Vox fa el primer pas per derogar la Llei de Memòria de Balears amb l'excusa que “promou la rancúnia”

Vox ha registrat aquest dimecres al Parlament balear la seva Proposició adreçada a derogar la Llei de memòria i reconeixement democràtics de Balears, més coneguda com a Llei de memòria democràtica, aprovada el 2018 durant el primer mandat de la socialista Francina Armengol. La supressió d'aquesta normativa figura a l'acord de legislatura aconseguit entre el PP i l'extrema dreta, pel qual els de Santiago Abascal es comprometien a abstenir-se a la investidura de la popular Marga Prohens com a presidenta del Govern, com així va acabar passant.

Revocar les legislacions que pretenen garantir els drets de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme es va convertir en un dels compromisos clau que van assolir les dretes a les comunitats autònomes en què governen. El seu objectiu implica substituir-les per lleis que han anomenat “de concòrdia”. El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, encapçalat per Ángel Víctor Torres, ja ha anunciat que portarà al Tribunal Constitucional l'ofensiva de Vox contra la memòria històrica.

A Balears, entre els al·legats que el partit exposa al document presentat a la Cambra, recrimina que la Llei “atempta contra la igualtat de tots els espanyols”, atès que, segons la seva opinió, “vulnera l'article 14 [de la Constitució] que serveix de clau pels drets fonamentals”. “Aquesta llei procedeix a discriminar i apartar una part del poble espanyol per la seva opinió, les seves circumstàncies personals, socials o històriques, com ara el bàndol en què van lluitar”.

En opinió de Vox, aquesta circumstància “promou la rancúnia i evita el reconeixement a tots aquells que, en algun moment de la història i per diverses causes, van vessar la seva sang per Espanya sense importar el bàndol en què estiguessin”. En el text, el partit torna a malinterpretar la memòria històrica com un intent de “dividir els espanyols”, en lloc de valorar-la com una eina dirigida a reparar les ferides provocades pel cop feixista del 1936, la Guerra Civil i la dictadura franquista.

Els d'Abascal sostenen que la normativa suposa una “clara vulneració” del dret a la llibertat ideològica i de pensament reconeguda a l'article 16 de la Carta Magna, ja que “no permet més que un relat oficial, perseguint el dret a dissentir”. “Les conviccions dels individus no es poden fixar normativament ni impedir-se la seva manifestació pública”, afegeixen al fil de l'anterior, incidint que “les lleis que es fan per reescriure la història al gust d'una part no han estat mai un estímul per a la pau, la democràcia ni els drets fonamentals”.

“Corol·lari de l'anterior, es menyscabava el dret de tota persona al lliure desenvolupament de la seva personalitat, que és fonament de l'ordre polític i social”, abunden.

A l'exposició de motius de la Proposició de Llei, la formació d'extrema dreta sosté, a més, que aquesta normativa “no persegueix els valors de llibertat, respecte i tolerància que van impulsar la Transició, en decretar la intromissió de l'estat a l'esfera de la consciència dels espanyols, modelar-ne la memòria individual, impedir la llibertat d'opinió, limitar la llibertat de càtedra i penalitzar el treball dels historiadors si aquest no s'ajusta a la interpretació sectària i interessada dels esdeveniments històrics que fan certs partits polítics”.

El text, d'altra banda, situa l'inici de les “convulsions” que van desembocar a l'esclat de la Guerra Civil a la proclamació de la Segona República el 1931. Aquestes “convulsions”, apunten, “ja feien presagiar el clima d'inestabilitat social, crisi institucional i exclusió de l'adversari que caracteritzaria els seus diferents governs”. Vox emmarca “el que ha passat a Espanya entre el 1931 i el 1945” en un context generalitzat a nivell europeu i “mogut per passions ideològiques, la brutalització de la política i la deshumanització de l'altre”.

A més, afegeixen que entre el 1931 i el 1936 “la conversa pública va saltar pels aires”. “La capacitat coercitiva de l'Estat es va enfonsar, les regles de joc van ser trencades i als carrers es va viure una incessant espiral de violència que va acabar per enverinar la convivència i per volar els ponts que encara unien molts espanyols”, opinen.

Cal destacar que la Llei de memòria democràtica balear ha permès a les institucions públiques investigar i esclarir els fets relacionats amb les violacions dels drets durant la Guerra Civil i la Dictadura, així com delimitar la consideració de víctimes -organitzacions socials, professionals o culturals, partits polítics, sindicats, lògies maçòniques, moviments feministes o LGTBI, víctimes de bombardejos, bebès robats, etc.- amb l'objectiu d'identificar-les a través d'un Cens de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura franquista. Sota l'empara d'aquesta normativa també s'ha declarat la nul·litat de ple dret de totes les sentències i resolucions de les causes penals, civils i administratives dictades per raons polítiques a les illes.

Així mateix, en una iniciativa pionera a nivell estatal, s'han pogut recuperar més de 800 objectes (elements conservats de la vestimenta: botons, sivelles, cremalleres, restes de calçat, també objectes d'higiene) pertanyents a les víctimes, principalment procedents de les fosses de cementiri de Son Coletes, a Manacor, i del cementiri de Porreres, i restaurar-los per a retornar-los a les seves famílies. Alguns dels familiars van optar per cedir els objectes a les Seccions Museístiques de la Memòria Democràtica creades a l'empara d'aquesta normativa.

En aquesta línia, la Llei ha propiciat la posada en marxa una Oficina d'Atenció Directa per a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme i els seus familiars. També és una iniciativa pionera a Espanya. De la mateixa manera, s'ha creat una nova figura de protecció en Balears: els Espais i itineraris de la Memòria i Reconeixement Democràtics. També ha permès declarar el 29 d'octubre com a data simbòlica de record i reivindicació dels valors democràtics i la lluita per la llibertat, així com confeccionar un cens de símbols, llegendes i esments franquistes que han hagut de ser retirats per les institucions públiques.

Reaccions a la proposta de derogació

Després del registre de la Proposició de Llei, la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha promès complir “amb la paraula donada, amb tots els punts de l'acord d'investidura i amb el programa de govern”, alhora que ha asseverat que la Llei de memòria democràtica “no va sortir amb consens”, a pesar que el PP va secundar en el seu moment gran part de l'articulat. Amb tot, Prohens ha evitat fer una valoració de la iniciativa perquè, segons ha dit, no ha llegit el text de la proposició i “és un tema que està en el Parlament”.

“Com dic, compleixo amb la paraula donada. És un tema que està en el nostre programa de govern i el meu compromís és complir tots els punts de l'acord d'investidura i del programa de govern”, ha insistit. En aquesta línia, ha recordat que la Llei de Recuperació de Víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme -més coneguda com a Llei de Fosses-, aprovada el 2016, sí que va obtenir consens i unanimitat. En el cas de la normativa que Vox vol derogar, ha incidit en què el PP ja hi va manifestar el seu desacord: “Per això no vam donar suport unànime, com sí que es va fer en la primera llei”, ha conclòs.

Des de l'oposició, la diputada d'Unides Podem en el Parlament Cristina Gómez ha criticat que la pretesa derogació de la Llei de memòria i reconeixement democràtics és una “temptació” que va en contra de la normativa de dret internacional i, de fet, ha apuntat que la supressió “acabarà en els tribunals de drets humans”. En aquesta línia, la diputada ha informat que en el pròxim ple preguntarà a la consellera de Presidència i Administracions Públiques, Antònia Maria Estarellas, si és “conscient” que amb la derogació el Govern “infringirà tota la normativa de drets humans de caràcter internacional i de resolucions de l'ONU”, que diuen que “no hi ha justícia sense reparació”.

Per part seva, el portaveu adjunt del PSIB-PSOE en la cambra balear, Marc Pons, ha qualificat la derogació de “clar exemple de retrocés” per part de l'Executiu autonòmic i ha acusat el PP de “no saber explicar” perquè donarà suport al text presentat per Vox. El socialista ha insistit que la Llei de memòria democràtica va tenir un “amplíssim consens” i que el PP hi va “estar implicat”. En la seva opinió, els populars “avalen lleis que suposen retrocessos importants i evidents” de Vox per a “blanquejar presumptes casos de corrupció”.

En aquesta línia, ha considerat que el PP “necessita sentir-se acompanyat i protegit per la ultradreta per a blanquejar determinades actuacions”, referint-se al tancament de l'Oficina Anticorrupció, a com es “protegeix” a Prohens perquè no comparegui en la comissió de recerca del cas Koldo i a com “se li dona cobertura perquè els expedients vinculats a Campos no siguin elements de referència”.

Finalment, des de Més per Mallorca han considerat que és “molt lamentable” que el PP “avali” la derogació de la Llei, com ha manifestat el seu portaveu, Lluís Apesteguia. “És molt lamentable tenir una presidència a canvi d'anar en contra de la democràcia de la institució que presideixes”, ha criticat Apesteguia, remarcant que des de la seva formació “lamenten profundament” no que Vox present la Proposició, sinó que el PP l'avali.

Per al ecosoberanista, també és “lamentable” que “es pugui argumentar en un Parlament democràtic que un aixecament feixista i una dictadura nacionalcatòlica poden ser qüestions interpretables”. Amb tot, Més per Mallorca s'oposa, “evidentment”, a aquesta Proposició de Llei quan es tramiti.