Toni Comín, el conseller de Salut que es proposa recuperar la confiança en el sistema públic

Durant les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP la formació anticapitalista va assegurar que una de les seves línies vermelles era que consellers com Felip Puig o Boi Ruiz no podien repetir i s’apuntava que en el cas que s’arribés a un acord la cartera de Salut seria una de les que quedaria en mans d’Esquerra i no de Convergència. Qui serà el successor de Ruiz en el càrrec, Toni Comín, té ben poc a veure amb el fins ara conseller.

Mentre que Boi Ruiz ha estat al capdavant de la conselleria de Salut per Convergència Democràtica de Catalunya i ha estat un dels homes forts de Mas, Comín té un perfil d’esquerres i està disposat a garantir que no es faci negoci amb la sanitat pública, segons assegurava en una entrevista publicada dimarts per aquest mitjà. El que es va presentar com a número 11 a la llista de Junts pel Sí, independent de l’òrbita d’ERC, ha estat sempre vinculat a les esquerres -el seu pare és l’exdirigent del PSUC Alfonso Comín- però no sempre a l’independentisme.

El nou conseller va ser diputat independent per les llistes del PSC-Ciutadans Pel Canvi durant els anys del Tripartit, però igual que altres diputats com l’exconsellera de Salut Marina Geli, s’ha allunyat del federalisme. És un dels fundadors de la plataforma ‘Socialisme, Catalunya i llibertat’, un espai de trobada de gent d’esquerres constituït a finals de 2013 i adherit al Pacte Nacional pel Dret a Decidir a principis del 2014. El mateix any Comín, que encara militava al PSC, va trencar el carnet del partit, i sonava com un dels possibles noms a la llista d’ERC a les eleccions europees tot i que no en va ser candidat. Finalment ha estat en les eleccions del 27-S i amb la formació de Junts pel Sí on Comín ha trobat el seu lloc i un càrrec. “Vull un estat social de primera divisió i per això cal un Estat”, explicava a l’estiu per justificar la seva incorporació a les llistes de la candidatura transversal. Fonts properes a la seva tasca com a diputat apunten que és un home “ambiciós” i, segons aquestes, ho demostra el fet “que hagi anat rodant de partit fins aconseguir un càrrec”.

Una altra diferència més enllà del perfil polític d’un i de l’altre, és la trajectòria professional. Mentre que Ruiz és doctor en medicina i ha estat tradicionalment vinculat amb el món sanitari -per exemple com a president de la patronal Unió Catalana d’Entitats Sanitàries- abans d’ostentar el càrrec de conseller de Salut, Comín és llicenciat en filosofia i ciències polítiques, exerceix de professor adjunt a l’escola de negocis ESADE i no ha estat prèviament lligat al món sanitari. Tampoc durant els anys que va ser diputat al Parlament va estar en la primera línia de temes de salut tot i que sí que va participar a la taula de converses amb el col·lectiu afectat per Síndromes de Sensibilització Central, durant la ILP Fibromiàlgia-Síndrome de Fatiga Crònica, quan Geli el va situar en el diàleg amb la comissió promotora de la ILP.

Després d’estar present a la taula de negociacions entre Junts pel Sí i la CUP pel que fa el pla de xoc i les mesures sobre sanitat, Comín té ara la responsabilitat de gestionar una cartera que representa un 40% dels pressupostos de la Generalitat malgrat no tenir experiència prèvia en l'àmbit sanitari, fet que d'una banda, el lliura de prejudicis d'interessos però de l'altra pot ser un desavantatge. A més, també té el repte de retornar a la sanitat pública una confiança que ha minvat en els cinc anys de Boi Ruiz, període en el qual s’ha retallat en més de 1.300 milions d'euros el pressupost de Salut i han sortit a la llum escàndols sanitaris com el ‘Cas Innova’, de macrocorrupció sanitària, que al seu torn ha portat a destapar casos com el de les pròtesis caducades de Traiber.

Caldrà esperar per saber si el nou conseller manté l’entorn de confiança creat per Boi Ruiz o, per contra, decideix canviar els directors de l’ICS, Pere Soley, del CatSalut, Josep Maria Padrosa o de l’AQUAS, Josep Maria Argimon, aquest últim ferm defensor del projecte VISC+. Entre les propostes més ambicioses de Junts pel Sí per aquesta legislatura hi ha l’eliminació de centres privats amb ànim de lucre del SISCAT, el sistema sanitari integral d'utilització pública. En un article publicat per aquest diari fonts de JxSí explicaven que era molt positiu i citaven com a exemple que la Clínica del Vallès o l'Hospital Sagrat Cor -del grup Quironsalud (antiga IDC)- serien “desprivatitzades”. Les mateixes fonts asseguraven també que la idea és “revertir les extrernalizacions injustificades”, com el servei d'alergologia de l'Hospital Doctor Josep Trueta (Girona), un dels vuit hospitals públics de l'ICS. Com es farà i quina inversió de diners públics suposarà està per veure.