Victòria en la lluita per denunciar a TV3 un muntatge policial

Després de ser seleccionats en 21 festivals i rebre 10 premis, els directors de Ciutat Morta han aconseguit aquest dilluns el premi que més esforç els ha costat: Que el documental que denuncia un muntatge policial que va acabar amb quatre persones a la presó, una de les quals va acabar per suïcidar-se, s'emeti a la televisió pública catalana. Han rebut aquesta confirmació després de mesos de campanya, silencis i respostes contradictòries.

Xapo Ortega i Xavier Artigas, vinculats a diversos moviments socials de Barcelona i habituats a usar els vídeos com a eina de denúncia, van començar el novembre de 2011 una campanya de crowdfunding a través de la seva productora Metromuster per explicar la història del 4F. “La idea inicial era fer un vídeo de 15 o 20 minuts explicant les coincidiencias del cas 4F i el cas de Yuri, no una pel·lícula de dues hores”, explica Xapo Ortega.

Les coincidències a què es refereix Ortega no són intranscendents. Yuri Jardine és el jove fill de l'ambaixador de Trinitat i Tobago a Noruega que en una nit de festa quan residia a Barcelona va ser brutalment apallissat per dos policies, que acaben condemnats amb una sentència que afegeix que els agents van mentir i falsificar proves. Aquests mateixos policies, que van mentir en judici, són testimonis clau en el cas 4F, però tot i això no s'ha reobert el cas.

Ciutat Morta explica una història de Barcelona, de com el model de ciutat s'emporta per davant a figures incòmodes i com cinc persones són condemnades per la seva estètica “okupa”, acusats de llançar un test que deixa en coma un policia quan no hi ha cap prova que estiguessin al lloc dels fets –el terrat d'una casa okupada al casc antic de la ciutat. Narra també com els responsables polítics i policials de la ciutat participen en un muntatge per condemnar-los.

Per què TV3?

Per què l'obsessió dels autors en què la pel·lícula s'emeti a TV3? “És una qüestió política. TV3 ha estat còmplice del silenci del 4F, ha donat només una de les versions i ha omès l'altra, i creiem que és la TV pública la que ha de mostrar un documental com aquest”, assegura Xapo Ortega. De fet, ja han renunciat a una oferta de Canal+, més ben remunerada, a l'espera de la resposta de TV3. No obstant això, aconseguir el compromís, confirmat ahir per la televisió, que s'emetrà fins al 31 de gener no ha estat fàcil.

El documental es va emetre per primera vegada el 8 juny 2013 durant l'ocupació d'un cinema abandonat a la Via Laietana, que va ser rebatejat amb el nom de Patricia Heras, la poeta que es va treure la vida mentre complia condemna. En aquesta ocasió, expliquen, algú de TV3 es va interessar pel documental i els va demanar una còpia, però al cap d'uns setmanes els va dir que no podrien emetre ni entrar a coproduir perquè era parcial. A partir d'aquí, diuen, van tenir quatre negatives amb arguments diversos.

Després van arribar els festivals. “No ens esperàvem per res anar als festivals perquè des dels moviments socials sempre tenim la idea que ningú ens escoltarà”, admet Ortega. Però al novembre de 2013 van ser seleccionats per MiradasDOC, on van tenir una menció honorífica, i al març de 2014 s'estrena oficialment al festival de Màlaga i s'emporten el premi al millor documental.

Converses per Twitter

“Després d'això vam fer un tuit dient que la deixàvem gratis, però que l'emetessin, i al juny, després que es publiqués un article a El País i un altre a El Punt Avui preguntant perquè no l'emetien, ens van contestar amb un tuit que deia que s'emetria fins a final d'any”, recorda el director. Però en canvi, fins al setembre ningú es va posar en contacte amb ells. El tuit, segons a els van dir, sortia del despatx del director de programació de TV3.

Després va arribar el festival de Sant Sebastià. “TV3 tenia diversos enviats a Sant Sebastià i ningú es va posar en contacte amb nosaltres, tot i ser una pel·lícula catalana seleccionada”, lamenta. Llavors mantenien una campanya forta en xarxes socials i la televisió pública va contestar a diversos usuaris que l'emetria, una altra vegada sense posar-se en contacte amb ells.

“El cap de programació ens va dir des d'un principi que no hi hauria cap problema, però després va estar jugant al gat i al ratolí, fins que fa tres o quatre setmanes ens va dir que era un tema molt delicat i que s'acostaven eleccions, així que o l'emetíem ja o caldria esperar fins després”, explica Ortega, fins que finalment els va dir que buscarien un buit per a l'estiu de 2015. “Fonts de TV3 ens van dir que la qüestió havia arribat a un despatx on molestava molt no ja pels responsables polítics que apareixien sinó per com es tractava el tema policial”.

El cas arriba al Parlament

Finalment, el diputat David Fernàndez de la CUP es va oferir a fer una pregunta sobre això en la comissió parlamentària de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), al que el director de TV3 Eugeni Sallent va respondre que la productora Metromuster i la cadena no havien tingut contactes des de 2013.

Davant d'aquesta resposta, des de Metromuster van posar en marxa una campanya per denunciar la censura del documental, que havia de culminar amb la publicació aquest dilluns d'un vídeo en què es mostrava que els responsables de TV3 mentien, però finalment ahir al matí es van posar en contacte amb ells quan ultimaven el vídeo, per oferir-los un compromís ferm d'emissió. Ja s'han posat en contacte amb ells des del departament que s'encarrega d'aquestes contractacions i entre desembre i gener la història d'un muntatge policial que implica les màximes autoritats del govern socialista de Barcelona s'emetrà a la televisió pública de Catalunya.