L’aigua: un dret públic o una mercaderia?
Les entitats veïnals i ecologistes que han presentat a la Fiscalia Anticorrupció tots els documents que denuncien “presumptes delictes penals” en el servei de l’aigua a l’àrea de Barcelona volen que es depurin responsabilitats ja que, segons diuen, es tracta d’una “estafa ciutadana”. Des de fa dos anys reclamen a l’Ajuntament de Barcelona i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) el “contracte de concessió” que ha servit perquè Agbar exploti el servei de la gestió de l’aigua durant anys, sense la necessitat de celebrar cap concurs públic. Basant-se en aquest contracte, que la plataforma Aigua és Vida encara no ha aconseguit, l’AMB va crear a l’estiu de l’any passat una empresa mixta formada per Agbar (85%) i per la pròpia administració (15%) per gestionar tot el cicle de l’aigua. Una vegada més, l’operació es va fer sense celebrar cap concurs públic.
“Amagar el contracte del primer o el segon serveis més important de Barcelona és realment sospitós”, va dir Albert Recio, de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (Favb) durant la presentació als mitjans de la denúncia. Recio va afegir que “sempre que s’ha privatitzat un servei s’ha fet defensant que la competència millora el servei, però en aquest cas no hi ha hagut ni concurs ni competència”.
Però més enllà de les responsabilitats penals que es puguin trobar, la plataforma també reivindica un debat de fons, que vol situar l’aigua “com un dret humà, no com una mercaderia”, segons paraules d’Eloi Badia, d’Enginyeria Sense Fronteres. Badia va denunciar que l’any passat es van iniciar 60.000 processos per tallar l’aigua a famílies que no podien pagar els rebuts. Es desconeix el nombre de talls efectuats, però és evident que hi ha famílies sense aigua per falta de diners per pagar uns rebuts cada cop més cars. A més, Maria García, d’Ecologistes en Acció, va denunciar també “la sobreexplotació dels aqüífers i dels rius” catalans. La nova cultura de l’aigua que reivindiquen aquestes entitats passa per municipalitzar aquest servei i garantir l’accés a l’aigua de tots els ciutadans i la cura del medi ambient. Asseguren, fins i tot, que a més es podria reduir el cost del rebut. “Al món el 90% de la gestió de l’aigua és públic”, va defensar Badia, que va criticar també la privatització que ha fet la Generalitat de l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat.
L’exemple d’Arenys de Munt
Fora dels límits de Barcelona hi ha moltes experiències que demostren que la gestió pública de l’aigua és una opció a tenir en compte. Un dels més canvis més recents i propers és el d’Arenys de Munt. En aquest municipi del Maresme de 8.500 habitants la gestió de l’aigua és municipal des de l’octubre del 2011.
El canvi de model va ser gràcies a l’actual alcalde, Josep Manel Ximenis, de la CUP, que va aconseguir cancel·lar la concessió a l’empresa Sorea, filial d’Agbar, per començar a gestionar el servei des de l’empresa 100% municipal Aigües d’Arenys. Ximenis reconeix que va ser un “repte” però està convençut que a partir de la municipalització ha millorat el servei de l’aigua.
“Hem aconseguit que la solució dels problemes sigui molt més ràpida i hem millorat el manteniment de la xarxa”, assegura. “S’estaven malversant fons públics perquè el manteniment de la xarxa no es feia o es feia amb materials de mala qualitat”, diu l’alcalde. Quan l’ajuntament va començar a gestionar el servei va descobrir que el 36% de l’aigua es perdia, per culpa de fuites, mentre que el compromís de l’empresa privada era reduir aquest percentatge fins al 25%. L’estat de la xarxa és un tema de disputa ja que l’empresa que explotava el servei li reclama a l’Ajuntament una compensació de 700.000 euros per haver cancel·lat la concessió però des de consistori ho consideren desorbitat. L’alcalde ha demanat una auditoria externa per comprovar si l’empresa va fer les tasques de manteniment que li corresponien. “Ja veurem qui ha de compensar a qui”, apunta l’alcalde.
El cap de serveis d’Aigües d’Arenys, Enric Gormet, va explicar que el rebut no baixarà de preu, ja que “amb la privatització d’Aigües Ter-Llobregat pujarà el preu de l’aigua” però, per contra, “els ciutadans saben que tot el que paguen es destina a les despeses de manteniment i a la millora de la xarxa”. Gormet va recordar que París, que el 2010 va municipalitzar el servei de l’aigua, ha passat de pagar diners a una empresa externa perquè la gestioni a tenir un benefici de 40 milions d’euros.
L’alcalde d’Arenys de Munt, el primer municipi en fer la consulta d’autodeterminació que després es va estendre per centenars de pobles tot Catalunya, considera difícil que en aquesta ocasió altres ajuntaments imitin el seu cas: “Aquí hi ha molt interessos que afecten a moltes empreses”, va dir.
