca Son Vic de Superna o el de la família del magnat Juan March -finançador del cop d'Estat del 1936- a Son Ternelles (Pollença). En aquest darrer cas, el setembre del 2023 la Justícia va declarar de titularitat pública l'accés a aquesta possessió, ubicada en un dels espais mediambientals més valuosos de Balears. Els descendents van lluitar fins a l'últim moment per evitar l'accés públic a Son Ternelles, però el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) va permetre finalment que els senderistes poguessin transitar per aquest paratge.

Els ecologistes, a través de l'entitat GADMA, van denunciar l'any passat que més de 200 camins públics -35 camins públics situats al nucli de Manacor- han estat tancats i usurpats per propietaris privats. A Alcúdia, per exemple, 15.629 metres quadrats de domini públic marítim-terrestre estan ocupats per sis balnearis i serveis específicament destinats al turisme. A Menorca, coneguda per l'alt grau de conservació del seu patrimoni i la seva naturalesa salvatge, el Camí de Cavalls va ser l'any passat obert al públic després de centenars de mobilitzacions i anys de plets des dels noranta. Nombrosos trams -gairebé 90 km dels més de 180 amb què compta el camí- es trobaven en mans de les nombroses finques que el travessen.