Les empreses que fabriquen armes nuclears necessiten les entitats financeres per realitzar les seves activitats, com qualsevol altra indústria. Així, els bancs poden ajudar aquestes empreses concedint-los crèdits, gestionant la col·locació de bons o accions que emeten les empreses, o fins i tot formant part del seu accionariat.
El nombre d’entitats financeres que col·laboren amb empreses que produeixen o gestionen armes nuclears és important. L’informe Don't bank on the Bomb, publicat recentment per l’ong neerlandesa PAX, afirma que han detectat 382 bancs, companyies d'assegurances, fons de pensions i gestors d'actius de 27 països que han realitzat, des de 2012, inversions significatives en la indústria d'armes nuclears. D’aquestes entitats financeres, 238 tenen la seva seu a Amèrica del Nord, 76 la tenen a Europa, 59 a Àsia i el Pacífic i 9 a l'Orient Mitjà. No s’ha trobat cap entitat amb seu a l'Àfrica que estigui involucrada en el finançament d’armament nuclear. L’informe recull únicament les entitats financeres que han donat crèdits a les empreses nuclears i aquelles institucions privades que tenen un mínim del 0,5% de les accions o bons d'alguna de les empreses nuclears.
L’informe identifica 26 empreses relacionades amb la fabricació, manteniment o modernització de l’armament nuclear. Aquestes empreses tenen la seu en algun dels estats següents: França, l’Índia, Itàlia, Països Baixos, la Gran Bretanya i els Estats Units d’Amèrica. Pot sorprendre que no hi hagi cap empresa russa o xinesa. La raó és simple: l’activitat industrial vinculada a les armes nuclears de Rússia, la Xina, el Pakistan i Corea del Nord va a càrrec d'empreses estatals, de titularitat pública, i l’informe només recull informació sobre empreses privades. Ben al contrari, als EUA, Gran Bretanya, França i l’Índia, aquestes activitats es duen a terme amb una estreta col·laboració entre agències estatals i l’empresa privada.
Quines són aquestes empreses? N’hi ha de ben conegudes com Boeing, que fabrica míssils a més dels avions comercials. D’altres són gegants de la producció d’armes com Airbus, General Dynamics, Finmeccanica, Lockheed Martin, Raytheon, Safran, Thales. I d'altres són més desconegudes.
Els nou estats nuclearment armats (EUA, Rússia, la Xina, Gran Bretanya, França, Israel, el Pakistan, l’Índia i Corea del Nord) tenen en marxa programes de modernització del seu armament nuclear amb uns pressupostos multimilionaris que, s’estima, superen, entre tots, els 100.000 milions de dòlars anuals. La major part del finançament de la industria nuclear militar prové dels pressupostos anuals de cada un dels estats. Les dades que presenta l’informe Don't bank on the Bomb fan referència únicament al finançament privat i no a les inversions públiques.
La majoria de la gent pensa que les armes nuclears són inacceptables i que s’haurien d’eliminar. Aquest estat d’opinió fa que algunes entitats financeres hagin fet desinversions en empreses nuclears o que no acceptin realitzar operacions financeres amb aquestes empreses. Així, el fons d’inversió neerlandès ABP va liquidar les seves relacions financeres amb l’empresa índia de producció d’armes nuclears Larsen & Toubro; el banc suec Nordea ha exclòs l’empresa Boeing a causa de la seva relació en el programa de modernització dels míssils nuclears Trident. Altres entitats especifiquen, en el seu codi de conducta, que no faran negocis amb empreses relacionades amb la producció d’armament nuclear. L’informe assenyala 53 institucions financeres que prohibeixen o limiten les inversions en productors d'armes nuclears.
I quines són les institucions que financen les empreses que fabriquen armes nuclears, o tenen accions d’aquestes empreses? La gran majoria dels grans bancs, moltes companyies d’assegurances, fons d’inversió, etc. La llista és llarga. I l’Estat espanyol està representat per quatre entitats. Són: Acciona, Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, Banco Santander i Banc de Sabadell, i han posat a disposició de les empreses que fabriquen armes nuclears, des de l’any 2012, un total de més de 5.200 milions de dòlars, cada una d'elles amb un grau d’implicació diferent.
Acciona, empresa d’enginyeria civil dedicada a la promoció i gestió d’infraestructures i energies renovables, té una participació de 354 milions de dòlars de l’empresa francesa Thales. Segons el SIPRI, Thales és un dels deu primers productors d’armes del món, i està especialitzada en sistemes electrònics. Thales, juntament amb Airbus (abans EADS), Safran, SNPE i DCNS, va obtenir un contracte el desembre de 2004 per construir el nou míssil nuclear M51 que s’instal·larà en els nous submarins francesos. És una mica xocant que una empresa que presumeix de ser líder en energies renovables i que, segons el seu pla director de sostenibilitat, està compromesa en el desenvolupament sostenible, tingui accions d’una empresa que, entre altres coses, fabrica míssils nuclears.
És habitual que els bancs formin consorcis per concedir crèdits si les quanties sol·licitades són enormes. El BBVA, el banc de Santander i el banc de Sabadell han participat en algun d’aquests consorcis que han concedit crèdits a algunes empreses fabricants d’armes nuclears.
Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) ha atorgat préstecs per un total estimat de 2.776 milions de dòlars a les empreses d'armes nuclears. Són préstecs concedits per un consorci de bancs i el BBVA hi té una participació. Les empreses beneficiàries dels préstecs en què el BBVA ha participat són: Aecom (la part concedida pel BBVA puja a 325 milions de dòlars); Airbus (297 milions de dòlars), Babcock & Wilcox (68 milions de dòlars), Boeing (1.062 milions de dòlars), Finmeccanica (275 milions de dòlars), General Dynamics (205 milions de dòlars), Honeywell International (264 milions de dòlars), Jacobs Engineering (192 milions de dòlars) i Thales (88 milions de dòlars).
A més el BBVA ha subscrit emissions de bons per un total estimat de 394 milions de dòlars de les companyies Aecom, Airbus, Boeing, Finmeccanica i Honeywell International.
A què es dediquen aquestes empreses finançades pel BBVA? Per exemple, Aecom, juntament amb Babcock & Wilcox, CH2M Hill i Northrop Grumman han constituït una empresa conjunta que gestiona el Nevada Test Side, l'indret on es van fer alguns assajos amb armes nuclears nord-americanes i on ara es realitzen els assajos subcrítics. Aecom també està implicada en el laboratori nuclear de Los Alamos (EUA). Boeing desenvolupa el míssil intercontinental nuclear nord-americà Minuteman. Els submarins nuclears nord-americans van equipats amb aquests míssils amb càrrega nuclear, estan en màxima alerta permanentment i poden disparar un míssil amb molt poc temps.
En la memòria de l’any 2014, el president del BBVA, en la seva carta de presentació, diu que en el 2014 han continuant “trabajando por un futuro mejor para las personas”. No compartim aquest punt de vista, entre altres coses perquè finançar armes nuclears no significa treballar per un món millor, sinó tot el contrari.
El Banco Santander ha participat, conjuntament amb altres bancs, en la concessió de préstecs. La part que correspon al B. Santander puja fins a un total estimat de 1.441 milions de dòlars. Les empreses i les parts concedides en préstec pel B. Santander són les següents: Airbus (297 milions de dòlars), Boeing (142 milions de dòlars), Finmeccanica (390 milions de dòlars), Fluor (90 milions de dòlars), General Dynamics (35 milions de dòlars), Honeywell International (135 milions de dòlars), Safran (121 milions de dòlars) i Thales (230 milions de dòlars). El Banco Santander va subscriure emissions de bons de les empreses nuclears Airbus, Boeing, Finmeccanica i Fluor per un total de 234 milions de dòlars.
En el document Responsabilitat Social Corporativa del Grupo Santander es diu: “... compromisos que el Grupo adquiere para que sus actividades resulten beneficiosas a largo plazo en los entornos económicos, sociales y ambientales en los que está presente.” Així, sembla que el Grupo Santander consideri la fabricació d’armes nuclears com una activitat beneficiosa.
I, per acabar aquesta relació, el Banc de Sabadell ha atorgat préstecs a l’empresa Orbital ATK per un valor estimat de 29 milions de dòlars. Orbital ATK, conjuntament amb Lockheed Martin, produeix els sistemes de propulsió de míssil nuclear Trident II (D5). A l’informe anual de 2013, sobre Responsabilitat Social Corporativa del B. de Sabadell es diu que una de les línies d’actuació del banc serà “potenciar la orientación ética en todas nuestras actividades”. Està clar que l’ètica del Banc de Sabadell no coincideix amb la nostra.
Així l’Estat espanyol ha participat en més 5.200 milions de dòlars en el negoci d’empreses productores o gestores de l’armament nuclear des de l’any 2012. Cal dir que no podem assegurar que aquests diners s’hagin utilitzat en la fabricació d’armes nuclears directament ja que les empreses i els bancs no especifiquen en què utilitzen les inversions realitzades en aquests empreses.
La campanya Banca Armada ha denunciat en les juntes d’accionistes dels bancs, en diverses ocasions, les inversions en armes convencionals i nuclears.
Les armes nuclears són les úniques armes de destrucció massiva que encara no estan explícitament prohibides pel dret internacional. Des de fa temps la ciutadania lluita per aconseguir-ho. El finançament a les empreses que fabriquen o gestionen l’armament nuclear és un obstacle important per aconseguir un món lliure d’armes nuclears.