Educar per a què? Propostes dels partits als seus programes electorals de Balears

L'àmbit de l'educació s'ha vist marcat aquest darrer any per dues noves lleis: la LOMLOE a escala estatal (aplicada ja aquest curs escolar) i la primera Llei d’Educació de les Illes Balears. Recentment, l'Associació Professional de Docents d'Eivissa (APDE) ha realitzat una enquesta sobre la percepció de la LOMLOE per part del professorat de les Balears i els resultats mostren que hi ha un profund descontent amb la nova llei d'educació, principalment per la mancança d'informació i de participació per part del col·lectiu docent.

També s'ha de tenir en compte que les Illes Balears som una de les comunitats autònomes amb més abandonament prematur de l'educació i formació, essent un dels objectius de les polítiques dels darrers anys. Tot i que s'ha disminuït més de la meitat en dues dècades, l'anàlisi de l'Enquesta de Població Activa publicada per Educació mostra que el 2022 les Illes Balears presentaven un 18,2% de taxa d'abandonament escolar prematur (essent segona a la llista després de Múrcia), amb una taxa masculina superior (22,1%) a la femenina (14,3%).

Precisament, un dels objectius que marca la LOMLOE és la reducció d'aquesta taxa per poder igualar-nos amb altres països europeus més avançats en aquesta qüestió. Així mateix, un estudi elaborat per la Fundació La Caixa l'any 2021 mostra les diferències territorials en aquest àmbit, assenyalant factors com les oportunitats de feina per la joventut, el tipus d'ocupació i la seva qualificació així com altres determinants com el nivell sociocultural i econòmic de la població i inclús la nacionalitat, essent un reflex de les desigualtats socials.

Propostes dels partits polítics

Per tot això i més es fa necessari saber quines propostes presenten diferents partits polítics en matèria d'educació. A continuació es farà un breu resum de les diverses mesures que es plantegen de cara al pròxim 28M.

Els diferents partits tenen convergències en les seves propostes com per exemple a l'augment de la inversió, millora de les condicions del personal educatiu i de suport a la tasca docent, més recursos per atendre l'alumnat amb necessitats educatives especials, reducció de ràtios, fomentar la participació de les famílies, millores en infraestructures (amb especial atenció als sistemes de climatització), construcció de nous centres escolars, millorar l'oferta i qualitat dels estudis de la universitat, ampliar places i equiparar les seus de Menorca i Eivissa amb la de Palma, ampliació de les ajudes per aquelles persones que s’han de desplaçar pels seus estudis universitaris i rebaixar el nivell de burocràcia, entre altres. Cal assenyalar que moltes d’aquestes qüestions queden resoltes amb la nova Llei d'Educació autonòmica que s’ha de desplegar els pròxims anys.

Això no obstant, hi ha qüestions on cada partit desmarca la seva línia d'actuació. Tant el PP com El PI mencionen l'actual LOMLOE i proposen un canvi en els criteris d'avaluació per poder simplificar-ho, encara més, el PP proposa la suspensió de la seva aplicació. Un tema molt discutit per l'aprovació de la primera llei educativa de les Balears va ser el català com a llengua vehicular, el qual garanteix aquesta normativa. No obstant, el PP remarca la vehicularitat de les dues llengües i que els pares tinguin la llibertat de poder escollir l'idioma de primer ensenyament (seguint el seu posicionament ja manifestat durant les negociacions per la Llei autonòmica d'educació). Ciutadans també dóna suport al seu programa aquesta perspectiva.

El PSIB apunta l’impuls d’un sistema de beques per mantenir la gratuïtat de les matrícules universitàries per als qui comptin amb ingressos inferiors a 52.800€ a l’any en declaració conjunta. Més per Menorca destaca les necessitats de l’illa com l’elaboració d’un mapa escolar de Menorca per tenir una eina de planificació bàsica de l’educació. També remarca el seu posicionament en assegurar que els centres concertats compleixin amb l’obligació d’oferir ensenyament gratuïtament. Per la seva banda, Gent per Formentera és l’únic que fa menció de mantenir la figura del Policia Tutor dedicat a tasques de prevenció a la comunitat educativa i el manteniment dels ajuts per a compensar la doble i triple insularitat i beques per l’alumnat que cursin estudis fora de l’illa.

Ciutadans proposa un sistema de prestam universitari i també cal destacar la introducció del MIR docent com requisit indispensable per poder exercir la docència. Podem, al seu subapartat “per una transformació feminista per educar en igualtat”, proposta garantir l'educació sexual amb perspectiva de gènere i feminista transversal, en diversitat i prestant atenció a qüestions fins ara ignorades com la salut menstrual. Més per Mallorca proposa la implantació d’un nou sistema d’accés als graus d’educació infantil i primària i la reforma del màster de formació del professorat i també segueix la línia sobre l’educació afectivosexual amb perspectiva de gènere i diversitats sexuals.

Aquest punt és d'especial atenció atenent al context actual de violència contra les persones LGTBIQA+ (en especial contra les persones trans) i amb la recent aprovació de la llei trans a Espanya, fet que ha situat a Espanya com el quart país més respectuós amb els drets del col·lectiu a l'Índex Arco Iris segons l'ILGA Europe. Tenint en compte aquests antecedents a continuació es farà un breu resum de les propostes per garantir els drets LGTBIQA+.

El PI aposta pel desenvolupament de polítiques per garantir que gais i lesbianes tenen accés a tècniques de reproducció assistida, inclosa la gestació per substitució i garantir el reconeixement de tots els drets dels infants nascuts per aquesta via. Més per Menorca, també dins del seu punt “Benestar, drets socials i habitatge” desenvolupa les propostes pel col·lectiu LGTBI, en aquest cas cal destacar la reconversió de l’actual Servei d’Atenció Integral LGTBI (SAI Menorca) en un servei insular i que fan menció especial a l’àmbit esportiu. Més per Mallorca, dins d’un apartat més gran dit “Casa i drets” aposten per la creació del departament d’Igualtat, Feminismes i Diversitat al Consell de Mallorca per desenvolupar les competències assumides l’any 2019 i també una secció especialitzada als Consells Insulars.

La seva diferenciació amb altres programes és la seva manifesta voluntat de millorar els mecanismes existents per facilitar la condició d’asilat i l’accés a la protecció subsidiària per motius de persecució per orientació sexual o de gènere. Un punt també que destaca és el de la introducció de justícia restaurativa comunitària en l’atenció de la discriminació, sortint del marc punitiu. Pel que fa a PSIB-PSOE, exposen la voluntat d’impulsar plans i itineraris d’inserció laboral específics per a les persones trans. També destacar que volen habilitar pisos d’acollida per a persones joves que no poden conviure amb la seva família si és un ambient hostil o LGTBfòbic.

Respecte al PP, aquest partit només presenta dues propostes referents al col·lectiu i se centren en la protecció contra la LGTBIfòbia i promoure la igualtat. Per la seva part, Ciutadans presenta quatre punts al apartat sobre drets LGTBI on destaca el reconeixement de l’àmbit esportiu. Podem proposa la creació d’una Llei d’Identitat de Gènere per recollir els avenços de la llei estatal fent especial menció a les persones no binàries, així com una formació pel tractament d’aquestes persones del col·lectiu trans a l'àmbit sanitari entre altres per conèixer aquesta realitat. Finalment, Gent per Formentera suggereix la inclusió d’un tercer espai com opció als formularis i impresos de l’administració per donar cabuda al no binarisme.

Els punts en comú de tots els partits són la proposta de crear més conscienciació contra LGTBIfòbia amb campanyes, educació, formació i sensibilització, la creació de diferents comissions o òrgans competents en matèria de drets LGTBIQA+ i garantir la no discriminació.

Conclusions

La conclusió a la qual es pot arribar és que en general hi ha una visualització de les necessitats pel que fa a l'educació i als drets de les persones LGTBIQA+ a les Illes Balears. En general, hi ha una voluntat d'augmentar la inversió en educació per poder crear millores i garantir el dret a una educació de qualitat dins de la conceptualització que cada partit té sobre la funció de l'educació i la competència autonòmica en aquesta. D'altra banda, es pot interpretar l'existència d'un compromís per l'erradicació de la violència que pateixen les persones LGTBIQA+, això no obstant, després cada partit defensa les seves prioritats respecte als drets del col·lectiu. Per tant, es vol educar per tenir unes illes amb un major respecte per la diversitat i a favor del col·lectiu LGTBIQA+ i amb persones més competencials i capacitades.  

L'àmbit de l'educació s'ha vist marcat aquest darrer any per dues noves lleis: la LOMLOE a escala estatal (aplicada ja aquest curs escolar) i la primera Llei d’Educació de les Illes Balears. Recentment, l'Associació Professional de Docents d'Eivissa (APDE) ha realitzat una enquesta sobre la percepció de la LOMLOE per part del professorat de les Balears i els resultats mostren que hi ha un profund descontent amb la nova llei d'educació, principalment per la mancança d'informació i de participació per part del col·lectiu docent.

També s'ha de tenir en compte que les Illes Balears som una de les comunitats autònomes amb més abandonament prematur de l'educació i formació, essent un dels objectius de les polítiques dels darrers anys. Tot i que s'ha disminuït més de la meitat en dues dècades, l'anàlisi de l'Enquesta de Població Activa publicada per Educació mostra que el 2022 les Illes Balears presentaven un 18,2% de taxa d'abandonament escolar prematur (essent segona a la llista després de Múrcia), amb una taxa masculina superior (22,1%) a la femenina (14,3%).