Un altre museu de l'exili massa excèntric
La retirada de mig milió de republicans espanyols cap a França al final de la Guerra Civil va ser un dels èxodes humans més dramàtics i maltractats de la història contemporània, però 75 anys després encara no disposa de cap memorial reconegut a la demarcació fronterera francesa, més enllà del caràcter simbòlic de la tomba d’Antonio Machado a Cotlliure, el petit recinte del cementiri dels espanyols a Argelers i alguns monòlits escampats. Ara tindrà un memorial institucional al desafectat camp militar de Ribesaltes, prop de Perpinyà, per voluntat de l’actual home fort de la política local i regional del Llenguadoc-Rosselló, el socialista nord-català Christian Bourquin.
L’elecció de l’indret és poc innocent i ben discutible, a part de tardana. El camp militar de Ribesaltes només va ser convertit en camp de refugiats l’any 1941, dos anys després de l’èxode humà deixat a la intempèrie en ple hivern a les platges rosselloneses d’Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès, avui destinacions d’estiueig. Els refugiats van ser amuntegats a aquestes platges sense abric precisament perquè el 1939 l’exèrcit francès va refusar posar al servei dels republicans espanyols cap ni un dels camps militars construïts de què disposava al sud del país, com el de Ribesaltes.
Reconvertit en camp de concentració a partir del 1941, la segona etapa del seu ús va resultar igualment odiosa, encara que menys representativa de la crueltat inicial. Les 21.000 persones que hi van passar entre gener del 1941 i novembre del 1942 mereixen tot el reconeixement, però guarden escassa proporció amb les 100.000 que va tenir simultàniament cadascun dels tres camps veïns de les platges d’Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès durant els primers mesos del 1939, quan la crua rebuda per part de la República francesa va mostrar la seva pitjor cara. Després el camp de Ribesaltes va “acollir” presoners d’altres nacionalitats, en el marc de la Segona Guerra Mundial i conflictes posteriors com la guerra d’Algèria.
Habilitar ara el memorial institucional d’aquells èxodes al camp de Ribesaltes per iniciativa del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló comporta més facilitats constructives a la segona línia interior de la comarca fronterera i no a les platges, però també suposa dissoldre en un context més ampli i més vague la barbaritat que les autoritats franceses van cometre a les platges rosselloneses amb el mig milió de refugiats republicans espanyols el febrer del 1939. Ribesaltes representa una segona etapa de volum i d’organització molt diferent.
